Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ateneu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ateneu. Mostrar tots els missatges

RACONS I EDIFICIS EMBLEMÀTICS DEL POBLET

El passat dijous 17 de setembre vam fer una nova passejada cultural pel barri, titulada “Racons i edificis emblemàtics del Poblet”, una activitat organitzada en col·laboració amb l’Eix Comercial Sagrada Família, que va voler oferir aquesta proposta als seus clients i seguidors amb motiu del nomenament de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

La passejada els va permetre descobrir alguns dels espais més singulars i representatius del barri i conèixer-ne la història, les curiositats i el valor arquitectònic. Una oportunitat per mirar amb uns altres ulls carrers i edificis que formen part del nostre paisatge quotidià.





El recorregut va començar per l’edifici on actualment hi ha l’Ateneu del Poblet i va continuar pel mateix carrer Nàpols, on vam conèixer la Casa Pasqual Amorós. La ruta també ens va portar fins a la Casa Planells, una de les obres més destacades del moviment modernista i racionalista de la ciutat, i als Jardins Beatriu de Provença, que actualment es troben en obres, però que formen part igualment de la història i del paisatge del barri.

Durant el recorregut també vam descobrir l’antiga fàbrica Myrurgia, un dels espais industrials més significatius vinculats a la història del Poblet, com també el passatge de Matilde Gaiolà, la placeta del Poblet i altres racons que ens ajuden a entendre l’evolució urbana del nostre barri.




La passejada va ser conduïda per Pau Martínez i Josep M. Sans, membres de la Comissió de Memòria Històrica del barri, que van compartir amb els assistents els seus coneixements i nombroses explicacions sobre els edificis, els espais i les històries que s’amaguen darrere d’aquests carrers.





I, pel que ens van transmetre els participants, la proposta va resultar molt interessant i enriquidora. Al llarg de la ruta es van succeir les preguntes, els comentaris i les descobertes, demostrant que encara hi ha molts racons del nostre entorn més proper que poden sorprendre’ns quan els observem des d’una perspectiva històrica i arquitectònica.

Aquesta activitat ens ha permès reivindicar, una vegada més, el valor del patrimoni més proper, aquell que sovint tenim davant dels ulls, però que no sempre coneixem prou. El Poblet conserva una història rica i diversa, reflectida en els seus edificis, passatges, places i espais industrials, que formen part de la identitat del barri.

En el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, aquesta passejada ha estat també una manera de celebrar l’arquitectura des de la proximitat: descobrint que, més enllà dels grans monuments, la història arquitectònica de Barcelona també es troba als nostres carrers i als nostres barris.


Maden Castillo

Setembre 2026

EXPOSICIÓ: PASSATGES REBATEJATS DEL POBLET

 INAUGURACIÓ 17 DE JUNY A LES 18:30H

Del 17 al 30 de juny, Exposició: Passatges rebatejats del Poblet.

En el marc de la Festa Major del barri, celebrada l’abril de 2026, la Comissió de Memòria Històrica del Poblet ha organitzat un recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon.

D’aquesta ruta, el Grup de Fotografia de l’Espai Fundació “La Caixa” n’ha deixat testimoni gràfic. Aquesta exposició recull una selecció d’aquestes fotografies, que es podran visitar en dos espais: una meitat de les obres s’exposaran a l’Ateneu i l’altra meitat a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257.

L'exposició es pot visitar en horari d'obertura de l'Ateneu i a l’Espai Fundació “La Caixa” Sagrada Família, situat al carrer de Nàpols, 257

Organitza: Espai La Caixa Poblet i Comissió de Memòria Històrica El Poblet - Sagrada Família

V JORNADA DE RECERCA HISTÒRICA DELS BARRIS DE BARCELONA

  El proper 13 de juny se celebrarà la V Jornada de Recerca històrica dels barris de Barcelona, que versarà sobre la Barcelona arquitectònica i urbanística: barris, patrimoni i transformacions de la ciutat.

Aquesta Jornada està organitzada per l’Arxiu Municipal de Barcelona amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i amb la col·laboració dels Grups de recerca local de Barcelona.

En el marc la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, la Jornada vol donar a conèixer l’aportació de les investigacions dutes a terme per les entitats de recerca dels barris de la ciutat en relació amb l’arquitectura i l’urbanisme de Barcelona: disseny arquitectònic, planejament urbanístic i canvis sobre el paisatge urbà al llarg del temps, el Pla General Metropolità de 1976, edificis, arquitectes, patrimoni (conservat, transformat, perdut), gestió i política o urbanisme reivindicatiu són alguns dels temes que es presentaran a la Jornada.

La Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família, integrada en el col·lectiu de grups de Memòria i Patrimoni de l’Eixample (1), participarà en la taula rodona “Patrimoni i reivindicació” d’acord amb el programa que podeu consultar en aquest enllaç .

Comunicació CMH

Juny 2026

(1) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/05/leixample-recupera-la-seva-memoria.html

CRÒNICA DE LA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

  Aquest passat dijous, el Grup d’Història Ramon Vergés va ser l’encarregat de fer la xerrada de primavera al nostre Ateneu, sobre els orígens del Club Esportiu Europa al Poblet.

  En els enllaços que hi ha al final d’aquest article podeu trobar tant la transcripció en vídeo com el ressò que ha tingut l’acte en Línia Directa i en BTV.

  Per la nostra part fer esment que va haver-hi una assistència més que notable, més de cent persones, en la seva majoria simpatitzants del club, encapçalats pel seu President i alguns directius. El tema era d’interès, doncs els ponents -Xavier Vidal i Àngel Garreta- van posar en qüestió diversos aspectes de la història ‘oficial’ del club.

  Aspecte de la sala (foto CMH)

 Com a grup interessat en la història, a la CMH El Poblet - Sagrada Família  valorem la col·laboració que hem tingut amb el Grup Ramon Vergés de forma molt positiva. Som dos petits grups de gent interessada en recuperar el nostre passat local, de barri, de club, que hem estat treballant a la recerca d’algun aspecte dels orígens de l’Europa en el carrer Sicília 290.

  En l’exposició d’ahir també es va fer palesa una de les característiques de la investigació històrica: la ‘suposada’ veritat històrica sempre està sotmesa a contrast, revisió i crítica. És tasca dels historiadors cercar fonts  i testimonis fiables, posar context, plantejar interpretacions alternatives i proposar conclusions fonamentades. Sabent sempre que l’aparició de noves evidències pot canviar el relat que es considerava vàlid.

Xavier Vidal i Àngel Garreta (foto CMH) 

  Ahir els ponents van presentar de forma molt correcta i argumentada perquè consideren que cinc fets que es consideraven cabdals en la història del club, poden ser interpretats de forma diferent, aportant  als annals del club una nova visió, que com succeeix en la tasca d’historiador, obre noves vies d’investigació.

  Com consta ja en la web del Grup Ramon Vergés -en el primer enllaç podeu trobar el detall- el resum dels cinc punts és el següent:

1- Els inicis de l’actual Europa: absorció d’Oriental i Madrid, no pas fusió de Provençal i Madrid. El ‘FC Europa’ no existeix.

2- Legalitzats al carrer Sicília 290, no pas nascuts

3- Els primers colors… desconeguts

4- Rodolf Colell no és el primer president… és el cinquè!

5- Un primer escut que no és ni primer ni escut

Escut que no és escut (foto: GHRV)

  Agraïm al Grup Ramon Vergés la seva exposició i la seva feina.

Josep Lluís Campa

 

ENLLAÇOS CITATS 

Els orígens de l’Europa: cinc elements clau de la història que cal reescriure

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=rxD5pF7rNXg

Text: https://ghrv.cat/els-origens-de-leuropa-cinc-elements-clau-de-la-historia-que-cal-reescriure/

Els orígens de l'Europa: xerrada sencera

https://www.youtube.com/watch?v=cMKe8TNwd5Q&t=16s

Línia Directa:

https://liniaxarxa.cat/noticies/surten-llum-origens-desconeguts-club-esportiu-europa/

BTV: La investigació que canvia la història del Club Esportiu Europa

https://beteve.cat/esports/investigacio-canvia-historia-club-esportiu-europa/

 

 

CRÒNICA DE LA TERCERA PASSEJADA PEL POBLET (25-04-2026)

   En el marc de la Festa Major del barri, hem realitzat un nou recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon. L’itinerari s’ha complementat amb la visita a altres punts d’interès, d’acord amb el mapa següent.

Passatge de Matilde de Gaiolà

És el més antic del barri, obert l’any 1871 en terrenys propietat de la senyora Matilde de Gaiolà (†1918), baronessa de Vilagaià.
 Actualment, encara s’hi pot observar un dels pocs edificis antics que es conserven, situat al número 24, amb l’any de construcció (1874) gravat a la finestra de ferro forjat de la porta d’accés.
  A partir de 1947 va tenir una vida veïnal molt intensa, amb una Festa Major pròpia que es va mantenir fins a l’any 2001.

Passatge de Maiol

Abans d’entrar-hi des del carrer Mallorca, es va passar per davant de l’edifici del número 23 de la plaça de la Sagrada Família, que mostra l’any de construcció (1869) forjat en ferro a la finestra de la porta d’accés.

El passatge es va obrir l’any 1875 en terrenys del senyor Pere Maiol i Pujolà (†1888) i, igual que l’anterior passatge, va tenir un important teixit veïnal, comercial i cultural.

Hi destaquen diversos equipaments històrics: la Cooperativa La Colmena (1914-1970) i posteriorment l’Esbart Gaudí (1973-2017) al núm. 3; l’Ateneu Regionalista del Poblet al núm. 4; la seu clandestina del PSUC durant la dictadura al núm. 6, i l’Acadèmia Bertrán-Montaner / Plus Ultra (1925-1970) al núm. 25.

Passatge de Paula Font

Així consta a la nova placa d’entrada, que fa referència a Paula Font i Cuyàs (1789-1870). Tot i això, va ser la seva neboda, Paula Font i Casas, qui va obrir el passatge l’any 1890 com a propietària dels terrenys.

El passatge uneix els carrers Mallorca i València seguint el traçat de l’antic torrent d’en Delemús (o d’en Pipino), interromput el 1882 per les obres del temple.

Tot i que es conserven pocs edificis antics, destaca el del número 3, construït el 1903 i de cinc plantes d’alçada.

La seva activitat veïnal i comercial ha estat sempre més limitada, i actualment una part important dels habitatges es destina a lloguer turístic. El seu futur està vinculat al projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria.

Passatge de Francesca Simon

Es va obrir el 22 de març de 1879, tres anys després de la mort de l'esmentada Francesca Simon.que havia heredat el terreny del seu marit Agustí Comellas. L’obertura i la denominació del passatge va ser gestionada pel seu nebot Miquel Ferrer i Vilaret, terratinent important de Sant Martí de Provençals, relacionat també amb l’obertura l’any 1876 del Passatge Vilaret

Va ser un passatge amb una notable activitat industrial, avui desapareguda, i amb edificis antics que es van enderrocar per donar lloc a la plaça d’Enriqueta Sèculi (1897-1976), pedagoga i activista social.

Al número 20 hi va haver, entre 1954 i 1972, una casa de banys i dutxes coneguda com “La Bahia”, regentada per la família Abán Carrasco, que va donar servei a la població més humil en una època en què els serveis bàsics no estaven garantits.

En el nún 1 hi ha una placa que recorda el refugi antiaeri localitzat l’any 2003 i que forma part de la memòria del barri:

Interior d’illa de les Treballadores de la Numax

Aquest espai enjardinat rep aquest nom des del 8 de març de 2023 i és fruit d’una lluita veïnal prèvia (2014-2019) per convertir l’antic cinema Niza en un Ateneu de barri. Finalment, el cinema es va enderrocar i es va crear aquest interior d’illa com a compensació, mentre que l’Ateneu es va ubicar al carrer Nàpols.

La societat anònima Numax, situada entre els carrers Marina i Rosselló, fabricava petits electrodomèstics. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada, i en època de dictadura els treballadors van protagonitzar una llarga lluita per millorar les seves condicions laborals mitjançant processos d’autogestió.

La passejada va completar l’aforament disponible, en un 90% residents al barri, la qual cosa confirma un cop més l’interès del veïnat per conèixer i recuperar la memòria històrica local.

CMH

Maig 2026

 

Annex amb cites per ampliar informació

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=el+passatge+de+gaiolà+i+la+seva+gent

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=maiol

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=paula+font

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/03/el-tercer-passatge-mes-antic-del-poblet.html

https://beteve.cat/politica/treballadores-numax-nomenclator-barcelona/

PRÒXIMA XERRADA “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

 Dimecres 20 de maig, de 19h a 20:30h, xerrada

“ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

Llegendes, realitats i referents dels primers anys de vida del club escapulat

A càrrec de Xavier Vidal i Àngel Garreta, membres del Grup d'Història Ramon Vergés

   El Club Esportiu Europa es va fundar el 5 de juny de l'any 1907 al bar La Roca, el carrer Sicília 290, al bell mig d'El Poblet. N'estem completament segurs? Per quin motiu l'Europa no competeix oficialment els dos primers anys de vida? Hi ha hagut més presidents de l'entitat dels que es diu que n'ha tingut? Quin perfil personal i laboral tenen els mecenes que van ajudar a ser dels clubs més grans de Catalunya ara fa un segle? Era Gaudí el primer espectador privilegiat dels partits de l'Europa?

  Aquestes i altres preguntes quedaran resoltes (o potser no) per part del Grup d'Història Ramon Vergés, que ha treballat en els darrers anys per rescatar, contextualitzar i posar en ordre informació i documents de les primeres dècades d'existència d'un dels clubs esportius més populars de casa nostra.

  En parlaran dos membres del citat Grup d'Història:

  Xavier Vidal (Barcelona, 1974) és soci i historiador del CE Europa. És l'autor dels llibres "Bàsquet: 100 anys" (2023) i "Estimar l'Europa a través de les seves històries" (2025). 

  Àngel Garreta (A Coruña, 1980) va ser durant 23 anys el responsable de comunicació i xarxes del CE Europa. Autor i director de tres documentals sobre diverses etapes del club: "L'ascens d'una generació: 1993/1994" (2019), "Pioners del Bàsquet" (2022) i "1923: Forjant la història" (2023). 

  Activitat gratuïta i sense reserva prèvia.

  Es recomana arribar 15 minuts abans.

  L’aforament és limitat.

  Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família

https://el-poblet-historia.blogspot.com/   




NOVA PASSEJADA PEL POBLET

  El dissabte 25 d’abril, de 10:30h a 12h, us convidem a recórrer els Passatges rebatejats del Poblet, per descobrir històries amagades del barri i recuperar la memòria de persones i espais sovint oblidats.

  La passejada començarà al local de l’Ateneu El Poblet i seguirà el traçat de l’antic Torrent de la Partió, avui carrer Nàpols, que ens conduirà cap al nucli històric del Poblet. Al llarg del recorregut visitarem tres passatges que recentment han recuperat el nom de dones que durant més d’un segle havien quedat silenciades: Matilde de Gaiolà, Paula Font i Francesca Simon. Entre murs antics i racons poc coneguts del barri, descobrirem els vestigis i les històries que expliquen el seu origen.

  El recorregut continuarà pel passatge de Maiol, testimoni de la formació d’aquest antic teixit urbà, i culminarà a l’interior d’illa de les Treballadores de la Numax, on recordarem un episodi emblemàtic de lluita obrera durant els anys de la dictadura i la lluita veïnal més recent. 

  Una oportunitat per mirar el barri amb uns altres ulls i per reconnectar amb la seva història col·lectiva.

 Activitat gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria fins 23 d’abril a:

comissiomemoriapoblet@gmail.com 

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet – Sagrada Família


CRÒNICA XERRADA HOSPITAL DEL PUEBLO

   El passat dijous dia 19 vam poder escoltar una xerrada sota el títol de “A la recerca de l’Hospital perdut. Hospital del Pueblo al barri del Poblet 1936-1939” a càrrec del doctor Carles Hervás i Puyal. El ponent és doctor en Medicina i especialista en Anestesiologia, així com doctor en Història. Les seves línies de recerca com a historiador s'han orientat cap a la Història de la Medicina i l'estudi de la sanitat a Catalunya durant la República, la Guerra Civil i la postguerra. 

Fotografia Josep Maria Padullés

   El Doctor Hervás va dividir la seva conferència en dos blocs. En el primer va detallar el procés de recerca de la seva investigació sobre l’anomenat “Hospital del Pueblo”, i en el segon va aprofundir sobre la història d’aquest i la seva evolució fins als nostres dies, així com la localització d’altres centres hospitalaris durant la guerra civil.

Fotografia Josep Maria Sans

  L’inici de la seva recerca -duta a terme amb moltes dificultats degut a la poca documentació existent- va ser la troballa de la següent foto, en la que es veuen llits d’hospital dins d’una capella, amb les sigles CNT a la paret del fons.

Fotografia extreta del llibre “La xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil” de Carles Hervás

La fotografia en qüestió li va cridar l'atenció mirant un llibre sobre hospitals de guerra a Catalunya i es va preguntar sobre la localització de l’edifici. Les seves investigacions el van dur a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de la CNT i allà va aconseguir un número de la revista “Umbral” on hi havia un reportatge sobre “Un hospital del Pueblo” amb la fotografia, però tampoc allà es deia el lloc exacte on es trobava.

Continuant amb la recerca, a través del diari “Solidaritat Obrera” va descobrir que hi havia un hospital al carrer de Provença 388, a la cantonada amb Roger de Flor, en ple barri del Poblet.  Però El Doctor Hervás volia esbrinar què s’hi ubicava en aquell indret abans de la guerra i va trobar que estava l’Orfenat de Sant Josep gestionat per un orde religiós i que el 1909, durant la Setmana Tràgica, va ser cremat i després restaurat per en Enric Sagnier.

FotosdeBARCELONA.com

   Per les fotografies de la Kati Horna [i], una important fotògrafa de guerra, tenim més d’una imatge del Hospital del Pueblo i d’altres hospitals de sang de la ciutat durant la guerra civil.

Kati Horna, Barcelona. Hospital del pueblo. Marzo de 1937. Fundación Rafael Botí

Gràcies a la conferència ens hem pogut fer una idea del funcionament dels hospitals durant la guerra. Pel que sembla, els primers dies es van omplir els hospitals existents, i per això se'n van habilitar altres espais, molts d’ells dependents d’un partit polític o un sindicat. La CNT gestionava molts d'aquests recintes. Un cop passats els primers dies de la guerra, molts d’aquests hospitals recents, van passar a funcionar com a dispensaris i policlíniques amb metges de diferents especialitats, on s’atenia a la població civil, en especial a l’afiliada als sindicats. També ens ha parlat dels costos d’explotació d'algun d’aquests centres, del personal amb què comptaven -molts metges i infermers vivien al barri- i els serveis que s'oferien.

Pel que fa als metges, durant aquella època, se’ls exigia d’estar sindicats i la majoria ho estaven a la CNT. Un cop finalitzada la guerra, molts van haver d’exiliar-se i alguns dels que es van quedar van patir represàlies per part del nou règim.

També el conferenciant ha pogut constatar l'existència d’altres hospitals de sang a la nostra ciutat:

1- Hospital de Gràcia. Al que era el Col·legi de Sant Josep de les Carmelites al carrer Gran de Gràcia 236, que va passar d'Hospital de sang a dispensari.

2- Hospital de Sang al Poblenou, a la Rambla del Poblenou 76, després hospital del Barri.

3- Hospital Central de la CNT, al carrer de Consell de Cent 393, al Col·legi de les Germanes de la Inmaculada Concepció. 

Per concloure l'exposició, el doctor Hervás ens ha explicat que en acabar la guerra civil l’edifici de l'Hospital del Pueblo va passar novament a mans de la Congregació de les germanes de la Sagrada Família, fins al 1961 quan Antonio Valt, fundador de l'Editorial Herder, el va comprar i li va encarregar a l’arquitecte Josep Ribas González la seva transformació tot respectant els murs però, modernitzant la façana. El 1973 es van afegir quatre plantes i al 2014, el Goethe-Institut va llogar tres plantes.

Foto Google Maps

 Durant tota la xerrada s’han mostrat diverses fotografies que han il·lustrat les explicacions del conferenciant i que, al mateix temps, van ser fonamentals en el seu procés d’investigació.

Fotografia Carmen Dobaño

Va ser una xerrada molt interessant i amena que ens ha apropat a una realitat desconeguda d’un aspecte de la nostra història. Ara caminant pel nostre barri i per la nostra ciutat de segur que pararem més atenció als edificis que potser amaguen una altra història que espera ser rescatada.

Agraïm molt sincerament la tasca d’investigació del doctor Carles Hervás que contribueix a completar un puzzle amb moltes peces perdudes.

Carmen Dobaño

Novembre 2025

TAULA RODONA: ANTIFRANQUISME I MOVIMENTS VEÏNALS A L’EIXAMPLE

Divendres 14 de novembre de 18:30 h a 20 h 

Taula Rodona: ANTIFRANQUISME I MOVIMENTS VEÏNALS A L’EIXAMPLE.

Lloc: sala de plens Seu del Districte de l’Eixample. C/ Aragó  311

Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort del dictador, i fruit d’un treball col·laboratiu de les entitats d’estudis del Districte de l’Eixample i la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana), la Comissió de Memòria Històrica participa en l’organització d’aquesta TAULA RODONA, moderada pel periodista i historiador Enric Calpena, que reuneix a cinc representants protagonistes del moviment veïnal dels diferents barris de l’Eixample.

L'objectiu és fer una radiografia de com la militància política, sindical i veïnal de finals de la dècada dels anys setanta i començament dels anys vuitanta del segle passat, va contribuir a accelerar el final del règim franquista.

La representant del Poblet-Sagrada Família serà la Sra. Marina Comellas vinculada a l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família des del 1974 i amb un bagatge farcit de vivències personals d’aquell període que tindrem l’oportunitat de recordar.

Activitat gratuïta i sense reserva prèvia, vine 15 minuts abans. L’aforament és limitat.

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família 

CRÒNICA SEGONA PASSEJADA PEL POBLET

Fa uns dies, amb motiu de la Festa de Tardor del barri, vam dur a terme una segona passejada al llarg de límit nord del Poblet que fa frontera amb l’actual barri del Camp de l’Arpa del Clot, tot descobrint passatges, edificis i altres curiositats que encara es conserven.

Dos companys de la comissió varen fer de guies tot explicant els detalls dels indrets previstos en el mapa de l’itinerari que segueix:

Els llocs objecte d’explicació van ser:

1. Plaça d’Henry Dunant. Lloc de sortida que destaca per haver-se construït en terrenys de la família Xifré i ser el punt de confluència de 4 dels 22 passatges inventariats del barri.


Jardins Plaça Henry Dunant

 

2 i 3. Passatges de León i de Pau Hernández, que conserven encara les seves casetes de planta baixa que conformen una trama triangular que es va encaixar perfectament entre el desaparegut Torrent de Milans i el camí d'Horta.


Interior dels passatges León i Hernández

4. Passatge de Vilaret. És l’únic passatge que travessa en diagonal dues illes del nostre eixample, i que en el seu tram comprès entre els carrers de Provença i Mallorca, deixa a un costat una escola pública i un esportiu municipal, abans ocupats per l’antiga SAFA (1907-1973); i al costat de c/ Mallorca i c/ Castillejos una residència geriàtrica, abans ocupada per les instal·lacions del desaparegut cinema-discoteca Versalles / Barsalles (1927-1997).

5. Passatge de Bofill. Obert al voltant del 1886 en terrenys propietat de la Sra. Josefa Serra, esposa del Sr. Bofill. Inicialment, el travessava el camí d’Horta, però a partir dels anys 50 es va allargar fins al c/ Lepant. Conserva molt pocs vestigis antics, però sí que es pot veure encara en una paret d’un dels edificis l’anella que servia per lligar els cavalls.

6. Bar Neutral.  Nom de l’antic bar “La Martinensa” fundat a finals del segle XIX i que va canviar de nom per tal d’allunyar-se de la brega política que hi havia al barri a principis del segle XX i protagonitzada principalment per la proximitat del Centro Obrero Republicano Radical del Poblet, seguidors d’Alejandro Lerroux.

7. Balcons de Barcelona. Un mural testimoni de la campanya “Barcelona posa't guapa” inaugurat el febrer del 1992, i que simula una façana amb balcons on apareixen personatges vinculats amb la història de Catalunya.


Balcons de Barcelona


 Els assistents, que van omplir l’aforament disponible, van respondre una enquesta, on un 65% va dir de viure al barri, i un 25% d’haver-hi nascut, la qual cosa ens fa pensar que donar a conèixer la història local del Poblet té recorregut, i la intenció és de continuar-ho fent.


El grup a la plaça Pablo Neruda

CMH

Octubre 2025

 


ANNEX 

amb algunes cites relacionades amb els indrets de la passejada:

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/04/el-passatge-de-vilaret-una-aproximacio.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=vilaret

https://catalunyaplural.cat/ca/la-resistencia-invisible/

https://www.pladebarcelona.cat/2014/03/15/faustino-leon-i-pau-hernandez/

https://beteve.cat/economia/bar-neutral-classic-sagrada-familia/

https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/mural-famosos-sagrada-familia-barcelona-gaudi-macia-629003/

 

 

 

 

 

CLUB DE LECTURA “EL TEMPLE DELS POBRES”

Amb motiu de la celebració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, l'Ateneu de El Poblet, a través de les comissions de Memòria Històrica i de Cultura, han organitzat un club de lectura sobre l'obra de l'escriptor Alfred Bosch titulada “El temple dels pobres” [I]. 

La idea del llibre i de la mateixa activitat no és per exalçar ni la figura del gran mestre Gaudí ni la seva gran obra arquitectònica, sinó més aviat per destacar la gran tasca que la gent del barri del Poblet van aportar a la realització d'aquest monument. Recordem que alguns van arribar a ser els models per a la construcció de les diverses estàtues que embelleixen la façana del naixement del temple [II].

Les èpoques que es recullen en aquest llibre van des de la fatídica “Setmana Tràgica” fins a l’acabament de la “Guerra Civil”. Aquest període històric va ser especialment convuls a Barcelona, ​​i va suposar l'arribada al nostre barri de treballadors que en bona part van treballar en la construcció del temple. Molts es van quedar com a residents al barri i els seus fills i néts encara formen part del nostre veïnat.

La situació polític social d'aquestes èpoques va ser realment agitada, ja que es barrejaven elements subversius que pertanyien a diferents organitzacions polítiques i sindicals que feien la vida quotidiana complicada. Tot això es veurà al llarg aquesta activitat, cosa que farà molt interessant un repàs a aquesta història viva de la nostra ciutat. Convidem al públic en general que en participi, la inscripció es pot veure al cartell que s'ha preparat respecte a aquesta activitat i que mostrem a continuació.

Per participar en aquesta activitat, cal apuntar-se prèviament a la següent adreça electrònica:

 comissioculturapoblet@gmail.com. 

Constarà de les següents sessions:

  • Dia 21 d'octubre a les 19 h, serà la presentació de l'activitat i el lliurament d'una guia per a poder fer la lectura del llibre. També en aquesta sessió es farà la reserva d'un exemplar del llibre que la Biblioteca de la Sagrada Família té reservada per a aquesta activitat.
  • Dia 25 de novembre, a les 19 h els participants en aquesta lectura comentaran les parts del llibre que hagin llegit amb els representants de les comissions de l'Ateneu que han organitzat l'esdeveniment.
  • Dia 27 de gener a les 19 h els participants d'aquesta lectura es tornaran a reunir per poder comentar la totalitat de l'obra. A aquesta reunió assistirà l'autor el Sr. Alfred Bosch, que respondrà les preguntes que se li facin.

Un cop acabat aquest club de lectura, la Comissió de Memòria Històrica organitzarà una xerrada amb l'autor del llibre, Sr. Alfred Bosch, d'aproximadament una hora i mitja, on ens comentarà tota la narració, la història de l’època i la seva implicació amb el temple de la Sagrada Família. Aquesta xerrada es durà a terme el dia 18 de febrer del 2026 a les 19 h. 

Pau Martínez

Comissió de Memòria Històrica

 



[I] https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/07/antoni-gaudi-vei-del-poblet-1883-1926.html

[II] https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/09/la-meva-avia-i-la-facana-del-naixement.html