Entrevistem a Sor Mercè, monja i mare superiora del Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet, una escola que es va fundar l’any 1909 al carrer Provença nº 389, Barcelona.
Fotos extretes de la pàgina Web del centre escolar
actual. La primera fotografia és del carrer Provença i la segona del carrer
Sicília
Quan va néixer, Sor Mercè, i què la va fer entrar al
Patronat de les monges del Poblet?
Neixo
al barri del Poble Sec l’any 1944 en plena postguerra. Arribo a l’escola del
Patronat del Poblet procedent de les Filles de la Caritat de St. Vicens de Paul
el dia 10 d’agost de l’any 1969 tot just
quan surto del preparatori per ser monja.
Com era el barri quan vostè arriba per
primera vegada?
El
Poblet era un barri de veïnatge i cases molt senzilles. La gent que hi vivia
era gent de classe mitja baixa i vinculades a les fàbriques que hi havia pel
voltant del carrer de la Indústria.
Recordo
que les cases eren baixes menys alguns edificis del voltant de l’escola que ja
hi eren, també hi havia un taller de cotxes on ara hi ha el supermercat Caprabo
(carrer Provença nº 385) i a la mateixa vorera es trobava una vaqueria que era
la que abastia de llet a l’escola. Hi ha hagut molts canvis pel que fa les botigues.
A la Plaça de la Sagrada Família encara hi havia trams amb llambordes. La vista
des de dalt del terrat del Patronat era molt bonica.
La gent
del barri en aquell moment deien que baixaven a Barcelona quan es volia anar al
centre de la ciutat i confirmo que hi ha gent gran d’avui en dia que encara ho
diu.
Per què rep el nom de l’escola del Poblet?
El 1904
el seminarista Ramón Balcells Masó que era el “Prefecto del Catecismo de Niñas” a la barriada de la Sagrada Família
popularment anomenada “el Poblet”,
observant que després de fer la Primera Comunió les nenes no tornaven a
assistir a la Catequesi per no tenir un organisme adequat, va concebre la idea
de donar continuïtat de formació i temps de lleure en una Escola Dominical
(estructura educacional que ensenya la bíblia i doctrina fins els 12 anys) [i].
L’inici
del centre educatiu es funda el 1906 i el fet que cada vegada venien més
alumnes a fer estudi en uns locals al
carrer València que eren de lloguer, Mossèn Dr. D. Ramón Balcells Masó, sent
ara fundador del Patronat, compra uns terrenys molt barats al carrer Provença 389
(entre els carrers Sicília i Nàpols) perquè en aquell moment eren als afores
del centre de la ciutat de Barcelona i així
poder fer aquesta escola. En aquell moment ja havia nascut l’Eixample però aquest indret eren terres de l’antic
poble de St. Martí de Provençals i aquesta zona era anomenada El Poblet. És per
això que l’escola pren el nom del lloc.
Els
primers dos anys, malgrat les dificultats, s’inicia l’escola diürna l’octubre
del 1906 i l’escola nocturna al maig del 1907. Totes dues van ser gratuïtes i
van anar a càrrec de mestres seglars 1.
Per
poder exercir la tasca educativa en els nous locals, Mossèn Dr. D Ramon
Balcells Masó va delegar a la Companyia de les filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paul o Germanes de la Caritat
l’inici del centre educatiu que s’inicia l’any 1909. L’escola, amb els anys, s’acabaria anomenant escola Marillac.
Com era i quin objectiu tenia el Patronat de
les monges del Poblet?
L’escola
del Patronat era la més pobra del barri, per fills de famílies treballadores.
Es cobrien les necessitats educatives de les dones per millorar laboralment i
d’esperit. Els nens i nenes treballaven a les fàbriques tal com el sistema
demanava, però calia protegir les nenes donada la seva vulnerabilitat i donar
oportunitats d’estudi per millorar.
Era una
escola de nenes encara que hi participaven nens, que venien a l’escola fins que
feien la primera comunió. Anys més tard, els nens feien el parvulari fins els
cinc anys i passaven a l’escola de capellans de la zona.
En
aquells temps l’escola s’obria a les 7 del matí i tancava la porta a les 10 del vespre. Una de les missions de
l’escola era acollir i educar a les noies treballadores quan sortien de
treballar. Més tard, van començar a venir les seves filles. Només es pagava una
matrícula a l’any. L’objectiu era que cap nena amb dificultats econòmiques deixessin
l’escola prematurament. Es feien tot tipus d’especialitats per ajudar-les a
trobar feina: “corte y confección”,
infermeria, secretariat, cuina, i en anys
posteriors es va començar a fer comerç.
Quines activitats es feien?
Hi
havia molta activitat de cap de setmana. Els dissabtes sempre estava molt ple.
Als matins hi havia bàsquet femení. Les vitrines de l’entrada estaven plenes de
copes. Per la tarda hi havia grups de catequesi i l’esbart. Els diumenges a les
10h del matí, el Pare Pius Tamarit dels
Claretians feia la missa a la capella on hi venia moltíssima gent. Per la
tarda, depenia de les setmanes, hi havia
teatre, cinema, reunions, danses de l’esbart... el que sempre estava oberta era
la cantina. De tant en tant es feien sortides i excursions d’un dia i anaven al
Montseny.
Què donava vida al Patronat?
Aquesta
casa en tenia molta de vida. Les activitats de lleure i la música eren molt
importants. El ballarí Cussó i una altra companya (no en recordo el nom) van
fer un esbart que va agafar molta importància i la gent els venia a veure. El
teatre també aglutinava molta gent.
Pels
vols de Nadal venien les famílies a fer el pessebre i també a preparar bosses
de menjar per aquelles famílies de l’escola que més ho necessitaven. Ara encara
venen algunes antigues famílies a fer el pessebre de la comunitat. La gent
treballadora tenia sentiment de pertinença al barri i sempre estava tot molt
ple. Feia molt goig.
Quan s’acabaven les classes fèieu activitats
a l’estiu?
Es
disposava d’una casa de repòs al poble de Sta. Maria de Palautordera. Allà és
on les monges passaven l’estiu. Al principi es feia un mes d’estada al juliol,
i venien les filles de les treballadores que anaven a l’escola. Després, amb
els anys, per tal de poder fer colònies d’estiu amb els infants, calia fer els
curs de directors en el temps de lleure, que vaig fer jo mateixa. Es feien
colònies d’estiu de 15 dies.
També
al mes d’agost hi venien senyores grans, solteres o vídues sense família. Als
terrenys del voltant d’aquesta torre s’hi van fer uns apartaments on s’hi
allotjaven famílies que havien millorat econòmicament per estar a prop de les
activitats que s’hi feien. Abans de la guerra la gent hi anava a recuperar-se
de la tuberculosi.
Per
poder assistir a la torre de Sta. Maria de Palautordera durant l’any, a les
famílies se’ls hi donava uns punts si es participava de les activitats de la
comunitat: eucaristia, teatre, cinema, esbart, excursions...
Encara teniu la casa de repòs de Sta. Maria
de Palautordera?
La casa
de respòs de Sta. Maria Palautordera es va posar a la venda per poder pagar els
impostos de l’escola. L’administració no va oferir gens d’ajuda a l’escola. No
va entendre que aquesta escola no era una escola concertada qualsevol, sinó que
era una escola concertada pobre.
Quina evolució ha seguit l’escola?
Del
Patronat Social Escolar de les Obreres del Poblet, va passar a dir-se Patronat
Escola Marillac, i a l’any 2021 l’escola va passar a la xarxa pública i ara s’anomena
Institut Escola Sicília.
Els
mestres que treballaven a l’escola Marillac s’han pogut quedar tots menys els
que no tenien un contracte indefinit. Ara tenim bon veïnatge amb l’escola, però
ja no és el mateix.
Jo m’he
jubilat en aquesta escola, però la pandèmia ha acabat amb el tema del
voluntariat que vaig fer durant tres anys fent reforç als nens i nenes que
feien Educació Secundària.
Sabem que vostès tenen obert un menjador
social per a la gent més desprotegida.
Sí,
donem un entrepà diari cada matí des de fa molts anys. Vam començar amb 60
entrepans durant la pandèmia perquè no hi havia res obert pels voltants i es
van repartir els entrepans durant els 365 dies sense cap problema. Hi va haver
molt respecte. Actualment es continuen donant els entrepans però se’n
reparteixen entre 25 i 30 diaris. Ha baixat la quantitat de gent perquè ara
tenen altres llocs on es poden abastir
(bancs d’aliments...).
Sor Mercè moltes gràcies per la informació i el seu temps.
I així acabem l’entrevista formal.
Darrera sorpresa!: Ja fora de l’entrevista i sortint-ne, veiem unes cartilles d’estalvi del Poblet a les vitrines i Sor Mercè ens comenta que aquestes cartilles són les que el Mossèn Dr. D Ramon Balcells Masó es va inventar per fer estalviar a les noies una part del sou mensual. Sembla ser que aquestes cartilles inicials, anomenades “Caixa Social Escolar d’Obreres del Poblet”, sota l’empara del bisbat de Barcelona, van ser l’inici del que més tard va ser la Caixa Sagrada Família i que posteriorment va ser la Caixa de Barcelona fins arribar avui en dia a CaixaBank.
Foto: Laura Ponce Alsedà
Amb Sor Mercè, ens emplacem a tornar-nos a trobar per explicar-nos el procés d’aquestes llibretes d’estalvi fins avui en dia, i verificar aquesta informació.
Laura Ponce i Alsedà
Setembre 2023
