A principis de març del 2020, poc abans que la Covid marqués el nostre dia a dia, presentàvem a l'Ajuntament de Gràcia una instància per a rectificar el nom del Passatge de Mariner: el nostre veí del nº 8, Fèlix Ribas, que hi vivia des que tenia 2 anys, en els anys 30, deia que sempre havia estat escrit com a "Mariné".[1] Anirem enrere per a veure la situació amb perspectiva i al mateix temps descobrirem com la generositat dels germans Mariné Molins, fills del fundador del Passatge, va contribuir a la construcció de l'Hospital de Sant Pau amb el finançament del pavelló de Sant Manuel.
El 8 de desembre de 1876, l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals
reunit en ple acorda concedir la llicència per a obrir el nou passatge. El sol·licitant,
Agustí Mariné Matas, "casado, del comercio" i que habita en el
Passeig de Sant Joan, nº 131, 2ºn, accepta les condicions" ... para
abrir un Pasaje en terreno de mi propiedad situado en el barrio de la Montaña y
lindante con la Villa de Gracia".
[2]
Un dels primers compradors de les parcel·les el 1879 va ser José Antonio Bernardo, conegut com a Bernat, de 36 anys "... fogonero de 2ª clase del Depósito del Arsenal de Cartagena" qui ve avalat per a la compra del terreny per les autoritats militars d’aquesta Armada. [3] El document notarial especifica els límits de la parcel·la: "Linda a Oriente con tierras que fueron del Hospital Provincial de la Santa Cruz y antes de Don Mariano Alegre, a Mediodía con los herederos de D.Ignacio Gayolà, a Poniente con Gerónimo Grassot, a Cierzo el propio señor estableciente D. Agustín Mariné, Gervasio Daura y Juan Jumells".[4] Reconeixem els noms de Gayolà i Grassot, noms que conserven els respectius passatges. Pel que fa a Mariano Alegre, es refereix a Mariano Alegre Aparici i de Amat, Baró de Castellet, casat amb Paula Duran i de Cerdà, els qui, al morir sense fills, deixaren la seva fortuna a l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu de Barcelona. [5]
Agustí Mariné Matas era fill d’Agustí Mariné Iglesias i tenia dues germanes, Eulàlia i Maria, tots tres per testament de 1871 hereus de Francisco Palillo i Mariangela Mariné, els qui a la vegada ho van ser de Maria Mariné Mariné, vídua de Pau Mariné el 1851[6], que havien rebut aquestes terres en cessió de Pablo Crosas "... hortelano de las huertas de la Puerta Nueva" el 1801.[7] El 1872 sol·licita suport per a tancar les aigües d'un fossar que porta problemes a la seva bòbila, al Torrent del Pecat[8]; el curs d'aquest torrent era el que ocupen ara el Carrer Torrent de les Flors i el Carrer de Bailèn per sota de Còrsega, costat Llobregat.[9] A. Mariné Matas es va casar amb Dolors Molins Vallhonrat i van tenir cinc fills: Agustí, Manuel, Pere, Dolors i Mercè Mariné Molins, hereus per testament de 1902 i per divisió d'herència el 1918, per ser la mare usufructuària.[10] El 1919 mor Manuel Mariné Molins, tenia un magatzem de cereals al Carrer de Granada nº 142 [11], carrer que portava el nom de Catalunya en aquells anys, un edifici modernista obra de l’arquitecte Claudi Duran Ventosa, construït entre 1915 i 1917.[12]
Magatzem
de cereals de Manuel Mariné Molins
En l’actual Recinte Modernista de
l'Hospital de Sant Pau, llegim aquest text: “Els germans Mariné Molins,
Agustí, Pere, Dolors i Mercè, van finançar la construcció el 1923 del pavelló
de Sant Manuel per honorar la memòria del seu germà, Manuel Mariné Molins, que
els havia declarat hereus”. Per aquesta raó, el pavelló, construït per Pere
Domènech i Roura, mostra en diversos llocs la lletra “M”.[13]
En el pavelló hi trobem una escultura que representa Sant Manuel, obra d’Eusebi
Arnau[14].
En els documents que es conserven es va
establir com a condició el 1922 que es fes el més ràpid possible.
Pavelló
de Sant Manuel i escultura de Sant Manuel d'Eusebi Arnau, Hospital de
Sant Pau.Un dels germans, Agustí, consta el
1892 com a practicant de farmàcia a l’Hospital de la Santa Creu.[15]
En la inauguració del curs acadèmic 1896-1897 rep el premi de la Facultat de
Farmàcia en la secció Farmàcia pràctica i el Premi Extraordinari.[16]
El 1901 presenta la tesi Estudio
de las adulteraciones del vino y en especial del enyesado. [17] Agustí Mariné Molins ostentava el 1925 i 1926
els càrrecs de Regidor de l’Ajuntament de Barcelona i d'Administrador de
l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.[18]
Es conserven escrits en els que sol·licita l’ajut de l’Ajuntament per a
continuar les obres de construcció de l'Hospital.[19] Un altre dels germans, Pere, mor el 1925 i es
celebra una missa en sufragi per la seva ànima.[20]
El mateix any, una de les germanes, Dolors Mariné Molins, major d'edat, soltera
i "que manifiesta no tener profesión especial" mantenia el domini del nº 8 del
Passatge de Mariné.[21]
El gener de 1930 el rei Alfons XIII clausura
l’Exposició Internacional de Barcelona i lliura els premis.[22]
El mateix mes s’inaugura oficialment l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,
tot i que portava anys funcionant. A l’Arxiu
Històric de l’Hospital de Sant Pau podem trobar moltes fotografies d’aquest
acte, i en algunes d’elles veiem Agustí Mariné Molins assenyalat amb el número
4.[23]
.jpg)
Agustí
Mariné Molins, al costat del Rei Alfons XIII, assenyalat amb el nº 4
.jpg)
1930
Agustí Mariné Molins, el número 4 de la fotografia.
A la Gaseta Municipal de Barcelona de 1933 trobem Agustí Mariné Molins
com a hereu de la seva germana Dolors, en un tràmit relatiu a les pensions que
l'Ajuntament havia de pagar "... pel cens amb domini mitjà que grava la
finca propietat d'aquesta ciutat coneguda per Revenedoria Central "[24].
Revenedoria Central és el nom que va portar el Mercat de l'Abaceria de Gràcia
fins aquest mateix any de 1933, en que va tornar a anomenar-se Mercat de la
Revolució[25].
Retrobem Agustí Mariné Molins a principis de 1936, quan presenta una instància
per a edificar al voltant del torrent de Delemús, en el Carrer de l'Encarnació,
com veiem en el plànol. [26]
1936
Plànol d’Agustí Mariné Molins per a edificar en el Carrer de l’Encarnació.
Els anys 1961 i
A dia d'avui el Passatge obert el 1877
per Agustí Mariné Matas, entre els carrers de Còrsega, Rosselló, Nàpols i
Sicília, porta el nom de Passatge de Mariner, al barri del Camp d'en Grassot i
acull l'Espai Social Torrent d'en Mariner.
.jpg)
Espai
Social Torrent d’en Mariner al Passatge de Mariner.
Al barri del Baix Guinardó un carreró
sense sortida ni numeració pròpia, travessia amb el Carrer de l'Encarnació,
entre els carrers Alcalde de Móstoles i Sardenya, conserva la memòria d'Agustí
Mariné Molins, el Passatge de Mariné [29]
El
Passatge de Mariné amb la numeració del Carrer de l’Encarnació
Resseguint una part de l'antic Torrent
de Mariné, nom que ha portat fins fa poc, trobem el Carrer del Torrent de
Mariner, des de la Travessera de Gràcia i tot just per sobre del Carrer de Pare
Laínez. En diferents textos també el trobem escrit com "d'en Mariné",
"de Mariné" , "de Mariner" i "del
Mariner".[30]
.jpg)
El Carrer del Torrent de Mariner, fins fa pocs anys carrer
Torrent de Mariné
En un espai geogràfic
relativament petit trobem dues vies anomenades Passatges, amb els noms de
Mariner i de Mariné per a referir-se a un pare i un fill: Agustí Mariné Matas i
Agustí Mariné Molins. En els documents oficials i notarials dels s. XIX i
XX, sempre ha aparegut el cognom escrit
com a Mariné, no "Mariner".[31] Ara bé, segons informació
del propi Agustí Mariné Cunill, la lletra R com a final del cognom apareix en
documents anteriors al s. XIX. Ell mateix està escrivint un llibre sobre la
nissaga dels Mariner, emparentats també amb els Mariner d'Horta,[32] barri on trobem la Biblioteca Horta-Can Mariner ubicada en l'antic mas, el Carrer Baix de
Mariner, Passatge Alt de Mariner i Carrer del Torrent de Can Mariner. [33]
Potser tindria sentit que el Passatge
de Mariner recuperés el cognom original Mariné i que el del Baix Guinardó passés
a dir-se Torrent de Delemús per a ser fidels al territori i a la seva història
i evitar les tan freqüents confusions dels qui s'adrecen al Passatge de Mariné original,
o, potser respectant una història més
llunyana i el desig de la més recent
branca d'aquesta família, partidària de la R final, deixar-ho tot com està.
Rosa
Capell González, setembre 2024
[1] El nostre veí Fèlix Ribas ens va
deixar el desembre del 2021. En aquest
posar la R hi ha qui hi veu intencions
de castellanitzar i també el contrari, vegis de J.M.Vilarrúbia i Estrany Els
Carrers de Gracia, Barcelona 1984, pàg.50. punt 119 Passatge de Mariné.
[2] Arxiu Municipal Districte Sant Martí ( AMDSM)
1029_00_1876 Agustí Mariné. PDF. En
aquest context temporal, recordem que Ildefons Cerdà Sunyer, el creador de la
proposta per a l’Eixample de Barcelona, havia mort aquest any al Balneari de Las Caldas de Besaya,
Cantàbria.
[3] No estan lluny els
fets cantonals de 1873-74. Vegis https://aforca.org › antigua › jornadas › pon06_09 El departamento marítimo de
Cartagena y su arsenal naval.
[4] "Escritura
de Establecimiento N.5.561.283.-290Autorizada por D.Antonio de Domenech y
Oliveras. Notario del Colegio territorial de Barcelona, .. a 13 de Diciembre de
1879".
[5] En la introducció del llibre de Jesús
Portabella i Isidoro, Els Carrers de
Barcelona.Gràcia, Ed. Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia. Barcelona, Juliol 2013. Hi trobem les referències a la Introducció
sobre el Marqués de Castellvell i l'Hospital de la Santa Creu. També hi veiem escrit el nom de Mariné amb R
final i sense ella: esmenta el
"Torrent de la Partió o d'En Mariner" com referint-se a la persona
propietària i sense R un document de 1861 on llegim "Bancales, Viña frente
la casa y campo de Mariné". pàg. 21 i 25.
Es pot consultar també a:
https://issuu.com/bcncat/docs/carrers_de_gracia/17.
Vegis
també:
https://www.researchgate.net/profile/Jordi-Roca-Vernet/publication/267764150_-Baron_de_Castellet_Vol_1_pp_173-176_-
[6] Pau Mariné i Maria Mariné Mariné,
tingueren quatre fills, Francesc, Pau, Anton i Mariangela. Anton es va casar
amb una Iglesias.{PR5:36.}.19/11/1929
[7] Aquestes dades estan extretes de
l'escriptura esmentada, data 13 de desembre de 1879.
[8] Arxiu Municipal del Districte de
Gràcia. nº d'expedient 1872-256.
Respecte les diferents bòbiles del barri i els seus propietaris, podem
consultar de Elsa Castellà Les Masies de
Gràcia, Barcelona 2006, "Cal Mariné i la Finca de Can Grassot"
pàg.
https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/sites/default/files/prov_aigua.xlsx
[9] http://pladebarcelona.cat/2016/03/03/caputxins-vells/
[10] "Escritura
de firma de dominio por DªDolores Mariné y Molins a favor de José Capell y
Coixet. Autorizada por D.Leopoldo Rodés Campderà, abogado. Notario...5
Noviembre de 1925"
[11]
https://labarcelonadeantes.com/el-cine-cataluna-de-pueblo-nuevo
[12]
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/magatzem-de-cereals-manuel-marine-molins
[13]
https://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/11/el-pavello-de-sant-manuel.html
[14] La fotografía de l'escultura procedeix de: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14674
[15]https://www.bnc.cat/fonshistorichsc/detall?id=27836¶ula=medic.%20vol._v._inv._1&camp=signatura&ordenacio=1&from=list&offset=180&orden=2
[16]
https://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1896/10/02/LVG18961002-002.pdf
[17] https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=278958. Es conserva a la Biblioteca de la Universidad
Complutense de Madrid, ciutat on va ser llegida.
[18] http://santpau.molecula-gia.com/index.php/resumen-de-las-cantidades-invertidas-hasta-la-fecha-de-10-de-septiembre-de-1925
[19]https://www.bnc.cat/layout/set/print/fonshistorichsc/detall?id=26731¶ula=%20&camp=id&ordenacio=&from=list&offset=26360&orden=
[20] Vegeu a l’Arxiu Històric de l’Hospital
de Sant Pau, fins els anys 30 es celebren misses :
[21]
El seu germà Agustí, era propietari de la finca del darrera d'aquest
solar, tocant al Carrer del Rosselló, així consta en la signatura de domini de
Dolors Mariné Molins el
[22] L’Exposició Internacional de
Barcelona havia estat, inaugurada pel mateix rei el 19 de maig de 1929.
[23] https://desantacreuasantpau.blogspot.com/2015/07/la-inauguracio-de-lhospital.html
[24]
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/95466/1/15133.pdf,
pàg.357. El mateix any, Agustí Mariné Molins reclamava un import per la
transmissió d'un cens amb domini mitjà que gravava un immoble del paratge de
Lligalbé, torrent del avui barri del Baix Guinardó.
[25] S'esmenta també la Revenedoria
Central a la Gaseta Municipal de
Barcelona del 15 de febrer de 1923, pàgines 76 i 79.
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/94935/1/15834.pdf
[26] El plànol procedeix de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Vegis de Pere Cowley: http://pladebarcelona.cat/2017/05/05/delemus/
[27] Gaceta Municipal de Barcelona, 30/01/1961 pàg.94 Torrent de Mariné;
11/03/1968 pàg. 154 Torrent de Delemús:
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/103442/1/GM_1961-01-30_0005.pdf
https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/103650/1/GM_1968-03-11_0007.pdf
També
trobem aquests Mariné en la mateixa publicació, 1959,pàg.24, 1960, pàg.359,
1961 pàg. 292,
[28] Segons aquesta
presentació va estudiar Ciències Físiques a Barcelona; Filosofia a Barcelona i
Alemanya; Ciències Bíbliques al Monestir de Montserrat i Genètica a París. Ha treballat quaranta anys en l'agricultura
de regadiu, sobretot a l'Aragó. Es va especialitzar en «Diagnòstic de
Sistemes Agraris» i en «Descomposició de les collites en factors» (models
matemàtics).
https://www.claret.cat/llibre/dues-sacsejades-el-big-bang-i-el-document-q-9788498469219/
[29]
http://pladebarcelona.cat/2017/05/05/delemus/. Aquests terrenys eren propietat
des de 1851 d'Agustí Mariné Iglesias per cessió d'un cosí, Francesc Mariné Calvet {RP5:36.64}.01/01/1882
[30] Escrit com a
"d'en Mariné" a
https://enarchenhologos.blogspot.com/2014/03/els-barris-de-sant-marti-de-provencals.html; escrit com a "de Mariné" a
hattps://ca.wikipedia.org/wiki/Torrent_de_Lligalbé i finalment escrit com a
Torrent del Mariner a La Circulació de
les aigues del Pla de Barcelona en el passat, per Pau Vila:
https://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/view/124913, finalment
Jordi Corominas a
https://catalunyaplural.cat/es/el-torrent-de-mariner-y-la-destruccion-de-la-barcelona-rural/
es refereix indiferentment a ell com a "de Mariner" com "del
Mariner".
[31] a http://cartaarqueologica.bcn.cat/3355 llegim: "Cal
Mariné estava llindant amb la finca de Can Grassot, Cal Mariné, coneguda també
com Can Mariné.. curs del Torrent d’en Mariné"
[33] També a Santa Coloma
de Gramenet hi trobem un Centre Cívic i un Centre d'Atenció Primària amb el nom
de Can Mariner.
