RACONS I EDIFICIS EMBLEMÀTICS DEL POBLET

El passat dijous 17 de setembre vam fer una nova passejada cultural pel barri, titulada “Racons i edificis emblemàtics del Poblet”, una activitat organitzada en col·laboració amb l’Eix Comercial Sagrada Família, que va voler oferir aquesta proposta als seus clients i seguidors amb motiu del nomenament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

La passejada els va permetre descobrir alguns dels espais més singulars i representatius del barri i conèixer-ne la història, les curiositats i el valor arquitectònic. Una oportunitat per mirar amb uns altres ulls carrers i edificis que formen part del nostre paisatge quotidià.





El recorregut va començar per l’edifici on actualment hi ha l’Ateneu del Poblet i va continuar pel mateix carrer Nàpols, on vam conèixer la Casa Pasqual Amorós. La ruta també ens va portar fins a la Casa Planells, una de les obres més destacades del moviment modernista i racionalista de la ciutat, i als Jardins Beatriu de Provença, que actualment es troben en obres, però que formen part igualment de la història i del paisatge del barri.

Durant el recorregut també vam descobrir l’antiga fàbrica Myrurgia, un dels espais industrials més significatius vinculats a la història del Poblet, com també el passatge de Matilde Gaiolà, la placeta del Poblet i altres racons que ens ajuden a entendre l’evolució urbana del nostre barri.




La passejada va ser conduïda per Pau Martínez i Josep M. Sans, membres de la Comissió de Memòria Històrica del barri, que van compartir amb els assistents els seus coneixements i nombroses explicacions sobre els edificis, els espais i les històries que s’amaguen darrere d’aquests carrers.





I, pel que ens van transmetre els participants, la proposta va resultar molt interessant i enriquidora. Al llarg de la ruta es van succeir les preguntes, els comentaris i les descobertes, demostrant que encara hi ha molts racons del nostre entorn més proper que poden sorprendre’ns quan els observem des d’una perspectiva històrica i arquitectònica.

Aquesta activitat ens ha permès reivindicar, una vegada més, el valor del patrimoni més proper, aquell que sovint tenim davant dels ulls, però que no sempre coneixem prou. El Poblet conserva una història rica i diversa, reflectida en els seus edificis, passatges, places i espais industrials, que formen part de la identitat del barri.

En el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, aquesta passejada ha estat també una manera de celebrar l’arquitectura des de la proximitat: descobrint que, més enllà dels grans monuments, la història arquitectònica de Barcelona també es troba als nostres carrers i als nostres barris.


Maden Castillo

Setembre 2026

LA PLACETA DEL POBLET

  Amb aquest article volem tenir un record i agraïment per la nostra veïna la Marta Sarrà i Canals, qui va ser qui ens va parlar per primera vegada (1) de la placeta, tot explicant-nos el que per a ella va ser el rovell de l’ou del barri del Poblet. Estava situada a la cruïlla dels carrers de Sicília i València. Tot i que avui ja no la trobem com a tal, la seva existència queda recollida en el mapa de Barcelona elaborat per V. Martorell l’any 1933:  

Mapa de V. Martorell, 1933

 Per al veïnat aquell espai era molt més que una simple cruïlla de carrers. Era un punt de trobada espontani on els veïns coincidien, conversaven i feien vida de barri mentre anaven a buscar aigua a la font de dos brocs que hi havia al bell mig de la cruïlla (2).

La font ja apareix documentada l’any 1894. Amb el pas dels anys, va ser traslladada i actualment es conserva instal·lada a la vorera del carrer de Sicília, davant del número 274.

Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí                  Foto de l’autor

  

El carrer de València fins a l’any 1873 era denominat inicialment com a carrer K en el mapa de carrers d’aleshores Eixample de Sant Martí de Provençals. Les primeres iniciatives constructives van ser cases modestes, generalment de planta baixa i primer pis, típiques d’aquesta barriada de Sant Martí; amb el pas del temps van anar guanyant alçada.

  A partir de començaments del segle XX, el carrer es va anar transformant en una de les vies més importants del Poblet, amb una intensa activitat comercial i veïnal. S’hi van instal·lar botigues, petits tallers i diversos equipaments, entre els quals destacaven el ja desaparegut cinema Trianon/Triana (3) i la cooperativa de consum La Economia Obrera.

  Alguns establiments, en canvi, han aconseguit mantenir el seu nom i la seva activitat al mateix indret, encara que avui ocupin edificis de nova construcció, com és el cas de la Xarcuteria Simón (4) o la Ferreteria Domènech.

  El document que segueix correspon al permís sol·licitat l’any 1873 pel Sr. Pedro Gallemí per construir una casa «al carrer K, entre els carrers 38 (Sicília) i 39 (Sardenya)».

AMDSM, expedient 0374_00_1873

  El carrer de València també era conegut popularment com el carrer Major del Poblet. I no és difícil entendre perquè: la seva activitat comercial i el moviment constant de persones el van convertir en un dels principals eixos de la vida quotidiana del barri.

 Entre els anys 1924 i 1965, a més, hi circulava en tots dos sentits -entre altres línies- el tramvia de la línia 60, que unia la plaça de Catalunya amb el carrer de Rogent. La presència del tramvia va contribuir encara més a dinamitzar el carrer i a reforçar-ne el caràcter comercial.

Fons fotogràfic CMH

 A la fotografia podem observar, en primer pla, un tramvia de la citada línia 60 i, al darrere, la Ferreteria Domènech, un dels establiments que formen part de la memòria comercial del carrer de València.

  Per completar aquest exercici de memòria, cal fer un esment especial a les Germanes Tallardà, veïnes molt actives del passatge Gaiolà, que en el seu llibret (5) van deixar constància d’alguns dels comerços que, durant anys, van donar vida al carrer de València.

  Entre d’altres, hi trobem la caseta de xurros de l’Alcoiana, situada davant del cinema Triana; el Forn Mas; el colmado Cal Bigotis; la botiga Confecciones El Poblet; el Forn Blanc, i molts altres establiments que avui només perviuen en la memòria dels veïns.   Anuncis publicats al llibre «25 anys de Festa Major del Ptge. Gaiolà», 2001 

  La història de la placeta i del carrer de València no és només la història dels carrers, les cases o els comerços. És, sobretot, la història de les persones que hi van viure, treballar, comprar, conversar i fer barri.

  Gràcies a la memòria oral dels veïns que ens han ajudat a recuperar aquests records, i al treball de recerca fet als arxius municipals, podem reconstruir petits fragments d’un passat que, d’altra manera, correria el risc de desaparèixer.

  Perquè, una vegada més, aquest exercici de memòria ens confirma que El Poblet també té una història.

Josep M. Sans i Aldomà

Setembre de 2026

 

NOTES COMPLEMENTÀRIES

 (1) En record de la Marta Sarrà i Canals (1937-2024)

 https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/el-carrer-valencia-conversa-amb-marta.html

(2) Els barris de Barcelona, Ramon Alberch, 1999, pàgina 360

 (3) ELS CINEMES DEL NOSTRE BARRI. 

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/03/els-cinemes-del-nostre-barri-cronica-de.html

(4) XARCUTERIA SIMÓN: 4 GENERACIONS I 125 ANYS D’HISTÒRIA AL POBLET https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=xarcuteria

(5) Breu Història novel·lada del Passatge Gaiolà i el seu entorn, Eli i Rosa Gallardà, 1996, pàgina 30.