Hem rebut la donació per part de Marian Ruiz Simon d’un programa de la festa major del carrer Sicília l’any 1952. És un exemplar en perfecte estat de conservació, amb un format de mida 14x18 cm. relligat amb cordill. Agraïm molt aquesta aportació al fons -digital i físic- que estem construint de mica en mica amb elements que ens ajuden a conèixer la història del nostre barri.
El document és una mostra puntual de la continuïtat, durant els difícils temps de la postguerra, de les festes majors, ja no només de barri sinó de trams de carrer. Tenim en el fons de la Comissió de Memòria exemplars d’altres festes en els anys quaranta i cinquanta: Carrer Marina-Mallorca, Passatge Matilde de Gaiolà, Avinguda General Primo de Rivera i de la ‘barriada’ en general.
Repassem el contingut, començant pels dos primers fulls:
La festa és concretament dels carrers Sicília entre València i Mallorca, per sota de la Sagrada Família, però el temple ja és la imatge dominant.
Seguim per les 4 següents planes:
No és cap sorpresa veure que el text està escrit
íntegrament en castellà, en un llenguatge florit amb algun error gramatical: “la
Comisión que en este hogaño tuviteis (sic) a bien de confiar los festejos”.
Tampoc ens ha de sorprendre que només els “señores” van formar part de
la comissió de festes: No hi ha cap dona a la Comissió.
A la Junta de Fiestas consten entre altres Esteban Rius, Ramon Sastre, Francisco Simon i Amadeo Sarràbarri. Aquestes persones tenien els seus propis negocis al barri: joieria-rellotgeria Rius a Sicília 288; forn Cal Sastre a Sicília 292; xarcuteria Simon [I] del carrer València 392; bacallaneria Lola a Sicília 278.
No pot faltar el cap del partit únic del districte municipal, el ”Delegado Jefe de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas”.
Les activitats principals eren musicals, incloent-hi una actuació d’aromes militars: la diana florejada. En el programa es diferencia entre banda i orquesta. De la banda Valencia no hem trobat referències, però sí de l’orquestra Florida que “dels anys 50 als 70 del segle XX va ser la formació no professional més famosa a Catalunya” [II] i va tenir com a solista a Ramon Calduch.
Font: enllaç citat de
RTVE
El contingut de les planes 7 a 10 és el següent:
Hi havia un dia dedicat al “folklore regional catalán”, amb l’actuació de l’Esbart Gaudí -institució encara en funcionament [III]- i una audició de sardanes. En el text de presentació s’introdueixen de forma cautelosa paraules soltes en català: esbart, dançaire, cobla.
La representació de l’òpera Marina potser era l’acte central del programa, amb més 40 persones a l’escenari i la participació de “la orquesta de la C.N.S.”. És a dir l'orquestra de la Central Nacional Sindicalista, el sindicat únic en el franquisme. Per cert, no hem trobat cap referència històrica sobre aquesta formació musical.
Ans al contrari, Els verds de Mataró van ser una orquestra / cobla que ja existia a mitjan anys vint del segle passat i que van tenir continuïtat fins als anys seixanta.
https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2012/09/els-verds.html
Les últimes quatre pàgines del programa continuen amb la majoria d’actes de tipus musicals:
El dia 25 és l’únic que està programat un acte religiós al temple, sense concretar quin tipus de cerimònia es farà. Això sí, assistiran les Autoritats del Districte i les comissions -no obreres- de la barriada. Aquell mateix dia, els citats Verds fan una triple sessió de matí, tarda i nit. El dissabte 26 s’anuncia un “baile ochocentista y castizo” acompanyat d’un concurs de mantons de Manila. Aclarim que, formalment, el terme castís significa “de bona casta, pur, sense defectes” [IV].
Un dia dedicat als nens, amb jocs i berenar -aquest de pagament- tancaran els dies de festa major, amb un últim ball de comiat.
L’últim full anuncia la immediata constitució de la comissió de festes per l’any següent.
Després de fer el recorregut per tot el programa, podem observar que no hi ha cap mena d’anunci dels comerços i industrials del barri, que acostumaven a ser una de les fonts de finançament de les festes, com passa en altres programes de festes de l’època. Tampoc hem pogut veure cap esment a l’existència d’un possible envelat, les entrades al qual podrien ser la font d’ingressos dels organitzadors. No s’explicita en cap moment quins actes són de pagament i quins són de lliure accés. Només en el cas del berenar infantil es concreta que cal tenir un tiquet. No ens queda clar, doncs, com es finançava la festa major.
També podem ressaltar la durada de la festa, més d’una setmana, i el gran nombre de balls: vuit en total.
Es tracta doncs d’un document que dona testimoni de quines activitats incloïa una festa major l’any 1952, de la presència irremeiable de les diferents autoritats del moment, i de la voluntat de viure uns dies amb alegria malgrat la situació magra del país: econòmicament i políticament.
Gràcies de nou a la Marian per la seva donació.
Josep Lluís Campa Planas i Josep Maria Sans Aldomà
Juny 2026
[I] Veure article en el nostre blog: https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/11/xarcuteria-simon-4-generacions-i-125.html
[II] https://www.rtve.es/play/audios/club-trebol/club-trebol-orquesta-florida-anys-50-70/5021509/
[III] Veure article en el nostre blog: https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html
