Passada la Guerra Civil, els veïns referen les seves vivendes afectades, es reprengué l'activitat i sorgiren noves empreses i comerços en el Passatge. El carrer de Còrsega estava interromput entre Nàpols i Marina i existien encara els carrers d'Iscle Soler, La Coronela i Berenguer, mentre que per sobre del carrer de la Indústria, el carrer que serà de Sicília, es deia de Wellington, com veiem en el detall del mapa de 1939, ja amb la nomenclatura franquista.
Detall de mapa de Barcelona de 1939
Mirant a muntanya, en el número 1 del Passatge, on abans es guardaven els
accessoris del mercat del carrer de Sicília, s'hi va establir possiblement a
mitjans dels quaranta un escultor, Gabriel Alabert i Bosque, especialista en
figura i talla, com podem llegir a la seva targeta. Veí de Gràcia, amb vivenda al Passatge
d'Alió, va fer la primera exposició el
Tarja de Gabriel Alabert i Bosque i
l'escultura La barca de
Al costat, la porta 1 bis, va ser durant molts anys la Granja Casals, on es venia llet envasada i iogurts de la marca "Cooperativa lechera Corele" fundada el 1940, fins ben entrats els seixanta.[iii] En el anys setanta hi va haver un taller de xapisteria, de nom Caluga. A principis dels vuitanta s'hi va instal·lar el grup La Fura dels Baus que esdevindria capdavanter del teatre d'avantguarda. Fins fa ben poc hi tenia la seu l'agència de viatges d'aventura Tuareg. En el pis superior durant un temps hi van haver uns laboratoris fotogràfics i també va servir com a magatzem.[iv]
La Cooperativa Lletera Corele torna a l'actualitat en el segle XXI
En el nº 3 i nº 5 del Passatge hi trobem vivendes d'un
pis amb terrat i un espai comercial a peu de carrer. En el nº 3 hi ha hagut pràcticament sempre un
taller mecànic. En el nº 5 hi va haver
en els anys seixanta i part dels setanta una perruqueria de senyors i després
va passar a ser el magatzem d'un servei de neteja. [v]
L’empresa de sabons de perfumeria La Gota de Ámbar, fundada el 1941, ocupava els terrenys centrals del passatge en
la part superior, a partir del nº 7. L'any
1954 l’empresa alemanya Henkel va comprar el 25% de les accions i el 1960 va
completar la compra. Podem veure algunes de les imatges publicitàries
publicades a la premsa. Henkel per la
seva part te catalogada tota la informació referent a marques i publicitat. [vi]
Publicitat de La Gota de Ámbar de 1945 i de 1958, ja concessionaris de Henkel.
A la cantonada superior del Passatge amb Sicília, els números 9 i 11, s'hi va establir la fàbrica de nines Ibérica Comercial S.A. també coneguda com I.C.S.A., empresa que tenia una altra seu al carrer de Caracas. Va ser fundada el 1918 per l'alemany Otto Katzenstein Schwarz, qui el 1938 patenta un nou sistema per a fer les nines, precursor del bufat. Les nines que veiem en el catàleg dels anys 50 eren de cel·luloide i després es van fer de plàstic. Entre les nines i ninots de més fama la Merceditas, el Luisito, la Muy Aplicada, la Sirenita, el Chispipí. [vii]
Publicitat d' Ibérica Comercial S.A. en la primera època i en els anys
seixanta.
En els anys 50 i 60 el soroll dels telers i l’avís de les sirenes pels canvis de torn de l'empresa Corbera i Espinal eren una música constant en el Passatge, vèiem sortir les treballadores en grups a l’hora d’esmorzar i la de sortida. L'activitat va acabar en els setanta i els espais es van convertir en lloc de reunió clandestina de nens i joves, amb un aspecte d'abandó. [viii]
La fàbrica Corbera i Espinal en el Carrer de Sicília i Passatge de Mariné
ja fora de funcionament.
En els anys quaranta el nebot de Baldomer Casanellas, J.Capell Coixet en el nº 6 va seguir fabricant figuretes de plom i altres jocs amb la marca "CASA"; veiem l'imprès on figuren les medalles atorgades a l'empresa. Amb el seu fill José Capell Feliu, varen iniciar la fabricació de figures en plàstic i també en fusta, amb la marca CAPELL. Els nens estaven pendents de quan es llençava el rebuig per a recuperar figuretes.[ix] Es pot consultar la història d'aquesta fábrica en detall en el blog https://Capell.toys
Impresos dels anys cinquanta amb els noms comercials "CASA" i CAPELL
Reorientada l'empresa a mitjans dels anys cinquanta, José Capell Feliu es va dedicar totalment al plàstic i aviat va deixar la joguina per a dedicar-se a la fabricació de productes de consum per injecció i per extrusió, amb la marca Alca-Capell fins principis dels 70, quan va traslladar l'empresa a Rubí i la seu del Passatge va funcionar uns anys com a magatzem. Entre les empreses del Passatge es van produir col·laboracions puntuals, així Alca-Capell va fabricar alguns accessoris en plàstic per a Ibérica Comercial com ara ulleretes i orinalets.[x].
Impresos i producte d'ALCA-CAPELL de finals dels cinquanta i principis dels
seixanta.
En el nº 4 del Passatge, a més a més de vivendes, hi va tenir durant molts
anys el taller el fuster F. Cucurella, fins jubilar-se a principis dels setanta,
local on també va funcionar un forn de
pastisseria de la família Casalod, des d'on cada matí puntualment
sortien deliciosos xuixos i croissants, dels que gaudíem generosament els
veïns. En els anys cinquanta, entre el
nº 4 del Passatge i el carrer de Nàpols, avui un sol bloc, hi havia tres
vivendes, una d'elles la dels Artigues, casetes de planta baixa, la del costat,
amb un pis, i a la cantonada una botiga de queviures, el "colmado" de
l'Antoni, que anys després es va convertir en el bar "El Bon Mariner". Al costat, ja en el carrer de Nàpols hi havia
una carnisseria i després un petit negoci de perfumeria, on preparaven les
aigües de colònia amb alcohol i essències, la perfumeria Molins. En el nº 1 del Passatge, després de
l'escultor G. Alabert, entre altres petits negocis, s'hi va establir un temps una
perruqueria de senyores, i durant molts
anys la botiga REST que oferia roba de les primeres marques barcelonines
a molt bon preu..[xi]
Perspectiva del Passatge de Mariné des del carrer de Nàpols en els anys 80.
La normativa municipal dels anys setanta va modificar l’activitat
industrial limitant la potència contractada per empreses i tallers, cosa que
obligà moltes fàbriques a buscar noves ubicacions fora de Barcelona,
establint-se les que més en polígons industrials de poblacions properes i
convertint el Passatge en seu comercial més que industrial.[xii]
Rosa Capell
Desembre 2023
[i] Agramunt
Lacruz, Francisco, Arte en las alambradas. Artistas españoles en campos de concentración,
exterminio y gulags, PUV Universitat de València, Valencia 2016, pàg.
362-364.
[ii] Gabriel Alabert i
Bosque (Barcelona 1916-Santa Maria de Palautordera 2003). Sabem que el 1960
vivia al Carrer d'Alió pel catàleg de l'Exposición
Nacional de Bellas Artes, Ministerio de Educación Nacional, Barcelona, maig
de 1960. Sobre els monuments commemoratius d'Alabert vegis.
https://monuments.iec.cat/autor.asp?autor=293. També sabem que en els anys
setanta es traslladà al carrer de la Marina nº 296, on practicava el
pirogravat.
[iii] Vegeu sobre
Corele:
https://www.eltotbadalona.cat/lantiga-marca-de-llet-badalonina-corele-reneix-a-lemporda/
[iv] En
concret sabem que el taller mecànic El Carburador, del carrer de Nàpols nº 290,
fundat a principis dels cinquanta, el va
fer servir uns anys de magatzem.
[v] Del taller mecànic tenim memòria del Pascual, d'en Joan
Vinyals, recentment d'en Xavi, de tallers Còrsega. Respecte el local del nº 5
la perruqueria de senyors creiem que la portava el Sr. Antonio
[vi] Sobre
la història gràfica de les marques i l'empresa Henkel, vegeu
:https://www.henkel.es/actualidad/historia-henkel-iberica-espana
[vii] La informació sobre aquesta empresa es pot trobar en
el llibre de Carlos Marín Armas, Muñecas Iberica Comercial Guia del
Coleccionista i també en diferents
blogs sobre joguines antigues. En destaquem:
https://eulaliarestauradora.com/munecas-antiguas/venta-munecas-celuloide/bebe-de-celuloide-de-la-marca-icsa/
https://lacasadeclania.wordpress.com/tag/merceditas
[viii] Les tres fotografies del Passatge de Mariné pertanyen a l'Arxiu
Municipal del Districte de Gracia. amdg@bcn.cat
http://barcelona.cat/arxiumunicipal
[ix] Sobre la història de l'empresa vegis
el blog https://Capell.toys
[x] No es descarta que l'escultor Alabert
pogués puntualment realitzar prototipus per a totes dues empreses.
[xi] Recordem la perruqueria de senyores d'en Luís, que
després es va establir al carrer de Nàpols. Al nº 288 del carrer de Nàpols,
estava també la merceria de la Sra. Herminia, que portava amb la seva germana.
[xii] La
font d'alguns dels noms i comentaris que aquí s'expressen han estat de veïns i
antics veïns d'aquest passatge: Félix Ribas, Elisabeth Molins, Asun Casalod i
les germanes Capell, Montserrat, Alícia i Rosa.
