He viscut en una cantonada que donava a la avinguda Gaudí des de 1952 a 1972, els anys de la infantessa i la joventut, i després a no més de 250 metres de forma que “l’Avinguda” ha format part important de les meves vivències. Per tant aportaré alguns dels meus records -sabent que sempre són una mica traïdors- especialment sobre els anys seixanta del segle passat, amb la finalitat d’afegir alguna cosa a la memòria històrica del barri.
No vull fer una història de l’Avinguda, però no puc
estar-me de recordar que va ser inaugurada el 31 de maig de 1926 en plena
dictadura de Primo de Rivera i que se li va posar inicialment -ves quina
casualitat- el nom del dictador:
La Vanguardia, 1 juny 1926, Pàg. 12
En temps de la República es va canviar per “Avinguda
Gaudí”, però amb la dictadura franquista es va restaurar el nom inicial,
que a més era el del pare de José Antonio, el fundador de la Falange Española. L’any
1962, l’ajuntament d’en Porcioles va restituir el nom d’en Gaudí, que era
malgrat tot el que la gent del barri fèiem servir; en soc testimoni. Val a dir
que l’Ajuntament no es va a atrevir a retirar del tot el nom del General, doncs
el va assignar al carrer Ample, nom que la gent d’aquell barri va continuant
fent servir sense atenir-se al nom oficial, fins que el 1979 el primer
consistori democràtic li va retornar el nom popular.
“L’avinguda” (així, a seques) era en els cinquanta per a un nen petit como jo una frontera difícil de passar doncs, malgrat la poca circulació de l’època, un creuament com el de Còrsega-Padilla-Gaudí, sense semàfors, amb autobusos i amb doble circulació en tots els sentits, el tenia prohibit de passar sense acompanyament.
1955 Autobús en el creuament
Còrsega-Padilla-Gaudí.
Font César Ariño
Tranvías de Barcelona
1940-1958
No cal dir que aleshores l’entorn del barri estava
menys densificat, doncs abundaven les cases baixes, els magatzems i tallers. En
les fotos següents es pot veure que l’urbanisme dens amb edificis de 8 o més
pisos encara no havia ocupat tota l’extensió actual, i que la circulació de cotxes era molt escassa.
Gaudi amb Padilla 1954 - Cantonada
Còrsega-Padilla, costat mar. Nadal 1962.Arxiu propi.
Av. Gaudí Rosselló. 1961 Col·lecció Ramón Minguet Collelldemont.
L’avinguda era els diumenges i festius
el passeig principal on les famílies caminaven a l’hora del vermut, o sigui al
sortir de missa i molt en especial el dia de la Palma, al ser l’eix que unia
les esglésies de Sant Pau, l’Esperit Sant i la Sagrada Família. Evidentment les
passejades es feien per les voreres, doncs el cos central estava reservat pels
cotxes fins la remodelació de l’any 1985.
Pel que fa al tipus de comerç, el
nucli dels meus records es centra en el tram entre el carrer Còrsega i
Rosselló, especialment en el costat Besós, on hi havien forces botigues on
anava a comprar, sol o amb la meva mare, i que configuren un tipus de negoci i
de forma de vida diferent. Fem a continuació un petit recorregut baixant en el
sentit cap a la Sagrada Família.
A la cantonada amb Còrsega hi havia
una floristeria fins a principis dels anys 2000, que en especial els diumenges
tenia una parròquia molt amplia. Ha estat substituïda per les Coques de
Perafita.
Li seguia una bodega, amb botes per a
venda de vi a granel, on recordo haver anat durant anys a comprar gel amb un
cubell; el treien de la nevera amb un ganxo i el tallaven amb punxó; amb
l’arribada de les neveres elèctriques a les llars, aquest producte ha
desaparegut, encara que es conserva la venda de bosses de glaçons. Al seu lloc
hi ha ara un establiment d’una cadena de creps.
Antiga bodega. Foto JL Campa 2024
El que a hores d’ara és un establiment de roba interior, havia estat molts anys la “Pasteleria Avenida”, re-nomenada “Pastisseria Avinguda” un cop mort Franco. Una més de les moltes pastisseries amb obrador que han tancat en els últims vint anys en el barri: la Cortina (carrer Lepant), la Carqué (al Pare Claret), la Batlle (a Castillejos), la Magnòlia (c/ Indústria). Moltes d’elles van plegar per no tenir successió en un ofici artesà que obligava a matinar molt per tenir pastes i pastissos frescos cada dia a primera hora.
Logo antiga
pastisseria Avinguda Dècada 90’s. Foto JL Campa 2024
L’establiment
que a hores d’ara ven roba i complements va ser fins a fa relativament pocs
anys una merceria, un lloc de “betes i fils”. En aquest cas l’orientació del
negoci no ha canviat gaire.
Antiga merceria Foto JL Campa 2024
La botiga de
roba de dona que hi ha al número 37, era una “tocineria” crec que fins a mitjans
dels anys setanta. Al costat, on ara hi ha Cotton Reus hi havia un bar molt
gran, amb taules de billar, on es venien les paperetes de les “quinielas” de
fútbol i al vespre els diumenges es podien consultar en una pissarra els
resultats dels partits. Recordo haver vist en aquest bar la primera
retransmissió de televisió en directe entre els Estats Units i els països
d’Europa que es va fer el 20 de maig de 1962, per mitjà del satèl·lit TELSTAR
I, que s’havia posat en òrbita deu dies abans[1].
Antiga ‘Tocineria’ i
bar. Fotos JL Campa 2024
El comerç
que continua sense canviar la seva funció principal és Puiggrós, que ha
evolucionat d’un simple forn de pa -on venien les barres de pa a pes, amb
“torna”[2] si en
mancava- a un modern establiment de productes de pa i pastisseria, amb espai
per la degustació.
A l’altre vorera només recordar els calçats Rosalba, que crec van tenir fins a tres botigues obertes -per a nens, dones i homes- i molt en especial -al número 36- ALP SPORTS, un dels primers establiments de la ciutat especialitzat en material d’esport de muntanya, on amb un tracte desenfadat i divertit t’assessoraven sobre el que més et convenia. També va tenir “sucursals” durant uns anys la sastreria Gaimu, encara oberta al carrer Còrsega 595, a tocar de l’Avinguda.
Fotos JL Campa 2021
Un tipus
d’establiment comercial que ha gairebé desaparegut són els quioscos de diaris.
Entre Rosselló i Indústria i havien tres –a més d’algunes botigues properes que
venien tebeos i revistes- i ara només continua el situat a la cantonada amb
Rosselló.
Per sota de Rosselló conservo menys record, però si puc esmentar CEDOLESA, una casa de productes per la construcció de banys i cuines, ubicada on ara hi ha un producte tant “nostrat” com el KFC, la floristeria Soriano, que continua oberta, i la Institución Pitman, centre de formació que ocupava la cantonada de Gaudí amb Rosselló. L’ultima desaparició és la gasolinera de la cantonada amb Marina, just davant del temple, on a hores d’ara s’estan construint habitatges.
Font: Facebook Foto JL Campa
2020
Josep Lluís
Campa
Abril 2024
Nota final: La
història no està feta només de grans esdeveniments. També formen part d’ella
vivències i petits detalls que acaben donant una idea de com era el barri no fa
gaires dècades. Segur que molts teniu records i fotografies que poden ajudar a
eixamplar la memòria veïnal del nostre barri. El blog està obert a recollir les
vostres aportacions; podeu enviar-les a la següent adreça de correu electrònic:
[1] https://museopostalytelegrafico.es/20-de-mayo-de-1962-el-satelite-telstar-i-permite-la-primera-transmision-de-imagenes-de-tv-entre-ee-uu-y-francia/
[2] Porció
que el venedor afegeix a una mercaderia perquè acabi de fer el pes demanat pel
comprador. https://www.diccionari.cat/