L’EIXAMPLE RECUPERA LA SEVA MEMÒRIA

 El districte de l’Eixample és el més densament poblat  de Barcelona, amb prop de 36.000 habitants per quilòmetre quadrat [i], i està format per sis barris.

  El seu origen tal com el coneixem actualment es remunta a l’any 1984, quan el segon consistori democràtic de la postdictadura va dividir la ciutat en deu districtes. Aquesta reorganització administrativa tenia un doble objectiu: preservar, d’una banda, els límits històrics dels antics municipis independents del Pla de Barcelona i, de l’altra, assignar-los noms que mantinguessin viva la seva identitat i vinculació històrica: Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Sants-Montjuïc, Sant Martí i Sant Andreu.

Mapa dels pobles del PLA abans de l'agregació

  Tanmateix, els districtes actuals de Ciutat Vella i l’Eixample ocupen un territori que prové, en gran part, del terme municipal de Barcelona anterior a les agregacions dels Pobles del Pla. Aquest fet els confereix un origen diferenciat respecte de la resta de districtes, sorgits dels antics municipis independents.

  La característica quadrícula que avui defineix bona part de la ciutat és fruit del Pla Cerdà, el «Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona», aprovat l’any 1859. Aquest projecte va néixer amb la voluntat de construir una ciutat més gran, més saludable i pensada al servei de les persones, tot i que amb el pas del temps s’han produït algunes desviacions respecte del seu esperit original.

  Barcelona es va configurar mitjançant la integració dels municipis del Pla entre els anys 1897 i 1921, i això va comportar que graciencs, hortencs, andreuencs, martinencs, santsencs, gervasiencs, sarrianencs i cortsencs passessin de pertànyer a pobles independents a formar part dels nous districtes de la ciutat d’aleshores.

  Però, què passa amb les persones que vivim a l’Eixample? Quina és la nostra identitat col·lectiva com a “eixamplencs”?

  La voluntat de conèixer i reivindicar la història dels barris de l’Eixample ha impulsat la creació de diversos grups de memòria històrica i patrimonial, entre els quals destaquen:

  • Arxiu Històric del Fort Pienc
  • Comissió de Memòria Històrica del Poblet-Sagrada Família
  • Vocalia de Patrimoni Històric i Social de l’Associació Veïns Esquerra de l’Eixample
  • Memòria Històrica de Sant Antoni
  • Vocalia de Memòria Històrica de la Dreta de l’Eixample.

  Cadascun d’aquests grups treballa per recuperar la memòria històrica del seu entorn, vetllar per la preservació del patrimoni més proper, difondre’n el valor i reforçar el sentiment de pertinença com a element de cohesió i benestar per al veïnat.

La coincidència d’objectius ha portat aquests grups a fer un pas endavant i a coordinar esforços, experiències i sinergies. Fruit d’aquesta voluntat compartida, el passat 19 de març es va constituir al Fort Pienc el col·lectiu Grups de Memòria Històrica i Patrimoni de l’Eixample.

La seva creació és una excel·lent notícia per al districte. També ho és poder anunciar que el 13 de juny l’esmentat col·lectiu participarà en la V Jornada de Recerca Històrica als Barris de Barcelona, on presentarà tres ponències pròpies sobre com l’Administració està gestionant la conservació del patrimoni del nostre districte en els casos de Taller Masriera (1882), Palau Marcet (1887) i Unió Cooperativista Barcelonesa (1927).

  A més, el pròxim mes d’octubre el col·lectiu també organitzarà dues rutes guiades, una per la Dreta de l’Eixample i una altra per l’Esquerra de l’Eixample, amb l’objectiu de donar a conèixer la història i el patrimoni d’aquests barris.  S’informarà oportunament de totes dues activitats.

Mentrestant, fem una crida als nostres respectius veïnats per animar-los a participar activament i a col·laborar amb el grup de memòria històrica del seu barri.

Josep M Sans i Aldomà

CMH El Poblet-Sagrada Família

Maig 2026

[i] El desembre de 2025 el Districte té 279.588 habitants en una superfície de 7,5 Km2. https://portaldades.ajuntament.barcelona.cat/es/estad%C3%ADsticas/yzlntdm2fs 

CRÒNICA DE LA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

  Aquest passat dijous, el Grup d’Història Ramon Vergés va ser l’encarregat de fer la xerrada de primavera al nostre Ateneu, sobre els orígens del Club Esportiu Europa al Poblet.

  En els enllaços que hi ha al final d’aquest article podeu trobar tant la transcripció en vídeo com el ressò que ha tingut l’acte en Línia Directa i en BTV.

  Per la nostra part fer esment que va haver-hi una assistència més que notable, més de cent persones, en la seva majoria simpatitzants del club, encapçalats pel seu President i alguns directius. El tema era d’interès, doncs els ponents -Xavier Vidal i Àngel Garreta- van posar en qüestió diversos aspectes de la història ‘oficial’ del club.

  Aspecte de la sala (foto CMH)

 Com a grup interessat en la història, a la CMH El Poblet - Sagrada Família  valorem la col·laboració que hem tingut amb el Grup Ramon Vergés de forma molt positiva. Som dos petits grups de gent interessada en recuperar el nostre passat local, de barri, de club, que hem estat treballant a la recerca d’algun aspecte dels orígens de l’Europa en el carrer Sicília 290.

  En l’exposició d’ahir també es va fer palesa una de les característiques de la investigació històrica: la ‘suposada’ veritat històrica sempre està sotmesa a contrast, revisió i crítica. És tasca dels historiadors cercar fonts  i testimonis fiables, posar context, plantejar interpretacions alternatives i proposar conclusions fonamentades. Sabent sempre que l’aparició de noves evidències pot canviar el relat que es considerava vàlid.

Xavier Vidal i Àngel Garreta (foto CMH) 

  Ahir els ponents van presentar de forma molt correcta i argumentada perquè consideren que cinc fets que es consideraven cabdals en la història del club, poden ser interpretats de forma diferent, aportant  als annals del club una nova visió, que com succeeix en la tasca d’historiador, obre noves vies d’investigació.

  Com consta ja en la web del Grup Ramon Vergés -en el primer enllaç podeu trobar el detall- el resum dels cinc punts és el següent:

1- Els inicis de l’actual Europa: absorció d’Oriental i Madrid, no pas fusió de Provençal i Madrid. El ‘FC Europa’ no existeix.

2- Legalitzats al carrer Sicília 290, no pas nascuts

3- Els primers colors… desconeguts

4- Rodolf Colell no és el primer president… és el cinquè!

5- Un primer escut que no és ni primer ni escut

Escut que no és escut (foto: GHRV)

  Agraïm al Grup Ramon Vergés la seva exposició i la seva feina.

Josep Lluís Campa

 

ENLLAÇOS CITATS 

Els orígens de l’Europa: cinc elements clau de la història que cal reescriure

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=rxD5pF7rNXg

Text: https://ghrv.cat/els-origens-de-leuropa-cinc-elements-clau-de-la-historia-que-cal-reescriure/

Els orígens de l'Europa: xerrada sencera

https://www.youtube.com/watch?v=cMKe8TNwd5Q&t=16s

Línia Directa:

https://liniaxarxa.cat/noticies/surten-llum-origens-desconeguts-club-esportiu-europa/

BTV: La investigació que canvia la història del Club Esportiu Europa

https://beteve.cat/esports/investigacio-canvia-historia-club-esportiu-europa/

 

 

CRÒNICA DE LA TERCERA PASSEJADA PEL POBLET (25-04-2026)

   En el marc de la Festa Major del barri, hem realitzat un nou recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon. L’itinerari s’ha complementat amb la visita a altres punts d’interès, d’acord amb el mapa següent.

Passatge de Matilde de Gaiolà

És el més antic del barri, obert l’any 1871 en terrenys propietat de la senyora Matilde de Gaiolà (†1918), baronessa de Vilagaià.
 Actualment, encara s’hi pot observar un dels pocs edificis antics que es conserven, situat al número 24, amb l’any de construcció (1874) gravat a la finestra de ferro forjat de la porta d’accés.
  A partir de 1947 va tenir una vida veïnal molt intensa, amb una Festa Major pròpia que es va mantenir fins a l’any 2001.

Passatge de Maiol

Abans d’entrar-hi des del carrer Mallorca, es va passar per davant de l’edifici del número 23 de la plaça de la Sagrada Família, que mostra l’any de construcció (1869) forjat en ferro a la finestra de la porta d’accés.

El passatge es va obrir l’any 1875 en terrenys del senyor Pere Maiol i Pujolà (†1888) i, igual que l’anterior passatge, va tenir un important teixit veïnal, comercial i cultural.

Hi destaquen diversos equipaments històrics: la Cooperativa La Colmena (1914-1970) i posteriorment l’Esbart Gaudí (1973-2017) al núm. 3; l’Ateneu Regionalista del Poblet al núm. 4; la seu clandestina del PSUC durant la dictadura al núm. 6, i l’Acadèmia Bertrán-Montaner / Plus Ultra (1925-1970) al núm. 25.

Passatge de Paula Font

Així consta a la nova placa d’entrada, que fa referència a Paula Font i Cuyàs (1789-1870). Tot i això, va ser la seva neboda, Paula Font i Casas, qui va obrir el passatge l’any 1890 com a propietària dels terrenys.

El passatge uneix els carrers Mallorca i València seguint el traçat de l’antic torrent d’en Delemús (o d’en Pipino), interromput el 1882 per les obres del temple.

Tot i que es conserven pocs edificis antics, destaca el del número 3, construït el 1903 i de cinc plantes d’alçada.

La seva activitat veïnal i comercial ha estat sempre més limitada, i actualment una part important dels habitatges es destina a lloguer turístic. El seu futur està vinculat al projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria.

Passatge de Francesca Simon

Es va obrir el 22 de març de 1879, tres anys després de la mort de l'esmentada Francesca Simon.que havia heredat el terreny del seu marit Agustí Comellas. L’obertura i la denominació del passatge va ser gestionada pel seu nebot Miquel Ferrer i Vilaret, terratinent important de Sant Martí de Provençals, relacionat també amb l’obertura l’any 1876 del Passatge Vilaret

Va ser un passatge amb una notable activitat industrial, avui desapareguda, i amb edificis antics que es van enderrocar per donar lloc a la plaça d’Enriqueta Sèculi (1897-1976), pedagoga i activista social.

Al número 20 hi va haver, entre 1954 i 1972, una casa de banys i dutxes coneguda com “La Bahia”, regentada per la família Abán Carrasco, que va donar servei a la població més humil en una època en què els serveis bàsics no estaven garantits.

En el nún 1 hi ha una placa que recorda el refugi antiaeri localitzat l’any 2003 i que forma part de la memòria del barri:

Interior d’illa de les Treballadores de la Numax

Aquest espai enjardinat rep aquest nom des del 8 de març de 2023 i és fruit d’una lluita veïnal prèvia (2014-2019) per convertir l’antic cinema Niza en un Ateneu de barri. Finalment, el cinema es va enderrocar i es va crear aquest interior d’illa com a compensació, mentre que l’Ateneu es va ubicar al carrer Nàpols.

La societat anònima Numax, situada entre els carrers Marina i Rosselló, fabricava petits electrodomèstics. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada, i en època de dictadura els treballadors van protagonitzar una llarga lluita per millorar les seves condicions laborals mitjançant processos d’autogestió.

La passejada va completar l’aforament disponible, en un 90% residents al barri, la qual cosa confirma un cop més l’interès del veïnat per conèixer i recuperar la memòria històrica local.

CMH

Maig 2026

 

Annex amb cites per ampliar informació

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=el+passatge+de+gaiolà+i+la+seva+gent

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=maiol

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=paula+font

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/03/el-tercer-passatge-mes-antic-del-poblet.html

https://beteve.cat/politica/treballadores-numax-nomenclator-barcelona/