PRÒXIMA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

 Dimecres 20 de maig, de 19h a 20:30h, xerrada

“ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

Llegendes, realitats i referents dels primers anys de vida del club escapulat

A càrrec de Xavier Vidal i Àngel Garreta, membres del Grup d'Història Ramon Vergés

   El Club Esportiu Europa es va fundar el 5 de juny de l'any 1907 al bar La Roca, el carrer Sicília 290, al bell mig d'El Poblet. N'estem completament segurs? Per quin motiu l'Europa no competeix oficialment els dos primers anys de vida? Hi ha hagut més presidents de l'entitat dels que es diu que n'ha tingut? Quin perfil personal i laboral tenen els mecenes que van ajudar a ser dels clubs més grans de Catalunya ara fa un segle? Era Gaudí el primer espectador privilegiat dels partits de l'Europa?

  Aquestes i altres preguntes quedaran resoltes (o potser no) per part del Grup d'Història Ramon Vergés, que ha treballat en els darrers anys per rescatar, contextualitzar i posar en ordre informació i documents de les primeres dècades d'existència d'un dels clubs esportius més populars de casa nostra.

  En parlaran dos membres del citat Grup d'Història:

  Xavier Vidal (Barcelona, 1974) és soci i historiador del CE Europa. És l'autor dels llibres "Bàsquet: 100 anys" (2023) i "Estimar l'Europa a través de les seves històries" (2025). 

  Àngel Garreta (A Coruña, 1980) va ser durant 23 anys el responsable de comunicació i xarxes del CE Europa. Autor i director de tres documentals sobre diverses etapes del club: "L'ascens d'una generació: 1993/1994" (2019), "Pioners del Bàsquet" (2022) i "1923: Forjant la història" (2023). 

  Activitat gratuïta i sense reserva prèvia.

  Es recomana arribar 15 minuts abans.

  L’aforament és limitat.

  Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família

https://el-poblet-historia.blogspot.com/   

CRÒNICA XERRADA HOSPITAL DEL PUEBLO

   El passat dijous dia 19 vam poder escoltar una xerrada sota el títol de “A la recerca de l’Hospital perdut. Hospital del Pueblo al barri del Poblet 1936-1939” a càrrec del doctor Carles Hervás i Puyal. El ponent és doctor en Medicina i especialista en Anestesiologia, així com doctor en Història. Les seves línies de recerca com a historiador s'han orientat cap a la Història de la Medicina i l'estudi de la sanitat a Catalunya durant la República, la Guerra Civil i la postguerra. 

Fotografia Josep Maria Padullés

   El Doctor Hervás va dividir la seva conferència en dos blocs. En el primer va detallar el procés de recerca de la seva investigació sobre l’anomenat “Hospital del Pueblo”, i en el segon va aprofundir sobre la història d’aquest i la seva evolució fins als nostres dies, així com la localització d’altres centres hospitalaris durant la guerra civil.

Fotografia Josep Maria Sans

  L’inici de la seva recerca -duta a terme amb moltes dificultats degut a la poca documentació existent- va ser la troballa de la següent foto, en la que es veuen llits d’hospital dins d’una capella, amb les sigles CNT a la paret del fons.

Fotografia extreta del llibre “La xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil” de Carles Hervás

La fotografia en qüestió li va cridar l'atenció mirant un llibre sobre hospitals de guerra a Catalunya i es va preguntar sobre la localització de l’edifici. Les seves investigacions el van dur a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de la CNT i allà va aconseguir un número de la revista “Umbral” on hi havia un reportatge sobre “Un hospital del Pueblo” amb la fotografia, però tampoc allà es deia el lloc exacte on es trobava.

Continuant amb la recerca, a través del diari “Solidaritat Obrera” va descobrir que hi havia un hospital al carrer de Provença 388, a la cantonada amb Roger de Flor, en ple barri del Poblet.  Però El Doctor Hervás volia esbrinar què s’hi ubicava en aquell indret abans de la guerra i va trobar que estava l’Orfenat de Sant Josep gestionat per un orde religiós i que el 1909, durant la Setmana Tràgica, va ser cremat i després restaurat per en Enric Sagnier.

FotosdeBARCELONA.com

   Per les fotografies de la Kati Horna [i], una important fotògrafa de guerra, tenim més d’una imatge del Hospital del Pueblo i d’altres hospitals de sang de la ciutat durant la guerra civil.

Kati Horna, Barcelona. Hospital del pueblo. Marzo de 1937. Fundación Rafael Botí

Gràcies a la conferència ens hem pogut fer una idea del funcionament dels hospitals durant la guerra. Pel que sembla, els primers dies es van omplir els hospitals existents, i per això se'n van habilitar altres espais, molts d’ells dependents d’un partit polític o un sindicat. La CNT gestionava molts d'aquests recintes. Un cop passats els primers dies de la guerra, molts d’aquests hospitals recents, van passar a funcionar com a dispensaris i policlíniques amb metges de diferents especialitats, on s’atenia a la població civil, en especial a l’afiliada als sindicats. També ens ha parlat dels costos d’explotació d'algun d’aquests centres, del personal amb què comptaven -molts metges i infermers vivien al barri- i els serveis que s'oferien.

Pel que fa als metges, durant aquella època, se’ls exigia d’estar sindicats i la majoria ho estaven a la CNT. Un cop finalitzada la guerra, molts van haver d’exiliar-se i alguns dels que es van quedar van patir represàlies per part del nou règim.

També el conferenciant ha pogut constatar l'existència d’altres hospitals de sang a la nostra ciutat:

1- Hospital de Gràcia. Al que era el Col·legi de Sant Josep de les Carmelites al carrer Gran de Gràcia 236, que va passar d'Hospital de sang a dispensari.

2- Hospital de Sang al Poblenou, a la Rambla del Poblenou 76, després hospital del Barri.

3- Hospital Central de la CNT, al carrer de Consell de Cent 393, al Col·legi de les Germanes de la Inmaculada Concepció. 

Per concloure l'exposició, el doctor Hervás ens ha explicat que en acabar la guerra civil l’edifici de l'Hospital del Pueblo va passar novament a mans de la Congregació de les germanes de la Sagrada Família, fins al 1961 quan Antonio Valt, fundador de l'Editorial Herder, el va comprar i li va encarregar a l’arquitecte Josep Ribas González la seva transformació tot respectant els murs però, modernitzant la façana. El 1973 es van afegir quatre plantes i al 2014, el Goethe-Institut va llogar tres plantes.

Foto Google Maps

 Durant tota la xerrada s’han mostrat diverses fotografies que han il·lustrat les explicacions del conferenciant i que, al mateix temps, van ser fonamentals en el seu procés d’investigació.

Fotografia Carmen Dobaño

Va ser una xerrada molt interessant i amena que ens ha apropat a una realitat desconeguda d’un aspecte de la nostra història. Ara caminant pel nostre barri i per la nostra ciutat de segur que pararem més atenció als edificis que potser amaguen una altra història que espera ser rescatada.

Agraïm molt sincerament la tasca d’investigació del doctor Carles Hervás que contribueix a completar un puzzle amb moltes peces perdudes.

Carmen Dobaño

Novembre 2025

---

[i] https://www.revistakalos.com/fotografas-guerra-civil-kati-horna/

EL PASSATGE MÉS AMAGAT DEL BARRI (2ª Part)

A la primera part vam veure com era el projecte d'aquest passatge tal com se'n va sol·licitar la construcció l'any 1924; també que desconeixem exactament la data en què es va construir l'edificació que podem trobar al núm. 425 del C/ Rosselló, ja que no consta a cap mena d'arxiu municipal. Posats en contacte amb alguns veïns del passatge, els més antics són de l'aproximadament 1970, i no tenen ni idea d'aquest tipus de dades. D'altra banda, segons ens diu la presidenta de la comunitat, que viu al 425 J, l'administrador de la finca desconeix també aquest tipus de dades.

  És possible que el projecte que es va presentar a l'Ajuntament l'any 1924, i que aquí hem exposat, no es dugués a terme de la manera que s'indicava sinó que s'hi afegís l'edifici de planta baixa i dos pisos que hi ha en l'actualitat, encara que no consta a cap projecte dels arxius municipals.

  El que si és cert és que l'any 1953, la construcció ja estava feta, i que el propietari d'un taller situat als baixos d'aquest edifici, el nom del qual era Antonio Rouyet Pérez, va sol·licitar a l'Ajuntament un permís per poder instal·lar 5 màquines en el domicili de Manuela Giménez Clavero, possiblement la seva inquilina, tal com s'indica en aquesta petició:

 La documentació proporcionada per l'Arxiu Contemporani de l'Ajuntament de Barcelona també ens mostra diverses peticions dels anys 1960, 1969 i 1971, demanant permisos per a incorporació de màquines als tallers dels baixos, modificació de les finestres que donen al carrer del 2n pis, ampliació de la cuina al 2n pis, etc., que no modifiquen l’estructura de la construcció ni de les casetes de l'interior del passatge.

  Segons les dades i plànols del Cadastre, la situació actual d'aquest passatge és la que exposem al següent gràfic.

Els números en negre més grans, són les actuals construccions, és a dir l'1 és l'edifici que ens trobem com a façana del C/ Rosselló. Del 2 al 15 són les diverses casetes del passatge.

La construcció 1 està formada per:

• Dos habitatges-taller a la planta baixa. La de l'esquerra actualment és un bar.

• El primer pis té 4 habitatges, dos al costat dret i dos al costat esquerre, assenyalats al plànol com a II en color vermell, és a dir 2a alçada.

• El segon pis només té un habitatge, assenyalat com a III en color vermell, és a dir 3a alçada.

Les casetes de la 2 a la 15 tenen una I en vermell que indica que només té una alçada, és a dir són plantes baixes.

La T de color blau és el passadís que uneix tots els habitatges d'una sola planta.

El color taronja més fosc indica l'habitatge, mentre que el color taronja clar indica els patis d'aquests habitatges. Hem de fer veure que la caseta núm. 8 té un altre pati més ampli que les altres, això és degut al fet que els propietaris de la mateixa en un moment determinat van comprar aquest pati de la construcció veïna, però que no té res a veure amb l'estructura del passatge.

Per últim, hem de dir que els números de color lila corresponen a l'adreça postal de les diferents casetes

La resta de dades del plànol són nomenclatures del cadastre.

Si obrim la porta de l'adreça C/ Rosselló 425, ens trobem amb unes escales que pugen als primers i segons pisos, més el passadís que condueix a les casetes a banda i banda, ple de plantes:

  Si des del passadís mirem cap a l'edifici pel qual hem entrat, podem veure la porta d'entrada, més les escales per pujar als habitatges superiors: 

  La següent vista ens permet veure la part superior de les casetes des del primer pis de les escales, així com una de les entrades dels habitatges des del mateix lloc.       

Totes aquestes fotografies són de setembre de 2025 fetes per l'autor de l'article.

Pau Martínez Dalmau 

Novembre 2025

EL PASSATGE MÉS AMAGAT DEL BARRI (1ª Part)

   Quan veiem la llista de passatges que té el nostre barri, trobem que un d'ells és el denominat Passatge Rosselló 425, però quan anem a aquesta adreça concreta descobrim aquesta façana que no té res a veure amb un passatge sinó més aviat amb un edifici de diverses plantes de color grisenc decorat amb esgrafiats.  

Fotografia baixada del Google Maps

  Cal preguntar-se, on és el passatge? Per poder respondre aquesta pregunta, hem de remuntar-nos en el temps fins al gener de l'any 1924, quan el Sr. Juan Brunet Cot, veí de Barcelona i resident a la Rambla de les Flors núm. 32, va sol·licitar a l'Ajuntament de Barcelona de l'època el permís per poder construir 18 casetes baixes a banda i banda d'un passadís amb entrada directa des del carrer Rosselló.

  La documentació extreta de l'arxiu contemporani de l'Ajuntament de Barcelona ens proporciona els detalls de l'origen del passatge. Som totalment conscients que, atès el format d'aquestes publicacions, és difícil poder llegir el que diuen aquests documents, però per pal·liar aquesta dificultat fem dues coses:

• Publicar aquests documents amb l'ànim de poder autenticar-ne l'existència i la seva veracitat.

• Donar un petit extracte del contingut de cadascun, perquè es puguin conèixer els seus termes concrets.

  El primer document és la mateixa petició realitzada el dia 28 d'abril del 1924 pel Sr. Juan Brunet Cot, propietari dels terrenys, amb domicili a Rambla de les Flors 32 baixos, que sol·licita a l'Ajuntament de Barcelona el permís per construir 18 casetes baixes i econòmiques. L'Ajuntament en dona l'entrada el 30 d'abril del mateix any.

  El segon document emès per l'Ajuntament al Sr. Juan Brunet, és de data 30 de maig del 1924 en el qual se li indica que per poder donar-li el corresponent permís a satisfer les despeses de taxes que en total ascendeixen a 1.049,38 ptes.  

Document 1 

Document 2

  També mostrem els plànols d'aquest conjunt de casetes, tal com podem veure més avall:

   

La següent imatge ens mostra com eren, tant les façanes de les casetes que donaven al passadís del passatge, com la façana externa que donava al C/ Rosselló, així com la posició de tota la construcció amb relació al citat carrer.

  Com es pot veure, les casetes eren molt petites, totes elles de planta baixa amb un petit pati a la part posterior, i unes escales per poder accedir a la teulada, que podien fer servir de terrassa. Al següent plànol podem veure la distribució d'una d'elles, més concretament la darrera de l'esquerra situada al passadís abans que aquest formi la T:

   Tot això era un projecte, però no ens explica en quin moment es va construir l'edifici que avui podem veure i que tancava tot el passatge. L'Arxiu contemporani no disposa d'informació contrastable que ens indiqui la data de la construcció esmentada. Posats en contacte amb el registre del cadastre de Barcelona, aquest ens dona les dades de l'actualitat i ens indica que tant les casetes com l'edifici que les tanca són de l'any 1914, cosa que és errònia, ja que tal com hem vist, la petició i els corresponents permisos de l'Ajuntament ens remeten a l'any 1924. L'any 1914 tota la finca era tan sols un solar on deu anys després es començaria a construir.

  Sí que sabem que el 2 de juny del 1931 el Sr. Juan Brunet Cot, el mateix que va sol·licitar el permís per a la construcció de les casetes, va tornar a sol·licitar a l'Ajuntament permís per canviar-ne les cobertes i substituir-les per uralites per evitar goteres, tal com ens mostra el següent document:

 Continuarà en un segon article

Pau Martínez Dalmau 

Novembre 2025

EVOLUCIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ AL BARRI 1939-1975

  Dins de la meva tesi doctoral sobre la història del Col·legi Claret entre 1939 i 1975 (1) vaig haver de fer una aproximació a com va canviar el barri -on vivien la majoria dels alumnes- durant el període estudiat, doncs era evident que la composició de l’esmentat barri no era la mateixa després de la guerra civil que al final del període franquista. Es va produir en aquests més de trenta anys un canvi d’un barri menestral, fabril i industrial a un de residencial, d’on havien desaparegut una munió d’indústries, tallers i magatzems de diferent mida.

  L’eina Big Time BCN et mostra per a totes les finques de la ciutat la data de construcció de cada edifici segons està recollit al cadastre municipal. En l’estudi -fet el 2020- (2) vam aplicar els resultats en la zona indicada en la imatge següent, la més immediata al Col·legi i al llarg dels tres decennis entre 1945 i 1975:

Finques més properes al col·legi Claret. Número assignat a cada illa. Font: Elaboració pròpia, sobre mapa base proporcionat per l’Ajuntament de Barcelona.

  El resultat global és que un 49% de les finques de la zona considerada estaven bastides abans de 1946; durant els dos decennis posteriors es van edificar un 18% de les finques actuals, un 15% en el període 1966-1975, i el restant 18% dels edificis actuals van ser fets entre 1976 i l’actualitat. 

Gràfic 5.5: Percentatge de finques per any de construcció. Font: Elaboració pròpia en base a Big Time BCN.

  Això ens demostra, per una banda, que, a la part de barri considerat, es va doblar el nombre de finques construïdes. Per un altre, es va construir més en trenta anys (1946-1975) -un 33%- que en els més de quaranta posteriors a 1975, que signifiquen el 17,8%. El decenni amb més activitat constructora va ser el 1956-1965, corresponent a l’època del “desarrollismo”. Aquests resultats de la zona considerada són coherents amb les dades disponibles de la construcció en el conjunt de la ciutat. 

 Mostrarem a continuació els resultats en detall, illa per illa, pel total del període considerat. Hem d’aclarir primerament el significat dels colors que hem aplicat a les finques en funció del percentatge de noves construccions en el període seleccionat:  

 És a dir, el color blanc ens indica que en una illa -per exemple la número 1- no s’ha construït cap edifici nou des del 1945. El color groc ens diu que el nombre de noves finques a l'illa el 1975 era entre l’1 i el 24% més de les que hi havia el 1945; el color marró clar indica que el nombre de noves construccions estava entre el 25 i el 49% que el 1945, i així fins al color lila fosc que indica s’havien construït per sobre del 200% de les finques inicials a l’illa el 1945. Veiem el resultat:

Percentatge de construcció de finques noves en tot el període 1946 i 1975. Font: Elaboració pròpia a partir de Big Time BCN.

  El conjunt d’illes amb un creixement menor al 25%, pintades de color groc, es concentren en l’eix de la part alta del Passeig de Sant Joan i el carrer Bailèn, amb tres casos més puntuals en zones més aviat allunyades del Claret com són els carrers Rosselló i Cartagena. Igualment podem observar com és més aviat en la perifèria de la zona considerada on s’ubiquen les illes marronoses, amb un creixement entre el 25 i el 49% de la construcció. El següent esglaó de les illes de color blau té dues àrees principals, una en la part dreta del Passeig de Sant Joan i un altre, més allunyada del Claret, a banda i banda del Carrer Còrsega, entre Sicília i Cartagena.

  Hi ha dos nuclis de gran creixement: el que indiquen les illes de color vermell ubicades per sobre de la Travessera de Gràcia, des de Pi i Margall a Castillejos, amb tres més al carrer Indústria entre Nàpols i Lepant; i el de les illes amb més del 200% de creixement que es concentren en el quadrat delimitat per pare Claret-Padilla-Còrsega-Lepant (signifiquen deu de les quinze quadrícules), i en el límit muntanya que va de Pi i Margall als carrers Taxdir-Llorenç i Barba. 

  En resum, prenent com a punt de referència el Claret, durant el conjunt del període 1946-1975 el creixement constructiu al barri es va donar de forma més intensiva als carrers en direcció al Besós i a Collserola. El creixement més modest es donà a la banda que dona a la Gràcia vella, i també en el carrer Còrsega i l’extrem de la part alta de l'Avinguda Gaudí cap amunt.

  En la tesi doctoral, citada inicialment, podeu trobar més detall, incloent-hi l’anàlisi individualitzada de cada decenni per separat (pàgines 170 a 181).

Josep Lluís Campa Planas

Setembre 2025

(1) El Col·legi Claret de Barcelona (1939-1975): Una escola en el nacionalcatolicisme franquista http://hdl.handle.net/10803/672463

(2) Tot i els resultats quantitatius obtinguts, cal esmentar que l’estudi es té tipus qualitatiu, d’aproximació a una realitat difícil d’analitzar –l’evolució del barri- que podria ser objecte d’una tesi en si mateixa.

ELS FANALS DE GAUDI NO SÓN D’EN GAUDÍ

  Continuant amb la sèrie d'Edificacions Singulars, avui presentem el segon lliurament d'aquesta sèrie i parlarem dels sis fanals existents actualment a l'Avinguda Gaudí. L’Avinguda Gaudí està situada en el barri del Poblet-Sagrada Família on el grup de memòria històrica de l’Ateneu del Poblet va fent aquest recull.

  Aquests fanals inicialment no van ser dissenyats per a ser col·locats a l’Avinguda Gaudí sinó per decorar i il·luminar una plaça que al llarg de la seva història ha rebut diversos noms i que avui en dia la coneixem com la plaça Cinc d'Oros, raó per la qual farem una breu exposició d'aquesta plaça on va ser abans de la seva ubicació actual. 

EDIFICACIONS SINGULARS – 2 – FANALS DE L'AV. GAUDI

DENOMINACIÓ: Fanals de l'Avinguda Gaudí.

UBICACIÓ: Sis punts de l'Avinguda Gaudí.

CATEGORIA: Monuments.

SOBRESURT: El conjunt en general.

EXPLICACIÓ:

  Aquests fanals, abans d'estar ubicats a l'Av. Gaudí, procedien d'una plaça emblemàtica de la ciutat de Barcelona, l'anomenada plaça Cinc d'Oros, per la qual cosa creiem que és interessant parlar primer d'aquesta plaça.

  La plaça Cinc d'Oros està ubicada a la cruïlla entre l'Av. Diagonal i el Passeig de Gràcia, i al llarg de la seva vida ha tingut diversos noms encara que des d'un principi va ser anomenada popularment amb el nom de Cinc d'Oros des del moment de la seva construcció, a causa de la forma que se li va donar a aquest espai, consistent en quatre illes rodones col·locades als extrems d'aquesta, més una major situada al mig de la plaça.  Tot plegat feia pensar en la carta de la baralla espanyola del cinc d'oros, com així va començar a ser anomenada pel poble barceloní.

  Al principi no va estar dissenyada com una plaça sinó com una simple cruïlla entre dos carrers, encara que fossin més amples que la resta, raó per la qual el lloc mancava de nom concret, però en col·locar els illots en la forma en què es van col·locar, van donar peu perquè els barcelonins de l'època li donessin aquest singular nom. 

Dibuix realitzat per l'autor Pau Martínez Dalmau el gener del 2025

  L'any 1909 aquesta zona va ser remodelada per l'arquitecte municipal Pere Falqués, que va situar al voltant de la mateixa 6 fanals disposats al voltant d'una rotonda central, cosa que malgrat el nom oficial que la plaça pogués tenir, el poble la continuava coneixent com la plaça Cinc d'Oros. 

  Ja l'any 1957 aquests fanals es van eliminar perquè molestaven el pas dels vehicles per la plaça i aquests van restar als magatzems municipals esperant millors temps per a ells.  

Fotografia de la plaça a principis del segle XX, després de la remodelació del Sr. Falqués. Arxiu Municipal del districte de Gràcia

  El dia 23 de setembre del 2016, el govern municipal, presidit per l'alcaldessa Ada Colau, va canviar definitivament el nom d'aquesta plaça pel primitiu que el poble li havia donat, és a dir Plaça del Cinc d'Oros.

  L'Avinguda Gaudí va ser una via oberta a l'eixample barcelonina l'any 1927, per tal d'unir dues grans joies del modernisme de la ciutat com eren la Sagrada Família i l'entrada principal de l'Hospital de Sant Pau. Va ser traçada en diagonal amb el conjunt de carrers del Pla Cerdà.

  Va tenir diversos noms, però com en el cas de la plaça citada anteriorment, el poble la coneixia com a Avinguda Gaudí, fins que l'any 1962 se li va donar de forma oficial el nom que té avui dia. L'any 1980 l'Ajuntament de Barcelona es va plantejar una remodelació de la mateixa que eliminava la circulació de vehicles i li donava un caràcter de passeig amb seients, arbres i terrasses de bars i restaurants (3). Va ser en aquest context de remodelació de l'avinguda quan el consistori va decidir col·locar-hi els 6 fanals que havien romàs a la plaça Cinc d'Oros i que estaven emmagatzemats als dipòsits municipals, i els va distribuir per 6 punts d'aquesta avinguda.

  Parlem ara dels fanals. Com hem explicat a l'inici, van ser dissenyats per l'arquitecte municipal barceloní Pere Falqués Urpí l'any 1905, i consten de dues parts ben diferenciades, per una banda, una pilastra de pedra realitzada per l'escultor modernista Alfons Jujol i Bach, i de l'altra el forjat que sosté les lluminàries realitzades pel forjador aragonès Manuel Ballarín i Lancuentra. L'arquitecte Pere Falqués es caracteritzava perquè no signava els seus projectes i aquests són coneguts pel lloc que ocupa dins del consistori barceloní. (4)

Detalls del fanal sencer i dels forjats

  Els sis fanals són iguals excepte un d'ells, el situat al C/ Provença, que a la seva pilastra presenta alguns elements que els altres no tenen. A la part frontal té un medalló amb el bust d'Antoni Gaudí i una inscripció amb el seu nom i les seves dates de naixement i mort, indicant que aquesta Avinguda està dedicada a aquest insigne arquitecte català. A banda i banda d'aquesta pilastra es troben dues fonts amb aigua corrent i la seva corresponent aixeta.

                                                Detalls d'aquests tres elements esmentats

  La remodelació de l'Avinguda Gaudí es va dur a terme l'any 1985 per l'arquitecte Màrius Quintana, i ell va ser qui va decidir posar aquest medalló d'Antoni Gaudí, així com les dues fontetes. Aquest arquitecte també va dissenyar la font que tanca l'Avinguda davant de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

PLÀNOL DE SITUACIÓ:    

Pau Martínez Dalmau

Gener del 2025

Nota: Totes les fotografies dels fanals han estat realitzades per l'autor d'aquest article, Pau Martínez Dalmau, el gener del 2025.

(1) Revista Paseo de Gracia, apartat història, del 4 de novembre de 2014 l'autor del qual és Edu Garcia. www.paseodegracia.com 

(2) Memòria Democràtica del 22 d'abril del 2017 sota el nom de Plaça Cinc d'Ors, publicació de l'Ajuntament de Barcelona.

(3) ¿Por qué se creó la avenida rompiendo las cuadrículas del Eixample barcelonés? Autor: Jesús Fraiz Ordóñez. Publicat el 26 d´abril de 2022 al diari La Vanguardia.

(4) Un arquitecto que no firmaba sus proyectos, Pere Falqués y sus firmones. Autor: Joan Molet  i Petit. Universitat de Barcelona UB. Publicat en Matèria Revista internacional d´Art nº 8 (2014), del 5 de març de 2015.t

EDIFICACIONS SINGULARS - BALCONS DE BARCELONA

Iniciem avui una nova sèrie d’articles dedicats a construccions singulars del barri, sigui per raons constructives, artístiques o de qualsevol altra índole, a la qual anomenarem precisament EDIFICACIONS SINGULARS.

Aquests articles podran estar dedicats tant a construccions de tipus públic, com a edificis d'habitatges, o bé a monuments artístics, fanals, fonts, etc., que són al carrer a la vista de tots.

El disseny d'aquests articles serà el següent:

• Capçalera: Títol genèric de la sèrie, número de publicació i nom de la construcció.

• Denominació: Nom de la construcció.

• Ubicació. Direcció d'aquesta.

• Categoria. Raó per la que s’inclou en aquests articles.

• Sobresurt: Conjunt en general, façana, o qualsevol altre element.

• Explicació; Comentaris i fotografies

• Plànol de Situació:

Totes aquestes dades i el seu ordre, les podem veure en el primer article que s'adjunta.

EDIFICACIONS SINGULARS – 1 - BALCONS DE BARCELONA

Denominació: Balcons de Barcelona.

Ubicació: Carrer dels Enamorats núm. 5.

Categoria: Edifici d’interès artístic.

Sobresurt: Façana lateral.

Explicació:

La campanya “Barcelona, posa't guapa” (1) que va impulsar l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1985 i 2001 per fomentar la rehabilitació d'edificis i millora del paisatge urbà, va donar com a resultat la millora de moltes façanes i parets mitgeres d'una gran part de construccions barcelonines.

Una d'elles és la que ens ocupa, concretament la façana lateral d'aquest edifici que dóna a la plaça de Pablo Neruda, anomenada Balcons de Barcelona. (2) El mural va ser creat el 1992 pel grup francès Cité de la Création (3) format per una cooperativa d'artistes de la ciutat de Lyon i especialitzat en grans murals que van ser guanyadors del premi Decenni Cultural de la UNESCO. 

Pintura original de la façana del 1992. Fotografia de Gaudí Shopping, publicada el 2024

Va ser inaugurat el 29 de febrer de 1992 per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el de la ciutat de Lyon, Michel Noir, a més d'Antonia Macià (vídua de Josep Tarradellas) i la filla de Joan Miró.

El mural simula una façana amb balcons, on es poden veure personatges rellevants de la ciutat comtal de diverses èpoques, o bé mirant al carrer o bé xerrant entre ells, i ens observen des de les altures com si ens volguessin saludar. Aquests personatges són:

Planta Baixa: Raquel Meller i Mercè Rodoreda.

1r Pis: Jacint Verdaguer, Joan Miró, Carmen Amaya, Pablo Picasso, Josep Anselm Clavé, Pau Casals i Antonio Machín. 

2n Pis: Antoni Gaudí, Bartomeu Robert, Ildefons Cerdà, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas i Francès de Paula Rius i Taulet.

3r Pis: Joan Maragall, Pompeu Fabra, Francesc Ferrer i Guàrdia, Ignacio Barraquer i Narcís Monturiol. 

4t Pis: Àngel Guimerà i Margarita Xirgu

5è Pis: Santiago Rusiñol.

Terrassa: Joaquín Blume i Cristóbal Colón.

L'edifici va ser reformat l'any 1989, moment en què va apareix un espai lliure on havien de ser els números 1 i 3 del carrer dels Enamorats, quedant una petita plaça que va ser batejada com plaça Pablo Neruda, al costat de la plaça de la Hispanitat, entre Aragó i Diagonal.

També va quedar a la vista la paret mitgera d'aquest edifici, d'uns 400 m², força lletja i buida, que va ser objecte d'aquestes pintures.

Al començament d'estiu del 2024, aquest mural patia dos problemes:

El sol començava a menjar-se els colors de les pintures.

Un acte vandàlic va destrossar la zona esquerra de la planta baixa, tal com podem veure a les fotografies adjuntes. Segons la farmacèutica dels baixos de l'edifici aquesta destrossa es va perpetrar la primavera d'aquest mateix any, i un pintor de l'Ajuntament es va oferir a reparar-ho, però la comunitat de veïns de moment ho va deixar estar. 

Pintada que es va produir a la primavera del 2024. Fotografia de Pau Martínez 

Al començament de la tardor d'aquest mateix any es podien veure les pintures restaurades. No sabem si aquesta reparació al final es va dur a terme fent cas dels serveis municipals, o bé per altres mitjans, però el cert és que la reparació es va fer. 

Mural restaurat. Fotografia de Pau Martínez de novembre de 2024 

PLÀNOL DE SITUACIÓ:   (4)

 

Pau Martínez Dalmau  

Febrer 2025

1. Barcelona posa't guapa. Autor Carles Arbolí 7/12/2010. Publicat per el Diari ARA.

2. La Barcelona de la Democracia. Mejora del paisaje urbano, Balcones de Barcelona 1992. Autores: Jaume Fabre, Josep Mª Huertas i Elena Massons

3. Cité Creation. www.citecreation.fr

4. Sede electrónica del catastro. www.sedecatastro.gob.es/cycbieninmueble/ovcbusqueda.aspx