Avui conversem amb la Maria Victoria Garcia Moreno, nascuda a la ciutat de Granada l’any 1950 i veïna del Poblet d’ençà el 1972, quan es va casar amb en Josep Collado i Collado.
En Josep va
ser un gran enamorat de la seva ciutat, oi?
Cert, en el seu llibre, “El Poblet. Un Barri de Sant Martí de Provençals”
(1), hi va escriure la següent dedicatòria :
“a
mi padre, que sin haber nacido en esta ciudad, me ha enseñado a amar
Barcelona”.
I jo hi afegiria, que aquesta estimació va ser superada per la que va sentir
pel seu barri del Poblet on hi va néixer l’any 1947, i on hi gaudí d’ una
infantesa i d’una adolescència, envoltada de bons amics, amb els qui compartia un
fort sentiment de pertinença al barri, que el va dur a involucrar-se
en l’activisme veïnal de la seva època, inicialment des de l’Associació de
Veïns Sagrada Família, i més endavant, des de la ”Bodega” que tots dos vàrem
regentar durant 17 anys.
Què ens pots explicar del seu activisme veïnal ?
Va estar vinculat activament a l’Associació de Veïns Sagrada Família,
fundada l’any 1970, arribant-ne a ser Vicepresident. En aquella època, l’Associació
aplegava molta gent jove, de 20 a 30
anys, amb moltes ganes de recuperar llibertats, i lluitar per reinstaurar la Festa Major (1974), obtenir espais
verds com la Plaça Gaudí (1981), i d’altres reivindicacions veïnals.
Recordo especialment la Festa Major de l’any 1982, quan en Lluís Bonet, Arquitecte-Director de les
obres del Temple, va autoritzar un castell
de focs des de la torre del temple com a cloenda de la Festa, que
segurament avui no seria possible.
Font arxiu personal M.Victoria Garcia
Més endavant, la feina ja li ocupava molt més temps, i va haver de reduir
la seva activitat veïnal.
I tu Victoria, tenies alguna ocupació
externa?
Sí, des del 1974 fins al 1995 vaig regentar una botiga vinculada amb “Granges
La Catalana” ubicada al carrer de Padilla 214, que per aquella època no era
una via gaire comercial. A la meva botiga, a part de servir llet i nata fresca
del dia, que em duien a les 6 del matí, també hi despatxava pa del ja
desaparegut “Forn de pa Montserrat” del c/ Marina-Aragó, cuit amb
llenya, molt apreciat pel veïnat i que la família Puiggròs, amos dels forns de
l’Avinguda Gaudí, s'havien traspassat l’any 1970.
https://es.restaurantguru.com/Forn-Montserrat-Barcelona-2
Enfront de la botiga tenia la fàbrica tèxtil NERVA, desapareguda al
voltant de 1990 (2), i altres fabriques del carrer de València.
Aquesta part del Poblet, on jo tenia la botiga, no era tan poble com al
voltant de la casa de pisos del carrer València-Marina, on havia nascut en
Josep i on els seus pares, provinents d’uns poblets de l’Alt Millars (País
Valencià), s’hi van instal·lar en arribar a Barcelona.
Quan vàreu decidir de fer-vos
càrrec de la Bodega ?
Va ser l’any 1997 quan, en quedar-se sense feina en Josep, vàrem decidir arrendar la Bodega del c/ Sardenya
302, coneguda com “Cal Tino”. Aquest local que ja existia des del 1903, havia passat per diverses mans, i ens va
semblar una oportunitat. Una de les primeres coses que vàrem fer va ser de rebatejar-la com la “La Bodega
del Poblet”.
La vàrem regentar durant 17 anys. Jo, a la cuina, i en Josep a la barra, fins
que es va jubilar el 2014 amb 67 anys.
Font web “bares históricos” 2011
La nostra clientela era molt fidel, i el local esdevingué un centre de
reunió veïnal, social, política i
futbolística que acollia tant gent gran com jove, tot compartint un molt bon
ambient, alhora que gaudien de les nostres
tapes casolanes, sempre acompanyades d’un bon vermut del país amb tocs
amargants de recepta pròpia.
Les parets del local estaven plenes de fotos antigues del barri, pròpies o
de donacions d’alguns clients, i de cartells de la 2a República, tal com es
detalla en un reportatge de televisió del 2014 (3).
La bodega la vàrem traspassar tal com estava, però desgraciadament la nova
direcció no se’n va sortir, i l’any 2020 va tancar definitivament l’activitat. I
per acabar-ho d’adobar, aquest 2023, el fons immobiliari propietari de
l’edifici, n’ha fet el desguàs total amb la pèrdua de material vinculat amb la
memòria del barri.
2023 Josep M Sans
Quan comença en Josep a escriure el seu llibre?
Ho va fer a partir de la seva jubilació, destinant-hi més de dos anys per a
endreçar la molta documentació recopilada que tenia, a destriar els seus records, les anècdotes personals, i les moltes
converses tingudes amb gent gran del
barri. Tot plegat, el 2018, amb l’ajut dels nostres fills, va preparar una
edició d’uns 15 exemplars del seu llibre “El Poblet. Un barri de Sant Martí de Provençals”, que va poder repartir en vida.
Web AA. veïns
Victoria, moltes gràcies pel teu testimoni , que ens permet retre aquest merescut homenatge al teu marit Josep,
a qui considerem un pioner i referent de la recuperació de la Memòria Històrica
del Poblet, i que ens ha llegat aquest llibre, que convidem als nostres lectors
a descarregar-se’l tot accedint al web de l’Associació de Veïns i Veïnes de la
Sagrada Família inclòs en la ja citada referència (1) .
Josep Maria Sans i Aldomà
Setembre 2023
Referències
(1) Llibre Josep Collado : https://www.avvsagradafamilia.net/el-poblet-un-barrio-de-sant-marti-de-provencals-josep-collado/
(2) El 6 d’octubre del 1992 el diari EL PAIS publicava
la noticia del trasllat de la fàbrica a Portugal on la mà d’obra era més
barata.
(3) Vídeo de El Punt Avui TV: https://youtu.be/f9IT0pE_B6Y