LA PLACETA DEL POBLET

  Amb aquest article volem tenir un record i agraïment per la nostra veïna la Marta Sarrà i Canals, qui va ser qui ens va parlar per primera vegada (1) de la placeta, tot explicant-nos el que per a ella va ser el rovell de l’ou del barri del Poblet. Estava situada a la cruïlla dels carrers de Sicília i València. Tot i que avui ja no la trobem com a tal, la seva existència queda recollida en el mapa de Barcelona elaborat per V. Martorell l’any 1933 

Mapa de V. Martorell, 1933

 Per al veïnat aquell espai era molt més que una simple cruïlla de carrers. Era un punt de trobada espontani on els veïns coincidien, conversaven i feien vida de barri mentre anaven a buscar aigua a la font de dos brocs que hi havia al bell mig de la cruïlla (2).

La font ja apareix documentada l’any 1894. Amb el pas dels anys, va ser traslladada i actualment es conserva instal·lada a la vorera del carrer de Sicília, davant del número 274.

Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí                  Foto de l’autor

  

El carrer de València fins a l’any 1873 era denominat inicialment com a carrer K en el mapa de carrers d’aleshores Eixample de Sant Martí de Provençals. Les primeres iniciatives constructives van ser cases modestes, generalment de planta baixa i primer pis, típiques d’aquesta barriada de Sant Martí; amb el pas del temps van anar guanyant alçada.

  A partir de començaments del segle XX, el carrer es va anar transformant en una de les vies més importants del Poblet, amb una intensa activitat comercial i veïnal. S’hi van instal·lar botigues, petits tallers i diversos equipaments, entre els quals destacaven el ja desaparegut cinema Trianon/Triana (3) i la cooperativa de consum La Economia Obrera.

  Alguns establiments, en canvi, han aconseguit mantenir el seu nom i la seva activitat al mateix indret, encara que avui ocupin edificis de nova construcció, com és el cas de la Xarcuteria Simón (4) o la Ferreteria Domènech.

  El document que segueix correspon al permís sol·licitat l’any 1873 pel Sr. Pedro Gallemí per construir una casa «al carrer K, entre els carrers 38 (Sicília) i 39 (Sardenya)».

AMDSM, expedient 0374_00_1873

  El carrer de València també era conegut popularment com el carrer Major del Poblet. I no és difícil entendre perquè: la seva activitat comercial i el moviment constant de persones el van convertir en un dels principals eixos de la vida quotidiana del barri.

 Entre els anys 1924 i 1965, a més, hi circulava en tots dos sentits -entre altres línies- el tramvia de la línia 60, que unia la plaça de Catalunya amb el carrer de Rogent. La presència del tramvia va contribuir encara més a dinamitzar el carrer i a reforçar-ne el caràcter comercial.

Fons fotogràfic CMH

 A la fotografia podem observar, en primer pla, un tramvia de la citada línia 60 i, al darrere, la Ferreteria Domènech, un dels establiments que formen part de la memòria comercial del carrer de València.

  Per completar aquest exercici de memòria, cal fer un esment especial a les Germanes Tallardà, veïnes molt actives del passatge Gaiolà, que en el seu llibret (5) van deixar constància d’alguns dels comerços que, durant anys, van donar vida al carrer de València.

  Entre d’altres, hi trobem la caseta de xurros de l’Alcoiana, situada davant del cinema Triana; el Forn Mas; el colmado Cal Bigotis; la botiga Confecciones El Poblet; el Forn Blanc, i molts altres establiments que avui només perviuen en la memòria dels veïns.   Anuncis publicats al llibre «25 anys de Festa Major del Ptge. Gaiolà», 2001 

  La història de la placeta i del carrer de València no és només la història dels carrers, les cases o els comerços. És, sobretot, la història de les persones que hi van viure, treballar, comprar, conversar i fer barri.

  Gràcies a la memòria oral dels veïns que ens han ajudat a recuperar aquests records, i al treball de recerca fet als arxius municipals, podem reconstruir petits fragments d’un passat que, d’altra manera, correria el risc de desaparèixer.

  Perquè, una vegada més, aquest exercici de memòria ens confirma que El Poblet també té una història.

Josep M. Sans i Aldomà

Setembre de 2026

 

NOTES COMPLEMENTÀRIES

 (1) En record de la Marta Sarrà i Canals (1937-2024)

 https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/el-carrer-valencia-conversa-amb-marta.html

(2) Els barris de Barcelona, Ramon Alberch, 1999, pàgina 360

 (3) ELS CINEMES DEL NOSTRE BARRI. 

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/03/els-cinemes-del-nostre-barri-cronica-de.html

(4) XARCUTERIA SIMÓN: 4 GENERACIONS I 125 ANYS D’HISTÒRIA AL POBLET https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=xarcuteria

(5) Breu Història novel·lada del Passatge Gaiolà i el seu entorn, Eli i Rosa Gallardà, 1996, pàgina 30.

FESTA MAJOR CARRER SICÍLIA 1952

 Hem rebut la donació per part de Marian Ruiz Simon d’un programa de la festa major del carrer Sicília l’any 1952. És un exemplar en perfecte estat de conservació, amb un format de mida 14x18 cm. relligat amb cordill. Agraïm molt aquesta aportació al fons -digital i físic- que estem construint de mica en mica amb elements que ens ajuden a conèixer la història del nostre barri.

El document és una mostra puntual de la continuïtat, durant els difícils temps de la postguerra, de les festes majors, ja no només de barri sinó de trams de carrer. Tenim en el fons de la Comissió de Memòria exemplars d’altres festes en els anys quaranta i cinquanta: Carrer Marina-Mallorca, Passatge Matilde de Gaiolà, Avinguda General Primo de Rivera i de la ‘barriada’ en general.

Repassem el contingut, començant pels dos primers fulls:


La festa és concretament dels carrers Sicília entre València i Mallorca, per sota de la Sagrada Família, però el temple ja és la imatge dominant.

Seguim per les 4 següents planes:



No és cap sorpresa veure que el text està escrit íntegrament en castellà, en un llenguatge florit amb algun error gramatical: “la Comisión que en este hogaño tuviteis (sic) a bien de confiar los festejos”. Tampoc ens ha de sorprendre que només els “señores” van formar part de la comissió de festes: No hi ha cap dona a la Comissió.  

A la Junta de Fiestas consten entre altres Esteban Rius, Ramon Sastre, Francisco Simon i Amadeo Sarrá. Aquestes persones tenien els seus propis negocis al barri: joieria-rellotgeria Rius a Sicília 288; forn Cal Sastre a Sicília 292; xarcuteria Simon [I] del carrer València 392; bacallaneria Lola a Sicília 278.


No pot faltar el cap del partit únic del districte municipal, el ”Delegado Jefe de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas”.

Les activitats principals eren musicals, incloent-hi una actuació d’aromes militars: la diana florejada. En el programa es diferencia entre banda i orquesta. De la banda Valencia no hem trobat referències, però sí de l’orquestra Florida que “dels anys 50 als 70 del segle XX va ser la formació no professional més famosa a Catalunya[II] i va tenir com a solista a Ramon Calduch.

Font: enllaç citat de RTVE

El contingut de les planes 7 a 10 és el següent:



Hi havia un dia dedicat al “folklore regional catalán”, amb l’actuació de l’Esbart Gaudí -institució encara en funcionament [III]- i una audició de sardanes. En el text de presentació s’introdueixen de forma cautelosa paraules soltes en català: esbart, dançaire, cobla.

La representació de l’òpera Marina potser era l’acte central del programa, amb més 40 persones a l’escenari i la participació de “la orquesta de la C.N.S.”. És a dir l'orquestra de la Central Nacional Sindicalista, el sindicat únic en el franquisme. Per cert, no hem trobat cap referència històrica sobre aquesta formació musical.

Ans al contrari, Els verds de Mataró van ser una orquestra / cobla que ja existia a mitjan anys vint del segle passat i que van tenir continuïtat fins als anys seixanta.

https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2012/09/els-verds.html


Les últimes quatre pàgines del programa continuen amb la majoria d’actes de tipus musicals:


El dia 25 és l’únic que està programat un acte religiós al temple, sense concretar quin tipus de cerimònia es farà. Això sí, assistiran les Autoritats del Districte i les comissions -no obreres- de la barriada. Aquell mateix dia, els citats Verds fan una triple sessió de matí, tarda i nit. El dissabte 26 s’anuncia un “baile ochocentista y castizo” acompanyat d’un concurs de mantons de Manila. Aclarim que, formalment, el terme castís significa “de bona casta, pur, sense defectes[IV].

Un dia dedicat als nens, amb jocs i berenar -aquest de pagament- tancaran els dies de festa major, amb un últim ball de comiat.

L’últim full anuncia la immediata constitució de la comissió de festes per l’any següent.

Després de fer el recorregut per tot el programa, podem observar que no hi ha cap mena d’anunci dels comerços i industrials del barri, que acostumaven a ser una de les fonts de finançament de les festes, com passa en altres programes de festes de l’època. Tampoc hem pogut veure cap esment a l’existència d’un possible envelat, les entrades al qual podrien ser la font d’ingressos dels organitzadors. No s’explicita en cap moment quins actes són de pagament i quins són de lliure accés. Només en el cas del berenar infantil es concreta que cal tenir un tiquet. No ens queda clar, doncs, com es finançava la festa major.

També podem ressaltar la durada de la festa, més d’una setmana, i el gran nombre de balls: vuit en total.  

Es tracta doncs d’un document que dona testimoni de quines activitats incloïa una festa major l’any 1952, de la presència irremeiable de les diferents autoritats del moment, i de la voluntat de viure uns dies amb alegria malgrat la situació magra del país: econòmicament i políticament.

Gràcies de nou a la Marian per la seva donació.

Josep Lluís Campa Planas i Josep Maria Sans Aldomà

Juliol 2026

EXPOSICIÓ: PASSATGES REBATEJATS DEL POBLET

 INAUGURACIÓ 17 DE JUNY A LES 18:30H

Del 17 al 30 de juny, Exposició: Passatges rebatejats del Poblet.

En el marc de la Festa Major del barri, celebrada l’abril de 2026, la Comissió de Memòria Històrica del Poblet ha organitzat un recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon.

D’aquesta ruta, el Grup de Fotografia de l’Espai Fundació “La Caixa” n’ha deixat testimoni gràfic. Aquesta exposició recull una selecció d’aquestes fotografies, que es podran visitar en dos espais: una meitat de les obres s’exposaran a l’Ateneu i l’altra meitat a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257.

L'exposició es pot visitar en horari d'obertura de l'Ateneu i a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257

Organitza: Espai La Caixa Poblet i Comissió de Memòria Històrica El Poblet - Sagrada Família

INSTITUCIÓ ESCOLAR GAUDÍ

 Aquest any 2026 se celebra l’Any Gaudí, un gran esdeveniment per la ciutat de Barcelona, que em permet poder mirar enrere per a recordar la meva adolescència.

  Era la tardor de l’any 1964, quan realitzava els meus estudis de Batxillerat Superior al Liceu Ramon Llull en horari de tarda i alhora vaig començar a treballar a la Institució Escolar Gaudí (antigues Escoles Parroquials de la Sagrada Família), una llar d’infants situada dins del recinte de la basílica. Aleshores, el seu accés principal era pel carrer Mallorca núm. 401, cantonada amb el carrer Sardenya.

  Aquest petit edifici modernista va ser construït l’any 1909 per l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Era una escola per a educar els fills i les filles dels treballadors del temple, així com pels infants que vivien a prop del nucli veïnal anomenat el Poblet. 

  Uns dies abans de començar el curs escolar, vaig assabentar-me gràcies a uns veïns dels meus avis materns, que es necessitava una mainadera per a una de les aules del parvulari. La meva mare m’acompanyà per a conèixer l’escola. La directora del centre, la Srta. Manolita, ens va rebre al seu despatx. Em va explicar quins eren els aprenentatges i les rutines dels petits de la classe de tres anys. Vaig acceptar aquella feina amb molta il·lusió. La directora també era la mestra dels alumnes grans, ens va ensenyar totes les aules: la dels més petits de tres anys, on estaria amb la Srta. María Ángeles, la dels mitjans a càrrec de la Srta. Antònia i la seva classe, que era la dels grans. Després els alumnes continuaven els seus aprenentatges en les Escoles de Primària del barri.

Curs 1964-1965  alumnes amb les Srtes. M. Ángeles i Isabel

Fons fotogràfic personal I. Busquets

  El sistema pedagògic emprat a l’escola, gairebé des dels inicis, era l’innovador mètode de la pedagoga Maria Montessori (1).

  Em vaig sentir molt impressionada per aquell petit edifici tant singular, assolellat i acollidor. L’exterior envoltat d’arbres amb gran varietat de plantes. Amb sorrals i pèrgoles de ferro (zones  d’ombra) en els que cada grup disposava del  seu espai de joc a l’aire lliure. Al mirar cap al cel es podien contemplar les impressionants torres de la façana del Naixement ja enllestida, com a l’horitzó més proper. De tant en tant, se sentia el soroll dels picapedrers que treballaven en el taller.

1933 set anys després de la mort d’en Gaudí. 

Font Quadern informatiu 2 Basílica Sagrada Família


  La meva curiositat em va conduir a preguntar-li a la directora com es van construir la teulada i les aules d’aquesta escola amb finestres altes i  parets corbes. I ella ens va respondre somrient amb una veu pausada com si ens expliqués un conte: “Antoni Gaudí per a dissenyar la teulada d’aquest edifici, es va inspirar en les formes ondulades de la natura i en les fulles d’alguns arbres com ara la magnòlia. També en les gallines cloques, que amb les seves grans i càlides ales obertes protegeixen als seus pollets que representarien les mestres i els seus alumnes”.

  L’espai interior de l’edifici escolar estava dividit en tres aules, cadascuna amb una porta d’entrada pròpia. Des de la porta ferrada de l’entrada es veia l’escola i el jardí. Sovint, grups de turistes trucaven al timbre, tot pensant que aquella era l’entrada principal de la basílica. A la porta hi havia un petit cartell, escrit en castellà, avisant que l’escola no es podia visitar.


Plànol de les 3 aules de l’escola ubicada al c/ Mallorca, 401

Font arxiu personal Isabel Busquets

  Recordo que a cada aula hi havia una pissarra, que ocupava  una de les parets, perquè la mestra escrivís o dibuixés i els alumnes també, segons les activitats. Els nostres infants disposaven d’unes taules quadrades, d’angles arrodonits, amb les seves cadiretes. Calia ajupir-se quan havies d’ajudar-los a resseguir amb els seus ditets la forma de les lletres i dels números en el paper.  Al costat de la pissarra, hi havia el material montessorià perfectament ordenat en uns contenidors de fusta amb rodetes. També teníem una petita biblioteca amb molts contes il·lustrats i en un racó de l’aula els penjadors a l’altura dels pàrvuls. A cada classe hi havia també una porta per accedir al jardí, on jugava la canalla i on els seus pares s’esperaven quan els venien a recollir.

  L’escola no disposava de servei de menjador i els nens anaven a dinar a casa seva. L’horari de la jornada escolar era de 9 a 12 h i de 15 a 17 h. En acabar la classe, jo continuava els meus estudis de Preuniversitari nocturn a l’Institut Maragall, aleshores situat temporalment al carrer Sant Quintí entre Indústria i Pare Claret, on actualment hi ha l’Institut de Secundària Moisès Broggi (2).

  A l’estiu arribaven per fi les anhelades vacances del quinze de juliol al quinze de setembre. Aquella entranyable experiència a la Institució Escolar Gaudí em va permetre fer els primers passos en el món de l’ensenyament. L’hivern de 1965, el dia 18 de febrer va nevar a Barcelona. Un pare ens va retratar a la plaça. Jo encara recordava la gran nevada del 1962 que ens va deixar aïllats a casa per Nadal.

1965 Les senyoretes Ángeles i Isabel amb alumnes a la Pl. S. Família

Fons fotogràfic personal I. Busquets

 La tardor de l’any 1967 vaig deixar aquella feina que tant m’agradava per poder matricular-me a la Universitat Central de Barcelona.

 Tot revisant els àlbums de fotos dels meus avis paterns, vaig adonar-me uns anys més tard, que hi havia unes imatges del meu pare i del seu germà petit que havien estat alumnes de la Institució Escolar Gaudí el curs 1931-32, quan el director de les escoles parroquials era el Sr. Esteve Margarit Colomines. Després van ser alumnes de l’Escola Sagrada Família del carrer Sardenya 343 on van estudiar fins als catorze anys.

 

1931 El Sr. Esteve amb el col·lectiu d’alumnes de les diferents classes

Fons fotogràfic personal I. Busquets

  La Institució Escolar Gaudí va tancar definitivament a finals dels anys vuitanta. A partir del 2002 es va proposar desmuntar-la i reconstruir-la pedra a pedra al carrer Sardenya núm. 314 cantonada Mallorca, dins del recinte de la Sagrada Família, convertint-se finalment en un petit museu. (3)


          2004 Isabel Busquets en front de les escoles ja ubicades al c/ Sardenya

  Tot i que les escoles van canviar de situació per a facilitar l’acabament de la façana principal de la Glòria, i aquells meravellosos espais enjardinats han desaparegut, l’escola actualment és un edifici històric que es pot visitar. Malgrat els canvis efectuats, encara puc recordar que allí vaig ser molt feliç treballant amb aquelles magnífiques mestres i els nostres infants en un entorn privilegiat i probablement únic al món.

   Isabel Busquets i Corbera

  Juny 2026

 Notes bibliogràfiques

(1) https://ca.wikipedia.org/wiki/Mètode_Montessori

(2) https://agora.xtec.cat/iesmaragall/linstitut/historia/)

(3) https://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/escoles2.asp

 

V JORNADA DE RECERCA HISTÒRICA DELS BARRIS DE BARCELONA

  El proper 13 de juny se celebrarà la V Jornada de Recerca històrica dels barris de Barcelona, que versarà sobre la Barcelona arquitectònica i urbanística: barris, patrimoni i transformacions de la ciutat.

Aquesta Jornada està organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i amb la col·laboració dels Grups de recerca local de Barcelona.

En el marc la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, la Jornada vol donar a conèixer l’aportació de les investigacions dutes a terme per les entitats de recerca dels barris de la ciutat en relació amb l’arquitectura i l’urbanisme de Barcelona: disseny arquitectònic, planejament urbanístic i canvis sobre el paisatge urbà al llarg del temps, el Pla General Metropolità de 1976, edificis, arquitectes, patrimoni (conservat, transformat, perdut), gestió i política o urbanisme reivindicatiu són alguns dels temes que es presentaran a la Jornada.

La Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família, integrada en el col·lectiu de grups de Memòria i Patrimoni de l’Eixample (1), participarà en la taula rodona “Patrimoni i reivindicació” d’acord amb el programa que podeu consultar en aquest enllaç .

Comunicació CMH

Juny 2026

(1) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/05/leixample-recupera-la-seva-memoria.html

L’EIXAMPLE RECUPERA LA SEVA MEMÒRIA

 El districte de l’Eixample és el més densament poblat  de Barcelona, amb prop de 36.000 habitants per quilòmetre quadrat [i], i està format per sis barris.

  El seu origen tal com el coneixem actualment es remunta a l’any 1984, quan el segon consistori democràtic de la postdictadura va dividir la ciutat en deu districtes. Aquesta reorganització administrativa tenia un doble objectiu: preservar, d’una banda, els límits històrics dels antics municipis independents del Pla de Barcelona i, de l’altra, assignar-los noms que mantinguessin viva la seva identitat i vinculació històrica: Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Sant Andreu.

Mapa dels pobles del PLA abans de l'agregació

  Tanmateix, els districtes actuals de Ciutat Vella i l’Eixample ocupen un territori que prové, en gran part, del terme municipal de Barcelona anterior a les agregacions dels Pobles del Pla. Aquest fet els confereix un origen diferenciat respecte de la resta de districtes, sorgits dels antics municipis independents.

  La característica quadrícula que avui defineix bona part de la ciutat és fruit del Pla Cerdà, el «Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona», aprovat l’any 1859. Aquest projecte va néixer amb la voluntat de construir una ciutat més gran, més saludable i pensada al servei de les persones, tot i que amb el pas del temps s’han produït algunes desviacions respecte del seu esperit original.

  Barcelona es va configurar mitjançant la integració dels municipis del Pla entre els anys 1897 i 1921, i això va comportar que graciencs, hortencs, andreuencs, martinencs, santsencs, gervasiencs, sarrianencs i cortsencs passessin de pertànyer a pobles independents a formar part dels nous districtes de la ciutat d’aleshores.

  Però, què passa amb les persones que vivim a l’Eixample? Quina és la nostra identitat col·lectiva com a “eixamplencs”?

  La voluntat de conèixer i reivindicar la història dels barris de l’Eixample ha impulsat la creació de diversos grups de memòria històrica i patrimonial, entre els quals destaquen:

  • Arxiu Històric del Fort Pienc
  • Comissió de Memòria Històrica del Poblet-Sagrada Família
  • Vocalia de Patrimoni Històric i Social de l’Associació Veïns Esquerra de l’Eixample
  • Memòria Històrica de Sant Antoni
  • Vocalia de Memòria Històrica de la Dreta de l’Eixample.

  Cadascun d’aquests grups treballa per recuperar la memòria històrica del seu entorn, vetllar per la preservació del patrimoni més proper, difondre’n el valor i reforçar el sentiment de pertinença com a element de cohesió i benestar per al veïnat.

La coincidència d’objectius ha portat aquests grups a fer un pas endavant i a coordinar esforços, experiències i sinergies. Fruit d’aquesta voluntat compartida, el passat 19 de març es va constituir al Fort Pienc el col·lectiu Grups de Memòria Històrica i Patrimoni de l’Eixample.

La seva creació és una excel·lent notícia per al districte. També ho és poder anunciar que el 13 de juny l’esmentat col·lectiu participarà en la V Jornada de Recerca Històrica als Barris de Barcelona, on presentarà tres ponències pròpies sobre com l’Administració està gestionant la conservació del patrimoni del nostre districte en els casos de Taller Masriera (1882), Palau Marcet (1887) i Unió Cooperativista Barcelonesa (1927).

  A més, el pròxim mes d’octubre el col·lectiu també organitzarà dues rutes guiades, una per la Dreta de l’Eixample i una altra per l’Esquerra de l’Eixample, amb l’objectiu de donar a conèixer la història i el patrimoni d’aquests barris.  S’informarà oportunament de totes dues activitats.

Mentrestant, fem una crida als nostres respectius veïnats per animar-los a participar activament i a col·laborar amb el grup de memòria històrica del seu barri.

Josep M Sans i Aldomà

CMH El Poblet-Sagrada Família

Maig 2026

[i] El desembre de 2025 el Districte té 279.588 habitants en una superfície de 7,5 Km2. https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/es/estad%C3%ADsticas/yzlntdm2fs 

CRÒNICA DE LA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

  Aquest passat dijous, el Grup d’Història Ramon Vergés va ser l’encarregat de fer la xerrada de primavera al nostre Ateneu, sobre els orígens del Club Esportiu Europa al Poblet.

  En els enllaços que hi ha al final d’aquest article podeu trobar tant la transcripció en vídeo com el ressò que ha tingut l’acte en Línia Directa i en BTV.

  Per la nostra part fer esment que va haver-hi una assistència més que notable, més de cent persones, en la seva majoria simpatitzants del club, encapçalats pel seu President i alguns directius. El tema era d’interès, doncs els ponents -Xavier Vidal i Àngel Garreta- van posar en qüestió diversos aspectes de la història ‘oficial’ del club.

  Aspecte de la sala (foto CMH)

 Com a grup interessat en la història, a la CMH El Poblet - Sagrada Família  valorem la col·laboració que hem tingut amb el Grup Ramon Vergés de forma molt positiva. Som dos petits grups de gent interessada en recuperar el nostre passat local, de barri, de club, que hem estat treballant a la recerca d’algun aspecte dels orígens de l’Europa en el carrer Sicília 290.

  En l’exposició d’ahir també es va fer palesa una de les característiques de la investigació històrica: la ‘suposada’ veritat històrica sempre està sotmesa a contrast, revisió i crítica. És tasca dels historiadors cercar fonts  i testimonis fiables, posar context, plantejar interpretacions alternatives i proposar conclusions fonamentades. Sabent sempre que l’aparició de noves evidències pot canviar el relat que es considerava vàlid.

Xavier Vidal i Àngel Garreta (foto CMH) 

  Ahir els ponents van presentar de forma molt correcta i argumentada perquè consideren que cinc fets que es consideraven cabdals en la història del club, poden ser interpretats de forma diferent, aportant  als annals del club una nova visió, que com succeeix en la tasca d’historiador, obre noves vies d’investigació.

  Com consta ja en la web del Grup Ramon Vergés -en el primer enllaç podeu trobar el detall- el resum dels cinc punts és el següent:

1- Els inicis de l’actual Europa: absorció d’Oriental i Madrid, no pas fusió de Provençal i Madrid. El ‘FC Europa’ no existeix.

2- Legalitzats al carrer Sicília 290, no pas nascuts

3- Els primers colors… desconeguts

4- Rodolf Colell no és el primer president… és el cinquè!

5- Un primer escut que no és ni primer ni escut

Escut que no és escut (foto: GHRV)

  Agraïm al Grup Ramon Vergés la seva exposició i la seva feina.

Josep Lluís Campa

 

ENLLAÇOS CITATS 

Els orígens de l’Europa: cinc elements clau de la història que cal reescriure

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=rxD5pF7rNXg

Text: https://ghrv.cat/els-origens-de-leuropa-cinc-elements-clau-de-la-historia-que-cal-reescriure/

Els orígens de l'Europa: xerrada sencera

https://www.youtube.com/watch?v=cMKe8TNwd5Q&t=16s

Línia Directa:

https://liniaxarxa.cat/noticies/surten-llum-origens-desconeguts-club-esportiu-europa/

BTV: La investigació que canvia la història del Club Esportiu Europa

https://beteve.cat/esports/investigacio-canvia-historia-club-esportiu-europa/