A principis d’aquest any, 2026 (centenari de la mort d’Antoni Gaudí), la Comissió de la Memòria Històrica del Poblet-Sagrada Família em publicava un article titulat Els gegants a la Sagrada Família. La fotografia que il·lustrava aquesta presència (F.1), procedia del fons de la família Orpí, un dels músics més coneguts que durant dècades va acompanyar el ball dels gegants i el peu de la fotografia indicava com a data aproximada els anys 30. [1]
Recentment, he trobat que en el llibre de Nicolàs Alonso Barcelona Gegantera [2] esmentava la visita dels gegants de la Ciutat a la processó de la Sagrada Família amb data de 1922, recollida pel diari La Publicidad del dia 30 de juny. L’article es titulava “La procesión de la Sagrada Família” i descrivia les solemnitats del dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, festiu en aquells anys.[3] Llegim:
“En el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia se celebró ayer por la tarde una función religiosa, como término de las fiestas de expiación de la blasfemia.
Pronunció un elocuente sermón el canónigo doctor don José Llobera. Luego salió de aquel templo la procesión de Corpus, en la que figuraban batidores de la Guardia Municipal, los gigantes de la Ciudad, la cruz parroquial, alumnos y socios del Patronato de la Sagrada Familia, alumnos de las escuelas nacionales, de las del Catecismo y de las escuelas del templo de la Sagrada Familia, la banda de veteranos, la Congregación de la Virgen y San José, otra banda, las escuelas y Juventud del Inmaculado Corazón de María, la entidad “Nostre Casal”, con la banda del Círculo Católico Tradicionalista, la bandera de San Roque, de los vecinos de la barriada y la banda de los exploradores. [4]
Llevaba el pendón principal el director de la Caja de Pensiones para la Vejez don Vicente Moragas Barret, acompañado de varios individuos de dicha entidad. Seguía la banda del Asilo Naval,[5] una escolanía, el clero parroquial y la Custodia.
La presidencia estaba formada por la Junta del Templo, el párroco de San Martín, el teniente de alcalde don Luis Massot y el concejal don Agustín Escolá.
La procesión revistió gran brillantez, acreditando una vez más las dotes de organizador del capellán custodio de dicho templo, reverendo don Gil Parés.”
La data de 1922 per a la presència dels gegants, d’aquells gegants en concret, coincideix amb el recorregut que va tenir aquesta parella, que, com ja vam comentar en l’article anterior, va ser estrenada el 1922 per la festivitat de Corpus. Tots dos duien en els respectius mantells l’heràldica medieval de la Corona d’Aragó i el gegant portava a la mà dreta una espasa aixecada. El 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, als gegants els van canviar la capa per a retirar tot símbol catalanista i es va substituir l’espasa per un ceptre.[6] És així com els podem veure desfilar durant l’Octava de Corpus a Sant Andreu del Palomar el 1925 en una fotografia (F.2) de l’Arxiu Excursionista Muntanya.[7]
1- Els gegants de la Ciutat a la Sagrada Família, 29 de juny 1922
2- Els gegants de la Ciutat pels carrers de Sant Andreu el 1925
La festa d’Expiació de la Blasfèmia es celebrava des de 1908 i en paraules de Lluís Permanyer “El ritual era el de sempre: missa i comunió a les vuit del matí a la Sagrada Família, vetlla a un Santíssim Sagrament inundat d’ofrenes florals i processó eucarística pels voltants del temple, que finalitzava al capvespre portant en mà els presents elements lluminosos ben diversos”.[8] En una fotografia de Frederic Ballell (F.3) del diumenge 18 de juny de 1916 veiem Antoni Gaudí combregant durant la “IX Fiesta Expiatoria de la Blasfemia” sota una estructura coberta, on es veu al fons, a la part superior dreta una part del temple i a l’esquerra nombrosos pendons i estendards. [9]
3. Antoni Gaudí
combregant durant la IX Festa d’Expiació de la Blasfèmia. 1916
“Abrían marcha batidores de la Guardia Municipal y del cuerpo de Seguridad y precedían los gigantes de la Ciudad y timbaleros”.
Dues vegades hi trobem el nom del Poblet entre els participants i sabem que la festa acaba amb fogueres i focs artificials:
“vecinos de la barriada del Poblet… y juventud tradicionalista obrera del Poblet...” “Los tenderos alzaron sus fogatas y desde distintas partes de la obra"
Acaba doncs la festa amb les fogueres de Sant Pere i focs artificials en el trifori, el conjunt de les finestres, sovint dividides en tres parts, de la galeria o tribuna de la nau que donen a l’espai interior.
L’article del diari El Noticiero Universal esmenta la presència dels gegants a la processó com si fos el primer any que hi participessin, llegim:
“Celebróse ayer en la tenencia de la Parroquia de la Sagrada Familia la procesión de Corpus que reviste cada vez mayor brillantez, merced a los desvelos del párroco don Gil Parés.” ….“Este año figuraban en la procesión los gigantes y las trampas de la Ciudad”.[10]
Respecte als veïns només especifica que formaven part de la processó. Unes línies finals defineixen els límits de la parròquia de la Sagrada Família:
“Recorrió la procesión las principales calles del Poblet, y las de Aragón y Roger de Flor, límite de la parroquia, en todas las cuales había gran animación, luciendo colgaduras la mayoría de los balcones.”
Al diari Las Noticias hi trobem de nou referències a les festes de la blasfèmia, que comença amb una comunió general a les 8.00 del matí, hi desfilaran els gegants i aquesta vegada també als capgrossos. També s’esmenta els veïns de la barriada:
“Con motivo de celebrarse la fiesta de la expiación de la blasfemia, ayer se verificaron en el templo de la Sagrada Familia diferentes festejos que revistieron gran solemnidad” … “El orden de la comitiva fue el siguiente: Batidores de la guardia municipal; gigantes y cabezudos y timbaleros; seguía la cruz parroquial....A continuación venían los vecinos de la barriada, acompañados de la banda La Sansense.”
Amb el terme La Sansense s’està referint a la banda de música La Popular Sansense, banda que podem veure en una fotografia de 1924. [11]
6. La Popular Sansense 1924Una altra de les bandes que desfilaren el 1922 va ser la del Asilo Naval Español, institució benèfica fundada a Barcelona el 1877 i que fins a 1937 va donar formació als nens orfes fills de mariners que havien mort en servei, d’entre 7 i 14 anys, que vivien i es formaven en diferents corbetes al port de Barcelona. Joan Salvat Papasseit (1894-1924) va ser un dels seus alumnes. Veiem una postal de propaganda on s’anuncien i s’ofereixen per a festes religioses, concerts, balls...
En l’edició del matí del Diario de Barcelona del dia 30 de juny de 1920 també trobem notícia de la celebració de la Festa expiatòria de la Blasfèmia. Entre els assistents a la processó hi trobem “el Ateneo de la Sagrada Família” i els veïns de “la barriada del Poblet”. Els gegants hi estaven convidats, però no sabem si van arribar a temps:
“Los gigantes de la Ciudad, cedidos por el Alcalde para la procesión, tuvieron que guarecerse a causa de la lluvia en el portal de la casa nº 1 de la Plaza Urquinaona, cuando se dirigían hacia la barriada del templo a primera hora de la mañana.” [12]
El 1953 tenim de nou notícia de la Festa Expiatòria de la Blasfèmia al temple de la Sagrada Família gràcies a una fotografia (F. 9) d’Eusebi Valladolid, fotògraf de l’estudi Arcali [13] i veí del barri, que ens mostra els focs artificials que es van encendre a la nit. [14] L’any anterior, el 1952, s’havia il·luminat la façana per primera vegada (F.8) coincidint amb la celebració a Barcelona del XXXV Congrés Eucarístic, amb el lema “L’Eucaristia i la Pau”. Encara el 1961 tenim notícia per un article de La Vanguardia que es seguia celebrant aquesta festa. [15] Deixà de celebrar-se possiblement després del Concili Vaticà II, entre 1962 i 1965, quan l’església va fer un esforç per adaptar-se a la modernitat i va ser reformada la litúrgia.
9- 1953 Focs artificials a la façana interior
Gràcies
a la Festa de la blasfèmia, els articles esmentats ens informen del teixit
social que formava part de la processó, de la presència de terme Poblet tant
pel barri com per algunes associacions i també del nom de l’Ateneu de la
Sagrada Família.
Si
comparem dates amb el meu article publicat anteriorment, veiem que durant els
anys que la Sagrada Família va ser una tinença, és a dir, que depenia d’una
parròquia principal, la Festa d’expiació de la Blasfèmia, pel fet d’incloure
una processó eucarística va esdevenir també celebració del Corpus el mateix dia
de Sant Pere. En els anys 30 i més
endavant, quan ja era una parròquia, el Corpus es va celebrar el dijous
corresponent, mentre que la Festa de la blasfèmia va mantenir-se per la
festivitat de Sant Pere.
Rosa
Capell
Octubre
2026
[1] MOLANO ROYO, Juli Els
Matadors: un croquis al natural. La fotografia és propietat de Jaume Orpí
Casas. Sobre la saga dels Orpí i altres: http://www.amasquefa.com
› Article_Final15
[2] ALONSO,
Nicolàs Barcelona gegantera.
Història d’un moviment popular contemporani. Ed. Ajuntament de Barcelona,
2023. pàg. 135
[3] Fins el 1977
el dia de Sant Pau i Sant Pere era festiu a tota Espanya.
[4] L’organització Boy-Scouts fundada el 1910 als Estats
Units per Lord Baden-Powell, va trobar ràpida replica a Barcelona l’any 1911,
quan el capità Pere Rosselló i Axet va fundar els Exploradors
Barcelonesos. El 1912 el capità de
cavalleria Teodoro Iradier i Herrero i el periodista Artur Cuyàs Armengol van
fundar a Madrid l’Associació Nacional d’Exploradors d’Espanya.
[5] Vegis el blog
de Javier Moreno: https://naucher.blogspot.com/2011/11/el-asilo-naval-de-barcelona-1877-1937.html
, el de la menorquina Merche Barber https://merchebarber.blogspot.com/ i també el de
Diego Quevedo Carmona: https://www.puentedemando.com/unos-apuntes-para-la-historia-del-asilo-naval-espanol/
[6] ALONSO,
Nicolàs, op.cit. pàg. 138
[7] CORDOMI, Xavier,
GARRICH, Montserrat Octaves. La
celebració del Corpus als barris de Barcelona (1897 - 1965), Catàleg
d’exposició, 2021. Ajuntament de
Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institut Ramón Muntaner. pàg. 42
[8]Per a més
informació vegis l’article de Lluís Permanyer publicata al diari La Vanguardia
l’any 2018: https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180510/443462782420/gaudi-i-la-blasfemia.html
[9] https://sagradafamilia.org/es/antoni-gaudi-humanismo-y-espiritualidad. La fotografia forma part del fons del diari La
Vanguardia i és obra del fotoperiodista Frederic Ballell, vegis:
https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia/20180510/282123522145798
[10] S’enten per
“trampas” els timbalers a cavall que formen part del seguici municipal. Reben
el nom de trampes, repetició del so tramp-tramp, en un to jocós al·ludint als
comptes de l’Ajuntament.
[11] La
banda La Popular Sansense va ser fundada a Sants el 1914 per José Mª. Vallespí.
A la foto la veiem amb el seu director, el mestre Vallespí al davant. Fotografía de l’Estudi Daguerre de
Sants, circa 1923. https://www.facebook.com/lapopularsansense/ Vegis també
https://la-popular-sansense-historia.blogspot.com/
[12] Tota la informació
dels diaris La Publicidad, Las Notícias, El Noticiero
Universal i Diario de Barcelona han tingut com a Font l’Arxiu
Històric de la Ciutat de Barcelona: ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca
[13] En aquells
anys l’estudi fotogràfic d’Eusebio Valladolid estava en un pis del carrer Lepant
282, entre els carrers de Provença i Mallorca. El nom comercial Arcali està
format per les paraules “arte” i “calidad” i amb aquest nom ja son tres les
generacions de fotògrafs que segueixen treballant, ara al carrer d’Aragó nº
301. Agraïm la informació a Emilio
Fernández Valladolid, net de qui va fer la fotografia.
[14] La fotografia
es pot trobar a: https://x.com/sagradafamilia/status/1929935146343424328
i també a: https://www.facebook.com/BasilicadelaSagradaFamilia/posts/el-proc%C3%A9s-de-construcci%C3%B3-de-la-sagradafam%C3%ADlia-%C3%A9s-espectacular-us-ensenyem-algune/1165208648982522/
[15] Vegis
l’article de La Vanguardia “En el templo de la
Sagrada Família se celebró la fiesta expiatoria de la blasfemia. Fue inaugurada
una exposición del historial gráfico de las obras.”, del divendres 30 de
juny de 1961, pàg. 33. Es va celebrar el
dia de Sant Pere, el 29 de juny, primer la festa, després processó eucarística
i després focs artificials.
