Propera xerrada: MEMÒRIA DIGITAL. El boig de Can Fanga i el Poblet

   Dimecres, 29 de maig de les 19h, xerrada "MEMÒRIA DIGITAL A LES XARXES. EL BOIG DE CAN FANGA I EL POBLET"

  A càrrec d’en Joaquim Campa

  En Joaquim és un veí del POBLET, nascut i crescut al nostre barri, que a través de la xarxa social X (twitter) fa divulgació i memòria digital de la història de la ciutat en general i del barri en particular.

  Conegut com El Boig de Can Fanga, amb un particular estil i amb més de 60.000 seguidors, ha aconseguit una audiència i comunitat molt activa i fidel, tot constituint un fenòmen digne d’anàlisi.

 Activitat gratuïta i sense reserva prèvia, vine 10 minuts abans! Aforament limitat.

  Organitza: Comissió Memòria Històrica Barri el Poblet i Ateneu El Poblet

LA (MEVA) AVINGUDA GAUDÍ

  He viscut en una cantonada que donava a la avinguda Gaudí des de 1952 a 1972, els anys de la infantessa i la joventut, i després a no més de 250 metres de forma que “l’Avinguda” ha format part important de les meves vivències. Per tant aportaré alguns dels meus records -sabent que sempre són una mica traïdors- especialment sobre els anys seixanta del segle passat, amb la finalitat d’afegir alguna cosa a la memòria històrica del barri.

  No vull fer una història de l’Avinguda, però no puc estar-me de recordar que va ser inaugurada el 31 de maig de 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera i que se li va posar inicialment -ves quina casualitat- el nom del dictador:

La Vanguardia, 1 juny 1926, Pàg. 12

  En temps de la República es va canviar per “Avinguda Gaudí”, però amb la dictadura franquista es va restaurar el nom inicial, que a més era el del pare de José Antonio, el fundador de la Falange Española. L’any 1962, l’ajuntament d’en Porcioles va restituir el nom d’en Gaudí, que era malgrat tot el que la gent del barri fèiem servir; en soc testimoni. Val a dir que l’Ajuntament no es va a atrevir a retirar del tot el nom del General, doncs el va assignar al carrer Ample, nom que la gent d’aquell barri va continuant fent servir sense atenir-se al nom oficial, fins que el 1979 el primer consistori democràtic li va retornar el nom popular. 

  “L’avinguda” (així, a seques) era en els cinquanta per a un nen petit como jo una frontera difícil de passar doncs, malgrat la poca circulació de l’època, un creuament com el de Còrsega-Padilla-Gaudí, sense semàfors, amb autobusos i amb doble circulació en tots els sentits, el tenia prohibit de passar sense acompanyament.     

     1955 Autobús en el creuament Còrsega-Padilla-Gaudí.

Font César Ariño Tranvías de Barcelona 1940-1958

  No cal dir que aleshores l’entorn del barri estava menys densificat, doncs abundaven les cases baixes, els magatzems i tallers. En les fotos següents es pot veure que l’urbanisme dens amb edificis de 8 o més pisos encara no havia ocupat tota l’extensió actual, i que la circulació de cotxes era molt escassa.

Gaudi amb Padilla 1954 - Cantonada Còrsega-Padilla, costat mar. Nadal 1962.

Arxiu propi.

Av. Gaudí Rosselló. 1961 Col·lecció Ramón Minguet Collelldemont.

L’avinguda era els diumenges i festius el passeig principal on les famílies caminaven a l’hora del vermut, o sigui al sortir de missa i molt en especial el dia de la Palma, al ser l’eix que unia les esglésies de Sant Pau, l’Esperit Sant i la Sagrada Família. Evidentment les passejades es feien per les voreres, doncs el cos central estava reservat pels cotxes fins la remodelació de l’any 1985.

Pel que fa al tipus de comerç, el nucli dels meus records es centra en el tram entre el carrer Còrsega i Rosselló, especialment en el costat Besós, on hi havien forces botigues on anava a comprar, sol o amb la meva mare, i que configuren un tipus de negoci i de forma de vida diferent. Fem a continuació un petit recorregut baixant en el sentit cap a la Sagrada Família.

A la cantonada amb Còrsega hi havia una floristeria fins a principis dels anys 2000, que en especial els diumenges tenia una parròquia molt amplia. Ha estat substituïda per les Coques de Perafita.

Targeta antiga floristeria. Foto JL Campa 2024

Li seguia una bodega, amb botes per a venda de vi a granel, on recordo haver anat durant anys a comprar gel amb un cubell; el treien de la nevera amb un ganxo i el tallaven amb punxó; amb l’arribada de les neveres elèctriques a les llars, aquest producte ha desaparegut, encara que es conserva la venda de bosses de glaçons. Al seu lloc hi ha ara un establiment d’una cadena de creps.

Antiga bodega. Foto JL Campa 2024

 El que a hores d’ara és un establiment de roba interior, havia estat molts anys la “Pasteleria Avenida”, re-nomenada “Pastisseria Avinguda” un cop mort Franco. Una més de les moltes pastisseries amb obrador que han tancat en els últims vint anys en el barri: la Cortina (carrer Lepant), la Carqué (al Pare Claret), la Batlle (a Castillejos), la Magnòlia (c/ Indústria). Moltes d’elles van plegar per no tenir successió en un ofici artesà que obligava a matinar molt per tenir pastes i pastissos frescos cada dia a primera hora.   

Logo antiga pastisseria Avinguda Dècada 90’s. Foto JL Campa 2024

L’establiment que a hores d’ara ven roba i complements va ser fins a fa relativament pocs anys una merceria, un lloc de “betes i fils”. En aquest cas l’orientació del negoci no ha canviat gaire.

Antiga merceria Foto JL Campa 2024

La botiga de roba de dona que hi ha al número 37, era una “tocineria” crec que fins a mitjans dels anys setanta. Al costat, on ara hi ha Cotton Reus hi havia un bar molt gran, amb taules de billar, on es venien les paperetes de les “quinielas” de fútbol i al vespre els diumenges es podien consultar en una pissarra els resultats dels partits. Recordo haver vist en aquest bar la primera retransmissió de televisió en directe entre els Estats Units i els països d’Europa que es va fer el 20 de maig de 1962, per mitjà del satèl·lit TELSTAR I, que s’havia posat en òrbita deu dies abans[1].

 Antiga ‘Tocineria’ i bar. Fotos JL Campa 2024

El comerç que continua sense canviar la seva funció principal és Puiggrós, que ha evolucionat d’un simple forn de pa -on venien les barres de pa a pes, amb “torna”[2] si en mancava- a un modern establiment de productes de pa i pastisseria, amb espai per la degustació.

A l’altre vorera només recordar els calçats Rosalba, que crec van tenir fins a tres botigues obertes -per a nens, dones i homes- i molt en especial -al número 36- ALP SPORTS, un dels primers establiments de la ciutat especialitzat en material d’esport de muntanya, on amb un tracte desenfadat i divertit t’assessoraven sobre el que més et convenia. També va tenir “sucursals” durant uns anys la sastreria Gaimu, encara oberta al carrer Còrsega 595, a tocar de l’Avinguda.  

Fotos JL Campa 2021

Un tipus d’establiment comercial que ha gairebé desaparegut són els quioscos de diaris. Entre Rosselló i Indústria i havien tres –a més d’algunes botigues properes que venien tebeos i revistes- i ara només continua el situat a la cantonada amb Rosselló. 

Per sota de Rosselló conservo menys record, però si puc esmentar CEDOLESA, una casa de productes per la construcció de banys i cuines, ubicada on ara hi ha un producte tant “nostrat” com el KFC, la floristeria Soriano, que continua oberta, i la Institución Pitman, centre de formació que ocupava la cantonada de Gaudí amb Rosselló. L’ultima desaparició és la gasolinera de la cantonada amb Marina, just davant del temple, on a hores d’ara s’estan construint habitatges. 

Font: Facebook                                Foto JL Campa 2020

Josep Lluís Campa

Abril 2024


Nota final: La història no està feta només de grans esdeveniments. També formen part d’ella vivències i petits detalls que acaben donant una idea de com era el barri no fa gaires dècades. Segur que molts teniu records i fotografies que poden ajudar a eixamplar la memòria veïnal del nostre barri. El blog està obert a recollir les vostres aportacions; podeu enviar-les a la següent adreça de correu electrònic:  

poblethistoria@gmail.com

TAULA RODONA A L'ATENEU

Aquest dimecres dia 10 d'abril, a les 18:30 tindrà lloc a l'Ateneu una taula rodona sobre el valor de la memòria democràtica

  Serà un espai de reflexió i debat sobre els reptes i valors de les polítiques de Memòria democràtica a l’actualitat. 

  Com pot contribuir la memòria al coneixement de la història? 

  Com pot afavorir la memòria, més enllà de la reparació a les víctimes de la guerra civil i dels lluitadors antifranquistes, a prevenir el ressorgiment de l’extrema dreta i a reforçar  les societats democràtiques, els drets humans i els valors de la justícia, la llibertat i la igualtat? 

  Com es pot incidir en l’educació formal i en els nostres joves? 

  Quins són els riscos i les contradiccions de les polítiques de memòria? 

  I tu, què en penses? Ho debatrem i esperem la teva opinió i participació.

Ateneu el Poblet, carrer de Nàpols 268

(Activitat lliure i sense reserva prèvia. Aforament limitat.)