Avui conversem amb l’Anna Galan i Pla, nascuda l’any 1946 al c/ Provença-Sicília, qui d’entrada ja ens confessa que el barri que va deixar l’any 1970, quan se’n va anar a viure a Sants, no té res a veure amb el que avui es troba quan hi ve de visita.
Anna Galán 2023
Anna, tinc entès que estàs reconstruint la
història de les dones de la teva família, oi?
Doncs sí. Som quatre generacions les que hem viscut al barri, i considero
que les que em van precedir, per l’època que els hi va tocar viure, van ser
molt valentes.
He començat per la meva besàvia materna, la Carme Grau Cuquerella, nascuda
a la comarca de la Vall d’Albaida (País Valencià), qui casada i amb una filla
d’un any (la meva futura àvia Pepita) va venir a Barcelona l’any 1889, per instal·lar-se
de llogatera en un pis de la casa núm. 8-12 (actualment de nova construcció) del
Passatge de Gaiolà.
1873 Plànol Passatge Gaiolà amb les cases construïdes aleshores. Font AMDSM
La meva besàvia, amb estudis de magisteri cursats a l’Escola Normal de
València, va donar classes, primer a fills de famílies riques de Barcelona i, més
endavant, a alumnes d’obrers del barri com a mestra de l’Escola
“CAN PAU”(C/ de
Sicília 284), que pertanyia al projecte educatiu
impulsat per Ferrer i Guàrdia.
El Poblet en aquella època era un barri eminentment obrer, amb molta mà
d’obra treballant en la construcció del Temple, en les indústries del voltant, en
la urbanització de carrers, o en la construcció més endavant d’edificis nous per
allotjar la forta onada migratòria que buscava oportunitats a ciutat, arribada inicialment
de la Catalunya interior.
Construcció clavegueram prop del Temple Sagrada Família. Font Frederic Ballell / AFB
Com va anar el pas de la teva besàvia per Can Pau?
La veritat és que no en sé gran cosa, entre altres raons perquè els fets de
la Setmana Tràgica (1909)[1]
l’hi van estroncar la seva trajectòria d’educadora,
i per protegir-se de la duríssima i arbitrària repressió de les autoritats de
l’època va decidir tornar un temps a València i anar alternant les seves
estades a Barcelona. Sí que recordo d’haver-me explicat que davant els
aldarulls del moment va oferir casa seva a Mossèn Gil Parés[2],
primer capellà-custodi de la Cripta de la Sagrada Família, que finalment
s’acollí a l’ajuda de la seva pròpia família.
Parlem doncs de la teva àvia Pepita?
La meva àvia materna (Pepita Chermés Grau) es va casar el 1909 amb en Josep
Pla, ebenista, de família llibertària originària de La Sènia, i bibliotecari -a
estones- de Can Pau, i van anar a viure a un pis de lloguer del c/ Marina, no
massa lluny del Passatge Gaiolà.
No la vaig arribar a conèixer, però sé que ja casada es va formar com a
llevadora i acabà exercint a l’Hospital Clínic, i que era una persona molt lluitadora,
inquieta, defensora del lliure pensament, i molt comunicativa.
I què ens pots explicar de la teva mare?
La meva mare (Anna Maria Pla Chermés), nascuda el 1918, es va casar el 1943
amb l’Isaac Galán Sinforosa (Poble Sec,
1918) i van anar a viure al pis del c/ Provença, on jo hi vaig néixer i viure-hi fins que em vaig casar.
Els meus pares, amb 18 anys van patir, com molta gent, la insurrecció feixista
del 1936 i la dictadura posterior, i això
a ma mare la va marcar profundament, tant és així que era un tema del que a
casa no se’n parlava gens.
Tens una opinió feta sobre la denominació i límits
de El Poblet?
Quan jo tenia de 10 a 14 anys (1956-1960), puc dir-te que la gent ens sentíem
del “Poblet”, però quan sortíem dels nostres
límits dèiem que érem de la “Sagrada Família”.
El rovell de l’ou del Poblet era el trosset que anava de València a
Mallorca i de Nàpols a Marina, incloent-hi els passatges de Gaiolà i de Maiol.
Sens dubte era un espai on tothom es coneixia, i hi havia tota mena de botigues,
molt especialment bacallaneries i llegums cuits, que permetien a les moltes
dones que treballaven a les fàbriques del barri de fer dinars ràpids i
econòmics.
Recordo especialment l’espardenyeria de la meva tia (Conxita Torrents) al c/
València, on feien i venien les seves pròpies espardenyes, que també subministraven
a l’Esbart Gaudí, aleshores ubicat al Passatge Maiol núm 3.
Pel que fa a la denominació de “Poblet” potser es correspongui al fet que
en el seu inici es tractava d’una petita agrupació de cases ubicades en un
extrem del municipi de Sant Martí.
Antic local
de l’Esbart Gaudí. Passatge Gaiolà, 3. J.M. Sans (2023)
Què recordes del teu veïnat del c/ Provença?
Recordo la granja-lleteria, ubicada al costat muntanya del carrer Provença,
que amb el seu ramat de 4-5 vaques pròpies ens proveïen de llet als veïns dels
voltants.
També la carboneria de la Carmen, veïna de la meva escala, on vivia gent
molt catalanista i d’altra no tant, com el Señor Miguel -el seu marit- que
era falangista, i que els diumenges, tot empolainat amb la seva
camisa blava, sortia a passejar pel barri.
I no se n’estava de cridar, quan sentia cantar algú en català pel celobert de
l’escala: “en esta escalera se habla español”.
Enfront de casa tenia l’escola del “Patronat Social-Escolar d’Obreres del
Poblet” (Provença, 389), que va ajudar a moltes nenes i noies humils del barri,
i per proximitat ens arribava tot sovint
la flaire de perfum de la “Myrurgia”.
Què era la Festa Gran del Poblet?
Era la que la Parròquia de la Sagrada Família organitzava per Sant Pere, i
consistia en una processó, amb tota la mainada que tot just havia acabat de fer la comunió el mateix any. També hi
participava la colla de gegants de la mateixa parròquia, i es feia una gran
cercavila pels carrers de Provença, Sicília, València i Marina. La parròquia era
el pal de paller del barri, i d’aquella època (1956) és quan es funda l’Agrupament
Escolta Antoni Gaudí que tenia el seu local en el recinte exterior del Temple.
Aportació Anna Galán
Vas anar a escoles del barri?
Sí, amb quatre anyets vaig anar al parvulari parroquial[3],
on la directora, la senyoreta Manolita, ens va ensenyar les primeres lletres amb
el sistema Montessori i ens feia la classe en català malgrat la prohibició del moment.
Edifici de les
escoles. Font: blogsagradafamília
Després vaig anar un any a la Academia Pitman (Avinguda Gaudí 22), i
finalment a les Dominiques (C/ Mallorca, 349)
Recordo que un mur compartit separava els patis de les Dominiques i de l’Orfenat de Sant
Josep[4] (C/ Provença, 388), que acollia nenes i noies
orfes, i en una ocasió hi hagué un gran rebombori en les dues institucions,
perquè un noi va entrar a l’Orfenat per trobar-se amb la seva xicota, i en ser
descobert va sortir per cames fins a l’edifici de les Dominiques, on va ser
detingut per la policia que havia estat avisada.
Renoi Anna, aquest anècdota
d’amor juvenil és un bonic final per deixar-ho aquí.
Moltes gràcies per compartir
els teus records.
Josep M. Sans i Aldomà
Juliol 2023
[2] https://es.wikipedia.org/wiki/Gil_Par%C3%A9s
[3] https://blog.sagradafamilia.org/divulgacio/les-escoles-de-la-sagrada-familia/
[4]Va acabar sent l’actual edifici de l’Editorial Herder: https://ca.wikipedia.org/wiki/Editorial_Herder