VOLS PUBLICAR EN EL BLOG?
NOVA CONFERÈNCIA “Més d’un segle de cinemes al nostre barri. Del TRIANÓN al PHENOMENA”
Dimecres 28 de febrer 2024, de 19h a 20:30h
“Més d’un segle de cinemes al nostre barri. Del TRIANÓN al PHENOMENA”
a càrrec de ROBERTO LAHUERTA
Al llarg de la seva història, la geografia barcelonesa s’ha vist esquitxada por més de 250 sales de cinema, repartides pels diferents barris de la ciutat. La seva etapa més gloriosa fou a l’inici de la dècada dels anys seixanta en que arribaren a conviure conjuntament una mica més de 160 cinemes. Sense oblidar la important funció social dels nombrosos col·legis i sales parroquials que els caps de setmana oferiren, a un bon preu, sessions cinematogràfiques per als seus alumnes i familiars.
De tots aquests locals barcelonins, uns es van anar
tancant i altres han arribat fins els nostres dies, tot i què solament es
mantenen en funcionament 4 locals amb pantalla única, un dels quals està situat
al nostre barri, i uns altres 11 que funcionen com a grans complexos
cinematogràfics, entre las dues i les tretze pantalles.
Anar al cinema,
per a diverses generacions de ciutadans, es convertí en una experiència que
permetia oblidar-nos dels problemes, i submergir-nos en la història que
s’estava projectant a la gran pantalla, i que, en molts dels casos, aconseguia
emocionar-nos.
Les sales de cinema
es convertiren en un refugi, un lloc de diversió, una finestra oberta al món, i
una de las poques diversions a les que es podia accedir. En moltes ocasions,
s’anava al cinema sense consultar la cartellera, ja que s’estava convençut que el que es veuria a la gran pantalla seria
del gust dels assistents.
A través d’imatges i
documents, tornarem a recordar els cinemes del nostre barri: Trianón (Triana),
Versalles, Máximo, Venus, Núria, Niza, Nápoles, Nàpols y Phenomena. També
s’esmentarà algun cinema proper, pel seu interès històric. Serà un nou exercici
de memòria popular que ens portarà un agradable record.
En Roberto Lahuerta va
néixer a Saragossa l’any 1956, i arribà
al que avui es coneix com a Nou Barris l’any 1964. Membre de l’Arxiu Històric
de Roquetes – Nou Barris, col·labora habitualment a la revista “Arxiu”. És investigador
de la història dels cinemes de Barcelona,
i autor d’un bon nombre de llibres, entre els quals destaquem: “Sucedió en Pamplona”
(2020), “Del Goya al Scala” (2021), “Relaciones clandestinas” (2021) i “Anécdotas de los cines de Barcelona” (2022).
Ha participat en
nombroses activitats divulgatives sobre la història i activitat dels cinemes de
Barcelona i els seus barris.
Activitat gratuïta i sense reserva prèvia, vine 15 minuts abans! Aforament
limitat.
Organitza: Comissió Memòria Històrica Barri el
Poblet (https://el-poblet-historia.blogspot.com/) i Ateneu El Poblet
ELS PASSATGES DEL BARRI. INVENTARI I UBICACIÓ.
L’actual barri de la Sagrada Família té una superfície inferior i uns límits diferents als establerts l’any 1897 quan El Poblet va esdevenir el barri tercer del districte 10è de la nova divisió administrativa acordada amb caràcter interí per l’Ajuntament de Barcelona (1) arran de l’annexió de sis pobles independents del Pla.
La urbanització del Pla de Barcelona havia de seguir la trama d’illes dissenyada per l’enginyer Ildefons Cerdà, però la realitat preexistent i algunes excepcions va donar lloc als Passatges, que al nostre barri - amb un total de 22 dins dels actuals límits, i 2 més (Mariner i Conradí) a l’actual barri del “Camp d’en Grassot i Gràcia Nova” - constitueixen el patrimoni més nombrós de passatges de la ciutat.
En aquest article mostrem un mapa amb la situació concreta de cada passatge i hem inventariat els vint-i-dos existents, tot indicant si el seu accés és lliure o privat, i hi afegim una breu referència a l’origen del seu nom.
Nom del Passatge i raó del nom:
1. Passatge de Bofill.
Per Jaume Bofill i Garriga, marit
de la propietària dels terrenys, Josepa Serra i Rosés.
2. Passatge de Canadell.
Per Jaume Canadell i Pujol, propietari
dels terrenys.
3. Passatge del Canonge Cuffí - Accés
privat.
En honor al clergue que va
organitzar els sometents de Girona a la
Guerra del Francès.
4. Passatge de Carsi.
Per Ricard Carsi i Lacasa,
enginyer i propietari d'una finca molt propera.
5. Passatge de Centelles.
Pel nom del municipi d'Osona.
6. Passatge de Clip - Accés privat.
Per les inicials dels carrers que
envolten l'illa: Còrsega, Lepant, Indústria i Padilla.
7. Passatge de París.
En record de l'estada de Josep
Xifré i Daiving, propietari de terrenys a la capital francesa.
8. Passatge d’Utset.
Per Josep Utset i Fonullà, marit
de la propietària dels terrenys Anna Romans i Jordà
9. Passatge de Font.
Per Paula Font i Cuyàs,
propietària dels terrenys.
10. Passatge de Gaiolà.
Per Antoni de Gaiolà i de
Desprast, propietari del terrenys, i succeït el 1862 per la seva filla Matilde
de Gaiolà i de Casanovas.
11. Passatge de la Igualtat.
En homenatge a un dels tres
principis de la Revolució Francesa.
12. Passatge de Joan Casas.
Per Juan Casas i Villarubias,
propietari i fabricant de teixits.
13. Passatge de León.
Per Faustino León Arroyo,
propietari del terrenys
14. Passatge de Maiol.
Per Pere Mayol i Babot, propietari
dels terrenys.
15. Passatge de Núria.
Pel nom de la vall pirenaica.
16. Passatge Pau Hernández.
Per Pau Hernández, jesuïta,
historiador, pedagog i escriptor, que tenia uns terrenys al costat dels de
Faustino León Arroyo.
17. Passatge de Rosselló 425 –
Accés Privat.
Pel lloc on està ubicat, a
l'alçada del 425 del C/ Rosselló.
18. Passatge de Sant Pau.
Per estar davant de l’antiga
entrada de l'Hospital de Sant Pau.
19. Passatge de Simó.
Per Francesca Simón i Ferrer,
propietària dels terrenys.
20. Passatge de Torres - Accés Privat.
El nom prové de les torres que existien quan es va obrir el passatge.
21. Passatge d’Ureña.
El nom prové del promotor de les
construccions en terrenys propietat d'Anselm Riu i Fontanilles.
22. Passatge de Vilaret.
Per Antònia Vilaret i Ojeda, propietària dels terrenys.
Pau Martínez i Josep M. Sans
Gener 2024
(1) Anuario Estadístico de la Ciudad de Barcelona, 1902. Pàg. 76, 98 i 99
http://hdl.handle.net/11703/94371