Potser molts dels qui llegiu aquest article no sabeu massa bé on es troba aquest passatge que en deien de Coradino, on la senyora Júlia, la nostra veïna del Passatge de Mariné, hi havia nascut. Ella, a qui veiem en la foto de joveneta, a la dreta, amb una amiga davant de casa seva, no entenia per què ara es diu Passatge de Conradí i es preguntava per què li havien canviat el nom i qui era aquest Conradí [1].
Qui era Coradino-Conradí?
Era el rei Conrad II de Sicília, V d'Alemanya i III de Jerusalem, nat el
1252 i mort el 1268, molt jove, amb setze anys, raó per la qual alguns li diuen
Conrad el Jove o directament el diminutiu, Conradí. El veiem acompanyat del seu
amic Frederic de Baden en una escena de caça amb falcó, a la dreta, en una il·lustració del Còdex Manesse [2].
El 1262 se celebra a Montpeller el matrimoni entre l'Infant Pere, fill de Jaume I el Conqueridor i Constança, filla de Manfred I de Sicília. Amb el temps l'Infant Pere esdevé el rei Pere III el Gran, que regnà entre 1276 i 1285. Constança i Conradí eren néts de diferents matrimonis de l'emperador Frederic II el Gran i, per tant, cosins. Carles d'Anjou, germà del rei de França, aspirant a tenir el seu propi regne i amb el suport del papat, va lluitar i vèncer primer el pare de Constança, Manfred, el 1266 i després el seu cosí Conradí el 1268.
Carles d'Anjou, menystenint els drets a la corona de Conradí, va organitzar
un judici ràpid i el va sentenciar a mort. Ell i el seu inseparable amic
Frederic de Baden van ser degollats a la plaça pública de Nàpols, on van ser
ajusticiats també alguns dels seus partidaris més pròxims. La llegenda diu que, ja al cadafal, Conradí va llençar el seu guant a la multitud demanant que el fessin
arribar a Pere III d'Aragó perquè vengés la seva mort.
Els sicilians no estaven contents amb el govern de Carles d'Anjou i, a
Palerm, el 31 de març de 1282, dia de Pasqua, al so de les campanes, van
aniquilar a quants soldats francesos van trobar (és el que es coneix com a
Vespres Sicilianes) i van oferir la corona de Sicília a Constança i a Pere III.
Així comença la expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània fins arribar
a la creació del Ducat d'Atenes i Neopàtria.
Conradí, amb el seu gest demanant venjança de la seva mort a Pere III
d'Aragó i a la seva cosina Constança, és l'artífex involuntari d'aquesta
expansió. Té doncs, tot el sentit que el seu nom tingui un reconeixement a l'Eixample.
Carrer-Passatge Coradino-Conradí
El que es deia carrer de Coradino està entre els carrers de Sicília i de
Sardenya, i molt pròxim al carrer de Nàpols, una geografia que té a veure amb
el seu regne i la ciutat on va trobar la mort. 
Font: Google Earth
Ildefons Cerdà havia projectat que tots els nous carrers de l'Eixample en lloc de nom tinguessin un número, cosa que a l'Ajuntament de Barcelona no li devia semblar prou bé, i hi va posar remei encarregant a Víctor Balaguer, Cronista de la Ciutat des de 1852 [3], l'estudi dels noms de tots els carrers de la Ciutat Vella i en proposés de nous per als carrers que s'obririen després d'enderrocar les antigues muralles. El 1865 i 1866 Víctor Balaguer publica en dos volums "Las calles de Barcelona" on investiga sobre la raó de ser dels noms presents i informa dels noms que portaran els nous carrers. Segons ell, dels noms que va proposar, alguns li van ser admesos i d'altres no.
Un dels interessos temàtics a l'hora de triar els noms va ser el de les
gestes medievals de la Corona d'Aragó: els
cronistes, els almiralls i els territoris que formaven part o que hi estaven
vinculats. En aquest llibre, en castellà, no es proposa com a nom de carrer Coradino,
però sí que trobem el seu nom dues vegades, una en cada volum, la primera
davant la sepultura de la reina Constança de Sicília en el desaparegut convent
de Sant Francesc: "Se llamó en el mundo Constanza y fue esposa de Pedro
el Grande, siendo hija de Manfredo de Sicilia el destronado y prima de Coradino
el degollado" [4]. En la segona quan escriu sobre un nou carrer de l'Eixample: "Roger de Flor,
tal era su nombre, había nacido en Brindisi y era hijo de uno de los más
ardientes partidarios de Conradino el Degollado". El nom és diferent en cada volum, en el primer és Coradino i en el
segon Conradino. És un error tipogràfic? Era indiferent que posés un nom o
altre? Va ser posat conscientment a cada
volum l'un o l'altre ?
Víctor Balaguer coneixia la història, havia publicat entre 1860 i 1863 "Historia
de Cataluña y de la Corona de Aragón" on llegim referint-se al pare de
Conradí, Conrad IV: "Conrado
murió en 1254 dejando como sucesor en el trono a un hijo único que tenía
entonces solo dos años y su mismo nombre, y al que la historia llama Conradino
por su juventud" [5].
El 1879 Víctor Balaguer publica
"Noves Tragèdies", quatre obres curtes en un sol acte, escrites
en vers i en català. En una d’elles
"Lo guant del degollat", llegim:
"Si hi ha pel mon un cavaller que puga / venjar d' En Conradi la mort inicua, /
que aquell el guant del degollat reculle, / digué. I son guant volaba per los aires, /.
i encar tantost no havia tocat terra,/ quan ja saltava; del coltell ferida, /
pel cadafalch sa testa ensangrentada."[6]
Víctor Balaguer quan escriu en castellà ens parla de Coradino i de
Conradino, sembla que indistintament, mentre que en català ens parla de
Conradí. En castellà les dues grafies varen ser comunes des de les primeres
publicacions el s.XVI. En català des de
la segona meitat del s.XIX coexisteixen Conradí i Coradí.
Del Carrer-Passatge que ens ocupa sabem per documents escrits que ja existia com a "Calle de Coradino" com consta en un informe sobre la epidèmia de verola del 1883 i la de còlera el 1885: "Y en la calle de Coradino nº 31, piso 2º, inmediata al campo de Grassot de la villa de Gracia, murió el 4 de Agosto un hombre llamado Gabriel Magro, procedente de Barcelona..." [7]. Sembla ser que el passatge és més antic que el Pla Cerdà, possiblement d'entre 1830 i 1855, i que es va respectar el seu traçat perquè estava en consonància amb la retícula cartesiana del nou Eixample, tot i que Cerdà no tenia prevista l'existència de passatges [8].
Si prenem com a data de referència el 1855, data en que encara no estaven decidits els noms per als futurs carrers de l'Eixample, no sabem si el carrer portava un altre nom o bé que ja es deia carrer de Coradino. Així arribem a pensar quin ressò podia tenir el nom de Coradino en aquells moments, i per entendre-ho, ens hem de capbussar en el context històric, literari i artístic del s.XIX, especialment la primera meitat.
Rosa Capell González
Maig 2023
[1] La senyora Júlia Montins Riera, nascuda al Passatge de Coradino i que ens va deixar el gener de 2022.
[2] El Còdex Manesse és un manuscrit medieval que va ser copiat i il·luminat a Zuric entre 1305 i 1340.
[3] Víctor Balaguer "Bellezas de la Historia de Cataluña" Imp. Narciso Ramírez, Barcelona 1853. En el pròleg l'Alcalde Corregidor Santiago Luis Dupuy i el Secretari Manuel Duran y Bas, corroboren el nomenament a data 6 de novembre de 1852.
[4] Víctor Balaguer "Las calles de Barcelona" Ed. Salvador Manero, 1865, Volum 1 pàg. 313, Vol. 2, pàg. 253.
[5] Víctor Balaguer, "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón", obra en cinc volums publicada a Barcelona per Ed. Salvador Manero entre 1860 i 1863.
[6] Víctor Balaguer havia escrit "Tragèdies" el 1876. "Noves Tragèdies", Imprenta de la Renaixença, Barcelona, 1879.
[7] Joaquim Teixidor i Sunyol (Gimbernat, 2011 (**) 56, 195-245) "Una epidemia de cólera en 1885".
[8] Miquel Corominas i Ayala a "Orígenes del Ensanche de Barcelona: suelo, técnica e iniciativas", Vol. 5 de "Col·lecció d'Arquitectura". UPC, Barcelona, 2002, dona les dates del naixement del carrer de Coradino.
