El dijous dia 26 de juny vam tenir la sort de gaudir d’una xerrada sobre l'editorial Bruguera a càrrec d’en Xavier Franch i Josep Callejón.
Cal destacar l’entusiasme d’en Xavier recordant la seva infantesa i com les publicacions de Bruguera van influir en la seva afició per a la lectura i també el testimoni d’en Josep Callejón, ex treballador de l’editorial i activista en la lluita pel manteniment de la memòria de Bruguera i la recuperació i conservació del seu patrimoni documental.
https://www.youtube.com/watch?v=cLDacuX0Qjc
Es pot resumir l’entranyable relat dels ponents dient que els fundadors de l'editorial eren uns visionaris i treballadors incansables, a més de contribuir en la revitalització del barri del Coll i Vallcarca, ja que molts veïns eren treballadors de Bruguera i molts comerços i locals depenien de l’empresa. D’altra banda, l’editorial va defensar la cultura popular entrant a les cases de les famílies treballadores amb les seves historietes, cromos, novel·les per entregues, tires còmiques… Les seves publicacions es van estendre més enllà del barri i de la ciutat, arribant a tot el país. És reconegut el paper destacat de l’editorial en la història del còmic al nostre país.
Tal com ens han explicat, l'empresa va ser fundada el 1910 per Joan Bruguera amb el nom de “El Gato Negro” i la publicació que li va donar fama va ser “Pulgarcito”, després vindrien “DDT”, “Tio Vivo”, “El capitán Trueno”, “Mortadelo i Filemón” “Zipi y Zape” “La familia Cebolleta”, novel·les de l’oest i un llarg etcètera.
El 1933 va morir Joan Bruguera i els seus fills Pantaleón i Francisco el succeeixen. El 1936 un comitè obrer va intervenir l'empresa sense parar la seva producció i mantenint a un dels germans al cap de l’empresa. En acabar la guerra el 1939 en Pantaleón i Francisco van tornar a posar-se al capdavant de l'editorial i li canvien el nom pel de Bruguera.
Durant la postguerra, els seus propietaris, sospitosos de no ser propers al règim, van haver de superar nombroses dificultats, ja fossin pels entrebancs a l’hora de trobar paper per a les seves publicacions com els obstacles que contínuament van patir per part de la censura. A partir del 1947 van publicar nombrosos títols i va arribar a ser una de les editorials més importants del país. Amb l'èxit, Bruguera va deixar de ser una empresa familiar per convertir-se en una multinacional i expandint-se fora de les nostres fronteres.
Dissortadament, als anys vuitanta l'editorial es va declarar inviable i després de diversos intents per reflotar el negoci, l’empresa va acabar la seva trajectòria. De la lluita dels seus treballadors ha quedat com a testimoni la creació de la COOP57, que promou l'economia social i solidària.
Moltes gràcies als ponents per recuperar i fer viva la memòria
compartida.
Carmen Dobaño
Juliol 2025
Fotos de l’acte: Comissió
Memòria Històrica