Llarg i en diagonal. És aquesta la característica pròpia d’aquest passatge que de mar a muntanya va del carrer de València fins al carrer de Provença, i que va ser obert l’any 1876 en terrenys propietat del Sr. Miguel Ferrer i Vilaret (1823-1883).
En el llibre “Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona” (1), s’hi diu que el passatge rep el nom de la Sra. Antònia Vilaret i Ojeda (1803-1886), en qualitat de propietària d’una part dels terrenys que foren d’Antoni de Magarola i d’Ardena, però això no és ben bé així doncs segons consta en la sol·licitud d’obertura presentada, el 10 d’octubre de 1876 a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, la propietat era de son fill Miquel Ferrer i Vilaret.
Font Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM), expedient 0096_00_1876
En el plànol geomètric d’en Pedro Moreno de l’any 1871, que segueix més avall, i al que s’hi ha superposat el plànol d’en Cerdà, s’observa que el futur passatge s’acabaria obrint al llarg de la parcel·la 244, que en aquell moment era propietat de la vídua d’Antoni de Magarola, segons ho detalla el mateix Pedro Moreno (1819-1882), veritable especialista en planimetria cadastral i estadística territorial.
Superposició Trama Cerdà amb plànol P.Moreno. Font Arxiu Històric Poblenou (AHPN) i APROPAT
D’altra banda, el 5 de juny de 1875 (2) el Sr. Miquel Ferrer i Vilaret va sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals que li autoritzés a denominar el carrer núm. 43 (actual Castillejos) amb el seu nom, atès que ja havia urbanitzat els terrenys de la seva propietat d’acord amb el plànol que acompanyava la seva sol·licitud. A l’esmentat plànol s’hi pot observar també que el passatge encara no estava ni dibuixat i, en canvi, sí que hi constava a la part baixa de la dreta un anomenat “camino para los carruajes”, que acabaria coincidint amb el primer tram del futur passatge que comença pel carrer de València.
Font Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM)
Tots aquests antecedents reforcen la idea que el Sr. Ferrer, matalasser del c/ Sant Pere Més Baix, ja era abans del 1876 un propietari important de la zona, tant és així que l’any 1868 va atorgar testament (3) nomenant a sa mare “hereva universal usufructuària” de tots els seus béns, i que en morir l’any 1883, l’escriptura (4) del seu inventari d’herència tenia prop de 100 pàgines amb moltes propietats al terme de Sant Martí de Provençals.
El que no hem aconseguit esbrinar és per què el passatge es va batejar amb el cognom de la seva mare, i en quin moment precís es va acordar així, atès que en casos d'altres passatges, com els de Gaiolà, Mariné o Maiol, el nom del passatge coincidia amb el primer cognom de la propietària o propietari del terreny.
Un cop obert el passatge, la primera sol·licitud de construcció d’una casa és del 28 de gener de 1877 (5), i correspon al Sr. Vicente Jordan. La darrera és del 28 de setembre de 1896 (6), uns mesos abans de ser agregat Sant Martí de Provençals a Barcelona, i correspon al Sr. Juan Bertran. El Sr. Miguel Ferrer també hi construiria dins d’aquest període, segons hem trobat documentat, unes tres cases per a ser destinades a l’arrendament.
Per entendre el traçat en diagonal del passatge, ens fixarem en el mapa cartogràfic de 1890 de Josep M. Serra, on s’observa com el Torrent de Milans desemboca en la confluència de l’antic camí d’Horta amb el Passatge (7).
Mapa parcial cartogràfic 1890 d’ en Josep M. Serra. Font : institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L’antic camí d’Horta era un dels camins que travessava Sant Martí de Provençals, per a comunicar Barcelona amb el municipi independent d’Horta, annexionat a Barcelona l’any 1904 (8), i els solars i les cases que s’hi van construir al seu voltant s’hi alineaven d’una manera perpendicular o paral·lela, i això explica la raó per la qual el passatge Vilaret amb el seu traçat en diagonal busca la perpendicularitat amb el camí d’Horta.
I pel que fa a la llargada d’aquest passatge que contrasta amb la dels passatges Mariné, Gaiolà, Conradí i Maiol, relatats anteriorment també en aquest mateix blog, potser respon més aviat a una acció aprofitadora del terreny consentida per la Comissió de l’Eixample que feia equilibris per a respectar el pla urbanístic dissenyat per Ildefons Cerdà.
Un cop feta aquesta aproximació a l’origen del passatge, en un pròxim article ens centrarem en la seva evolució a partir de la memòria oral que hem pogut recollir conversant amb diferents veïns.
Josep Maria Sans i Aldomà
Abril 2025
Notes
(1) Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, 1996. Jesús Portavella. Ajuntament de Barcelona, 1997, pàg. 510
(2) Expedient 067_02_1875 (Miguel Ferrer). Arxiu Municipal Districte Sant Martí
(3) Arxiu Històric Protocols de Barcelona. AHPB, 1348/18, pàg. 1203
(4) Arxiu Històric Protocols de Barcelona. AHPB, 1348/67, pàg. 1667, 1760
(5) Expedient 1063_00_1877 (Vicente Jordan). Arxiu Municipal Districte Sant Martí
(6) Expedient 0102_00-1896 (Juan Bertran). Arxiu Municipal Districte Sant Martí
(7) Pere Cowley / Blog Pladebarcelona 2017
http://pladebarcelona.cat/2017/06/29/milans/
(8) El Pou, 2011, Memòria dels Barris
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/07/horta-es-converteix-en-poble-iannexio.html