El març del 2025 el Ple del Consell Municipal del Districte de l’Eixample va emetre el seu informe (1) preceptiu favorable al canvi de la denominació del Passatge Font cinc anys després d’haver rebut la petició veïnal, que avantposava el nom de Paula al cognom de Font, per tal de fer realitat allò que deia i diu el nomenclàtor municipal (2):
Paula Font i Cuyàs (Barcelona, 1789-1870). Propietària de quatre mujades (3) d'una finca situada en el lloc anomenat joc de la rutlla. Era casada amb Joan Forasté i Moragas. En feu llegat dels terrenys a Paula Font i Casas, Joaquim Plans i Font, Francesc d’Assis Font i Bellsolà i Esperança Casas i Font.
Nova placa col·locada el 16.09.2025 (4)
Amb aquest article volem fer una aproximació a la història inicial del citat passatge que es va obrir a finals del segle XIX en terrenys del Sr. Juan Foraster, que n’era el propietari l’any 1853, segons consta en el mapa parcel·lari del Sr. Llorenç Presas (5) d’aquell any.
En morir el Sr. Foraster, la seva parcel·la de 4 mujades va quedar incorporada a nom de la seva vídua, amb el núm. 127, en el mapa del 1871 (6) de l’agrimensor Pedro Moreno, tal com es detalla en els fragments del mapa i llistat de propietaris que segueix a continuació:
Font AHPN / fragment mapa Pedro Moreno 1871, superposat sobre la trama Cerdà
A l’esmentat mapa es pot observar la parcel·la 127 superposada sobre la quadrícula d’en Cerdà, que inclou el traçat vertical del passatge actual que comunica el carrer de Mallorca amb el carrer de València.
La Sra. Font i Cuyàs, va morir l’any 1870, i en el seu testament va llegar els seus béns a nebodes i nebots, entre els quals hi havia la Sra. Paula Font i Casas, artífex junt amb el seu marit Tomàs Soler de tot el procés administratiu (1887-1892) endegat amb l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals per urbanitzar el solar delimitat pels carrers Mallorca-Sardenya-València-Marina que inclouria el futur passatge.
És la mateixa Sra. Font i Casas que l’any 1881 (7) havia venut una porció de terreny de 832 m² del llegat que havia rebut, al Sr. Josep Maria Bocabella (8), que amb aquesta adquisició completava la totalitat del solar que necessitava per a la construcció del futur temple expiatori.
Font: Arxiu de Protocols de Barcelona (6)
El 22 desembre de 1887, Paula Font i Casas va comunicar a l’Ajuntament de Sant Martí el següent (9):
“que es propietaria de una porción de terreno edificable comprendido entre las calles de Mallorca y de Valencia lindante en toda su extensión con el camino o torrente llamado d’en Pipino o de Mirambé. Que asimismo se halla ser propietaria de la mitad del terreno no viable ocupado por las calles de Marina, Mallorca y Valencia en toda la extensión que en los adjuntos planos se señala: que deseando urbanizar los solares que dan fachada a las respectivas calles de Mallorca y Valencia contiguos al citado camino o torrente, y atendido a que este debe desaparecer según el plano oficial de Ensanche de Barcelona.
SUPLICA A V.E. que: previa las mediciones y valoraciones por quien corresponda se sirvan acordar a favor de la recurrente Doña Paula Font la cesión del todo o de la mitad del referido camino mediante la compensación hecha con terreno viable del que la misma posee en las nombradas calles de Marina, Mallorca y Valencia”.
En data 8 de novembre de 1888 l’Ajuntament de Sant Martí comunica a la Sra. Font el plec de condicions suggerides per l’Arquitecte Municipal -el Sr. Pere Falqués- favorable a estudiar la petició rebuda i detallada en el plànol que segueix a continuació:
Font AMDSM (9)
Però no va ser fins al 19 de juny de 1891 (10), i a requeriment de la Sra. Paula Font i Casas, que l’Ajuntament de Sant Martí va accedir finalment a concretar els terrenys que volia a canvi del terreny ocupat pel Torrent d’en Pipino, tal com es detalla en el plànol que segueix a continuació:
Font AMDSM (8)
Malgrat aquesta concreció, a la Sra. Font Casas li va caldre encara afegir 650 ptes. a la permuta acordada, per a escripturar definitivament el 25 d’abril de 1892 (11), el sobrant de via pública generat pel Torrent d’en Pipino demanat l’any 1887.
No hem trobat cap informació que ens permeti saber en quin moment exacte es va autoritzar l’obertura del passatge, però sí que tenim documentada l’acta (12) de l’acord municipal de l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals que en la seva sessió extraordinària del 17 de març del 1893, deia textualment entre altres, el següent:
“De conformidad con lo propuesto por la Comisión Segunda se acordó designar con el nombre de “Pasage de Font” el pasage sin nombre que existe entre las calles de Valencia y Mallorca en terrenos de Doña Paula Font”
D’altra banda, atenent el fragment del mapa de Josep M. Serra de la imatge següent, s’hi observa que l'any 1890, el passatge encara no hi constava. Amb la qual cosa una primera aproximació seria afirmar que es va obrir -sense nom- abans del 1893, tot emulant la traça del torrent de Delemús (13), també denominat torrent d’en Pipino, que anava del carrer de Mallorca al carrer de València, i que havia vist interromput el seu curs arran de les obres de construcció del Temple a partir del 1882.
1890. Fragment del Mapa de Barcelona i Rodalies de JM Serra
Cal dir que en la recerca feta sobre la sol·licitud de permisos de construcció de cases a l’esmentat passatge, el més antic trobat i concedit, correspon al Sr. Pablo Tugas (14) per construir l’any 1897 una casa de 220 m² de planta baixa i primer pis, que possiblement correspon al núm. 15 del passatge i que sortosament encara resta dempeus.
Pensem que la urbanització del passatge va començar abans, atès que el 1894, l’Ajuntament de Sant Martí va autoritzar (15) a la Companyia d’aigües de Barcelona de soterrar una canonada de 120 m de longitud al llarg del passatge, la qual cosa segur que va esperonar la construcció inicial de cases amb locals i habitatges.
La situació actual és una altra: són pocs els locals amb activitat comercial o industrial, i molts habitatges allotgen turistes. Es tracta d’un exemple més de la gentrificació que pateix el nostre barri, i en el cas d’aquest passatge cal afegir-hi que està afectat pel futur incert vinculat amb el projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria.
Gener 2026 vista del Passatge. Foto
J.M.Sans
Amb aquesta aproximació hem intentat recuperar l’origen d’un altre passatge del Poblet, que ens ha de permetre animar als nostres lectors a fer-nos arribar informacions complementàries que ens ajudaran a engruixir la memòria històrica relacionada amb el nostre patrimoni local.
Josep M Sans i Aldomà
Gener 2026
Notes:
(1) La Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Barcelona de 27 de març de 2025 publica anunci informe preceptiu favorable al canvi de denominació emès pel Ple del Consell Municipal del Districte de l’Eixample.
(2) Jesús Portavella. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. 1996.
(3) 4 mujades de terra equivalen aproximadament a 20.000 m². Una illa de l’Eixample Cerdà en té uns 10.000.
(5) Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). Mapa de Llorens Presas de Sant Martí de Provençals del 1853.
(6) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM). Mapa parcel·lari SMP de Pedro Moreno. Expedient 022/1871
(7) Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Francesc Planas. Protocol 1881. Novembre.
(8) https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Bocabella_i_VerdaguerArxiu
(9) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM). Expedient 1131_00_1887
(10) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM). Expedient 1516_00_1891
(11) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM). Expedient 1532_00_1892
(12) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM). Llibre d’actes de l’Ajuntament de SMP de 1893, pàg. 91.
(13) Blog Pere Cowley 2017
https://www.pladebarcelona.cat/2017/05/05/delemus/
(14) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (ADSM), Expedient 0151_00_1897
(15) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM). Expedient 1588_00_1894
