Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerrades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xerrades. Mostrar tots els missatges

CRÒNICA DE LA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

  Aquest passat dijous, el Grup d’Història Ramon Vergés va ser l’encarregat de fer la xerrada de primavera al nostre Ateneu, sobre els orígens del Club Esportiu Europa al Poblet.

  En els enllaços que hi ha al final d’aquest article podeu trobar tant la transcripció en vídeo com el ressò que ha tingut l’acte en Línia Directa i en BTV.

  Per la nostra part fer esment que va haver-hi una assistència més que notable, més de cent persones, en la seva majoria simpatitzants del club, encapçalats pel seu President i alguns directius. El tema era d’interès, doncs els ponents -Xavier Vidal i Àngel Garreta- van posar en qüestió diversos aspectes de la història ‘oficial’ del club.

  Aspecte de la sala (foto CMH)

 Com a grup interessat en la història, a la CMH El Poblet - Sagrada Família  valorem la col·laboració que hem tingut amb el Grup Ramon Vergés de forma molt positiva. Som dos petits grups de gent interessada en recuperar el nostre passat local, de barri, de club, que hem estat treballant a la recerca d’algun aspecte dels orígens de l’Europa en el carrer Sicília 290.

  En l’exposició d’ahir també es va fer palesa una de les característiques de la investigació històrica: la ‘suposada’ veritat històrica sempre està sotmesa a contrast, revisió i crítica. És tasca dels historiadors cercar fonts  i testimonis fiables, posar context, plantejar interpretacions alternatives i proposar conclusions fonamentades. Sabent sempre que l’aparició de noves evidències pot canviar el relat que es considerava vàlid.

Xavier Vidal i Àngel Garreta (foto CMH) 

  Ahir els ponents van presentar de forma molt correcta i argumentada perquè consideren que cinc fets que es consideraven cabdals en la història del club, poden ser interpretats de forma diferent, aportant  als annals del club una nova visió, que com succeeix en la tasca d’historiador, obre noves vies d’investigació.

  Com consta ja en la web del Grup Ramon Vergés -en el primer enllaç podeu trobar el detall- el resum dels cinc punts és el següent:

1- Els inicis de l’actual Europa: absorció d’Oriental i Madrid, no pas fusió de Provençal i Madrid. El ‘FC Europa’ no existeix.

2- Legalitzats al carrer Sicília 290, no pas nascuts

3- Els primers colors… desconeguts

4- Rodolf Colell no és el primer president… és el cinquè!

5- Un primer escut que no és ni primer ni escut

Escut que no és escut (foto: GHRV)

  Agraïm al Grup Ramon Vergés la seva exposició i la seva feina.

Josep Lluís Campa

 

ENLLAÇOS CITATS 

Els orígens de l’Europa: cinc elements clau de la història que cal reescriure

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=rxD5pF7rNXg

Text: https://ghrv.cat/els-origens-de-leuropa-cinc-elements-clau-de-la-historia-que-cal-reescriure/

Els orígens de l'Europa: xerrada sencera

https://www.youtube.com/watch?v=cMKe8TNwd5Q&t=16s

Línia Directa:

https://liniaxarxa.cat/noticies/surten-llum-origens-desconeguts-club-esportiu-europa/

BTV: La investigació que canvia la història del Club Esportiu Europa

https://beteve.cat/esports/investigacio-canvia-historia-club-esportiu-europa/

 

 

CRÒNICA XERRADA "El POBLET, EL TEMPLE I EL MESTRE"

   Aquest dimecres 18 de febrer s’ha celebrat la conferència de l’escriptor Alfred Bosch, centrada en la seva novel·la El Temple dels Pobres i en la relació entre la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família i els habitants del barri del Poblet.

Fotografia Josep Maria Sans

Bosch va explicar que el que més li havia interessat a l’hora d’escriure el llibre era partir d’un fet històric real, però sobretot aprofundir en la dimensió humana dels personatges i la seva història, alguns reals i d’altres ficticis. En aquest cas, posar el focus en les persones anònimes que vivien al barri del Poblet, les seves dificultats, les seves il·lusions i la manera com la construcció del temple va influir en les seves vides.

La conferència també va comptar amb la participació de  convidats, que van aportar una dimensió encara més propera i emotiva a l’acte. Van compartir anècdotes viscudes dels seus familiars amb Antoni Gaudí i amb mossèn Parés, especialment durant el període convuls de la Setmana Tràgica. També hi va intervenir una mestra que havia donat classes quan tenia 16 anys a I-3 a l’escola annexa a la Sagrada Família aportant el seu testimoni sobre la tasca educativa (mètode educatiu Montessori) vinculada al temple.

Fotografíes Domènec Anguera Vidal

Per la seva banda, l’Alfred Bosch també va compartir diverses anècdotes i descobertes que havia fet durant el procés de documentació de la novel·la. Va explicar que la recerca i l’escriptura del llibre van ser un projecte de llarg recorregut, que es va allargar durant quinze anys, un període en què va anar aprofundint en els fets històrics i en les històries personals que finalment han donat forma a l’obra. 


 Fotografia Domènec Anguera Vidal

Va destacar que més enllà de la grandiositat arquitectònica del temple, el que realment dona sentit a la història són les experiències i els sentiments dels seus protagonistes, sobretot els nens i nenes. Amb molta insistència va recordar que el monument de la Sagrada Família no ha de ser dels turistes sinó que és -i cal que sigui- patrimoni dels habitants del barri del Poblet.

La conferència va comptar amb una gran assistència del públic, fet que va demostrar l’interès que va despertar tant la novel·la com la història del barri i del temple. Hi va haver nombrosos agraïments als participants i als assistents per la seva implicació i interès.

Fotografia Domènec Anguera Vidal

  L’acte es va cloure amb una signatura de llibres per part de l’Alfred Bosch, que va poder saludar personalment els lectors i compartir les últimes paraules amb ells.

Febrer 2026

Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família

CRÒNICA XERRADA HOSPITAL DEL PUEBLO

   El passat dijous dia 19 vam poder escoltar una xerrada sota el títol de “A la recerca de l’Hospital perdut. Hospital del Pueblo al barri del Poblet 1936-1939” a càrrec del doctor Carles Hervás i Puyal. El ponent és doctor en Medicina i especialista en Anestesiologia, així com doctor en Història. Les seves línies de recerca com a historiador s'han orientat cap a la Història de la Medicina i l'estudi de la sanitat a Catalunya durant la República, la Guerra Civil i la postguerra. 

Fotografia Josep Maria Padullés

   El Doctor Hervás va dividir la seva conferència en dos blocs. En el primer va detallar el procés de recerca de la seva investigació sobre l’anomenat “Hospital del Pueblo”, i en el segon va aprofundir sobre la història d’aquest i la seva evolució fins als nostres dies, així com la localització d’altres centres hospitalaris durant la guerra civil.

Fotografia Josep Maria Sans

  L’inici de la seva recerca -duta a terme amb moltes dificultats degut a la poca documentació existent- va ser la troballa de la següent foto, en la que es veuen llits d’hospital dins d’una capella, amb les sigles CNT a la paret del fons.

Fotografia extreta del llibre “La xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil” de Carles Hervás

La fotografia en qüestió li va cridar l'atenció mirant un llibre sobre hospitals de guerra a Catalunya i es va preguntar sobre la localització de l’edifici. Les seves investigacions el van dur a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de la CNT i allà va aconseguir un número de la revista “Umbral” on hi havia un reportatge sobre “Un hospital del Pueblo” amb la fotografia, però tampoc allà es deia el lloc exacte on es trobava.

Continuant amb la recerca, a través del diari “Solidaritat Obrera” va descobrir que hi havia un hospital al carrer de Provença 388, a la cantonada amb Roger de Flor, en ple barri del Poblet.  Però El Doctor Hervás volia esbrinar què s’hi ubicava en aquell indret abans de la guerra i va trobar que estava l’Orfenat de Sant Josep gestionat per un orde religiós i que el 1909, durant la Setmana Tràgica, va ser cremat i després restaurat per en Enric Sagnier.

FotosdeBARCELONA.com

   Per les fotografies de la Kati Horna [i], una important fotògrafa de guerra, tenim més d’una imatge del Hospital del Pueblo i d’altres hospitals de sang de la ciutat durant la guerra civil.

Kati Horna, Barcelona. Hospital del pueblo. Marzo de 1937. Fundación Rafael Botí

Gràcies a la conferència ens hem pogut fer una idea del funcionament dels hospitals durant la guerra. Pel que sembla, els primers dies es van omplir els hospitals existents, i per això se'n van habilitar altres espais, molts d’ells dependents d’un partit polític o un sindicat. La CNT gestionava molts d'aquests recintes. Un cop passats els primers dies de la guerra, molts d’aquests hospitals recents, van passar a funcionar com a dispensaris i policlíniques amb metges de diferents especialitats, on s’atenia a la població civil, en especial a l’afiliada als sindicats. També ens ha parlat dels costos d’explotació d'algun d’aquests centres, del personal amb què comptaven -molts metges i infermers vivien al barri- i els serveis que s'oferien.

Pel que fa als metges, durant aquella època, se’ls exigia d’estar sindicats i la majoria ho estaven a la CNT. Un cop finalitzada la guerra, molts van haver d’exiliar-se i alguns dels que es van quedar van patir represàlies per part del nou règim.

També el conferenciant ha pogut constatar l'existència d’altres hospitals de sang a la nostra ciutat:

1- Hospital de Gràcia. Al que era el Col·legi de Sant Josep de les Carmelites al carrer Gran de Gràcia 236, que va passar d'Hospital de sang a dispensari.

2- Hospital de Sang al Poblenou, a la Rambla del Poblenou 76, després hospital del Barri.

3- Hospital Central de la CNT, al carrer de Consell de Cent 393, al Col·legi de les Germanes de la Inmaculada Concepció. 

Per concloure l'exposició, el doctor Hervás ens ha explicat que en acabar la guerra civil l’edifici de l'Hospital del Pueblo va passar novament a mans de la Congregació de les germanes de la Sagrada Família, fins al 1961 quan Antonio Valt, fundador de l'Editorial Herder, el va comprar i li va encarregar a l’arquitecte Josep Ribas González la seva transformació tot respectant els murs però, modernitzant la façana. El 1973 es van afegir quatre plantes i al 2014, el Goethe-Institut va llogar tres plantes.

Foto Google Maps

 Durant tota la xerrada s’han mostrat diverses fotografies que han il·lustrat les explicacions del conferenciant i que, al mateix temps, van ser fonamentals en el seu procés d’investigació.

Fotografia Carmen Dobaño

Va ser una xerrada molt interessant i amena que ens ha apropat a una realitat desconeguda d’un aspecte de la nostra història. Ara caminant pel nostre barri i per la nostra ciutat de segur que pararem més atenció als edificis que potser amaguen una altra història que espera ser rescatada.

Agraïm molt sincerament la tasca d’investigació del doctor Carles Hervás que contribueix a completar un puzzle amb moltes peces perdudes.

Carmen Dobaño

Novembre 2025

NOVA XERRADA: A LA RECERCA DE L’HOSPITAL PERDUT: UN “HOSPITAL DEL PUEBLO” AL BARRI DEL POBLET. 1936-1939.

 Dimecres 19 de novembre de 19h a 20:30h, Xerrada

A LA RECERCA DE L’HOSPITAL PERDUT: UN “HOSPITAL DEL PUEBLO” AL BARRI DEL POBLET. 1936-1939.

A càrrec de Carles Hervás 


  Les primeres setmanes després de l’esclat de la guerra civil a Barcelona, els grans hospitals (Clínic i Santa Creu i Sant Pau) es van veure sorpresos per una allau de ferits, al principi com a conseqüència de les lluites als carrers i després procedents dels enfrontaments al front establert en terres d’Aragó. Aviat partits i sindicats van obrir establiments, sovint temporals, per acollir els seus afiliats. Un d’aquests centres es va instal·lar prop del Poblet-Sagrada Família, i va estar en funcionament durant gran part del conflicte. En aquesta xerrada farem un recorregut per la història d’aquest hospital oblidat.

  En Carles Hervás és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Expresident de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

  Les seves línies de recerca s'han orientat cap a la Història de la Medicina, principalment de la seva especialitat, i l'estudi de la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, a l'època de la Segona República i la Guerra Civil.

  Ha publicat llibres i prop d'un centenar d'articles sobre aquestes temàtiques. Recentment, ha col·laborat en l'obra Hospitals de guerra (1936-1939). L'hospital de guerra de Banyoles i el doctor Jimeno (Banyoles, 2022).

Activitat gratuïta i sense reserva prèvia, vine 15 minuts abans! Aforament limitat.

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família

https://el-poblet-historia.blogspot.com/


UNA HISTÒRIA DE LLUITA PER L'ESCOLA PÚBLICA: EL CEPEPC

  El proper dimecres dia 12 a les 18:30 hores es farà a l'Ateneu del Poblet la presentació del llibre El CEPEPC des de dins, que recull una història poc coneguda i poc documentada d’unes escoles privades nascudes per iniciativa de mestres i famílies audaces a finals dels cinquanta i en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat.

  Una història de resistència activa al franquisme, de renovació pedagògica en ple nacionalcatolicisme i una història d'èxit col.lectiu perquè va aconseguir el seu objectiu: formar part de l’Escola Pública de Catalunya, aportant el seu bagatge que bevia de la tradició pedagògica del país del primer terç del segle xx.

  Hi participaran tant autors del llibre com mestres, families i alumnes de les escoles del colectiu ubicades al nostre barri

  Hi esteu tots convidats 

 
Març 2025 


REFUGIS ANTIAERIS A BARCELONA. CRÒNICA DE LA XERRADA

El passat dimecres es va dur a terme una xerrada sota el títol de “Refugis antiaeris. La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)” a càrrec d’en Josep Maria Contel. El conferenciant és historiador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia. També és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva. 

Fotografia Josep Maria Sans

Per iniciar la sessió, en Josep Maria Contel, en poques paraules, posa als assistents en situació. Explica com els bombardejos van agafar a la gent de la ciutat per sorpresa, perquè sempre es pensaven que el front era lluny, com a mínim a 300 km de Barcelona. Quan comencen els bombardejos es produeix una reacció per part de la societat civil a aquesta agressió i la gent del carrer comença a organitzar la defensa passiva i el primer que es planteja és com aixoplugar-se de les bombes, siguin aèries o terrestres.

Llavors es convoca als veïns de cada zona per tal de coordinar-se per a la construcció de refugis. S’institueix una Comissió dirigida per una Junta que establirà un Reglament amb, entre altres qüestions, determinar les obligacions dels veïns, com ara: el pagament de 2 ptes. setmanals per família o la crida a dur a terme treball voluntari per part dels homes d’entre 16 a 30 anys. De la mateixa manera també s'estipula els drets sobre la utilització dels refugis.

Aquests refugis eren veïnals i només estaven pensats per a aquelles persones que fossin sòcies. Per això es distribuïen, entre els veïns, carnets acreditats per cada Junta. Això no volia dir que no es deixés entrar un veí de la zona que no portés carnet, però quan sortia se'l feia abonar la quantitat corresponent als associats, amb excepcions per aquelles persones sense recursos. Cal remarcar que aquests eren refugis “privats”.

  A mesura que s’anava avançant es va establir un reglament per mantenir l’ordre i la higiene dins els refugis.

  A Barcelona es van construir 1.400 refugis. D'aquests alguns els va fer l’Ajuntament, classificats en dos tipus: de claveguera o col·lector i col·lectiu; i altres eren veïnals que podien ser: familiars (eren molt petits) o d’organització veïnal. A més hi havia els refugis atípics: a les fàbriques, edificis, al metro, a les entitats, consolats… 

Fotografia: Carmen Dobaño

En el transcurs de la xerrada el conferenciant ha projectat imatges de tota mena de refugis i ha anat il·lustrant les seves explicacions amb fotografies. Ha explicat la complexitat que suposa resumir com eren els refugis a causa del fet que la tipologia era molt diversa. Així, sabem que hi havia de diferents amplituds, fondària, amplada, llargada… I pel que fa als materials: maons, ciment, parets foradades… I si pensem en els bancs per seure doncs en trobem d’encastats, de fusta, de maons, d’obra… també hem pogut veure models de pous de respiració, de lavabos, de latrines, de cisternes, de zones d'infermeria, de farmaciola, etc., etc. 

Tot molt interessant, ja que ell, com a estudiós ha pogut entrar en molts dels refugis de la ciutat i documentar-los. És important constatar que, com és lògic, no hi ha pràcticament cap fotografia de l’interior dels refugis durant la guerra, així doncs les que se'ns mostra són actuals, però així i tot ens proporcionen una idea molt propera a com eren en aquella època. Sí que s’han trobat algunes fotografies familiars d'entrades a algun refugi. Per això que és cabdal regirar entre les fotos familiars antigues per a poder trobar petis detalls que serveixen per a la localització de fites històriques.

Durant la xerrada l'orador ha projectat diversos planells de refugis que han ofert una idea molt concreta de la seriositat dels projectes i de l'exactitud dels treballs efectuats.  

Fotografia Josep Maria Sans

Al mateix temps, mentre donava tota mena de detalls i explicacions, afegia algun comentari curiós com per exemple que s’agafaven elements de “desconstrucció” d’alguns edificis per construir els refugis, per tant, hi havia un total aprofitament dels materials.  

En acabar la guerra els refugis no es toquen, ja que pensen que potser s’hauran de tornar a utilitzar, però cap als anys 60 es decideix de començar a destruir-los. Al arribar als anys 70 s'inicia la construcció de pàrquings i altres elements que faran desaparèixer la majoria d’ells.

El conferenciant s’atura en el refugi del Palau de la Generalitat, ja que s’estava al corrent de l'existència del refugi dins l’edifici però no fora. Es va descobrir sota la Plaça Garriga i Bachs. Mostra fotografies de quan es va baixar a inspeccionar, malgrat l'interès, sembla que la seva rehabilitació és força difícil. 

En Josep Maria Contel ja va advertir des de bon començament que faria dues conferències, una, la relatada fins ara i una altra, centrada als refugis del barri de El Poblet-Sagrada Família. En aquesta segona part ha anat revisant una llista de refugis localitzats al barri, fent especial esment al denominat “Roger de Flor-Aragó” i que es correspon al que està situat al Passeig de Sant Joan, València, Nàpols. També ens mostrà el document gràfic del mateix: noms de les cases a dins els refugis, escales, infermeria, planells, galeries, bancs, etc., així com al refugi situat al Passatge Simó (Sardenya, entre Rosselló i Provença). 

A mesura que anomenava cada un dels refugis de El Poblet ha informat sobre l’estat en què es trobava d’acord amb les informacions que ha pogut obtenir de cadascun d’ells.

Ha estat una xerrada molt interessant i il·lustrativa i que ha obert una porta del nostre passat. Un passat que tenim sota els peus i que trepitjarem ara amb més consciència. Un passat que ens fa entendre la vida dels nostres conciutadans i també de molts familiars durant la guerra i ens ajuda a mantenir la memòria per anar un pas més enllà.

Carmen Dobaño Pané

Febrer 2025


XERRADES PROMOGUDES PER LA CMH

Dimecres 20 de maig 2026, de 19h a 20:30h, xerrada

 “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

Llegendes, realitats i referents dels primers anys de vida del club escapulat

A càrrec de Xavier Vidal i Àngel Garreta, membres del Grup d'Història Ramon Vergés

   El Club Esportiu Europa es va fundar el 5 de juny de l'any 1907 al bar La Roca, el carrer Sicília 290, al bell mig d'El Poblet. N'estem completament segurs? Per quin motiu l'Europa no competeix oficialment els dos primers anys de vida? Hi ha hagut més presidents de l'entitat dels que es diu que n'ha tingut? Quin perfil personal i laboral tenen els mecenes que van ajudar a ser dels clubs més grans de Catalunya ara fa un segle? Era Gaudí el primer espectador privilegiat dels partits de l'Europa?

  Aquestes i altres preguntes quedaran resoltes (o potser no) per part del Grup d'Història Ramon Vergés, que ha treballat en els darrers anys per rescatar, contextualitzar i posar en ordre informació i documents de les primeres dècades d'existència d'un dels clubs esportius més populars de casa nostra.

  En parlaran dos membres del citat Grup d'Història:

  Xavier Vidal (Barcelona, 1974) és soci i historiador del CE Europa. És l'autor dels llibres "Bàsquet: 100 anys" (2023) i "Estimar l'Europa a través de les seves històries" (2025). 

  Àngel Garreta (A Coruña, 1980) va ser durant 23 anys el responsable de comunicació i xarxes del CE Europa. Autor i director de tres documentals sobre diverses etapes del club: "L'ascens d'una generació: 1993/1994" (2019), "Pioners del Bàsquet" (2022) i "1923: Forjant la història" (2023). 


Dimecres 18 de febrer 2026, de 19 a 20:30h, xerrada

El POBLET, el TEMPLE i el mestre GAUDÍ
A càrrec d’
Alfred Bosch



A finals del segle XIX, la zona del municipi independent de Sant Martí de Provençals que feia frontera amb la Vila de Gràcia i amb la ciutat de Barcelona va acollir el mestre Gaudí abans de l’agregació de 1897, per dirigir l’obra del futur Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Quan Gaudí va arribar al barri del Poblet, s’hi va trobar amb un entramat de cases baixes de recent construcció, habitades per famílies humils i treballadores. Aquestes famílies van participar o conviure amb la construcció del temple, mentre els seus fills jugaven pels descampats, mostrant rivalitats infantils que més endavant es reproduirien en la vida adulta, en un període polític i social convuls que sacsejaria tot el país i que el conferenciant ens farà reviure.

L’Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és novel·lista, professor universitari i polític. Entre les seves obres literàries destaquen L'Atles Furtiu (Premi Sant Jordi 1997), la trilogia 1714 i Les Set Aromes del Món (Premi Ramon Llull 2004). També ha publicat nombrosos articles i llibres sobre la realitat africana, el present europeu i la qüestió catalana. Entre 2011 i 2020 va desenvolupar activitat política: al Congrés dels Diputats, a l’Ajuntament de Barcelona i com a conseller d’Exteriors del govern català. Des de llavors s’ha dedicat de nou a la literatura, amb novel·les com El Temple dels Pobres i Escolta, Sefarad: la història d'un llibre únic, l'aventura de tot un poble.


Dimecres 19 de novembre 2025 de 19h a 20:30h, Xerrada

A LA RECERCA DE L’HOSPITAL PERDUT: UN “HOSPITAL DEL PUEBLO” AL BARRI DEL POBLET. 1936-1939.

A càrrec de Carles Hervás 


  Les primeres setmanes després de l’esclat de la guerra civil a Barcelona, els grans hospitals (Clínic i Santa Creu i Sant Pau) es van veure sorpresos per una allau de ferits, al principi com a conseqüència de les lluites als carrers i després procedents dels enfrontaments al front establert en terres d’Aragó. Aviat partits i sindicats van obrir establiments, sovint temporals, per acollir els seus afiliats. Un d’aquests centres es va instal·lar prop del Poblet-Sagrada Família, i va estar en funcionament durant gran part del conflicte. En aquesta xerrada farem un recorregut per la història d’aquest hospital oblidat.

  En Carles Hervás és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Expresident de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

  Les seves línies de recerca s'han orientat cap a la Història de la Medicina, principalment de la seva especialitat, i l'estudi de la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, a l'època de la Segona República i la Guerra Civil.

  Ha publicat llibres i prop d'un centenar d'articles sobre aquestes temàtiques. Recentment, ha col·laborat en l'obra Hospitals de guerra (1936-1939). L'hospital de guerra de Banyoles i el doctor Jimeno (Banyoles, 2022).


Dijous, 26 de juny de 2025, de 19 a 20:30h, xerrada

BRUGUERA. ELS TEBEOS DE LA NOSTRA INFANTESA

A càrrec de Xavier Franch i Josep Callejón 

Cap a l’any 1910, Joan Bruguera i Teixidó fundà a Barcelona l’editorial El Gato Negro que inicialment es va dedicar a la publicació de novel·les populars i fulletons. Anys més tard, i ja com a Bruguera, es va convertir en una de les més importants editorials d'Espanya, especialment a partir de la dècada del 1940, quan es va iniciar una etapa d'expansió que la va portar a publicar còmics i revistes de gran èxit com la popular PULGARCITO, entre d'altres. Al llarg de la seva història, l'Editorial Bruguera va ser un reflex de la societat espanyola, en una època en què es van succeir diferents esdeveniments polítics, econòmics i socials. Un dels aspectes més interessants d'aquesta editorial és l’expressió d’una subtil mirada irònica i satírica d’aquesta societat, en la mesura del que era possible en aquells anys, que es pot llegir entre línies a les seves revistes. Coneixerem una vessant més oculta de la seva obra i de les seves publicacions i personatges més populars.

   En Xavier Franch és educador social i va rebre l’any 2023 la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona entre d’altres per la seva tasca en favor de la memòria del Barri del Coll. Actualment és membre de la Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família.

 En Josep Callejón és extreballador de l’editorial Bruguera i President del Grup d’Estudis El Coll-Vallcarca.


Dimecres 19 de febrer 2025, de 19:00 a 20:30h

REFUGIS ANTIAERIS La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)

A  càrrec de Josep Maria Contel

  
  Aquesta xerrada és una aproximació a com es va aplegar la societat civil de la ciutat a través del seu veïnatge per protegir-se dels bombardejos indiscriminats de l'aviació franquista, durant la Guerra Civil Espanyola, construint més de 1.400 refugis antiaeris sota els carrers i places de Barcelona. 
  L'octubre passat al blog de la Comissió es va publicar al nostre blog l’article (https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/10/), on s’analitzava l’impacte dels bombardejos al nostre barri i amb la xerrada prevista n’aprofundirem una mica més.
  En Josep Maria Contel, historiador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia, és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva i per la seva implicació en el món de la cultura tradicional i festiva del districte de Gràcia.


Dimecres 27 de novembre 2024, de 19 a 20:30h

J.M. AINAUD DE LASARTE, un veí compromès

En Josep M Ainaud de Lasarte (1925-2012) va viure molts anys al barri del Poblet-Sagrada Família, i la seva trajectòria vital, sempre intensa i compromesa, ha deixat empremta en molts dels àmbits en que s’hi implicà.

Per saber-ne una mica més de la seva personalitat comptarem amb 3 persones que el van conèixer de prop i recordarem també que a partir del 2015, la Biblioteca del barri porta el seu nom.

Els 4 ponents que ens acompanyaran per explicar alguns dels àmbits que es tractaran, són;

En Jordi Ainaud Escudero, nebot d’en Josep Maria, i docent a la UPF i a la UOC, que es centrarà en l’àmbit familiar.

En Josep Lluís Martín, doctor en Història per la UAB, i autor del llibre “J.M.Ainaud. Un humanista al servei de Catalunya “ (editat 2015), que es centrarà en l’àmbit polític-cultural.

Na Marina Comellas, secretària de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrada Família, que es centrarà en l’àmbit veïnal.

N’ Angelina Cabré, directora de la Biblioteca Sagrada Família-Josep M.Ainaud de Lasarte, que ens recordarà com l’any 2015 el nom i el llegat d’en Josep Maria s’incorporà definitivament a la Biblioteca.


Dimecres 29 de maig de 2024 

"MEMÒRIA DIGITAL A LES XARXES. EL BOIG DE CAN FANGA I EL POBLET"

 A càrrec d’en Joaquim Campa

  En Joaquim és un veí del POBLET, nascut i crescut al nostre barri, que a través de la xarxa social X (twitter) fa divulgació i memòria digital de la història de la ciutat en general i del barri en particular.

 Conegut com El Boig de Can Fanga, amb un particular estil i amb més de 60.000 seguidors, ha aconseguit una audiència i comunitat molt activa i fidel, tot constituint un fenomen digne d’anàlisi.



 Dimecres 28 de febrer 2024. 

“Més d’un segle de cinemes al nostre barri. Del TRIANÓN al PHENOMENA” 
a càrrec de ROBERTO LAHUERTA

  

  Al llarg de la seva història, la geografia barcelonesa s’ha vist esquitxada por més de 250 sales de cinema, repartides pels diferents barris de la ciutat. La seva etapa més gloriosa fou a l’inici de la dècada dels anys seixanta en que arribaren a conviure conjuntament una mica més de 160 cinemes. Sense oblidar la important funció social dels nombrosos col·legis i sales parroquials que els caps de setmana oferiren, a un bon preu, sessions cinematogràfiques per als seus alumnes i familiars.


  De tots aquests locals barcelonins, uns es van anar tancant i altres han arribat fins els nostres dies, tot i què solament es mantenen en funcionament 4 locals amb pantalla única, un dels quals està situat al nostre barri, i uns altres 11 que funcionen com a grans complexos cinematogràfics, entre las dues i les tretze pantalles. 
  Anar  al cinema, per a diverses generacions de ciutadans, es convertí en una experiència que permetia oblidar-nos dels problemes, i submergir-nos en la història que s’estava projectant a la gran pantalla, i que, en molts dels casos, aconseguia emocionar-nos. 
   Les sales de cinema es convertiren en un refugi, un lloc de diversió, una finestra oberta al món, i una de las poques diversions a les que es podia accedir. En moltes ocasions, s’anava al cinema sense consultar la cartellera, ja que s’estava convençut  que el que es veuria a la gran pantalla seria del gust dels assistents.

  A través d’imatges i documents, tornarem a recordar els cinemes del nostre barri: Trianón (Triana), Versalles, Máximo, Venus, Núria, Niza, Nápoles, Nàpols y Phenomena. També s’esmentarà algun cinema proper, pel seu interès històric. Serà un nou exercici de memòria popular que ens portarà un agradable record. 
  En Roberto Lahuerta va néixer  a Saragossa l’any 1956, i arribà al que avui es coneix com a Nou Barris l’any 1964. Membre de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, col·labora habitualment a la revista “Arxiu”. És investigador de la història dels cinemes de Barcelona,  i autor d’un bon nombre de llibres, entre els quals destaquem: “Sucedió en Pamplona” (2020),  “Del Goya al Scala” (2021), “Relaciones clandestinas” (2021) i “Anécdotas de los cines de Barcelona” (2022). 
  Ha participat en nombroses activitats divulgatives sobre la història i activitat dels cinemes de Barcelona i els seus barris. 


22 de novembre 2023: 

"RURALS, OBRERS, VEÏNALS. ELS PASSATGES D'EL POBLET" 

a càrrec de PERE COWLEY

  El barri del Poblet forma part de la trama quadriculada de l’Eixample que Ildefons Cerdà va traçar a la dècada de 1850. A més, el barri està travessat per avingudes com la de Gaudí o la Diagonal.

  Tot i això, a dins de moltes de les illes de cases hi trobem passatges. Sovint amb cases baixes, d’una sola planta. A vegades els passatges són atzucacs o tenen traçats estranys que trenquen amb la quadrícula de Cerdà. Fins i tot n’hi ha que estan tancats pels blocs de pisos del voltant, tot formant un nucli aïllat.

  Quin és l’origen d’aquests passatges i per què n’hi ha tants en aquest tros de l’Eixample barceloní? Resseguint aquests passatges podrem descobrir una part de la història d’aquest barri, lluny de les avingudes amples i els grans monuments. Des del passatge Conradí al de León, del passatge Gaiolà al de Vilaret, del passatge Font al de Torres: és en els passatges a on s’hi amaguen molts dels vestigis del passat de la ciutat i que sovint han passat desapercebuts. Una història en petit format que ens parla del Poblet del passat però també del futur.  

  Pere Cowley és llicenciat en Humanitats. Fa anys que es dedica a divulgar la història de Barcelona, com a blogaire i col·laborant amb associacions per a la defensa del patrimoni de la ciutat. El que va començar com un afició ha acabat sent una feina, sobretot com a guia en museus i organitzant cicles culturals i rutes per a centres cívics i entitats veïnals.


14 de Juny 2023: 

"ELS BARRIS DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS I EL POBLET" 

a càrrec de ENRIC H. MARCH.

  Amb més de 1.300 hectàrees, l’antic municipi de SANT MARTÍ DE PROVENÇALS va ser fins a l’annexió a Barcelona l’any 1897, el més extens del Pla de Barcelona, amb límits que anaven de Barcelona al Besòs i del mar al Turó de la Rovira. Aquesta considerable extensió va ser precisament la raó que va dificultar l’homogeneïtat del territori. El cens de Madoz de 1845 registra 2.444 habitants i 900 llars repartides en quatre partides: la Sagrera, el Taulat (més tard, Poblenou), el Clot i la Muntanya (que inclou el Camp de l’Arpa i el Guinardó). Descobrirem, però, molts altres nuclis de població més petits repartits al llarg de les terres martinenques, entre ells el barri del POBLET.

   ENRIC H. MARCH (Barcelona, 1959), llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, exerceix de professor, crític literari, documentalista i fotògraf, i com a lexicògraf ha redactat i publicat diccionaris de la llengua. Fa recerca i divulgació de la història urbana de Barcelona i de l’oci popular a la ciutat des del segle XVIII fins a principis del XX. Ha dictat conferències en universitats i societats d’Història, Història de la Ciència i Arqueologia de Catalunya, Espanya i Colòmbia, i ha participat en diversos congressos i simposis.

   A més d’autor de diversos articles i col·laboracions en revistes especialitzades i monogràfics, ha publicat els llibres L'Abans: Recull gràfic de Barcelona. El Clot-Camp de l'Arpa (1885-1979) (2015), El Rec Comtal. 1.000 anys d'història (2016), Barcelona, una ciutat de vestigis(2016), Somorrostro. Mirades literàries (2018), Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (2018), Guia del Rec Comtal (2019) i Barcelona Freak Show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939 (2021).



12 d'abril 2023: 

"Història Local: Reptes de Memòria". 

A càrrec de El POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i de la Muntanya Pelada.

  Aquest grup d’estudis ens explicarà la seva llarga i exitosa trajectòria en el treball de recerca de la història local dels barris del Districte d’Horta-Guinardó, també els seus projectes més immediats, i la relació entre el barri del Baix Guinardó i El Poblet. L’interès per la història local va en augment, i la ciutat de Barcelona és una suma de petites històries locals que s’han conformat en els antics municipis independents, i que mereixen ser conegudes i divulgades.


     

22 Febrer 2023: 

“Myrurgia. De la Maja a Maderas de Oriente” Un viatge a través del perfum i l'Art-Déco.

A càrrec de RAFA BURGOS


La fàbrica Myrurgia ha estat el laboratori d’on han sortit perfums mítics com La Maja o Maderas de Oriente. Sota la direcció de l’escultor Esteve Monegal, qui es va fer càrrec del negoci familiar Drogues SAM l’any 1917, l’empresa va esdevenir una de les més exitoses i elegants de l’època. La sensibilitat per l’art i la publicitat de Monegal, amb el suport del seu col·laborador Eduard Jener, va fer de Myrurgia un referent de l’estil Art-Déco a Catalunya. Repassarem la seva història, i les fites més importants dins el sector de la perfumeria o la publicitat, des dels orígens i fins l’adquisició per part del Grup Puig l’any 2000.

 

   

24 Octubre 2022: 

"Orwell salvat a l’Hospital de Sant Pau!”. 

Doctora CARMEN PÉREZ AGUADO.

El 20 de maig de 1937 una bala va ferir George Orwell al coll, mentre lluitava amb el bàndol republicà a Alcubierre, al Front d’Aragó. La ferida tenia molt mal pronòstic. Després de transitar per diversos hospitals del front, finalment va arribar a l’Hospital General de Catalunya, l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on va rebre un tractament que li salvà la vida.

   

8 Juny 2022: 

“Lluita per la Sedeta (1977-1979). Moviment veïnal per una democràcia plena”. 

XAVIER OLLER.


L’any 1977 es funda l’AAVV Camp d’en Grassot, també l’Assemblea de la Sedeta. Es recuperen la Festa Major i les festes populars, es lluita pels semàfors del carrer Indústria, s’ocupa La Sedeta, els obrers de Numax ocupen la fàbrica i la posen en funcionament de manera autogestionaria, els  minusvàlids ocupen el SEREM al c/Grassot per reivindicar els seus drets... Mentrestant, a Barcelona, hi ha una explosió de lluites i reivindicacions i amplis sectors de població es situaran més enllà dels pactes de l'anomenada Transició.

   


16 Febrer 2022: 

“El Col·legi Claret (1939-1975). Una escola del barri en el franquisme”. 

JOSEP LLUÍS CAMPA PLANAS.

El col·legi Claret és una escola que ha donat servei al barri del Poblet -entre d’altres- des de fa 150 anys. La xerrada ens aproxima a conèixer quina va ser l’actuació del col·legi Claret durant la dictadura franquista, observar com era i com va evolucionar la composició social del seu alumnat i les seves famílies, així com mostra certs elements del canvi que va experimentar el barri proper a l’escola. També els criteris, valors i missatges que es volien transmetre durant la vigència del nacional-catolicisme.


 
CMH