El diumenge 25 de juny de 1905, coincidint amb el 53è aniversari d’Antoni Gaudí, mossèn Gil Parés celebrava missa a la cripta de la Sagrada Família. L’any 1906 va ser nomenat capellà-custodi de l’Oratori de Sant Josep i quan, el 1907 la cripta va ser elevada a la categoria de tinença, mossèn Gil Parés en va ser capellà-tinent. [1] L’any 1930 es constituí la parròquia de la Sagrada Família, independent de la de Sant Martí del Clot, [2] i el dia 29 de juny s’hi va celebrar la festa de Corpus amb una processó pel barri, en la qual la Custòdia sota tàlem va sortir precedida de la gran bandera catalana dissenyada per Gaudí amb aquest fi. [3] L’arribada del bisbe Irurita el mateix any, va desposseir mossèn Gil Parés del seu càrrec i el nou rector de la parròquia va ser mossèn Marià Bertran.
De la devoció de Gaudí i de la seva participació en la processó del Corpus, en dona fe la fotografia de Josep Brangulí que el mostra portant un ciri a la mà com a membre del Cercle Artístic Sant Lluch, davant la catedral de Barcelona, el dijous 19 de juny de 1924. [4] Després de la mort de Gaudí el 1926, la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 va impulsar l’acabament de les torres de la façana del Naixement entre 1929 i 1930. Gaudí només va veure acabada la torre de Sant Bernabé. [5]
Tot i que la celebració de la festa de Corpus durant els anys de la Segona República va ser motiu de tensions entre Església i Estat, ja que la Constitució promulgada el 9 de desembre de 1931, establia que “Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.”[6], algunes fotografies dels anys 30 ens mostren aquesta celebració a la Sagrada Família, i també ens informen de la presència dels gegants de la Ciutat als actes. A la primera fotografia tenim un mur com a fons i l’estructura de suport dels vitralls que avui formen part de la nau central de l’església.[7] En primer terme un grup de nens, possiblement del barri, i la colla de geganters, entre ells el reconegut músic Pau Orpí, amb el flabiol i el tamborí per fer ballar els gegants. Darrere tenim la parella de gegants de la Ciutat que va ser estrenada el 1922 per la festivitat del Corpus.[8]
Els gegants a la Sagrada Família anys 30 Vitralls actuals de la Sagrada Família
A la fotografia de la processó del Corpus de l’any 1932, de Josep Maria Sagarra i Plana[9], es veu, entre els fidels agenollats, un tàlem gaudinià, amb els pals coronats per formes florals[10], precedit pels escolanets. De 1933, una foto de Joan Andreu Puig Ferran datada el divendres 26 de maig de 1933, mostra una processó que no és de Corpus.[11] Sí que ho són les dues que segueixen, de J. M. Sagarra i Plana, que mostren el pal·li i els fidels.[12] Finalment, la fotografia de Josep Brangulí Soler, datada el 1936, ens mostra també la processó de Corpus sortint del recinte del temple. Hi veiem al davant dos escolanets amb canelobres llargs i un altre amb la creu processional, després els fidels amb el ciri a la mà i els nens de primera comunió i al darrere un estendard.
1932 Processó de Corpus a la Sagrada Família. 26 de maig 1933
1890 Processó de Corpus de Lleonart Museu Diocesà de Barcelona. Pia Almoina
A finals del s. XIX les principals parròquies de Barcelona tenien els seus propis gegants, com els de Santa Maria del Mar, els del Pi, els de la Casa de Caritat... De la festa de Corpus se’n va fer una joguina de figuretes de plom “la Processó de Lleonart”, que representava tots els estaments que desfilaven a la processó de la Catedral. Hi trobem els gegants de la Ciutat amb els capgrossos al davant i el ball de bastons darrere. A la dreta veiem la Custòdia, a la Cadira del rei Martí, portada sota tàlem. El 1902 el Centre Excursionista de Catalunya proposa fer una trobada de gegants, nans i feres, que se celebra el mes de setembre coincidint amb les festes de la Mercè. Es fa una gran concentració al Parc de la Ciutadella, amb premis a les diferents categories. Entre els nous dissenys de gegants en trobem uns de Puig i Cadafalch, que representen el conseller Fivaller i una noble dama medieval.[13]
1902 Gegants de Puig i Cadafalch 1906 Llopart a l’Esquella de la Torratxa
Les parròquies de les poblacions properes a Barcelona, agregades el 1897, que no tenien gegants propis per a la processó de Corpus, els demanaven a l’Ajuntament que els cedia de manera gratuïta.[14] Un dibuix de Joan Llopart publicat a La Esquella de la Torratxa, titulat "De barri en barri", ens mostra un gegant de la Ciutat anterior a 1910, la geganta de Puig i Cadafalch de 1902 i un funcionari municipal carregat amb una caixa d’instruments musicals on hi ha escrit “Banda” i una altra on posa “Guardia Municipal Montada”. Al text inferior llegim: "Ara corra á Sant Gervasi, ara ves al Poble Nou..¡ Qué'n vol, senyors, de paciencia aixó de las professons ![15]
Els gegants de la Ciutat, coneguts com l’Hereu i la Pubilla, desfilaven el dia de Corpus representant la Catedral de Barcelona i l’Ajuntament. Era l’inici de l’Octava, vuit dies de processons, de dijous a dijous. Avui dia, d’aquelles celebracions queda l’Ou com balla i la processó del diumenge. Durant la segona meitat del s. XIX, fora de comptades excepcions, el gegant representava sempre un noble o un rei medieval barbut. La geganta, en canvi, anava vestida a la moda del moment i era considerada un referent per a fer-se el vestit nou de la temporada. A principis del segle XX va triomfar vestir-los tots dos de manera similar, com a reis o amb robes medievals. La geganta va deixar de ser un referent de la moda, cosa que hauria estat difícil de mantenir, atès que la tendència en la moda femenina als anys 20 va ser escurçar la llargada de les faldilles. El gegant, com veurem, va acabar perdent la barba.
A la foto que reprodueix La Actualidad veiem els gegants dissenyats per l’artista Lluís Labarta el 1910. A continuació, dues parelles de gegants de l’escenògraf Adrià Gual. La primera, més luxosa, de 1917 i la segona més senzilla de 1922. Aquesta última parella la veiem en una fotografia de 1923 del Fons Cuyàs desfilant pel Portal de l’Àngel acompanyats dels geganters.[16]
Els gegants de l’escenògraf Josep Castells, de 1925, representaven uns luxosos reis bizantins.[17] Els del pintor Francesc Labarta, estrenats per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, representaven els Reis Catòlics i no van desfilar des del 1931, any de proclamació de la Segona República, fins al 1939, ja sota el règim franquista.[18] Aquests gegants han experimentat diverses modificacions fins al present, entre elles el canvi de nom en els anys 80, que va passar a ser el de Jaume I i el de Violant d’Hongria.[19]
Avui dia l’Ateneu del Poblet-Sagrada Família allotgen els personatges festius del barri. Des de 1988, els gegants de la Sagrada Família, la Pepa i en Pere, ella una peixatera i ell en Pedro Sanpablo, originari de Zamora i conegut com “l’home dels coloms”. Des de 2009 els més petits, els gegantons, en Miliu , en record del personatge radiofònic dels anys 30 i des de 2016 el Sant Jordi. Els acompanyen tres capgrossos des de 2002, en Kiku i en Drylus, el primer un nen d’origen africà i el segon el Drac del Park Güell [20], també des del 2016, el Bandoler del Poblet, que veiem dibuixat per Juanolo. [21] Per acabar-ho d’arrodonir, ens acompanya la gegantona Crespinella, construïda el 2002 per la Coordinadora de Geganters de Barcelona com a homenatge a Gaudí. El cap representa un dels pinacles de les dotze torres i a les mans i al vestit incorpora referències al mosaic de trencadís.
Rosa Capell González
Març 2026
Notes
[1] La tinença
és l’estructura eclesiàstica que depèn
d’una parròquia principal, i que s’estableix en zones en creixement o
allunyades, abans de constituir-se en parròquia.
[2] Vegis https://esglesia.barcelona/es/parroquies/sagrada-familia/. Altres fonts esmenten la parròquia de Sant Martí de Provençals.
[4]https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallunitat/ANC1-42-N-1379
[5] Domènech Sugrañes va ser l’arquitecte que va seguir el projecte de Gaudí en acabar les torres. Vegis:
[6] Vegis: Congreso de los
Diputados. https://www.congreso.es › docu › 1931 › 1931_cd
[7] El disseny dels vitralls actuals és obra de Joan Vila Grau i han estat realitzats pel taller J.M.Bonet. Vegis: https://vitrallsbonet.com/obras/sagrada-familia/
[8]
MOLANO ROYO, Juli Els Matadors: un
croquis al natural. La fotografia és propietat de Jaume Orpí Casas i està
feta als anys 30. Sobre la saga dels Orpí i altres: http://www.amasquefa.com ›
Article_Final15
[9] Aquesta i una altra
fotografia de la processó del Corpus a la Sagrada Família, celebrat el dijous 26
de maig, van ser publicades a La
Vanguardia el dissabte 28 de maig de l’any 1932.
[10] Entre les obres menors de Gaudí, els objectes i mobiliari litúrgic ens deixen mostres de coneguda originalitat, com el conopeu i el tintinacle, insígnies basilicals de la catedral de Mallorca, a més a més de custodies, baldaquins, làmpades, canelobres confessionaris, bancs i altres.
[11] La fotografia “Processó de Corpus davant la Sagrada Família” es va poder veure a la sala KBr de la Fundació Mapfre, a l’exposició Joan Andreu Puig i Ferran: la dècada convulsa (1929-1939), entre el 12 de juny i el 31 d’agost de 2025, però la data del Corpus el 1933 va ser el dia 15 de juny. Sobre l’autor, vegis: https://www.fundacionmapfre.org/arte-y-cultura/exposiciones/centro-fotografia-kbr/joan-andreu-puig-farran-la-decada-convulsa/
El
1933 el divendres Sant i l’aniversari de la proclamació de la 2º República van
coincidir el divendres 14 d’abril. A El
Dia Gráfico del 13 d’abril l’apartat “SEMANA SANTA -Cultos religiosos y
Monumentos que podran ser visitados estos dias” s’esmenten entre catedral,
basíliques, esglésies i tinences, fins a 18 celebracions, algunes amb processó
a l’interior del temple, altres no ho especifiquen. Respecte a la Sagrada
Família és a l’apartat de visites a monuments. Potser per aquesta raó la
fotografia mostra una processó de divendres Sant feta amb posterioritat.
[12] Aquestes fotografies del Corpus de 1933 també van ser publicades a La Vanguardia.
[13] CARBÓ i MARTORELL, Amadeu, El Llibre dels Gegants de la Ciutat, Ed. Ajuntament de Barcelona, 2011, pàg.54.
[14] CORDOMÍ, Xavier, GARRICH, Montserrat OCTAVES. La festa del Corpus als barris de Barcelona (1897-1965) Xavier Cordomí aporta documents que testimonien el trasllat dels gegants de la Ciutat a diferents processons de Corpus, com la de Sant Andreu del Palomar entre 1925 i 1930 1925 i 1930. Es demanaven els gegants, o en alguns casos els feien construir, els llogaven o en compraven a empreses com El Ingenio, com en dona testimoni la història de Sant Andreu, vegis:
[15]
Dibuix satíric de Joan Llopart i Tresserres en el nº del 16 de juny de 1906, La Esquella de la Torratxa
[16] CORDOMÍ, op.cit. mostra una fotografia dels mateixos gegants desfilant pel carrer Gran de Sant Andreu el 1928
[17] La fotografia és de Rodriguez. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Vegis CARBÓ op.cit. pàg.56-59.
[18] Segons A.CARBÓ i MARTORELL, op.cit, pàg. 118: “El nou règim polític no afavoria ni participava en actes de tipus religiós i per tant, es va trencar el costum de l’Ajuntament de Barcelona de col·laborar en l’organització del Corpus. La titularitat municipal dels gegants de la Ciutat va fer que fins al 1939 no tornessin a participar de les tradicionals processons, ja en època franquista”.
[19] Sobre els canvis experimentats pels gegants de la Ciutat de Francesc Labarta fins l’actualitat vegis de Amadeu Carbó Martorell Els noranta anys i les set vides dels Gegants de la Ciutat a :
https://www.vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/
[20] https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/ambits-festius/imatgeria-festiva/gegantons/capgrossos-de-la-sagrada-familia
[21] CORDOMÍ, Xavier, GEGANTS
I CAPGROSSOS II, Dels barris de l’antiga Barcelona i de Ciutat. Il·lustrat
per JuanolO (Juan Carlos Ortega Bolívar).
Ed. El Cep i la Nansa /Ajuntament de Barcelona, 2018.