Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Familia: Resultats de la cerca de maiol

Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta maiol. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

CRÒNICA DE LA TERCERA PASSEJADA PEL POBLET (25-04-2026)

En el marc de la Festa Major del barri, hem realitzat un nou recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon. L’itinerari s’ha complementat amb la visita a altres punts d’interès, d’acord amb el mapa següent.

Passatge de Matilde de Gaiolà

És el més antic del barri, obert l’any 1871 en terrenys propietat de la senyora Matilde de Gaiolà (†1918), baronessa de Vilagaià.
Actualment, encara s’hi pot observar un dels pocs edificis antics que es conserven, situat al número 24, amb l’any de construcció (1874) gravat a la finestra de ferro forjat de la porta d’accés.
A partir de 1947 va tenir una vida veïnal molt intensa, amb una Festa Major pròpia que es va mantenir fins a l’any 2001.

Passatge de Maiol

Abans d’entrar-hi des del carrer Mallorca, es va passar per davant de l’edifici del número 23 de la plaça de la Sagrada Família, que mostra l’any de construcció (1869) forjat en ferro a la finestra de la porta d’accés.

El passatge es va obrir l’any 1875 en terrenys del senyor Pere Maiol i Pujolà (†1888) i, igual que l’anterior passatge, va tenir un important teixit veïnal, comercial i cultural.

Hi destaquen diversos equipaments històrics: la Cooperativa La Colmena (1914-1970) i posteriorment l’Esbart Gaudí (1973-2017) al núm. 3; l’Ateneu Regionalista del Poblet al núm. 4; la seu clandestina del PSUC durant la dictadura al núm. 6, i l’Acadèmia Bertrán-Montaner / Plus Ultra (1925-1970) al núm. 25.

Passatge de Paula Font

Així consta a la nova placa d’entrada, que fa referència a Paula Font i Cuyàs (1789-1870). Tot i això, va ser la seva neboda, Paula Font i Casas, qui va obrir el passatge l’any 1890 com a propietària dels terrenys.

El passatge uneix els carrers Mallorca i València seguint el traçat de l’antic torrent d’en Delemús (o d’en Pipino), interromput el 1882 per les obres del temple.

Tot i que es conserven pocs edificis antics, destaca el del número 3, construït el 1903 i de cinc plantes d’alçada.

La seva activitat veïnal i comercial ha estat sempre més limitada, i actualment una part important dels habitatges es destina a lloguer turístic. El seu futur està vinculat al projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria.

Passatge de Francesca Simon

Es va obrir el 22 de març de 1879, tres anys després de la mort de l'esmentada Francesca Simon.que havia heredat el terreny del seu marit Agustí Comellas. L’obertura i la denominació del passatge va ser gestionada pel seu nebot Miquel Ferrer i Vilaret, terratinent important de Sant Martí de Provençals, relacionat també amb l’obertura l’any 1876 del Passatge Vilaret

Va ser un passatge amb una notable activitat industrial, avui desapareguda, i amb edificis antics que es van enderrocar per donar lloc a la plaça d’Enriqueta Sèculi (1897-1976), pedagoga i activista social.

Al número 20 hi va haver, entre 1954 i 1972, una casa de banys i dutxes coneguda com “La Bahia”, regentada per la família Abán Carrasco, que va donar servei a la població més humil en una època en què els serveis bàsics no estaven garantits.

En el nún 1 hi ha una placa que recorda el refugi antiaeri localitzat l’any 2003 i que forma part de la memòria del barri:

Interior d’illa de les Treballadores de la Numax

Aquest espai enjardinat rep aquest nom des del 8 de març de 2023 i és fruit d’una lluita veïnal prèvia (2014-2019) per convertir l’antic cinema Niza en un Ateneu de barri. Finalment, el cinema es va enderrocar i es va crear aquest interior d’illa com a compensació, mentre que l’Ateneu es va ubicar al carrer Nàpols.

La societat anònima Numax, situada entre els carrers Marina i Rosselló, fabricava petits electrodomèstics. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada, i en època de dictadura els treballadors van protagonitzar una llarga lluita per millorar les seves condicions laborals mitjançant processos d’autogestió.

La passejada va completar l’aforament disponible, en un 90% residents al barri, la qual cosa confirma un cop més l’interès del veïnat per conèixer i recuperar la memòria històrica local.

CMH

Maig 2026

Annex amb cites per ampliar informació

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=el+passatge+de+gaiolà+i+la+seva+gent

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=maiol

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=paula+font

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/03/el-tercer-passatge-mes-antic-del-poblet.html

https://beteve.cat/politica/treballadores-numax-nomenclator-barcelona/

NOVA PASSEJADA PEL POBLET

El dissabte 25 d’abril, de 10:30h a 12h, us convidem a recórrer els Passatges rebatejats del Poblet, per descobrir històries amagades del barri i recuperar la memòria de persones i espais sovint oblidats.

La passejada començarà al local de l’Ateneu El Poblet i seguirà el traçat de l’antic Torrent de la Partió, avui carrer Nàpols, que ens conduirà cap al nucli històric del Poblet. Al llarg del recorregut visitarem tres passatges que recentment han recuperat el nom de dones que durant més d’un segle havien quedat silenciades: Matilde de Gaiolà, Paula Font i Francesca Simon. Entre murs antics i racons poc coneguts del barri, descobrirem els vestigis i les històries que expliquen el seu origen.

El recorregut continuarà pel passatge de Maiol, testimoni de la formació d’aquest antic teixit urbà, i culminarà a l’interior d’illa de les Treballadores de la Numax, on recordarem un episodi emblemàtic de lluita obrera durant els anys de la dictadura i la lluita veïnal més recent.

Una oportunitat per mirar el barri amb uns altres ulls i per reconnectar amb la seva història col·lectiva.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria fins 23 d’abril a:

comissiomemoriapoblet@gmail.com

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet – Sagrada Família

EL TERCER PASSATGE MÉS ANTIC DEL POBLET

Avui parlarem del tercer passatge més antic del Poblet, el Passatge Simón, o millor dit del passatge de Francesca Simón com ja de forma oficial se'l coneix avui dia. L'Ajuntament de Barcelona, en un informe emès amb data 27/03/2025, va reconèixer de forma oficial el nom de tres passatges del barri en què s'incloïa el nom de pila de les tres dones que van ser les propietàries dels terrenys sobre els quals es van obrir aquests passatges. Un va ser el de Francesca Simon i Ferrer. Finalment, es va fer justícia a aquestes tres senyores que van ser ignorades de la seva condició de dones durant més d'un segle.

El següent document municipal ens mostra l'aprovació i la publicació dels canvis de noms esmentats.

El nomenclàtor de Barcelona ens diu que el matrimoni format pels Srs. Agustín Comelles i Francesca Simón posseïen una propietat d'una superfície de 9 mujades més 10 mundines més 8 dècimes (1) de l'heretat de la Torre Vermella (2). Això seria l'equivalent a uns 47.130 m², és a dir pràcticament unes tres illes de l'Eixample, tenint en compte que la superfície d'una illa és d'uns 17.690 m² segons les dades del Pla Cerdà.

Si consultem diversos mapes de l'època per veure la ubicació del passatge, ens trobem amb el següent:

• Mapa de Llorenç Preses de l'any 1853: el passatge s'ubica entre dues parcel·les, una propietat de Francisco Comelles.

• Mapa de P. Moreno de l'any 1871: el passatge s'ubica entre les parcel·les 135, 136 i part de la 137, sense que constin els noms dels propietaris.

• Als mapes posteriors no consta el passatge.

Seguidament, mostrem el mapa de P. Moreno de l'any 1871, extret de l'Arxiu Històric del Poblenou, on es mostren amb separacions de color verd, les divisions administratives de l'època corresponents al Municipi de Sant Martí de Provençals, en color vermell la configuració actual del barri de la Sagrada Família, i en blau la zona que hem ampliat a sota, on podem apreciar les parcel·les que s'hi esmenten.

Ampliació amb els carrers actuals superposats al mapa, així com les parcel·les esmentades:

Com podem veure al mapa ampliat de P. Moreno de l'any 1871, no existia cap parcel·la amb una superfície tan gran, ni ajuntant les núm. 135, 136 i 137, d'on podem deduir que o bé pot ser un error del nomenclàtor a l'hora d'indicar la superfície dels terrenys, o bé falten dades que ens donin una explicació més plausible i exacta. D'altra banda, a l'arxiu municipal de Sant Martí s'ha trobat l'acta d'una sessió extraordinària del 22 de març de 1879 en què el consistori va aprovar la petició del Sr. Miguel Ferrer i Vilaret, per obrir un passatge amb el nom de Passatge Simón.

El matrimoni format per Agustín Comelles i Francesca Simón i Ferrer era propietaris dels terrenys des de 1867, on posteriorment s'obriria el passatge anys més tard. Sabem que la Sra. Francesca Simón va morir el 14 de gener de 1876, sent ja vídua. Disposem de la seva fitxa de defunció del Registre Civil de Barcelona, alhora que desconeixem la data de la mort del marit. D'altra banda, el Sr. Miguel Ferrer l'any 1879 sol·licita l'obertura del passatge amb el nom de Simón, és a dir 3 anys després de la mort de la Sra. Simón.

Tot això ens porta a diverses hipòtesis:

• La Sra. Simón de segon cognom era Ferrer, el que fa suposar que el Sr. Miguel Ferrer, era oncle o cosí d'ella, i que va voler homenatjar-la com a propietària.

• Al mapa de Llorenç Presas de l'any 1853, una de les parcel·les consta amb el nom de Franciso Comelles, que va poder ser oncle o pare del Sr. Agustín Comelles, de qui podia haver heretat la parcel·la.

• L'any 1879 quan se sol·licità l'obertura del passatge, potser aquest ja estava obert i tan sols es demanava que li posessin el nom de Simón. Això ho sabem perquè el 7 de gener de 1879, dos mesos abans de la sol·licitud d'obertura, el Sr. Juan Aballí va sol·licitar a l'Ajuntament permís per construir una casa en aquest passatge, segons consta als arxius municipals de Sant Martí de Provençals.

Com ja hem comentat, el dia 7 de gener de 1879, abans de l'obertura oficial, el Sr. Juan Aballí va sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals el permís per construir una casa, però no constava el nom del passatge, sinó més aviat que aquest anava del C/Sardenya fins a C/Marina. El 1884 el Sr. Ramón Justribó i Ribé va sol·licitar un altre permís per construir i en aquest cas ja constava el nom del passatge.

Plànols de la casa que va sol·licitar construir el Sr. Juan Aballí

Sol·licitud i aprovació de construcció del Sr. Ramón Justribó i Ribé

El passatge de Simón mai no va ser un carrer comercial i industrial com ho eren els seus dos precedents, el passatge de Gaiolà o el passatge Maiol, però sí que va tenir els seus tallers i negocis. Una bona prova són els permisos que es van sol·licitar als Ajuntaments de Sant Martí de Provençals primer, i a l'Ajuntament de Barcelona després, i que resumirem en els següents:

• El 27/5/1889 els Srs. Terruellas i Berdi van sol·licitar permís per poder construir unes muntures per al seu taller de pirotècnia.

• El 1898 el Sr. Francesc Isern va sol·licitar permís per realitzar el tancament del seu solar.

• El 1901 el Sr. Andrés Ferrer va sol·licitar permís per poder construir una casa de tres plantes a la cantonada de C/ Sardenya amb el Passatge Simon núm. 2.

• El 1920 el Sr. Juan Viñas també va sol·licitar instal·lar dos electromotors per a la fabricació d'estampats.

Amb tot això veiem que des del principi es van anar construint habitatges i es van instal·lar tallers i negocis que donaven vida al passatge.

L'any 1936 amb motiu de la Guerra Civil la Junta local de Defensa passiva va donar permís per a la construcció del refugi antiaeri, avui dia catalogat com a 0864, entre els carrers Sardenya, Rosselló i Passatge Simón. Va ser construït pel poble, finançat pel poble i per salvar la vida del poble, com gairebé tots els que hi va haver a Barcelona. Aquí tenim un plànol de tota la zona amb els diversos refugis, o entrades de refugis, que hi havia en aquella època.

Des de la casa de la cantonada entre C/ Sardenya, costat de muntanya, i el passatge, un ramal anava cap a C/ Rosselló amb una llargada de 27,26 m, i un altre cap a l'interior del passatge amb una llargada de 15,86 m. La seva profunditat màxima era de 9,20 m. En aquests moments no és accessible al públic, malgrat trobar-se en un bon estat de conservació. Part de la galeria està plena de fang i runes, i a l'interior s'han trobat estris, cubells i llaunes de ferro.

Aquí mostrem la placa que indica la ubicació d'aquest refugi, situada sobre la paret de l'inici del passatge:

A les següents fotografies mostrem 3 imatges de com és per dins aquest refugi.

Fotografies de l'Arxiu Municipal contemporani de Barcelona, realitzades el 1969 pels Serveis d'Arqueologia de Barcelona

A la meitat del passatge, com podem veure, tenim una petita placeta coneguda com els jardins d'Enriqueta Sèculi. Aquesta placeta es va obrir a conseqüència de la construcció de l’hotel Sercotel Rosellón, i coincideix amb la part posterior d’aquest. El dia 9 de març de 2007 els representants del Nomenclàtor de Barcelona van decidir posar-los el nom d'Enriqueta Sèculi, i el 5 de juny del 2010 van quedar inaugurats aquests jardins.

Enriqueta Sèculi i Bastida, va ser pedagoga, professora de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (3).

Entre els anys 1954 i 1972, va existir al núm. 20 d'aquest passatge una casa de banys i dutxes coneguda sota el nom de "La Bahía", regentada per la família Abán Carrasco. Pròximament, editarem un nou article dedicat únicament a explicar aquest negoci i la història de la família que el regentava.

Pau Martínez Dalmau

Març 2026

(1) Definició de mujada i les seves divisions, a la Wikipedia.

(2) Com a Torre Vermella es coneix una gran casa de Cerdanyola del Vallès propietat d'una família burgesa de Barcelona, encara que també pot fer referència a una casa amb façana construïda amb maons vermells. No sabem el motiu del nom, però com hem vist al mapa de 1871 ja s'esmenta el lloc com Torre o Casa Vermella.

(3) Enriqueta Sèculi Bastida, Wikipedia. O bé pel nomenclàtor en
https://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

HISTÒRIC DE PASSEJADES PEL POBLET

CRÒNICA DE LA TERCERA PASSEJADA PEL POBLET (25-04-2026)

Passatge de Matilde de Gaiolà

Passatge de Maiol

El passatge es va obrir l’any 1875 en terrenys del senyor Pere Maiol i Pujolà (†1888) i, igual que l’anterior passatge, va tenir un important teixit veïnal, comercial i cultural.

Passatge de Paula Font

El passatge uneix els carrers Mallorca i València seguint el traçat de l’antic torrent d’en Delemús (o d’en Pipino), interromput el 1882 per les obres del temple.

Tot i que es conserven pocs edificis antics, destaca el del número 3, construït el 1903 i de cinc plantes d’alçada.

Passatge de Francesca Simon

En el nún 1 hi ha una placa que recorda el refugi antiaeri localitzat l’any 2003 i que forma part de la memòria del barri:

Interior d’illa de les Treballadores de la Numax

La passejada va completar l’aforament disponible, en un 90% residents al barri, la qual cosa confirma un cop més l’interès del veïnat per conèixer i recuperar la memòria històrica local.

CMH

Maig 2026

Annex amb cites per ampliar informació

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=el+passatge+de+gaiolà+i+la+seva+gent

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=maiol

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=paula+font

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/03/el-tercer-passatge-mes-antic-del-poblet.html

https://beteve.cat/politica/treballadores-numax-nomenclator-barcelona/

CRÒNICA SEGONA PASSEJADA PEL POBLET (18-10-2025)

Fa uns dies, amb motiu de la Festa de Tardor del barri, vam dur a terme una segona passejada al llarg de límit nord del Poblet que fa frontera amb l’actual barri del Camp de l’Arpa del Clot, tot descobrint passatges, edificis i altres curiositats que encara es conserven.

Dos companys de la comissió varen fer de guies tot explicant els detalls dels indrets previstos en el mapa de l’itinerari que segueix:

Els llocs objecte d’explicació van ser:

1. Plaça d’Henry Dunant. Lloc de sortida que destaca per haver-se construït en terrenys de la família Xifré i ser el punt de confluència de 4 dels 22 passatges inventariats del barri.

Jardins Plaça Henry Dunant

2 i 3. Passatges de León i de Pau Hernández, que conserven encara les seves casetes de planta baixa que conformen una trama triangular que es va encaixar perfectament entre el desaparegut Torrent de Milans i el camí d'Horta.

Interior dels passatges León i Hernández

4. Passatge de Vilaret. És l’únic passatge que travessa en diagonal dues illes del nostre eixample, i que en el seu tram comprès entre els carrers de Provença i Mallorca, deixa a un costat una escola pública i un esportiu municipal, abans ocupats per l’antiga SAFA (1907-1973); i al costat de c/ Mallorca i c/ Castillejos una residència geriàtrica, abans ocupada per les instal·lacions del desaparegut cinema-discoteca Versalles / Barsalles (1927-1997).

5. Passatge de Bofill. Obert al voltant del 1886 en terrenys propietat de la Sra. Josefa Serra, esposa del Sr. Bofill. Inicialment, el travessava el camí d’Horta, però a partir dels anys 50 es va allargar fins al c/ Lepant. Conserva molt pocs vestigis antics, però sí que es pot veure encara en una paret d’un dels edificis l’anella que servia per lligar els cavalls.

6. Bar Neutral. Nom de l’antic bar “La Martinensa” fundat a finals del segle XIX i que va canviar de nom per tal d’allunyar-se de la brega política que hi havia al barri a principis del segle XX i protagonitzada principalment per la proximitat del Centro Obrero Republicano Radical del Poblet, seguidors d’Alejandro Lerroux.

7. Balcons de Barcelona. Un mural testimoni de la campanya “Barcelona posa't guapa” inaugurat el febrer del 1992, i que simula una façana amb balcons on apareixen personatges vinculats amb la història de Catalunya.

Balcons de Barcelona

Els assistents, que van omplir l’aforament disponible, van respondre una enquesta, on un 65% va dir de viure al barri, i un 25% d’haver-hi nascut, la qual cosa ens fa pensar que donar a conèixer la història local del Poblet té recorregut, i la intenció és de continuar-ho fent.

El grup a la plaça Pablo Neruda

CMH

Octubre 2025

ANNEX

amb algunes cites relacionades amb els indrets de la passejada:

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/04/el-passatge-de-vilaret-una-aproximacio.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=vilaret

https://catalunyaplural.cat/ca/la-resistencia-invisible/

https://www.pladebarcelona.cat/2014/03/15/faustino-leon-i-pau-hernandez/

https://beteve.cat/economia/bar-neutral-classic-sagrada-familia/

https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/mural-famosos-sagrada-familia-barcelona-gaudi-macia-629003/

PRIMERA PASSEJADA PEL POBLET (12-4-2025)

Fa uns dies vam dur a terme una nova activitat de la CMH orientada a difondre el coneixement del nostre barri del Poblet-Sagrada Família. Es tracta de la primera passejada guiada, amb motiu de la Festa Major del barri del Poblet-Sagrada Família, i amb l’objectiu de mostrar detalls de la història i el present de la barriada que potser són desconeguts, o ens poden passar desapercebuts.

En Pau Martínez, l’Angel Porras i en Josep Mª Sans van ser els encarregats d’explicar detalls, històries i dades sobre cada un dels indrets objecte d’interès, inclosos en el següent itinerari:

Els llocs objecte d’explicació van ser:

1 – Ateneu El Poblet. Els baixos que són en l’actualitat seu del nostre Ateneu, van ser abans un taller de passamaneria i de confecció tèxtil.

2 – Casa Pascual Amorós, on destaquen els dos últims pisos decorats amb fragments irregulars de ceràmica esmaltada, utilitzant la tècnica del trencadís

3 - Fàbrica Myrurgia. Edifici considerat un emblema de l’arquitectura industrial racionalista de Barcelona de finals dels anys trenta del segle passat.

4 – Passatge de Gaiolà. És el més antic del POBLET i el va fer obrir l’any 1871 la Sra. Matilde de Gaiolà, nom amb el que passarà a ser denominat de forma oficial pròximament.

5 – Placeta del Poblet. Era el rovell de l’ou del Poblet quan aquest nucli es va consolidar. Al centre de la plaça hi havia una font pública, traslladada ara a la vorera.

6 – Casa Planells. Dissenyada per l'arquitecte Josep Mª Jujol i Gibert l'any 1922, i construïda entre els anys 1923 i 1924, és considerada com l'últim projecte en estil modernista de Barcelona.

7 – Club Esportiu Europa. Fundat el 5 de juny de 1907 en un dels locals ubicats a la planta baixa de l’edifici del carrer Sicília núm. 290, on hi ha una placa a la façana de l’edifici que així ho indica.

8 – Patronat Social Escolar Obreres del Poblet. L’escola – fundada el 1904- tenia l’objectiu d’impartir educació i propostes de lleure a les nenes obreres del barri, amb un marcat propòsit social i de promoció de la dona.

Dos moments de la passejada

Van assistir-hi de l’ordre d'unes 30 persones, omplint doncs totes les places previstes. La majoria eren no nascudes al barri - encara que sí residents -, el que interpretem com un senyal de l’interès existent per a conèixer la història d’on es viu.

L’interès dels assistents, les preguntes que sorgien i el grau de coneixement dels ponents va fer que la durada final de la passejada fos més llarga del previst.

Hi ha previst fer una nova passejada a la tardor, seguint un nou itinerari. Concretarem data i ruta unes setmanes abans.

CMH

Annex amb les publicacions existents en el blog sobre els indrets de la passejada.

1- https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/01/el-passat-textil-del-local-de-lateneu.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/01/el-passat-textil-del-local-de-lateneu_27.html

3- https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/video-xerrada-myrurgia.html

4- https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/03/el-passatge-gaiola-i-la-seva-gent-1905.html

7- https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=Europa

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/11/penya-el-poblet-290.html

8- https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/09/les-obreres-del-poblet-conversa-amb-sor.html

ANTONI GAUDÍ VEÍ DEL POBLET (1883-1926)

L’any vinent es compliran 100 anys de la mort del mestre Antoni Gaudí i Cornet, que va aterrar al Poblet l’any 1883, quan tenia 31 anys, per fer-se càrrec de la direcció de la construcció del temple arran de la dimissió del seu primer arquitecte, en Francesc de Paula del Villar.

I amb quina realitat es va trobar?

La primera és que el temple s’estava construint en un terreny que no pertanyia a la ciutat de Barcelona, sinó al municipi independent de Sant Martí de Provençals, i concretament al seu “Districte 2n barri 3r”, que era una zona despoblada i en plena febre de creixement urbanístic, arran de l’aprovació del “proyecto de reforma y ensanche” del 1861 de l’enginyer Ildefons Cerdà.

En aquells moments els carrers més propers al temple com Sardenya, Marina, Castillejos, Coradino, Lepant, Mallorca, Nàpols, Sicília, València, i els passatges de Gaiolà, Font, Maiol, eren majoritàriament una trama de casetes baixes, on vivia tot aquella força anònima de pedraires, fusters, manobres, picapedrers, serrallers, artesans, que foren els primers pobladors de la barriada del Poblet i també en bona part, protagonistes dels primers anys de l’obra de construcció del temple sota la direcció del mestre.

En el padró (1) de finques urbanes del 1895 del Districte 2n Barri 3r de Sant Martí es detalla que als passatges hi havia una seixantena de cases, i en el cens electoral del 1896, el predomini dels electors que hi vivien eren jornalers amb un baix nivell cultural, tal com consta en document que segueix a continuació.

Font: Arxiu Municipal Districte de Sant Martí . Expedient 004_1896

El 1891 va començar la construcció de la façana del Naixement, l’única que va dirigir personalment Antoni Gaudí, que va saber envoltar-se de bons col·laboradors com l’escultor Llorenç Matamala i Pinyol que va viure al c/ Mallorca 382, i que esdevingué el cap de l’equip de modelistes. A la seva mort (1927) el succeí el seu fill Joan Matamala i Flotats (1893-1977) (2) que continuà els treballs escultòrics de la façana del Naixement.

A la dita façana, hi va immortalitzar la gent que tenia més a prop: manobres de l’obra, feligresos del temple o infants de l’escola parroquial (3), tot fent unes escultures amb la tècnica de l’emmotllament que consistia en cobrir amb guix els objectes o persones (4).

Font: web parròquia Sant Pere de Rubí

Les turbulències socials i polítiques de finals del segle XIX i principis del XX també es varen viure al Poblet que concentrava una bona massa obrera vinculada amb les obres en curs al Temple, a l’Hospital de Sant Pau, o bé en la construcció d’edificis o fàbriques.

El 1909, quan la Setmana Tràgica (5) tot i ser el Poblet un barri eminentment obrer, no es va produir cap dany a l’obra ja construïda del temple, i per en Gaudí, profundament catòlic, això va ser com un miracle (6).

No obstant això, també era conscient que les grans diferències socials de l’època havien contribuït a la revolta, i és aleshores quan decideix, pagant-ho de la seva butxaca, construir unes escoles en el mateix terreny del temple per als fills dels treballadors i dels feligresos de la barriada. Ens referim a les Escoles Parroquials que varen acollir a molta mainada del barri fins a finals del 1980.

Fons Personal del Sr. Antoni Pladevila nascut al Poblet el 1937

En Gaudí compaginava l’obra del temple amb altres encàrrecs, i del 1905 al 1925 va viure en una caseta ubicada al parc Güell que compartia amb el seu pare Francesc (1813-1906) i amb la seva neboda Rosa Egea (1876-1912). La mort d’aquests dos familiars, i la posterior de diferents bons amics, va agreujar una mica més el seu caràcter esquerp i poc acollidor, i va començar a passar moltes estones al seu taller del temple (7).

Al barri hi havia un personatge conegut com “el panxut” que tenia un corral de cabres prop del Temple (8), i a qui se li atribueix la venda de llet que va ocasionar l’any 1911 a Gaudí un episodi de febre de malta del qual se’n va recuperar després d’una convalescència de quatre mesos a Puigcerdà, on molt a prop de la mort va redactar el seu testament i va concebre la façana de la Passió (9) que es començaria a construir a partir del 1956.

1911 foto del Panxut i cabres davant la futura façana de la Passió. (3)

Tot sovint anava a esmorzar a la granja de la Sra. Josefa ubicada al c/ Nàpols 256, segons ens ho ha explicat el seu net en Lluís. Aquesta granja no era massa lluny del taller de forja dels Germans Badia Miarnau (10), ubicat al carrer de Nàpols 278, als qui tot sovint visitava per supervisar els encàrrecs en curs.

Tant de bo que aquestes petites històries que acabem d’explicar, acabin esperonant a algun lector d’aquest article per fer-nos avinent algun episodi nou que ens permeti ampliar una mica més l’estada d’en Gaudí entre la gent del Poblet que tant el va plorar en morir l’any 1926.

Font: bellesguardgaudí.com

I per acabar, i de cara a l’estiu, us convidem a llegir l'anteriorment citada novel·la EL TEMPLE DELS POBRES de l’Alfred Bosch (vegeu nota 6) que relata unes vides lligades a un dels monuments més importants de Catalunya, tot retratant la figura de Gaudí, i fent un repàs profund i colpidor de la història del nostre país i de les seves conseqüències en les vides de les persones.

Josep M Sans i Aldomà

Juliol 2025

NOTES

(1) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM), Expedient 412/1895

(2) https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/llorenc-matamala-i-pinyol

(3) Ratificat per la Montserrat Bru, néta de la Sra. Rosa Ucheda, que va fer de model de l’escultura de la Verge Maria, segons es publica en l’entrevista publicada en aquest mateix blog el setembre 2024

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/09/la-meva-avia-i-la-facana-del-naixement.html

(4) https://blog.sagradafamilia.org/qui-son-els-models-reals-de-la-facana-del-naixement/

(5) https://www.youtube.com/watch?v=sJclhcDcOPo

(6) El Temple dels Pobres, pàg 34 , Alfred Bosch, Columna Edicions, març de 20

(7) https://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/e_vida5.html

(8) Foto projectada i explicada a la conferència “Els barris de Sant Martí de Provençals i el Poblet” a càrrec d’ Enric H. March celebrada a l’Ateneu El Poblet el 14.06.2023.

(9) https://www.granitsbarbany.com/ca/la-facana-de-la-passio-historia-i-simbolisme-de-la-facana-mes-terrorifica-de-la-sagrada-familia/

(10) Històries de Barcelona. 19. Abril.2023

https://historiesdebcn.com/taller-germans-badia-una-obra-oblidada-de-gaudi/