El Passatge de Mariné deu el seu nom als qui eren els propietaris dels terrenys, els de la Masia de Can Mariné, situada a on són avui les vivendes que dónen al carrer de Còrsega i la plaça Antoni Puigvert.
En un mapa de Barcelona de 1860 veiem el projecte del Pla Cerdà per aquesta zona, a l'esquerra, una línia diagonal que talla les illes de cases i l'hipòdrom separa Barcelona i Sant Martí de Provençals. La ubicació de l'hipòdrom, entre els carrers de Passeig de Sant Joan, Mallorca, Rosselló i Padilla ens orienta a l'hora de situar el futur Passatge de Mariné, entre el que serien Rosselló, Còrsega, Sicília i Nàpols. Veiem que a les illes de cases projectades per Cerdà hi ha dos blocs de construcció paral·lels oberts amb una zona verda al mig i no les construccions tancades que coneixem ara ni tampoc hi ha passatges.[1]
1860. Zona del mapa de Projecte de l'Eixample
veïna al Passatge de Mariné
El
nostre passatge va néixer ubicat entre dos municipis amb la línia divisòria
marcada per un torrent i sembla ser que la seva urbanització es remunta al
1877.[2] Una "Escritura de
Establecimiento" de 1879 ens informa de la venda d'un solar de terreny per
a edificar, propietat de D. Agustín Mariné y Matas, "con fachada al pasaje
en proyecto llamado de Mariné" dins "del pueblo de San Martín de
Provensals".[3] En l’escriptura s’estipulava l'obligació del comprador de
millorar el terreny i de construir la part de claveguera, vorera, canonada per
aigua o gas, clavegueró, la reparació o conservació del passatge i la seva
entrada i el pagament de l'enllumenat. El comprador podia construir un o dos pisos, que passaven a ser de la
seva propietat, i que podien ser destinats a vivenda o a "fábrica para las
industrias que la ley permite establecer en los barrios urbanizados". La
construcció era propietat del comprador, però el terreny seguia estant
propietat del venedor, que es guardava el dret de consentir en les futures
transaccions de venda i cobrava anualment el Domini fins la redempció d'aquest.
El barri de la Sagrada Família, des del començament del temple que li dóna nom el 1882, va ser un important nucli de tallers i obradors d'artistes i artesans: picapedrers, fusters, escultors, serrallers, cosa que veurem reflectida en el nostre Passatge. La més antiga de les empreses de que tenim coneixement va ser la fàbrica de joguines de plom La Guerra, el 1900 Baldomero Casanellas i Nogué, serraller de formació, compra l'edificació existent en el nº 6 i el 1901 hi va establir la fàbrica i la vivenda.
Veiem l'imprès, presidit per la deessa Minerva, on comunica als seus clients el canvi d'adreça, ara al "Pasaje de Mariné núm. 6", entrada pel carrer de Nàpols i on es dibuixen algunes de les seves produccions de més èxit: alabarders, toreros i exèrcit regular. L'empresa, com veurem amb canvis de nom i d'activitat, va estar ubicada en el mateix lloc fins a principis dels anys setanta.[4]
1901 Imprès de Baldomer Casanellas on informa
de la nova ubicació de l'empresa.
Per la part del darrere, el pati de B.Casanellas limitava amb altres patis i jardins, un era el del taller de forja i serralleria dels germans Lluís i Josep Badia Miarnau, que s'hi van establir el 1904 al carrer de Nàpols núm. 278. Tenia una façana modernista dissenyada per Antoni Gaudí, per a qui van realitzar nombrosos treballs. Es coneix obra de la seva autoria fins 1929, un encàrrec de Josep Maria Jujol. La construcció el 1958 va quedar desfigurada per una reforma.[5]
Fotografia del taller de forja dels germans Badia Miarnau el 1927.
Carrer Nàpols 278
Si mirem la fotografia aèria de 1927 on s'ubica el taller dels Badia Miarnau, veiem que el Carrer de Còrsega estava tallat entre el Carrer de Nàpols i el Carrer de Sardenya per la Masia de Can Mariné i altres edificacions i horts, el nostre Passatge era un lloc obligat de pas, els veïns del barri de Gràcia hi passaven els diumenges per escurçar camí quan anaven a la plaça de toros de la Monumental inaugurada el 1916. També s'hi accedia per arribar al "mercadillo" del carrer de Sicília, segons explicava en Fèlix Ribas,[6] un dels nostres veïns amb més solera, en els portals més pròxims al carrer de Nàpols es guardaven els taulers, tendals i accessoris dels comerciants que muntaven parades de productes d’alimentació al Carrer de Sicília i pròxims: fruita, verdures, peix, quan encara no hi havia el mercat de la Sagrada Família.[7]
Fotografia aèria de 1927 on podem apreciar en
el requadre vermell el taller dels Badia Miarnau
En els anys 20 ja s'havia establert la fàbrica tèxtil Corbera i Espinal, que tenia les oficines al carrer de Casp núm. 33. Ocupava tot el que és avui la Plaça Caterina Albert i l'edificació que dóna al carrer de Sicília, on tenia l'entrada principal. Adjunt a la fàbrica i comunicada amb ella, en el núm. 8 del Passatge, hi havia la infermeria de l’empresa, tocant el que és avui la sortida del pàrquing.
Imprès de 1929 de l'empresa Corbera i
Espinal, abans Corbera Hnos. y Espinal
El 1925 el nebot de B.Casanellas, Josep Capell Coixet, continua l'empresa de joguines de plom amb el nom Sobrino de Baldomero Casanellas. El 1929 a L'Exposició Internacional de Barcelona és reconegut el seu mèrit amb una Medalla d'or. Un veí fuster del Passatge de Mariné núm. 4, el Sr. F. Cucurella, va fer la vitrina per a exhibir les figuretes i caixes.[8] La vitrina mostra - a més a més de formacions militars - caixes de futbolistes, indis i vaquers, boy scouts, zoològic i motoristes. La pintura representa les casernes de Jaume I i de Roger de Llúria (actual seu de la Universitat Pompeu Fabra).
Vitrina de J.Capell Coixet que va rebre la
Medalla d'Or de l'Exposició internacional de Barcelona el 1929
Durant la Guerra Civil, com es veu en el mapa, el passatge va passar a dir-se de Castelldefels, per evitar el nom dels antics propietaris. A la cantonada del Passatge amb el carrer de Sicília, segons en Fèlix, hi havia uns laboratoris on venien amb camions a buscar cotó, gases i altres materials. També hi va haver un refugi antiaeri al núm. 2 del Passatge, a prop del carrer de Nàpols i més d'una bomba va arribar a impactar perjudicant algunes de les edificacions [9]. Cal recordar que la no llunyana fàbrica de motors d'aviació i temporalment de bombes Elizalde era un objectiu de l’aviació italiana.
Mapa de 1936 on podem apreciar el canvi de nom
del Passatge de Mariné a P.Castelldefels
Durant la Guerra Civil les empreses varen ser
col·lectivitzades. En el cas de J. Capell, al ser el plom un material necessari
per a la indústria bèl·lica va cessar la seva activitat productiva, l'empresa
es va col·lectivitzar i el Sindicat va pagar els treballadors fins a exhaurir
els seus fons, moment en que van haver de baixar portes. No sabem què va
fer l'empresa Corbera i Espinal[10],
però Corbera i Bertran, també empresa tèxtil al Carrer de Romans núm. 1, sota
la col·lectivització va seguir treballant, produint roba per a l'exèrcit, entre
altres productes.[11]
Notes:
[1] Ildefons Cerdà. Plànol de Barcelona i Projecte de reforma i eixample. 1860
Litografia. Arxiu d'Història de la Ciutat de Barcelona.
[2] htt ps://grassot.blogspot.com/2006/01/can-marin.html
[3] El text de l'Escriptura
d’Assentament especifica els veïns més pròxims i els del voltants: "Toda
aquella porción de terreno para edificar situada en el término municipal del
pueblo de San Martin de Provensals, comprendida dentro del perímetro del
Ensanche de esta Ciudad, con fachada al pasaje en proyecto llamado de Mariné,
cuya porción de terreno mide....que comprende el solar de figura regular
señalado con el número veinte y cuatro en el plano....Linda dicho
solar a Oriente con honores de Don Lorenzo Climent; à Poniente con
las de Don José Rius y Abella; al Norte con el Pasage de Mariné en
construcción; y al Sud con terreno del propio Señor Mariné, o sea el solar
número veinte y nueve. Pertenece al Señor estabiliente el
solar o porción de terreno que con la presente se establece procedente de una
pieza de tierra campa secano de cabida....situada en el término municipal de
San Martin de Provensals, cerca al antiguo Convento de Padres Capuchinos; lindante a
Oriente con tierras que fueron del Hospital Provincial de Santa Cruz y antes de
Don Mariano Alegre; á Mediodia con los herederos y sucesores de Don Ignacio
Gayolá; a Poniente con los de Gerónimo Grasot; y a Cierzo, parte con honores
del propio Señor estabiliente, parte con los de Gervasio Daura y parte con los
de Juan Jumells, que se tiene por los herederos y sucesores de Juan Rovira,
hortelano de las huertas de la Puerta Nueva y bajo dominio directo y alodial
del Beneficio Tercero bajo invocación de Nuestra Señora instituido y fundado en
la Iglesia de San Juan de Jerusalén de esta Ciudad, al censo de...anualmente
pagadero el día ocho de Setiembre....."
[4] Amb anterioritat
havia estat ubicada al carrer de Consell de Cent 178.
[5] Els germans Badia havien
treballat en el taller d'Oñós, situat entre el Passeig de Sant Joan i Roger de
Flor. Quan va morir Oñós es van traslladar a Diagonal amb Roger de Flor, però
els veïns es queixaven del soroll i van haver de canviar de nou. Les fotografies del
taller i la vista aèria de Barcelona pertanyen a aquest blog: https://historiesdebcn.com/taller-germans-badia-una-obra-oblidada-de-gaudi/
[6] El veí Fèlix Ribas va
viure més de 90 anys al Passatge, ens va deixar el desembre de 2021.
[7] L'actual mercat de la
Sagrada Família s'ubica en el que va ser la fàbrica de la General
Motors. Va ser inaugurat com a tal el 1944.
[8] Per a més informació
vegi’s el blog sobre l'empresa i la seva història https://Capell.toys
[9] D'aquest refugi no hem
trobat constància en els registres, però ho sabien tots els veïns: Ribas,
Artigas, Molins, etc..
[10] Les direccions de les
dues empreses tèxtils estaven emparentades. Corbera y Bertran va
ser fundada per Jaume Corbera Puñet i Josep Bertran Margenat el 1929. El
President del Consell d'Administració de Corbera y Espinal el
1963 era Luis Corbera Puñet, segons consta en una convocatòria publicada en el
B.O.E. de 27 d'abril d'aquest any, nº 101, p.7077.
[11] La informació sobre aquesta època de Corbera i Bertran es deu a una trobada
casual. La podem consultar a:
https://blocpavellorepublica.ub.edu/author/provapavello/page/8/