Entrevistem a la Sra. Montserrat Codina, última representant de la família que ha regentat la Xarcuteria Simón, situada al carrer València 392, cantonada amb Sicília, que va començar a l’any 1898 fins aquest estiu de 2023, i encara que la botiga tindrà continuïtat no serà ni amb la mateixa família ni amb el mateix nom.
Tal com ens explica la Sra. Montserrat, les quatre generacions podríem sintetitzar-les en el següent quadre:
El Sr. Esteve Duran era originari del poble d’Éller a La Cerdanya, a uns 6 km de Bellver, i després de fer el servei militar, va venir a Barcelona a treballar a una vaqueria situada al mateix lloc on avui en dia s’hi troba el Col·legi Ramon Llull, fins l’any 1896 quan va decidir comprar un ramat de cabres i fer-les pasturar als voltants de la Sagrada Família. Aquell mateix any va conèixer a la que seria la seva dona i l’any següent es van casar.
Catalina Solà era del poble de Sils, a Girona, i als 14 anys es va traslladar a Barcelona a casa de la seva germana que estava casada amb un cansalader, i allà va començar fent tasques com ara despatxar, fer botifarres i al mateix temps realitzava les feines de la casa i tenia cura dels nebots.
Un cop casats van muntar el seu propi negoci de cansaladeria l’any 1898 a un local del c/ Girona nº 87 de la ciutat comtal. El matrimoni va tenir una filla única de nom María Duran, que als 17 anys va llogar una parada al Mercat de la Concepció on feia de cansaladera.
L’any 1920, la mestressa del local de c/ Girona nº 87 els va fer marxar ja que necessitava el local per altres menesters, i es van traslladar al c/ València nº 392, on sempre han estat des de llavors. A aquest edifici, en aquella època, només hi havia la botiga i un entresòl que era on vivia la família.
La María Duran va conèixer a un altre cansalader que es deia Francisco Simón i es van casar l’any 1924, i van heretar la botiga i el negoci que a partir d’aquesta data seria la cansaladeria Simón. La segona generació va prendre possessió del negoci al 1923.
Aquesta segona generació va viure i va patir els efectes de la guerra civil. Durant aquest període i els anys consecutius de la postguerra escassejaven molt els productes i no es podien abastir fins el 1946 en que va començar a normalitzar-se la situació. Durant el període de guerra molt milicians entraven a la botiga i s’emportaven part del gènere, lògicament sense cap tipus de pagament; això sí, deixaven un document del partit o la institució a la que pertanyien. Malauradament mai es van poder bescanviar per diners. A continuació es poden veure alguns d’aquests documents fets en un paper qualsevol.
Es poden veure els segells de l’Ajuntament de Barcelona, la C.N.T. i d’Esquerra Republicana, en els quals queda constància que s’enduen pernils, embotits o carn. En aquella època no tenien neveres i part del gènere ho havien de portar al mercat de la Concepció per poder conservar-lo.
Al 1953 aquesta segona generació va decidir la construcció de l’edifici que veiem avui dia. El mateix Francisco Simón el va dissenyar i construir per un total de 1.200.000 ptes. També va decidir com seria el nou local del seu negoci, amb tres grans portes d’accés, tal com es mostra en el següent dibuix fet per ell mateix:
Al 1960 la tercera generació ja estava al carrer de la botiga amb Esteve Simón i la seva esposa Margarita. La seva dona, abans de casar-se, havia estat un temps en una polleria i coneixia bastant bé com portar un negoci. Va decidir ampliar el negoci amb nous productes sense deixar el que sempre havien fet, és a dir, les preparacions pròpies de cansaladeria, amb la qual cosa es va convertir en una xarcuteria-formatgeria.
Esteve Simón també va disposar canviar el logotip del negoci passant de cansaladeria a xarcuteria, tal com ens mostren les següents fotografies.
L’any 1994 la tercera generació va donar pas a la quarta: Carles Simón i la seva dona Montserrat Codina. Encara que la jove Montserrat no tenia experiència en cap tipus de botiga, la seva sogra li va ensenyar tots els secrets del negoci. Ella era de Barcelona però la seva família era originària del poble de Sanaüja, a Lleida, i es van conèixer amb el Carles perquè tots dos anaven a la guarderia de la Sagrada Família. Tot dos van continuar el negoci familiar fins el 2011, quan en Carles Simón va morir i la Montserrat va haver de continuar sola. El matrimoni, i després la Montserrat, van incorporar productes nous tals como plats cuinats i altres tipus de queviures.
El matrimoni va tenir una filla, Carla, però la seva vocació no ha estat aquest negoci sinó l’àmbit de l’administració. Per aquesta raó, quan la Montserrat ha arribat a la jubilació, la saga familiar no ha continuat amb el negoci. Tot i així la Montserrat volia que la botiga continués com a xarcuteria ja que els clients estaven contents i no volia deixar-los desatesos.
Segons la pròpia Montserrat, els empleats que sempre han tingut han estat bons i fidels treballadors, i junts han pogut guanyar-se la vida encara que és un negoci molt esclau i requereix molta feina i temps.
Aquí tenim una mostra dels productes de la botiga:
Pau Martínez Dalmau
Octubre 2023