Amb aquest article encetem un recull de converses amb veïns, que ens relataran els seus records personals amb la finalitat d’augmentar la memòria col·lectiva del nostre barri.
Marta, d’on ve això de “l’escala dels safaretjos”?
Els teus pares eren nascuts al Poblet?
El meu pare (Amadeu) va néixer al C/ Sicília 207, amb ascendents de Constantí (Tarragonès), mentre que la meva mare (Josefina) era nascuda a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), i va venir al Poblet amb 12 anys per a viure a casa de son germà, en Mateu Canals, que regentava la botiga familiar de bacallaneria del carrer de Sicília 278, xamfrà amb València.
Bacallaneria
c/ Sicília 278 (a l’esquerra) i Farmàcia Urgell a la dreta. prinicipis segle XX. Fons familiar de
Marta Sarrà.
Què ens pots explicar de les teves vivències a la
bacallaneria?
La bacallaneria del c/
Sicília la va fundar el Sr. Urgell -conegut com el General- que també ho era de la Farmàcia Urgell, ubicada al
mateix xamfrà.
Resulta que, arran dels
fets de la Setmana Tràgica, la bacallaneria va ser requisada i el Sr. Urgell
-molt empipat- va decidir arrendar-la, i és així com el meu oncle (que tenia una parada de bacallà al mercat del Ninot) se’n va fer càrrec, ajudat per la seva
esposa (Lola) i la seva germana soltera (Ramona). Tot això devia succeir al
voltant del 1910.
A principis del segle XX
i més endavant, el barri tenia un component obrer important, amb moltes dones
treballant a les fàbriques properes, el que va fer que les bacallaneries i les
botigues de llegums cuits fossin la solució per a molts àpats ràpids i
econòmics.
La bacallaneria, a part
de botiga era també habitatge i va esdevenir la casa pairal que acollia els
parents de l’oncle Mateu, que venien a buscar oportunitats de treball a la
ciutat. Era un home molt treballador i el recordo trossejant el bacallà al
carrer assegut en un tamboret davant el piló de fusta.
Jo també m’hi vaig
incorporar com a dependenta l’any
1975, fins que l’any 1981 vàrem traslladar la botiga una mica més enllà, al c/ València número 397; a partir
d’aleshores passà a denominar-se “Bacallaneria Marta”, fins que em vaig
jubilar l’any 2002. Cal dir que en conservo un molt bon record i em va permetre
conèixer a molta gent.
La Marta amb la seva mare a la Bacallaneria nova (1981). Fons Marta Sarrà
Quins records tens dels voltants de la bacallaneria?
Recordo molt especialment que pels anys 50 del segle passat, les Festes Majors que es celebraven al c/ Sicília duraven tota la setmana, amb tancament total del carrer entre València i Mallorca. No hi faltava l’envelat amb les seves llotges, pista de ball i bones orquestres, i sempre amb molta presència de gent dels barris del voltant.
Entrada a l’envelat,
c/ Sicília (1952). Fons Marta Sarrà
Família Sarrà en una llotja de l’envelat (1952). Fons Marta Sarrà
Font
(c/Sicília 276), 2023. JM Sans
http://www.autobusesbcn.es/lineas/t60.html
Què en saps del
Club Esportiu Europa?
Doncs que es va fundar l’any 1907 als baixos de l’edifici del c/Sicília 290, entre d’altres per l’amo de la rellotgeria Rius, ubicada en una botiga de la mateixa finca. Va tenir molts seguidors al barri, doncs jugava a la primera divisió, i tenia com a rival el Barça.
Placa Fundació C.E. Europa (c/Sicília 290). 2023. JM Sans
El meu oncle Mateu i el
Sr. Rius van estar a la Junta Directiva del Club durant un temps, i els inicis
de l’equip van ser en un descampat prop de la Sagrada Família.
Camp
del CE Europa (1915). Frederic Juandó. https://www.eldiario.es/
2021
Saps alguna història més del c/ Sicília?
La meva àvia m’explicà que
en el número 284 hi havia hagut el local del “Centro Republicano Radical“
d’Alejandro Lerroux [1]. El local abans es coneixia com "Can Pau”, i més endavant a la
postguerra hi hagué el bar “Tío Pepe”.
Parla’m del nom i dels límits del Poblet.
Ignoro d’on ve el nom de
“Poblet”, però sí puc dir-te que aquesta denominació va seguir present entre el
veïnat encara després del 1939, i
potser es diu així perquè en el seu inici era una barriada molt petita de cases
baixes.
Quant als límits, pel
que havia sentit de la meva àvia, anava del c/ Nàpols a Marina, tot i que el
rovell de l’ou estava als carrers del mig (Sicília i Sardenya); el carrer
València feia de carrer Major, el tram de l'actual Av. Diagonal, entre Nàpols i Sardenya, és coneixia com a “Rambleta del Poblet”, mentre que la fita que separava Sant
Martí de Barcelona estava ubicada a Nàpols-València-Diagonal, on hi havia els
burots [2].
A la part del carrer Marina-Diagonal hi havia un descampat conegut com el “convent
dels gossos”, on s’hi enterrava els gossos que morien pel carrer, i on
posteriorment s’hi construiria l’escola Ramon Llull.
El Carrer València dius que era el carrer major, per què?
Entre altres raons perquè hi passaven els tramvies, hi havia moltes botigues, i tocant al c/ Nàpols hi havia el Cinema Trianon (1917-1968)[3], on pels voltants de 1950 la mainada, per un preu baratet, hi podíem anar a veure dues pel·lis i el NO-DO. Això sí, havent carregat de cacauets abans d’entrar-hi a la barraqueta que hi havia enfront del cinema.
Foto Cinema Trianon (c. 1920). http://barcelofilia.blogspot.com/
Què més recordes del carrer València?
Foto del conegut com a Forn blanc (c/València 416). C. 1970. https://vptmod.blogspot.com/2015/08/
També recordo l’activitat de la “Cooperativa La Economía Obrera”[5] (c/ València 383) de caire republicà, on el meu pare hi va treballar de cambrer després de la guerra civil i que acollia moltes activitats (dansa, teatre, bar, ball, grups de cantaires, etc.).
Molt bé Marta. Potser que ho deixem aquí, no sense abans agrair-te
aquesta bona estona que ens has dedicat.
Josep Maria Sans.
Abril
2023
[3] Segons el blog Barcelofilia: “amb l'arribada del nou ordre imposat pels
guanyadors de la Guerra Civil, les autoritats van obligar a canviar el nom de la sala. De
Trianón es va passar a Triana, en un intent de buscar un nom el més semblant
possible.”
[4] Era obra de l’arquitecte i vitraller Jeroni F.
Granell, autor dels vitralls del Palau de la Música, Hospital de Sant Pau o
Casa Navàs (Reus).
https://www.enciclopedia.cat/el-modernisme/jeroni-f.-granell-i-manresa-de-larquitectura-al-vitrall
[5] Surt citada en l’adreça indicada dins l’opuscle “Cooperatives
1842-1939/ BCN” del Museu d’Història de Barcelona; novembre 2012.