LA FESTA DE LA BLASFÈMIA I ELS GEGANTS DE CORPUS AL POBLET

   A principis d’aquest any, 2026 (centenari de la mort d’Antoni Gaudí), la Comissió de la Memòria Històrica del Poblet-Sagrada Família em publicava un article titulat Els gegants a la Sagrada Família. La fotografia que il·lustrava aquesta presència (F.1), procedia del fons de la família Orpí, un dels músics més coneguts que durant dècades va acompanyar el ball dels gegants i el peu de la fotografia indicava com a data aproximada els anys 30. [1]

 Recentment, he trobat que en el llibre de Nicolàs Alonso Barcelona Gegantera [2] esmentava la visita dels gegants de la Ciutat a la processó de la Sagrada Família amb data de 1922, recollida pel diari La Publicidad del dia 30 de juny. L’article es titulava “La procesión de la Sagrada Família” i descrivia les solemnitats del dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere i Sant Pau, festiu en aquells anys.[3] Llegim:

“En el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia se celebró ayer por la tarde una función religiosa, como término de las fiestas de expiación de la blasfemia.  

Pronunció un elocuente sermón el canónigo doctor don José Llobera. Luego salió de aquel templo la procesión de Corpus, en la que figuraban batidores de la Guardia Municipal, los gigantes de la Ciudad, la cruz parroquial, alumnos y socios del Patronato de la Sagrada Familia, alumnos de las escuelas nacionales, de las del Catecismo y de las escuelas del templo de la Sagrada Familia, la banda de veteranos, la Congregación de la Virgen y San José, otra banda, las escuelas y Juventud del Inmaculado Corazón de María, la entidad “Nostre Casal”, con la banda del Círculo Católico Tradicionalista, la bandera de San Roque, de los vecinos de la barriada y la banda de los exploradores. [4]         

Llevaba el pendón principal el director de la Caja de Pensiones para la Vejez don Vicente Moragas Barret, acompañado de varios individuos de dicha entidad. Seguía la banda del Asilo Naval,[5] una escolanía, el clero parroquial y la Custodia.

La presidencia estaba formada por la Junta del Templo, el párroco de San Martín, el teniente de alcalde don Luis Massot y el concejal don Agustín Escolá.

La procesión revistió gran brillantez, acreditando una vez más las dotes de organizador del capellán custodio de dicho templo, reverendo don Gil Parés.” 

 La data de 1922 per a la presència dels gegants, d’aquells gegants en concret, coincideix amb el recorregut que va tenir aquesta parella, que, com ja vam comentar en l’article anterior, va ser estrenada el 1922 per la festivitat de Corpus. Tots dos duien en els respectius mantells l’heràldica medieval de la Corona d’Aragó i el gegant portava a la mà dreta una espasa aixecada. El 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, als gegants els van canviar la capa per a retirar tot símbol catalanista i es va substituir l’espasa per un ceptre.[6]  És així com els podem veure desfilar durant l’Octava de Corpus a Sant Andreu del Palomar el 1925 en una fotografia (F.2) de l’Arxiu Excursionista Muntanya.[7]  


1- Els gegants de la Ciutat  a la Sagrada Família, 29 de juny 1922  

2- Els gegants de la Ciutat pels carrers de Sant Andreu el 1925

 


 La festa d’Expiació de la Blasfèmia es celebrava des de 1908 i en paraules de Lluís Permanyer “El ritual era el de sempre: missa i comunió a les vuit del matí a la Sagrada Família, vetlla a un Santíssim Sagrament inundat d’ofrenes florals i processó eucarística pels voltants del temple, que finalitzava al capvespre portant en mà els presents elements lluminosos ben diversos”.[8] En una fotografia de Frederic Ballell (F.3) del diumenge 18 de juny de 1916 veiem Antoni Gaudí combregant durant la “IX Fiesta Expiatoria de la Blasfemia” sota una estructura coberta, on es veu al fons, a la part superior dreta una part del temple i a l’esquerra nombrosos pendons i estendards. [9]    

    

3. Antoni Gaudí combregant durant la IX Festa d’Expiació de la Blasfèmia. 1916


 Però no van ser els gegants de 1922 els primers a desfilar en la processó de Corpus de la Sagrada Família, sinó que ja comptava amb la presència dels gegants des de 1921 i gairebé podem assegurar que eren els mateixos que desfilaren pels carrers de la ciutat un mes abans (F.4) com es veu a la fotografia de Brangulí a la portada del Diario de Barcelona del 26 de maig de 1921 desfilant pels carrers de Barcelona per la festivitat del Corpus. Són els mateixos que, també dissenyats per l’escenògraf Adrià Gual, havien sortit per primera vegada el 1917 i que el 1920 estrenaren nous vestits.


    4- Els gegants d’Adrià Gual desfilant pels carrers el  26 de Maig de 1921   
    5- Els gegants d’Adrià Gual tal com van ser dissenyats el 1917


  Amb data 30 de juny de 1921 tres diaris es fan ressò de les celebracions de la Sagrada Família el dia anterior, 29 de juny, festivitat de Sant Pere, el Diario de Barcelona, El Noticiero Universal i Las Noticias. Al Diario de Barcelona llegim:

“Abrían marcha batidores de la Guardia Municipal y del cuerpo de Seguridad y precedían los gigantes de la Ciudad y timbaleros”.

 Dues vegades hi trobem el nom del Poblet entre els participants i sabem que la festa acaba amb fogueres i focs artificials:

“vecinos de la barriada del Poblet… y juventud tradicionalista  obrera del Poblet...”  “Los tenderos alzaron sus fogatas y desde distintas partes de la obra"

 Acaba doncs la festa amb les fogueres de Sant Pere i focs artificials en el trifori, el conjunt de les finestres, sovint dividides en tres parts, de la galeria o tribuna de la nau que donen a l’espai interior.

 L’article del diari El Noticiero Universal esmenta la presència dels gegants a la processó com si fos el primer any que hi participessin, llegim:

“Celebróse ayer en la tenencia de la Parroquia de la Sagrada Familia la procesión de Corpus que reviste cada vez mayor brillantez, merced a los desvelos del párroco don Gil Parés.” ….“Este año figuraban en la procesión los gigantes y las trampas de la Ciudad”.[10]

 Respecte als veïns només especifica que formaven part de la processó. Unes línies finals defineixen els límits de la parròquia de la Sagrada Família:

“Recorrió la procesión las principales calles del Poblet, y las de Aragón y Roger de Flor, límite de la parroquia, en todas las cuales había gran animación, luciendo colgaduras la mayoría de los balcones.” 

  Al diari Las Noticias hi trobem de nou referències a les festes de la blasfèmia, que comença amb una comunió general a les 8.00 del matí, hi desfilaran els gegants i aquesta vegada també als capgrossos.  També s’esmenta els veïns de la barriada:

“Con motivo de celebrarse la fiesta de la expiación de la blasfemia, ayer se verificaron en el templo de la Sagrada Familia diferentes festejos que revistieron gran solemnidad” … “El orden de la comitiva fue el siguiente: Batidores de la guardia municipal; gigantes y cabezudos y timbaleros; seguía la cruz parroquial....A continuación venían los vecinos de la barriada, acompañados de la banda La Sansense.”

 Amb el terme La Sansense s’està referint a la banda de música La Popular Sansense, banda que podem veure en una fotografia de 1924. [11]        


6.  La Popular Sansense 1924


  Una altra de les bandes que desfilaren el 1922 va ser la del Asilo Naval Español, institució benèfica fundada a Barcelona el 1877 i que fins a 1937 va donar formació als nens orfes fills de mariners que havien mort en servei, d’entre 7 i 14 anys, que vivien i es formaven en diferents corbetes al port de Barcelona. Joan Salvat Papasseit (1894-1924) va ser un dels seus alumnes. Veiem una postal de propaganda on s’anuncien i s’ofereixen per a festes religioses, concerts, balls...


7.    Banda de l’Asil Naval de Barcelona.

 

  En l’edició del matí del Diario de Barcelona del dia 30 de juny de 1920 també trobem notícia de la celebració de la Festa expiatòria de la Blasfèmia. Entre els assistents a la processó hi trobem “el Ateneo de la Sagrada Família” i els veïns de “la barriada del Poblet”.  Els gegants hi estaven convidats, però no sabem si van arribar a temps:

“Los gigantes de la Ciudad, cedidos por el Alcalde para la procesión, tuvieron que guarecerse a causa de la lluvia en el portal de la casa nº 1 de la Plaza Urquinaona, cuando se dirigían hacia la barriada del templo a primera hora de la mañana.” [12]

 El 1953 tenim de nou notícia de la Festa Expiatòria de la Blasfèmia al temple de la Sagrada Família gràcies a una fotografia (F. 9) d’Eusebi Valladolid, fotògraf de l’estudi Arcali [13] i veí del barri, que ens mostra els focs artificials que es van encendre a la nit. [14] L’any anterior, el 1952, s’havia il·luminat la façana per primera vegada (F.8) coincidint amb la celebració a Barcelona del XXXV Congrés Eucarístic, amb el lema “L’Eucaristia i la Pau”. Encara el 1961 tenim notícia per un article de La Vanguardia que es seguia celebrant aquesta festa. [15] Deixà de celebrar-se possiblement després del Concili Vaticà II, entre 1962 i 1965, quan l’església va fer un esforç per adaptar-se a la modernitat i va ser reformada la litúrgia.  


8- 1952 La Sagrada Família il·luminada 

  9- 1953 Focs artificials a la façana interior


 Gràcies a la Festa de la blasfèmia, els articles esmentats ens informen del teixit social que formava part de la processó, de la presència de terme Poblet tant pel barri com per algunes associacions i també del nom de l’Ateneu de la Sagrada Família.

 Si comparem dates amb el meu article publicat anteriorment, veiem que durant els anys que la Sagrada Família va ser una tinença, és a dir, que depenia d’una parròquia principal, la Festa d’expiació de la Blasfèmia, pel fet d’incloure una processó eucarística va esdevenir també celebració del Corpus el mateix dia de Sant Pere. En els anys 30 i més endavant, quan ja era una parròquia, el Corpus es va celebrar el dijous corresponent, mentre que la Festa de la blasfèmia va mantenir-se per la festivitat de Sant Pere.

Rosa Capell

Octubre 2026

 



[1] MOLANO ROYO, Juli  Els Matadors: un croquis al natural. La fotografia és propietat de Jaume Orpí Casas. Sobre la saga dels Orpí i altres: http://www.amasquefa.com  › Article_Final15

[2] ALONSO, Nicolàs  Barcelona gegantera. Història d’un moviment popular contemporani. Ed. Ajuntament de Barcelona, 2023. pàg. 135

[3] Fins el 1977 el dia de Sant Pau i Sant Pere era festiu a tota Espanya.

[4] L’organització Boy-Scouts fundada el 1910 als Estats Units per Lord Baden-Powell, va trobar ràpida replica a Barcelona l’any 1911, quan el capità Pere Rosselló i Axet va fundar els Exploradors Barcelonesos.  El 1912 el capità de cavalleria Teodoro Iradier i Herrero i el periodista Artur Cuyàs Armengol van fundar a Madrid l’Associació Nacional d’Exploradors d’Espanya.

[6] ALONSO, Nicolàs, op.cit. pàg. 138

[7] CORDOMI, Xavier, GARRICH, Montserrat   Octaves. La celebració del Corpus als barris de Barcelona (1897 - 1965), Catàleg d’exposició, 2021.  Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institut Ramón Muntaner. pàg. 42

[8]Per a més informació vegis l’article de Lluís Permanyer publicata al diari La Vanguardia l’any 2018: https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180510/443462782420/gaudi-i-la-blasfemia.html

[9] https://sagradafamilia.org/es/antoni-gaudi-humanismo-y-espiritualidad.   La fotografia forma part del fons del diari La Vanguardia i és obra del fotoperiodista Frederic Ballell, vegis:

https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia/20180510/282123522145798

[10] S’enten per “trampas” els timbalers a cavall que formen part del seguici municipal. Reben el nom de trampes, repetició del so tramp-tramp, en un to jocós al·ludint als comptes de l’Ajuntament.

[11] La banda La Popular Sansense va ser fundada a Sants el 1914 per José Mª. Vallespí. A la foto la veiem amb el seu director, el mestre Vallespí al davant. Fotografía de l’Estudi Daguerre de Sants, circa 1923. https://www.facebook.com/lapopularsansense/  Vegis també https://la-popular-sansense-historia.blogspot.com/

[12] Tota la informació dels diaris La Publicidad, Las Notícias, El Noticiero Universal i Diario de Barcelona han tingut com a Font l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: ahcbdigital.bcn.cat/hemeroteca

[13] En aquells anys l’estudi fotogràfic d’Eusebio Valladolid estava en un pis del carrer Lepant 282, entre els carrers de Provença i Mallorca. El nom comercial Arcali està format per les paraules “arte” i “calidad” i amb aquest nom ja son tres les generacions de fotògrafs que segueixen treballant, ara al carrer d’Aragó nº 301.  Agraïm la informació a Emilio Fernández Valladolid, net de qui va fer la fotografia.

[15] Vegis l’article de La Vanguardia “En el templo de la Sagrada Família se celebró la fiesta expiatoria de la blasfemia. Fue inaugurada una exposición del historial gráfico de las obras.”, del divendres 30 de juny de 1961, pàg. 33.  Es va celebrar el dia de Sant Pere, el 29 de juny, primer la festa, després processó eucarística i després focs artificials.

PRÒXIMA XERRADA: EL DARRER GRAN REPTE DE L’ESCULTOR SUBIRACHS

Dimecres 4 de novembre de 19h a 20:30h 

Xerrada

EL DARRER GRAN REPTE DE L’ESCULTOR  SUBIRACHS: LA FAÇANA DE LA PASSIÓ DE LA SAGRADA FAMÍLIA

 A càrrec de la Dra. Judit Subirachs-Burgaya

 

L’any 1986, la Junta Constructora de la Sagrada Família va confiar a Josep M. Subirachs un dels encàrrecs més transcendents de la seva trajectòria: els grups escultòrics de la façana de la Passió.

 Per a l’escultor, aquest projecte es convertiria en el repte més ambiciós, arriscat i complex de tota la seva carrera artística. Durant vint anys, Subirachs hi treballaria intensament, vivint dins del mateix temple i convertint-se, alhora, en un veí més del barri del Poblet.

 Aquesta xerrada ens convida a endinsar-nos en el món de Subirachs per descobrir la riquesa simbòlica, la força expressiva i alguns dels secrets que amaga aquest extraordinari conjunt escultòric, amb què l’artista va donar la seva particular interpretació a la Passió de Jesucrist.

  Una oportunitat per mirar la façana de la Passió amb uns altres ulls i comprendre millor la dimensió artística de l’obra i la visió personal d’un dels escultors catalans més representatius de la segona meitat del segle XX.

Judit Subirachs-Burgaya

 Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i especialista en escultura catalana dels segles XIX i XX, Judit Subirachs-Burgaya ha desenvolupat una àmplia trajectòria vinculada a la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni artístic.

  Des del 2004 és la conservadora de l’obra del seu pare, Josep M. Subirachs, i dirigeix a Barcelona l’Espai Subirachs. És autora, entre d’altres, de diversos estudis sobre l’escultura catalana i sobre l’obra de Subirachs.

Activitat gratuïta i sense reserva prèvia

L’aforament limitat és limitat.

Es recomana arribar 15 minuts abans.

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família
https://el-poblet-historia.blogspot.com/

RACONS I EDIFICIS EMBLEMÀTICS DEL POBLET

El passat dijous 17 de setembre vam fer una nova passejada cultural pel barri, titulada “Racons i edificis emblemàtics del Poblet”, una activitat organitzada en col·laboració amb l’Eix Comercial Sagrada Família, que va voler oferir aquesta proposta als seus clients i seguidors amb motiu del nomenament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

La passejada els va permetre descobrir alguns dels espais més singulars i representatius del barri i conèixer-ne la història, les curiositats i el valor arquitectònic. Una oportunitat per mirar amb uns altres ulls carrers i edificis que formen part del nostre paisatge quotidià.





El recorregut va començar per l’edifici on actualment hi ha l’Ateneu del Poblet i va continuar pel mateix carrer Nàpols, on vam conèixer la Casa Pasqual Amorós. La ruta també ens va portar fins a la Casa Planells, una de les obres més destacades del moviment modernista i racionalista de la ciutat, i als Jardins Beatriu de Provença, que actualment es troben en obres, però que formen part igualment de la història i del paisatge del barri.

Durant el recorregut també vam descobrir l’antiga fàbrica Myrurgia, un dels espais industrials més significatius vinculats a la història del Poblet, com també el passatge de Matilde Gaiolà, la placeta del Poblet i altres racons que ens ajuden a entendre l’evolució urbana del nostre barri.




La passejada va ser conduïda per Pau Martínez i Josep M. Sans, membres de la Comissió de Memòria Històrica del barri, que van compartir amb els assistents els seus coneixements i nombroses explicacions sobre els edificis, els espais i les històries que s’amaguen darrere d’aquests carrers.





I, pel que ens van transmetre els participants, la proposta va resultar molt interessant i enriquidora. Al llarg de la ruta es van succeir les preguntes, els comentaris i les descobertes, demostrant que encara hi ha molts racons del nostre entorn més proper que poden sorprendre’ns quan els observem des d’una perspectiva històrica i arquitectònica.

Aquesta activitat ens ha permès reivindicar, una vegada més, el valor del patrimoni més proper, aquell que sovint tenim davant dels ulls, però que no sempre coneixem prou. El Poblet conserva una història rica i diversa, reflectida en els seus edificis, passatges, places i espais industrials, que formen part de la identitat del barri.

En el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, aquesta passejada ha estat també una manera de celebrar l’arquitectura des de la proximitat: descobrint que, més enllà dels grans monuments, la història arquitectònica de Barcelona també es troba als nostres carrers i als nostres barris.


Maden Castillo

Setembre 2026

LA PLACETA DEL POBLET

  Amb aquest article volem tenir un record i agraïment per la nostra veïna la Marta Sarrà i Canals, qui va ser qui ens va parlar per primera vegada (1) de la placeta, tot explicant-nos el que per a ella va ser el rovell de l’ou del barri del Poblet. Estava situada a la cruïlla dels carrers de Sicília i València. Tot i que avui ja no la trobem com a tal, la seva existència queda recollida en el mapa de Barcelona elaborat per V. Martorell l’any 1933:  

Mapa de V. Martorell, 1933

 Per al veïnat aquell espai era molt més que una simple cruïlla de carrers. Era un punt de trobada espontani on els veïns coincidien, conversaven i feien vida de barri mentre anaven a buscar aigua a la font de dos brocs que hi havia al bell mig de la cruïlla (2).

La font ja apareix documentada l’any 1894. Amb el pas dels anys, va ser traslladada i actualment es conserva instal·lada a la vorera del carrer de Sicília, davant del número 274.

Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí                  Foto de l’autor

  

El carrer de València fins a l’any 1873 era denominat inicialment com a carrer K en el mapa de carrers d’aleshores Eixample de Sant Martí de Provençals. Les primeres iniciatives constructives van ser cases modestes, generalment de planta baixa i primer pis, típiques d’aquesta barriada de Sant Martí; amb el pas del temps van anar guanyant alçada.

  A partir de començaments del segle XX, el carrer es va anar transformant en una de les vies més importants del Poblet, amb una intensa activitat comercial i veïnal. S’hi van instal·lar botigues, petits tallers i diversos equipaments, entre els quals destacaven el ja desaparegut cinema Trianon/Triana (3) i la cooperativa de consum La Economia Obrera.

  Alguns establiments, en canvi, han aconseguit mantenir el seu nom i la seva activitat al mateix indret, encara que avui ocupin edificis de nova construcció, com és el cas de la Xarcuteria Simón (4) o la Ferreteria Domènech.

  El document que segueix correspon al permís sol·licitat l’any 1873 pel Sr. Pedro Gallemí per construir una casa «al carrer K, entre els carrers 38 (Sicília) i 39 (Sardenya)».

AMDSM, expedient 0374_00_1873

  El carrer de València també era conegut popularment com el carrer Major del Poblet. I no és difícil entendre perquè: la seva activitat comercial i el moviment constant de persones el van convertir en un dels principals eixos de la vida quotidiana del barri.

 Entre els anys 1924 i 1965, a més, hi circulava en tots dos sentits -entre altres línies- el tramvia de la línia 60, que unia la plaça de Catalunya amb el carrer de Rogent. La presència del tramvia va contribuir encara més a dinamitzar el carrer i a reforçar-ne el caràcter comercial.

Fons fotogràfic CMH

 A la fotografia podem observar, en primer pla, un tramvia de la citada línia 60 i, al darrere, la Ferreteria Domènech, un dels establiments que formen part de la memòria comercial del carrer de València.

  Per completar aquest exercici de memòria, cal fer un esment especial a les Germanes Tallardà, veïnes molt actives del passatge Gaiolà, que en el seu llibret (5) van deixar constància d’alguns dels comerços que, durant anys, van donar vida al carrer de València.

  Entre d’altres, hi trobem la caseta de xurros de l’Alcoiana, situada davant del cinema Triana; el Forn Mas; el colmado Cal Bigotis; la botiga Confecciones El Poblet; el Forn Blanc, i molts altres establiments que avui només perviuen en la memòria dels veïns.   Anuncis publicats al llibre «25 anys de Festa Major del Ptge. Gaiolà», 2001 

  La història de la placeta i del carrer de València no és només la història dels carrers, les cases o els comerços. És, sobretot, la història de les persones que hi van viure, treballar, comprar, conversar i fer barri.

  Gràcies a la memòria oral dels veïns que ens han ajudat a recuperar aquests records, i al treball de recerca fet als arxius municipals, podem reconstruir petits fragments d’un passat que, d’altra manera, correria el risc de desaparèixer.

  Perquè, una vegada més, aquest exercici de memòria ens confirma que El Poblet també té una història.

Josep M. Sans i Aldomà

Setembre de 2026

 

NOTES COMPLEMENTÀRIES

 (1) En record de la Marta Sarrà i Canals (1937-2024)

 https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/el-carrer-valencia-conversa-amb-marta.html

(2) Els barris de Barcelona, Ramon Alberch, 1999, pàgina 360

 (3) ELS CINEMES DEL NOSTRE BARRI. 

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/03/els-cinemes-del-nostre-barri-cronica-de.html

(4) XARCUTERIA SIMÓN: 4 GENERACIONS I 125 ANYS D’HISTÒRIA AL POBLET https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=xarcuteria

(5) Breu Història novel·lada del Passatge Gaiolà i el seu entorn, Eli i Rosa Gallardà, 1996, pàgina 30.

FESTA MAJOR CARRER SICÍLIA 1952

 Hem rebut la donació per part de Marian Ruiz Simon d’un programa de la festa major del carrer Sicília l’any 1952. És un exemplar en perfecte estat de conservació, amb un format de mida 14x18 cm. relligat amb cordill. Agraïm molt aquesta aportació al fons -digital i físic- que estem construint de mica en mica amb elements que ens ajuden a conèixer la història del nostre barri.

El document és una mostra puntual de la continuïtat, durant els difícils temps de la postguerra, de les festes majors, ja no només de barri sinó de trams de carrer. Tenim en el fons de la Comissió de Memòria exemplars d’altres festes en els anys quaranta i cinquanta: Carrer Marina-Mallorca, Passatge Matilde de Gaiolà, Avinguda General Primo de Rivera i de la ‘barriada’ en general.

Repassem el contingut, començant pels dos primers fulls:


La festa és concretament dels carrers Sicília entre València i Mallorca, per sota de la Sagrada Família, però el temple ja és la imatge dominant.

Seguim per les 4 següents planes:



No és cap sorpresa veure que el text està escrit íntegrament en castellà, en un llenguatge florit amb algun error gramatical: “la Comisión que en este hogaño tuviteis (sic) a bien de confiar los festejos”. Tampoc ens ha de sorprendre que només els “señores” van formar part de la comissió de festes: No hi ha cap dona a la Comissió.  

A la Junta de Fiestas consten entre altres Esteban Rius, Ramon Sastre, Francisco Simon i Amadeo Sarrá. Aquestes persones tenien els seus propis negocis al barri: joieria-rellotgeria Rius a Sicília 288; forn Cal Sastre a Sicília 292; xarcuteria Simon [I] del carrer València 392; bacallaneria Lola a Sicília 278.


No pot faltar el cap del partit únic del districte municipal, el ”Delegado Jefe de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas”.

Les activitats principals eren musicals, incloent-hi una actuació d’aromes militars: la diana florejada. En el programa es diferencia entre banda i orquesta. De la banda Valencia no hem trobat referències, però sí de l’orquestra Florida que “dels anys 50 als 70 del segle XX va ser la formació no professional més famosa a Catalunya” [II] i va tenir com a solista a Ramon Calduch.

Font: enllaç citat de RTVE

El contingut de les planes 7 a 10 és el següent:



Hi havia un dia dedicat al “folklore regional catalán”, amb l’actuació de l’Esbart Gaudí -institució encara en funcionament [III]- i una audició de sardanes. En el text de presentació s’introdueixen de forma cautelosa paraules soltes en català: esbart, dançaire, cobla.

La representació de l’òpera Marina potser era l’acte central del programa, amb més 40 persones a l’escenari i la participació de “la orquesta de la C.N.S.”. És a dir l'orquestra de la Central Nacional Sindicalista, el sindicat únic en el franquisme. Per cert, no hem trobat cap referència històrica sobre aquesta formació musical.

Ans al contrari, Els verds de Mataró van ser una orquestra / cobla que ja existia a mitjan anys vint del segle passat i que van tenir continuïtat fins als anys seixanta.

https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2012/09/els-verds.html


Les últimes quatre pàgines del programa continuen amb la majoria d’actes de tipus musicals:


El dia 25 és l’únic que està programat un acte religiós al temple, sense concretar quin tipus de cerimònia es farà. Això sí, assistiran les Autoritats del Districte i les comissions -no obreres- de la barriada. Aquell mateix dia, els citats Verds fan una triple sessió de matí, tarda i nit. El dissabte 26 s’anuncia un “baile ochocentista y castizo” acompanyat d’un concurs de mantons de Manila. Aclarim que, formalment, el terme castís significa “de bona casta, pur, sense defectes” [IV].

Un dia dedicat als nens, amb jocs i berenar -aquest de pagament- tancaran els dies de festa major, amb un últim ball de comiat.

L’últim full anuncia la immediata constitució de la comissió de festes per l’any següent.

Després de fer el recorregut per tot el programa, podem observar que no hi ha cap mena d’anunci dels comerços i industrials del barri, que acostumaven a ser una de les fonts de finançament de les festes, com passa en altres programes de festes de l’època. Tampoc hem pogut veure cap esment a l’existència d’un possible envelat, les entrades al qual podrien ser la font d’ingressos dels organitzadors. No s’explicita en cap moment quins actes són de pagament i quins són de lliure accés. Només en el cas del berenar infantil es concreta que cal tenir un tiquet. No ens queda clar, doncs, com es finançava la festa major.

També podem ressaltar la durada de la festa, més d’una setmana, i el gran nombre de balls: vuit en total.  

Es tracta doncs d’un document que dona testimoni de quines activitats incloïa una festa major l’any 1952, de la presència irremeiable de les diferents autoritats del moment, i de la voluntat de viure uns dies amb alegria malgrat la situació magra del país: econòmicament i políticament.

Gràcies de nou a la Marian per la seva donació.

Josep Lluís Campa Planas i Josep Maria Sans Aldomà

Juliol 2026

EXPOSICIÓ: PASSATGES REBATEJATS DEL POBLET

 INAUGURACIÓ 17 DE JUNY A LES 18:30H

Del 17 al 30 de juny, Exposició: Passatges rebatejats del Poblet.

En el marc de la Festa Major del barri, celebrada l’abril de 2026, la Comissió de Memòria Històrica del Poblet ha organitzat un recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon.

D’aquesta ruta, el Grup de Fotografia de l’Espai Fundació “La Caixa” n’ha deixat testimoni gràfic. Aquesta exposició recull una selecció d’aquestes fotografies, que es podran visitar en dos espais: una meitat de les obres s’exposaran a l’Ateneu i l’altra meitat a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257.

L'exposició es pot visitar en horari d'obertura de l'Ateneu i a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257

Organitza: Espai La Caixa Poblet i Comissió de Memòria Històrica El Poblet - Sagrada Família