Avui parlarem del tercer passatge més antic del Poblet, el Passatge Simón, o millor dit del passatge de Francesca Simón com ja de forma oficial se'l coneix avui dia. L'Ajuntament de Barcelona, en un informe emès amb data 27/03/2025, va reconèixer de forma oficial el nom de tres passatges del barri en què s'incloïa el nom de pila de les tres dones que van ser les propietàries dels terrenys sobre els quals es van obrir aquests passatges. Un va ser el de Francesca Simon i Ferrer. Finalment, es va fer justícia a aquestes tres senyores que van ser ignorades de la seva condició de dones durant més d'un segle.
El següent document municipal ens mostra l'aprovació i la publicació dels canvis de noms esmentats.
Si consultem diversos mapes de l'època per veure la ubicació del passatge, ens trobem amb el següent:
• Mapa de Llorenç Preses de l'any 1853: el passatge s'ubica entre dues parcel·les, una propietat de Francisco Comelles.
• Mapa de P. Moreno de l'any 1871: el passatge s'ubica entre les parcel·les 135, 136 i part de la 137, sense que constin els noms dels propietaris.
• Als mapes posteriors no consta el passatge.
Seguidament, mostrem el mapa de P. Moreno de l'any 1871, extret de l'Arxiu Històric del Poblenou, on es mostren amb separacions de color verd, les divisions administratives de l'època corresponents al Municipi de Sant Martí de Provençals, en color vermell la configuració actual del barri de la Sagrada Família, i en blau la zona que hem ampliat a sota, on podem apreciar les parcel·les que s'hi esmenten.
Ampliació amb els carrers actuals superposats al mapa, així com les parcel·les esmentades:
El matrimoni format per Agustín Comelles i Francesca Simón i Ferrer era propietaris dels terrenys des de 1867, on posteriorment s'obriria el passatge anys més tard. Sabem que la Sra. Francesca Simón va morir el 14 de gener de 1876, sent ja vídua. Disposem de la seva fitxa de defunció del Registre Civil de Barcelona, alhora que desconeixem la data de la mort del marit. D'altra banda, el Sr. Miguel Ferrer l'any 1879 sol·licita l'obertura del passatge amb el nom de Simón, és a dir 3 anys després de la mort de la Sra. Simón.
Tot això ens porta a diverses hipòtesis:
• La Sra. Simón de segon cognom era Ferrer, el que fa suposar que el Sr. Miguel Ferrer, era oncle o cosí d'ella, i que va voler homenatjar-la com a propietària.
• Al mapa de Llorenç Presas de l'any 1853, una de les parcel·les consta amb el nom de Franciso Comelles, que va poder ser oncle o pare del Sr. Agustín Comelles, de qui podia haver heretat la parcel·la.
• L'any 1879 quan se sol·licità l'obertura del passatge, potser aquest ja estava obert i tan sols es demanava que li posessin el nom de Simón. Això ho sabem perquè el 7 de gener de 1879, dos mesos abans de la sol·licitud d'obertura, el Sr. Juan Aballí va sol·licitar a l'Ajuntament permís per construir una casa en aquest passatge, segons consta als arxius municipals de Sant Martí de Provençals.
Com ja hem comentat, el dia 7 de gener de 1879, abans de l'obertura oficial, el Sr. Juan Aballí va sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals el permís per construir una casa, però no constava el nom del passatge, sinó més aviat que aquest anava del C/Sardenya fins a C/Marina. El 1884 el Sr. Ramón Justribó i Ribé va sol·licitar un altre permís per construir i en aquest cas ja constava el nom del passatge.
Plànols de la casa que va sol·licitar
construir el Sr. Juan Aballí
Sol·licitud i aprovació de construcció del Sr. Ramón Justribó i Ribé
El passatge de Simón mai no va ser un carrer comercial i industrial com ho eren els seus dos precedents, el passatge de Gaiolà o el passatge Maiol, però sí que va tenir els seus tallers i negocis. Una bona prova són els permisos que es van sol·licitar als Ajuntaments de Sant Martí de Provençals primer, i a l'Ajuntament de Barcelona després, i que resumirem en els següents:
• El 27/5/1889 els Srs. Terruellas i Berdi van sol·licitar permís per poder construir unes muntures per al seu taller de pirotècnia.
• El 1898 el Sr. Francesc Isern va sol·licitar permís per realitzar el tancament del seu solar.
• El 1901 el Sr. Andrés Ferrer va sol·licitar permís per poder construir una casa de tres plantes a la cantonada de C/ Sardenya amb el Passatge Simon núm. 2.
• El 1920 el Sr. Juan Viñas també va sol·licitar instal·lar dos electromotors per a la fabricació d'estampats.
Amb tot això veiem que des del principi es van anar construint habitatges i es van instal·lar tallers i negocis que donaven vida al passatge.
L'any 1936 amb motiu de la Guerra Civil la Junta local de Defensa passiva va donar permís per a la construcció del refugi antiaeri, avui dia catalogat com a 0864, entre els carrers Sardenya, Rosselló i Passatge Simón. Va ser construït pel poble, finançat pel poble i per salvar la vida del poble, com gairebé tots els que hi va haver a Barcelona. Aquí tenim un plànol de tota la zona amb els diversos refugis, o entrades de refugis, que hi havia en aquella època.
Des de la casa de la cantonada entre C/ Sardenya, costat de muntanya, i el passatge, un ramal anava cap a C/ Rosselló amb una llargada de 27,26 m, i un altre cap a l'interior del passatge amb una llargada de 15,86 m. La seva profunditat màxima era de 9,20 m. En aquests moments no és accessible al públic, malgrat trobar-se en un bon estat de conservació. Part de la galeria està plena de fang i runes, i a l'interior s'han trobat estris, cubells i llaunes de ferro.
Aquí mostrem la placa que indica la ubicació d'aquest refugi, situada sobre la paret de l'inici del passatge:
Fotografies
de l'Arxiu Municipal contemporani de Barcelona, realitzades el 1969 pels Serveis
d'Arqueologia de Barcelona
A la meitat del passatge, com podem veure, tenim una petita placeta coneguda com els jardins d'Enriqueta Sèculi. Aquesta placeta es va obrir a conseqüència de la construcció de l’hotel Sercotel Rosellón, i coincideix amb la part posterior d’aquest. El dia 9 de març de 2007 els representants del Nomenclàtor de Barcelona van decidir posar-los el nom d'Enriqueta Sèculi, i el 5 de juny del 2010 van quedar inaugurats aquests jardins.
Enriqueta Sèculi i Bastida, va ser pedagoga, professora de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (3).
Entre els anys 1954 i 1972, va existir al núm. 20 d'aquest passatge una casa de banys i dutxes coneguda sota el nom de "La Bahía", regentada per la família Abán Carrasco. Pròximament, editarem un nou article dedicat únicament a explicar aquest negoci i la història de la família que el regentava.
Pau Martínez Dalmau
Març 2026
(1) Definició de mujada i les seves divisions, a la Wikipedia.
(2) Com a Torre Vermella es coneix una gran casa de Cerdanyola del Vallès propietat d'una família burgesa de Barcelona, encara que també pot fer referència a una casa amb façana construïda amb maons vermells. No sabem el motiu del nom, però com hem vist al mapa de 1871 ja s'esmenta el lloc com Torre o Casa Vermella.
(3) Enriqueta Sèculi Bastida, Wikipedia. O bé pel nomenclàtor en
https://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0