EL PASSATGE DE MARINÉ: L'ACTIVITAT INDUSTRIAL DES DELS ANYS QUARANTA FINS ELS VUITANTA.

Passada la Guerra Civil, els veïns referen les seves vivendes afectades, es reprengué l'activitat i sorgiren noves empreses i comerços en el Passatge. El carrer de Còrsega estava interromput entre Nàpols i Marina i existien encara els carrers d'Iscle Soler, La Coronela i Berenguer, mentre que per sobre del carrer de la Indústria, el carrer que serà de Sicília, es deia de Wellington, com veiem en el detall del mapa de 1939, ja amb la nomenclatura franquista.


Detall de mapa de Barcelona de 1939


Mirant a muntanya, en el número 1 del Passatge, on abans es guardaven els accessoris del mercat del carrer de Sicília, s'hi va establir possiblement a mitjans dels quaranta un escultor, Gabriel Alabert i Bosque, especialista en figura i talla, com podem llegir a la seva targeta. Veí de Gràcia, amb vivenda al Passatge d'Alió, va fer la primera exposició el 1941 a la població occitana de Setfons.[i] Es pot apreciar la seva obra pública a Barcelona i a Madrid i la religiosa en esglésies i col·leccions particulars. També va restaurar la decoració de la Galera Reial de Joan d'Àustria a la Batalla de Lepant, al Museu Marítim.[ii] 


Tarja de Gabriel Alabert i Bosque i  l'escultura La barca de 1961 a la Plaça Vicenç Martorell, Barcelona.


Al costat, la porta 1 bis, va ser durant molts anys la Granja Casals, on es venia llet envasada i iogurts de la marca "Cooperativa lechera Corele" fundada el 1940, fins ben entrats els seixanta.[iii] En el anys setanta hi va haver un taller de xapisteria, de nom Caluga. A principis dels vuitanta s'hi va instal·lar el grup La Fura dels Baus que esdevindria capdavanter del teatre d'avantguarda. Fins fa ben poc hi tenia la seu l'agència de viatges d'aventura Tuareg. En el pis superior durant un temps hi van haver uns laboratoris fotogràfics i també va servir com a magatzem.[iv]


La Cooperativa Lletera Corele torna a l'actualitat en el segle XXI


En el nº 3 i nº 5 del Passatge hi trobem vivendes d'un pis amb terrat i un espai comercial a peu de carrer.  En el nº 3 hi ha hagut pràcticament sempre un taller mecànic. En el nº 5 hi va haver en els anys seixanta i part dels setanta una perruqueria de senyors i després va passar a ser el magatzem d'un servei de neteja. [v]

L’empresa de sabons de perfumeria La Gota de Ámbar, fundada el 1941, ocupava els terrenys centrals del passatge en la part superior, a partir del nº 7. L'any 1954 l’empresa alemanya Henkel va comprar el 25% de les accions i el 1960 va completar la compra. Podem veure algunes de les imatges publicitàries publicades a la premsa. Henkel per la seva part te catalogada tota la informació referent a marques i publicitat. [vi]  

Publicitat de La Gota de Ámbar de 1945  i de 1958, ja concessionaris de Henkel.


A la cantonada superior del Passatge amb Sicília, els números 9 i 11,  s'hi va establir la fàbrica de nines Ibérica Comercial S.A. també coneguda com I.C.S.A., empresa que tenia una altra seu al carrer de Caracas. Va ser fundada el 1918 per l'alemany Otto Katzenstein Schwarz, qui el 1938 patenta un nou sistema per a fer les nines, precursor del bufat. Les nines que veiem en el catàleg dels anys 50 eren de cel·luloide i després es van fer de plàstic. Entre les nines i ninots de més fama la Merceditas, el Luisito, la Muy Aplicada, la Sirenita, el Chispipí. [vii]                  

Publicitat d' Ibérica Comercial S.A. en la primera època i en els anys seixanta.


En els anys 50 i 60 el soroll dels telers i l’avís de les sirenes pels canvis de torn de l'empresa Corbera i Espinal eren una música constant en el Passatge, vèiem sortir les treballadores en grups a l’hora d’esmorzar i la de sortida. L'activitat va acabar en els setanta i els espais es van convertir en lloc de reunió clandestina de nens i joves, amb un aspecte d'abandó.  [viii]

       

La fàbrica Corbera i Espinal en el Carrer de Sicília i Passatge de Mariné ja fora de funcionament.


En els anys quaranta el nebot de Baldomer Casanellas, J.Capell Coixet en el nº 6 va seguir fabricant figuretes de plom i altres jocs amb la marca "CASA"; veiem l'imprès on figuren les medalles atorgades a l'empresa. Amb el seu fill José Capell Feliu, varen iniciar la fabricació de figures en plàstic i també en fusta, amb la marca CAPELL. Els nens estaven pendents de quan es llençava el rebuig per a recuperar figuretes.[ix] Es pot consultar la  història d'aquesta fábrica en detall en el blog   https://Capell.toys 


Impresos dels anys cinquanta amb els noms comercials "CASA" i CAPELL


Reorientada l'empresa a mitjans dels anys cinquanta, José Capell Feliu es va dedicar totalment al plàstic i aviat va deixar la joguina per a dedicar-se a la fabricació de productes de consum  per injecció i per extrusió, amb la marca Alca-Capell fins principis dels 70, quan va traslladar l'empresa a Rubí i la seu del Passatge va funcionar uns anys com a magatzem. Entre les empreses del Passatge es van produir col·laboracions puntuals, així Alca-Capell va fabricar alguns accessoris en plàstic per a Ibérica Comercial com ara ulleretes i orinalets.[x].   

       

Impresos i producte d'ALCA-CAPELL de finals dels cinquanta i principis dels seixanta.


En el nº 4 del Passatge, a més a més de vivendes, hi va tenir durant molts anys el taller el fuster F. Cucurella, fins jubilar-se a principis dels setanta, local on també va funcionar un forn de  pastisseria de la família Casalod, des d'on cada matí puntualment sortien deliciosos xuixos i croissants, dels que gaudíem generosament els veïns. En els anys cinquanta, entre el nº 4 del Passatge i el carrer de Nàpols, avui un sol bloc, hi havia tres vivendes, una d'elles la dels Artigues, casetes de planta baixa, la del costat, amb un pis, i a la cantonada una botiga de queviures, el "colmado" de l'Antoni, que anys després es va convertir en el bar "El Bon Mariner".  Al costat, ja en el carrer de Nàpols hi havia una carnisseria i després un petit negoci de perfumeria, on preparaven les aigües de colònia amb alcohol i essències, la perfumeria Molins.  En el nº 1 del Passatge, després de l'escultor G. Alabert, entre altres petits negocis, s'hi va establir un temps una perruqueria de senyores, i durant molts anys la botiga REST que oferia roba de les primeres marques barcelonines a molt bon preu..[xi]  


Perspectiva del Passatge de Mariné des del carrer de Nàpols en els anys 80.


La normativa municipal dels anys setanta va modificar l’activitat industrial limitant la potència contractada per empreses i tallers, cosa que obligà moltes fàbriques a buscar noves ubicacions fora de Barcelona, establint-se les que més en polígons industrials de poblacions properes i convertint el Passatge en seu comercial més que industrial.[xii]

Rosa Capell

Desembre 2023



[i] Agramunt Lacruz, Francisco,  Arte en las alambradas. Artistas españoles en campos de concentración, exterminio y gulags, PUV Universitat de València, Valencia 2016, pàg. 362-364.

[ii] Gabriel Alabert  i Bosque (Barcelona 1916-Santa Maria de Palautordera 2003). Sabem que el 1960 vivia al Carrer d'Alió pel catàleg de l'Exposición Nacional de Bellas Artes, Ministerio de Educación Nacional, Barcelona, maig de 1960. Sobre els monuments commemoratius d'Alabert vegis. https://monuments.iec.cat/autor.asp?autor=293. També sabem que en els anys setanta es traslladà al carrer de la Marina nº 296, on practicava el pirogravat.

[iii] Vegeu sobre Corele:  https://www.eltotbadalona.cat/lantiga-marca-de-llet-badalonina-corele-reneix-a-lemporda/

[iv] En concret sabem que el taller mecànic El Carburador, del carrer de Nàpols nº 290, fundat a principis dels cinquanta,  el va fer servir  uns anys de magatzem.

[v] Del taller mecànic tenim memòria del Pascual, d'en Joan Vinyals, recentment d'en Xavi, de tallers Còrsega. Respecte el local del nº 5 la perruqueria de senyors creiem que la portava el Sr. Antonio

[vi] Sobre la història gràfica de les marques i l'empresa Henkel, vegeu :https://www.henkel.es/actualidad/historia-henkel-iberica-espana

[vii] La informació sobre aquesta empresa es pot trobar en el  llibre de Carlos Marín Armas, Muñecas Iberica Comercial Guia del Coleccionista  i també en diferents blogs sobre joguines antigues. En destaquem: https://eulaliarestauradora.com/munecas-antiguas/venta-munecas-celuloide/bebe-de-celuloide-de-la-marca-icsa/ https://lacasadeclania.wordpress.com/tag/merceditas

[viii] Les tres fotografies  del Passatge de Mariné pertanyen a l'Arxiu Municipal del Districte de Gracia. amdg@bcn.cat
http://barcelona.cat/arxiumunicipal

[ix] Sobre la història de l'empresa vegis el blog https://Capell.toys 

[x] No es descarta que l'escultor Alabert pogués puntualment realitzar prototipus per a totes dues empreses.

[xi] Recordem la perruqueria de senyores d'en Luís, que després es va establir al carrer de Nàpols. Al nº 288 del carrer de Nàpols, estava també la merceria de la Sra. Herminia, que portava amb la seva germana.

[xii] La font d'alguns dels noms i comentaris que aquí s'expressen han estat de veïns i antics veïns d'aquest passatge: Félix Ribas, Elisabeth Molins, Asun Casalod i les germanes Capell, Montserrat, Alícia i Rosa.

EL PASSATGE DE MARINÉ: L' ACTIVITAT INDUSTRIAL I ARTESANAL FINS A LA GUERRA CIVIL.

El Passatge de Mariné deu el seu nom als qui eren els propietaris dels terrenys, els de la Masia de Can Mariné, situada a on són avui les vivendes que dónen al carrer de Còrsega i la plaça Antoni Puigvert.


En un mapa de Barcelona de 1860 veiem el projecte del Pla Cerdà per aquesta zona, a l'esquerra, una línia diagonal que talla les illes de cases i l'hipòdrom separa Barcelona i Sant Martí de Provençals. La ubicació de l'hipòdrom, entre els carrers de Passeig de Sant Joan, Mallorca, Rosselló i Padilla ens orienta a l'hora de situar el futur Passatge de Mariné, entre el que serien Rosselló, Còrsega, Sicília i Nàpols. Veiem que a les illes de cases projectades per Cerdà hi ha dos blocs de construcció paral·lels oberts amb una zona verda al mig i no les construccions tancades que coneixem ara ni tampoc hi ha passatges.[1] 


    1860. Zona del mapa de Projecte de l'Eixample veïna al Passatge de Mariné


El nostre passatge va néixer ubicat entre dos municipis amb la línia divisòria marcada per un torrent i sembla ser que la seva urbanització es remunta al 1877.[2] Una "Escritura de Establecimiento" de 1879 ens informa de la venda d'un solar de terreny per a edificar, propietat de D. Agustín Mariné y Matas, "con fachada al pasaje en proyecto llamado de Mariné" dins "del pueblo de San Martín de Provensals".[3] En l’escriptura s’estipulava l'obligació del comprador de millorar el terreny i de construir la part de claveguera, vorera, canonada per aigua o gas, clavegueró, la reparació o conservació del passatge i la seva entrada i el pagament de l'enllumenat. El comprador podia construir un o dos pisos, que passaven a ser de la seva propietat, i que podien ser destinats a vivenda o a "fábrica para las industrias que la ley permite establecer en los barrios urbanizados". La construcció era propietat del comprador, però el terreny seguia estant propietat del venedor, que es guardava el dret de consentir en les futures transaccions de venda i cobrava anualment el Domini fins la redempció d'aquest.


El barri de la Sagrada Família, des del començament del temple que li dóna nom el 1882, va ser un important nucli de tallers i obradors d'artistes i artesans: picapedrers, fusters, escultors, serrallers, cosa que veurem reflectida en el nostre Passatge. La més antiga de les empreses de que tenim coneixement va ser la fàbrica de joguines de plom La Guerra, el 1900 Baldomero Casanellas i Nogué, serraller de formació, compra l'edificació existent en el nº 6 i el 1901 hi va establir la fàbrica i la vivenda.  


Veiem l'imprès, presidit per la deessa Minerva, on comunica als seus clients el canvi d'adreça, ara al "Pasaje de Mariné núm. 6", entrada pel carrer de Nàpols i on es dibuixen algunes de les seves produccions de més èxit: alabarders, toreros i exèrcit regular. L'empresa, com veurem amb canvis de nom i d'activitat, va estar ubicada en el mateix lloc fins a principis dels anys setanta.[4] 


            1901 Imprès de Baldomer Casanellas on informa de la nova ubicació de l'empresa.


Per la part del darrere, el pati de B.Casanellas limitava amb altres patis i jardins, un era el del taller de forja i serralleria dels germans Lluís i Josep Badia Miarnau, que s'hi van establir el 1904 al carrer de Nàpols núm. 278. Tenia una façana modernista dissenyada per Antoni Gaudí, per a qui van realitzar nombrosos treballs. Es coneix obra de la seva autoria fins 1929, un encàrrec de Josep Maria Jujol. La construcció el 1958 va quedar desfigurada per una reforma.[5] 


Fotografia del taller de forja dels germans Badia Miarnau el 1927. 

Carrer Nàpols 278


Si mirem la fotografia aèria de 1927 on s'ubica el taller dels Badia Miarnau, veiem que el Carrer de Còrsega estava tallat entre el Carrer de Nàpols i el Carrer de Sardenya per la Masia de Can Mariné i altres edificacions i horts, el nostre Passatge era un lloc obligat de pas, els veïns del barri de Gràcia hi passaven els diumenges per escurçar camí quan anaven a la plaça de toros de la Monumental inaugurada el 1916. També s'hi accedia per arribar al "mercadillo" del carrer de Sicília, segons explicava en Fèlix Ribas,[6] un dels nostres veïns amb més solera, en els portals més pròxims al carrer de Nàpols es guardaven els taulers, tendals i accessoris dels comerciants que muntaven parades de productes d’alimentació al Carrer de Sicília i pròxims: fruita, verdures, peix, quan encara no hi havia el mercat de la Sagrada Família.[7] 


Fotografia aèria de 1927 on podem apreciar en el requadre vermell el taller dels Badia Miarnau


En els anys 20 ja s'havia establert la fàbrica tèxtil Corbera i Espinal, que tenia les oficines al carrer de Casp núm. 33. Ocupava tot el que és avui la Plaça Caterina Albert i l'edificació que dóna al carrer de Sicília, on tenia l'entrada principal. Adjunt a la fàbrica i comunicada amb ella, en el núm. 8 del Passatge, hi havia la infermeria de l’empresa, tocant el que és avui la sortida del pàrquing. 


Imprès de 1929 de l'empresa Corbera i Espinal, abans Corbera Hnos. y Espinal


El 1925 el nebot de B.Casanellas, Josep Capell Coixet, continua l'empresa de joguines de plom amb el nom Sobrino de Baldomero Casanellas. El 1929 a L'Exposició Internacional de Barcelona és reconegut el seu mèrit amb una Medalla d'or. Un veí fuster del Passatge de Mariné núm. 4, el Sr. F. Cucurella, va fer la vitrina per a exhibir les figuretes i caixes.[8] La vitrina mostra - a més a més de formacions militars - caixes de futbolistes, indis i vaquers, boy scouts, zoològic i motoristes. La pintura representa les casernes de Jaume I i de Roger de Llúria (actual seu de la Universitat Pompeu Fabra). 


Vitrina de J.Capell Coixet que va rebre la Medalla d'Or de l'Exposició internacional de Barcelona el 1929


Durant la Guerra Civil, com es veu en el mapa, el passatge va passar a dir-se de Castelldefels, per evitar el nom dels antics propietaris. A la cantonada del Passatge amb el carrer de Sicília, segons en Fèlix, hi havia uns laboratoris on venien amb camions a buscar cotó, gases i altres materials. També hi va haver un refugi antiaeri al núm. 2 del Passatge, a prop del carrer de Nàpols i més d'una bomba va arribar a impactar perjudicant algunes de les edificacions [9]. Cal recordar que la no llunyana fàbrica de motors d'aviació i temporalment de bombes Elizalde era un objectiu de l’aviació italiana. 


Mapa de 1936 on podem apreciar el canvi de nom del Passatge de Mariné a P.Castelldefels


Durant la Guerra Civil les empreses varen ser col·lectivitzades. En el cas de J. Capell, al ser el plom un material necessari per a la indústria bèl·lica va cessar la seva activitat productiva, l'empresa es va col·lectivitzar i el Sindicat va pagar els treballadors fins a exhaurir els seus fons, moment en que van haver de baixar portes. No sabem què va fer l'empresa Corbera i Espinal[10], però Corbera i Bertran, també empresa tèxtil al Carrer de Romans núm. 1, sota la col·lectivització va seguir treballant, produint roba per a l'exèrcit, entre altres productes.[11]

 

Rosa Capell González, 15 desembre 2023

Notes:

[1]  Ildefons Cerdà. Plànol de Barcelona i Projecte de reforma i eixample. 1860 Litografia. Arxiu d'Història de la Ciutat de Barcelona.

[2] htt ps://grassot.blogspot.com/2006/01/can-marin.html

[3] El text de l'Escriptura d’Assentament especifica els veïns més pròxims i els del voltants: "Toda aquella porción de terreno para edificar situada en el término municipal del pueblo de San Martin de Provensals, comprendida dentro del perímetro del Ensanche de esta Ciudad, con fachada al pasaje en proyecto llamado de Mariné, cuya porción de terreno mide....que comprende el solar de figura regular señalado con el número veinte y cuatro en el plano....Linda dicho solar a Oriente con honores de Don Lorenzo Climent; à Poniente con las de Don José Rius y Abella; al Norte con el Pasage de Mariné en construcción; y al Sud con terreno del propio Señor Mariné, o sea el solar número veinte y nueve. Pertenece al Señor estabiliente el solar o porción de terreno que con la presente se establece procedente de una pieza de tierra campa secano de cabida....situada en el término municipal de San Martin de Provensals, cerca al antiguo Convento de Padres Capuchinos; lindante a Oriente con tierras que fueron del Hospital Provincial de Santa Cruz y antes de Don Mariano Alegre; á Mediodia con los herederos y sucesores de Don Ignacio Gayolá; a Poniente con los de Gerónimo Grasot; y a Cierzo, parte con honores del propio Señor estabiliente, parte con los de Gervasio Daura y parte con los de Juan Jumells, que se tiene por los herederos y sucesores de Juan Rovira, hortelano de las huertas de la Puerta Nueva y bajo dominio directo y alodial del Beneficio Tercero bajo invocación de Nuestra Señora instituido y fundado en la Iglesia de San Juan de Jerusalén de esta Ciudad, al censo de...anualmente pagadero el día ocho de Setiembre....."

[4] Amb anterioritat havia estat ubicada al carrer de Consell de Cent 178.

[5] Els germans Badia havien treballat en el taller d'Oñós, situat entre el Passeig de Sant Joan i Roger de Flor. Quan va morir Oñós es van traslladar a Diagonal amb Roger de Flor, però els veïns es queixaven del soroll i van haver de canviar de nou.  Les fotografies del taller i la vista aèria de Barcelona pertanyen a aquest blog https://historiesdebcn.com/taller-germans-badia-una-obra-oblidada-de-gaudi/ 

[6] El veí Fèlix Ribas va viure més de 90 anys al Passatge, ens va deixar el desembre de 2021.

[7] L'actual mercat de la Sagrada Família s'ubica en el que va ser la fàbrica de la General Motors.  Va ser inaugurat com a tal el 1944.

[8] Per a més informació vegi’s el blog sobre l'empresa i la seva història https://Capell.toys

[9] D'aquest refugi no hem trobat constància en els registres, però ho sabien tots els veïns: Ribas, Artigas, Molins, etc..

[10] Les direccions de les dues empreses tèxtils estaven emparentades. Corbera y Bertran va ser fundada per Jaume Corbera Puñet i Josep Bertran Margenat el 1929. El President del Consell d'Administració de Corbera y Espinal el 1963 era Luis Corbera Puñet, segons consta en una convocatòria publicada en el B.O.E. de 27 d'abril d'aquest any, nº 101, p.7077.

[11] La informació sobre aquesta època de Corbera i Bertran es deu a una trobada casual. La podem consultar a:

 https://blocpavellorepublica.ub.edu/author/provapavello/page/8/