Dimecres 28 de febrer 2024. “Més d’un segle de cinemes al nostre barri. Del TRIANÓN al PHENOMENA”
a càrrec de ROBERTO LAHUERTA
Al llarg de la seva història, la geografia barcelonesa s’ha vist esquitxada por més de 250 sales de cinema, repartides pels diferents barris de la ciutat. La seva etapa més gloriosa fou a l’inici de la dècada dels anys seixanta en que arribaren a conviure conjuntament una mica més de 160 cinemes. Sense oblidar la important funció social dels nombrosos col·legis i sales parroquials que els caps de setmana oferiren, a un bon preu, sessions cinematogràfiques per als seus alumnes i familiars.
De tots aquests locals barcelonins, uns es van anar tancant i altres han arribat fins els nostres dies, tot i què solament es mantenen en funcionament 4 locals amb pantalla única, un dels quals està situat al nostre barri, i uns altres 11 que funcionen com a grans complexos cinematogràfics, entre las dues i les tretze pantalles.
Anar al cinema, per a diverses generacions de ciutadans, es convertí en una experiència que permetia oblidar-nos dels problemes, i submergir-nos en la història que s’estava projectant a la gran pantalla, i que, en molts dels casos, aconseguia emocionar-nos.
Les sales de cinema es convertiren en un refugi, un lloc de diversió, una finestra oberta al món, i una de las poques diversions a les que es podia accedir. En moltes ocasions, s’anava al cinema sense consultar la cartellera, ja que s’estava convençut que el que es veuria a la gran pantalla seria del gust dels assistents.
A través d’imatges i documents, tornarem a recordar els cinemes del nostre barri: Trianón (Triana), Versalles, Máximo, Venus, Núria, Niza, Nápoles, Nàpols y Phenomena. També s’esmentarà algun cinema proper, pel seu interès històric. Serà un nou exercici de memòria popular que ens portarà un agradable record.
En Roberto Lahuerta va néixer a Saragossa l’any 1956, i arribà al que avui es coneix com a Nou Barris l’any 1964. Membre de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, col·labora habitualment a la revista “Arxiu”. És investigador de la història dels cinemes de Barcelona, i autor d’un bon nombre de llibres, entre els quals destaquem: “Sucedió en Pamplona” (2020), “Del Goya al Scala” (2021), “Relaciones clandestinas” (2021) i “Anécdotas de los cines de Barcelona” (2022).
Ha participat en nombroses activitats divulgatives sobre la història i activitat dels cinemes de Barcelona i els seus barris.
22 de novembre 2023: "RURALS, OBRERS, VEÏNALS. ELS PASSATGES D'EL POBLET" a càrrec de PERE COWLEY
El barri del Poblet forma part de la trama quadriculada de l’Eixample que Ildefons Cerdà va traçar a la dècada de 1850. A més, el barri està travessat per avingudes com la de Gaudí o la Diagonal.
Tot i això, a dins de moltes de les illes de cases hi trobem passatges. Sovint amb cases baixes, d’una sola planta. A vegades els passatges són atzucacs o tenen traçats estranys que trenquen amb la quadrícula de Cerdà. Fins i tot n’hi ha que estan tancats pels blocs de pisos del voltant, tot formant un nucli aïllat.
Quin és l’origen d’aquests passatges i per què n’hi ha tants en aquest tros de l’Eixample barceloní? Resseguint aquests passatges podrem descobrir una part de la història d’aquest barri, lluny de les avingudes amples i els grans monuments. Des del passatge Conradí al de León, del passatge Gaiolà al de Vilaret, del passatge Font al de Torres: és en els passatges a on s’hi amaguen molts dels vestigis del passat de la ciutat i que sovint han passat desapercebuts. Una història en petit format que ens parla del Poblet del passat però també del futur.
Pere Cowley és llicenciat en Humanitats. Fa anys que es dedica a divulgar la història de Barcelona, com a blogaire i col·laborant amb associacions per a la defensa del patrimoni de la ciutat. El que va començar com un afició ha acabat sent una feina, sobretot com a guia en museus i organitzant cicles culturals i rutes per a centres cívics i entitats veïnals.
14 de Juny 2023: "ELS BARRIS DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS I EL POBLET" a càrrec de ENRIC H. MARCH.
Amb més de 1.300 hectàrees, l’antic municipi de SANT MARTÍ DE PROVENÇALS va ser fins a l’annexió a Barcelona l’any 1897, el més extens del Pla de Barcelona, amb límits que anaven de Barcelona al Besòs i del mar al Turó de la Rovira. Aquesta considerable extensió va ser precisament la raó que va dificultar l’homogeneïtat del territori. El cens de Madoz de 1845 registra 2.444 habitants i 900 llars repartides en quatre partides: la Sagrera, el Taulat (més tard, Poblenou), el Clot i la Muntanya (que inclou el Camp de l’Arpa i el Guinardó). Descobrirem, però, molts altres nuclis de població més petits repartits al llarg de les terres martinenques, entre ells el barri del POBLET.
ENRIC H. MARCH (Barcelona, 1959), llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, exerceix de professor, crític literari, documentalista i fotògraf, i com a lexicògraf ha redactat i publicat diccionaris de la llengua. Fa recerca i divulgació de la història urbana de Barcelona i de l’oci popular a la ciutat des del segle XVIII fins a principis del XX. Ha dictat conferències en universitats i societats d’Història, Història de la Ciència i Arqueologia de Catalunya, Espanya i Colòmbia, i ha participat en diversos congressos i simposis.
A més d’autor de diversos articles i col·laboracions en revistes especialitzades i monogràfics, ha publicat els llibres L'Abans: Recull gràfic de Barcelona. El Clot-Camp de l'Arpa (1885-1979) (2015), El Rec Comtal. 1.000 anys d'història (2016), Barcelona, una ciutat de vestigis(2016), Somorrostro. Mirades literàries (2018), Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (2018), Guia del Rec Comtal (2019) i Barcelona Freak Show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939 (2021).
12 d'abril 2023: "Història Local: Reptes de Memòria". A càrrec de El POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i de la Muntanya Pelada.
Aquest grup d’estudis ens explicarà la seva llarga i exitosa trajectòria en el treball de recerca de la història local dels barris del Districte d’Horta-Guinardó, també els seus projectes més immediats, i la relació entre el barri del Baix Guinardó i El Poblet. L’interès per la història local va en augment, i la ciutat de Barcelona és una suma de petites històries locals que s’han conformat en els antics municipis independents, i que mereixen ser conegudes i divulgades.
22 Febrer 2023: “Myrurgia. De la Maja a Maderas de Oriente” Un viatge a través del perfum i l'Art-Déco. A càrrec de Rafa Burgos
La fàbrica Myrurgia ha estat el laboratori d’on han sortit perfums mítics com La Maja o Maderas de Oriente. Sota la direcció de l’escultor Esteve Monegal, qui es va fer càrrec del negoci familiar Drogues SAM l’any 1917, l’empresa va esdevenir una de les més exitoses i elegants de l’època. La sensibilitat per l’art i la publicitat de Monegal, amb el suport del seu col·laborador Eduard Jener, va fer de Myrurgia un referent de l’estil Art-Déco a Catalunya. Repassarem la seva història, i les fites més importants dins el sector de la perfumeria o la publicitat, des dels orígens i fins l’adquisició per part del Grup Puig l’any 2000.
24 Octubre 2022: “Orwell salvat a l’Hospital de Sant Pau!”. Doctora Carmen Pérez Aguado.
El 20 de maig de 1937 una bala va ferir
George Orwell al coll, mentre lluitava amb el bàndol republicà a Alcubierre, al
Front d’Aragó. La ferida tenia molt mal pronòstic. Després de transitar per
diversos hospitals del front, finalment va arribar a l’Hospital General de
Catalunya, l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on va rebre un tractament
que li salvà la vida.
8 Juny 2022: “Lluita per la Sedeta (1977-1979). Moviment veïnal per una democràcia plena”. Xavier Oller.
L’any 1977 es funda l’AAVV Camp d’en Grassot,
també l’Assemblea de la Sedeta. Es recuperen la Festa Major i les festes
populars, es lluita pels semàfors del carrer Indústria, s’ocupa La Sedeta, els
obrers de Numax ocupen la fàbrica i la posen en funcionament de manera
autogestionaria, els minusvàlids ocupen
el SEREM al c/Grassot per reivindicar els seus drets... Mentrestant, a
Barcelona, hi ha una explosió de lluites i reivindicacions i amplis sectors de
població es situaran més enllà dels pactes de l'anomenada Transició.
16 Febrer 2022: “El Col·legi Claret (1939-1975). Una escola del barri en el franquisme”. Josep Lluís Campa Planas.
El col·legi Claret és una escola que ha donat servei al barri del Poblet -entre d’altres- des de fa 150 anys. La xerrada ens aproxima a conèixer quina va ser l’actuació del col·legi Claret durant la dictadura franquista, observar com era i com va evolucionar la composició social del seu alumnat i les seves famílies, així com mostra certs elements del canvi que va experimentar el barri proper a l’escola. També els criteris, valors i missatges que es volien transmetre durant la vigència del nacional-catolicisme.
CMH