Dins de la meva tesi doctoral sobre la història del Col·legi Claret entre 1939 i 1975 (1) vaig haver de fer una aproximació a com va canviar el barri -on vivien la majoria dels alumnes- durant el període estudiat, doncs era evident que la composició de l’esmentat barri no era la mateixa després de la guerra civil que al final del període franquista. Es va produir en aquests més de trenta anys un canvi d’un barri menestral, fabril i industrial a un de residencial, d’on havien desaparegut una munió d’indústries, tallers i magatzems de diferent mida.
L’eina Big Time BCN et mostra per a totes les finques de la ciutat la data de construcció de cada edifici segons està recollit al cadastre municipal. En l’estudi -fet el 2020- (2) vam aplicar els resultats en la zona indicada en la imatge següent, la més immediata al Col·legi i al llarg dels tres decennis entre 1945 i 1975:
Finques més properes al col·legi Claret. Número assignat a cada illa. Font: Elaboració pròpia, sobre mapa base proporcionat per l’Ajuntament de Barcelona.
El resultat global és que un 49% de les finques de la zona considerada estaven bastides abans de 1946; durant els dos decennis posteriors es van edificar un 18% de les finques actuals, un 15% en el període 1966-1975, i el restant 18% dels edificis actuals van ser fets entre 1976 i l’actualitat.
Gràfic 5.5: Percentatge de finques per any de construcció. Font: Elaboració pròpia en base a Big Time BCN.
Això ens demostra, per una banda, que, a la part de barri considerat, es va doblar el nombre de finques construïdes. Per un altre, es va construir més en trenta anys (1946-1975) -un 33%- que en els més de quaranta posteriors a 1975, que signifiquen el 17,8%. El decenni amb més activitat constructora va ser el 1956-1965, corresponent a l’època del “desarrollismo”. Aquests resultats de la zona considerada són coherents amb les dades disponibles de la construcció en el conjunt de la ciutat.
Mostrarem a continuació els resultats en detall, illa per illa, pel total del període considerat. Hem d’aclarir primerament el significat dels colors que hem aplicat a les finques en funció del percentatge de noves construccions en el període seleccionat:
És a dir, el color blanc ens indica que en una illa -per exemple la número 1- no s’ha construït cap edifici nou des del 1945. El color groc ens diu que el nombre de noves finques a l'illa el 1975 era entre l’1 i el 24% més de les que hi havia el 1945; el color marró clar indica que el nombre de noves construccions estava entre el 25 i el 49% que el 1945, i així fins al color lila fosc que indica s’havien construït per sobre del 200% de les finques inicials a l’illa el 1945. Veiem el resultat:
Percentatge de construcció de finques noves en tot el període 1946 i 1975. Font: Elaboració pròpia a partir de Big Time BCN.
El conjunt d’illes amb un creixement menor al 25%, pintades de color groc, es concentren en l’eix de la part alta del Passeig de Sant Joan i el carrer Bailèn, amb tres casos més puntuals en zones més aviat allunyades del Claret com són els carrers Rosselló i Cartagena. Igualment podem observar com és més aviat en la perifèria de la zona considerada on s’ubiquen les illes marronoses, amb un creixement entre el 25 i el 49% de la construcció. El següent esglaó de les illes de color blau té dues àrees principals, una en la part dreta del Passeig de Sant Joan i un altre, més allunyada del Claret, a banda i banda del Carrer Còrsega, entre Sicília i Cartagena.
Hi ha dos nuclis de gran creixement: el que indiquen les illes de color vermell ubicades per sobre de la Travessera de Gràcia, des de Pi i Margall a Castillejos, amb tres més al carrer Indústria entre Nàpols i Lepant; i el de les illes amb més del 200% de creixement que es concentren en el quadrat delimitat per pare Claret-Padilla-Còrsega-Lepant (signifiquen deu de les quinze quadrícules), i en el límit muntanya que va de Pi i Margall als carrers Taxdir-Llorenç i Barba.
En resum, prenent com a punt de referència el Claret, durant el conjunt del període 1946-1975 el creixement constructiu al barri es va donar de forma més intensiva als carrers en direcció al Besós i a Collserola. El creixement més modest es donà a la banda que dona a la Gràcia vella, i també en el carrer Còrsega i l’extrem de la part alta de l'Avinguda Gaudí cap amunt.
En la tesi doctoral, citada inicialment, podeu trobar més detall, incloent-hi l’anàlisi individualitzada de cada decenni per separat (pàgines 170 a 181).
Josep Lluís Campa Planas
Setembre 2025
(1) El Col·legi Claret de Barcelona (1939-1975): Una escola en el nacionalcatolicisme franquista http://hdl.handle.net/10803/672463
(2) Tot i els resultats quantitatius obtinguts, cal esmentar que l’estudi es té tipus qualitatiu, d’aproximació a una realitat difícil d’analitzar –l’evolució del barri- que podria ser objecte d’una tesi en si mateixa.