Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta maiol. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta maiol. Ordena per data Mostra totes les entrades

BREU HISTÒRIA DEL PASSATGE DE MAIOL

Encapçala aquest article la foto de la placa centenària que fins al juliol d’enguany anunciava el nom del passatge al vianant que entrava des del carrer de València, i que lluïa enganxada a la paret de l’edifici del núm. 2, construït l’any 1887 (1), i enderrocat recentment. 

El Sr. Pere Mayol Pujolà (1819-1888) sol·licità a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals l’obertura del passatge l’1 de gener de 1875 (2)  en terrenys de la seva propietat heretats de son pare Pere Mayol Babot (1775-1845). El resultat foren 25 parcel·les de 120 a 200 m² que  varen ser adquirides per diferents propietaris per a construir-hi cases  d’una a quatre plantes d’alçada destinades a habitatges i locals de lloguer, algunes de les quals -per sort- encara romanen dempeus, tal com es pot veure en les fotos que segueixen. 

     Vista des de c/ València                                      Vista des de c/ Mallorca 
                                                                  Fotos J.M.Sans                                            
La urbanització definitiva del passatge potser no es va completar definitivament fins al 1925, i a partir del 1945 el teixit veïnal, comercial, i artesanal seguia possiblement el mateix patró que el d’abans de la insurrecció franquista del 1936. Els locals de les plantes baixes oferien tota mena d’activitats: pintor (Domingo), rellotger, fuster (Marimón), marbrista (El Renzu), impressor, tintorer, sabater (Sr. Càndido), torrador de cafè, pellaires, taller mecànic, lleteria (Sra. M.Teresa), “colmado de la Pepita”, taller de modelista/maquetista, verdulaire, la botiga de l’Isidre que llogava rentadores de roba i les portava a domicili. 

Ens centrarem, però, en els  números  20 i  25  del passatge, on hi varen néixer i viure les famílies Collelldemont i Cañameras respectivament (3) qui són les que ens han donat  la informació del paràgraf anterior i la que seguirà a continuació. 

L'any 1925 el Sr. Joan Cañameras (natural de Terrassa) va inaugurar al local de la Plaça Sagrada Família núm. 20, que formava part de l’edifici del Ptge. Maiol núm. 25, la botiga Confecciones “El Barato de Tarrasa”. L’any 1929 se’n va fer càrrec el seu germà Àngel, i posteriorment les seves filles Montserrat i Maite, que van mantenir l’activitat fins al 2006. 

Arxiu personal família Cañameras

A partir del 1950 la botiga es va renovar i va passar a denominar-se “Almacenes La Sagrada Familia”, sense alterar el bon servei a la clientela habitual. 

Arxiu personal família Cañameras, on s’hi veu d’esquerra a dreta, la Montserrat Cañameras, la Pilarín del Ptge. Maiol 20, i la M. Teresa Gleisman de la lleteria del Ptge. Maiol 23.

Per aquesta botiga hi va passar més d’una vegada el futbolista del Barça Cisco Betancourt  (1913-1998) (4), durant la seva etapa en que combinava la feina d’entrenador d’alguns equips de futbol locals amb la de representant d’una empresa tèxtil, alhora que era també veí del passatge.

A la planta principal del núm. 25 s’hi va instal·lar a partir del 1925  l’Acadèmia "Bertràn-Montaner", que acollia -en classes separades -nens i nenes del Poblet, i que va tenir molt bona acollida entre el veïnat que s’ho podia pagar.  

Arxiu personal família Collelldemont, on hi apareix en Joaquim (nascut 1918)

L’Acadèmia participava activament en la vida social del barri, com en la Festa Major del Passatge, o en la processó que per Sant Pere organitzava la Parròquia Sagrada Família. 

Foto arxiu personal família Cañameras (1950), on hi apareix la Maite assenyalada en vermell.

El Sr. Jaume Bertràn va morir l’any 1949, i després d’un període de transició, l’Acadèmia va passar a denominar-se PLUS ULTRA -nom molt del gust del règim-, tot continuant la seva activitat pedagògica fins al tancament definitiu l’any 1970. 

Arxiu personal família Cañameras (1954) on hi apareix la Maite en el pati de l’Acadèmia Plus Ultra.

La família Collelldemont vivia a l’edifici núm. 20 del passatge on -igual que la família Cañameras del núm. 25- tenien una visió molt privilegiada de la plaça Sagrada Família i del Temple a tocar. 

         Arxiu personal família Collelldemont, on hi apareix el grup familiar al balcó de la 2a planta 

En les fotos que segueixen es pot observar el canvi que va experimentar la plaça Sagrada Família del 1928 (camp de futbol) a l’enjardinament del 1932.

La dita plaça fins al 1931 es va anomenar “plaza del General Barrera” en honor del General Barrera que en aquell moment era el “Capitán General de Cataluña”;  i abans del seu enjardinament, al voltant del 1901, va ser un camp de futbol, on hi va jugar primer el RCD Español, i al voltant del 1910, els seus primers partits el CE Europa, fundat no gaire lluny, al carrer Sicília 290 (6).

                            1928. Font Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) 

1932. Font Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

Per acabar, volem esmentar la presència (1973-2016) de l’Esbart Gaudí al núm. 3 del Passatge, que enguany compleix 75 anys d’existència; de cinc Agrupacions locals del PSUC al nùm 6 (1977-1995);  també L’Ateneu Popular del Poblet fundat l’any 1915 i desaparegut possiblement a finals del 1939 (6), i de la Cooperativa El Rusc, de la qual a hores d’ara no hem aconseguit més dades.

Aquesta breu història pretén retre homenatge als descendents de les primeres famílies que van donar vida a aquest passatge, i que actualment també estan patint el canvi d’usos i de veïnatge -com d’altres indrets del nostre barri de la ciutat.

Tanquem aquest article tot desitjant la restitució de la placa centenària del nom del passatge que és un testimoni d’un passat de la nostra història local que hem de preservar i difondre.

 Josep M Sans i Aldomà

Desembre 2024


Notes

(1) 1877 Sol.licitud d’Ignacio Perelló I Miguel Mariné per edificar l’edifici del núm 2 del passatge.

Expedient 1223_00-1877. Arxiu Municipal de Sant Martí (AMDSM)

(2) 1875 Sol.licitud d’obertura del passatge.  Expedient / dossier 0858_02_1875. Arxiu Municipal de Sant Martí (AMDSM)

(3) El nostre agraïment a la Maite Cañameras; als germans Lluís, Maite i Quimet  Collelldemont, i a la Felicitat Villanueva. 

(4) https://www.lavanguardia.com/encatala/20230414/8894196/ballador-i-malabarista.html

(5) https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_la_Sagrada_Familia

(6) Ramon Arnabat I Xavier Ferré, Ateneus Cultura I llibertat, 2015,  Annex pàg.45. Anglès. Federació d’Ateneus de Catalunya.


CRÒNICA DE LA TERCERA PASSEJADA PEL POBLET (25-04-2026)

   En el marc de la Festa Major del barri, hem realitzat un nou recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon. L’itinerari s’ha complementat amb la visita a altres punts d’interès, d’acord amb el mapa següent.

Passatge de Matilde de Gaiolà

És el més antic del barri, obert l’any 1871 en terrenys propietat de la senyora Matilde de Gaiolà (†1918), baronessa de Vilagaià.
 Actualment, encara s’hi pot observar un dels pocs edificis antics que es conserven, situat al número 24, amb l’any de construcció (1874) gravat a la finestra de ferro forjat de la porta d’accés.
  A partir de 1947 va tenir una vida veïnal molt intensa, amb una Festa Major pròpia que es va mantenir fins a l’any 2001.

Passatge de Maiol

Abans d’entrar-hi des del carrer Mallorca, es va passar per davant de l’edifici del número 23 de la plaça de la Sagrada Família, que mostra l’any de construcció (1869) forjat en ferro a la finestra de la porta d’accés.

El passatge es va obrir l’any 1875 en terrenys del senyor Pere Maiol i Pujolà (†1888) i, igual que l’anterior passatge, va tenir un important teixit veïnal, comercial i cultural.

Hi destaquen diversos equipaments històrics: la Cooperativa La Colmena (1914-1970) i posteriorment l’Esbart Gaudí (1973-2017) al núm. 3; l’Ateneu Regionalista del Poblet al núm. 4; la seu clandestina del PSUC durant la dictadura al núm. 6, i l’Acadèmia Bertrán-Montaner / Plus Ultra (1925-1970) al núm. 25.

Passatge de Paula Font

Així consta a la nova placa d’entrada, que fa referència a Paula Font i Cuyàs (1789-1870). Tot i això, va ser la seva neboda, Paula Font i Casas, qui va obrir el passatge l’any 1890 com a propietària dels terrenys.

El passatge uneix els carrers Mallorca i València seguint el traçat de l’antic torrent d’en Delemús (o d’en Pipino), interromput el 1882 per les obres del temple.

Tot i que es conserven pocs edificis antics, destaca el del número 3, construït el 1903 i de cinc plantes d’alçada.

La seva activitat veïnal i comercial ha estat sempre més limitada, i actualment una part important dels habitatges es destina a lloguer turístic. El seu futur està vinculat al projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria.

Passatge de Francesca Simon

Es va obrir el 22 de març de 1879, tres anys després de la mort de l'esmentada Francesca Simon.que havia heredat el terreny del seu marit Agustí Comellas. L’obertura i la denominació del passatge va ser gestionada pel seu nebot Miquel Ferrer i Vilaret, terratinent important de Sant Martí de Provençals, relacionat també amb l’obertura l’any 1876 del Passatge Vilaret

Va ser un passatge amb una notable activitat industrial, avui desapareguda, i amb edificis antics que es van enderrocar per donar lloc a la plaça d’Enriqueta Sèculi (1897-1976), pedagoga i activista social.

Al número 20 hi va haver, entre 1954 i 1972, una casa de banys i dutxes coneguda com “La Bahia”, regentada per la família Abán Carrasco, que va donar servei a la població més humil en una època en què els serveis bàsics no estaven garantits.

En el nún 1 hi ha una placa que recorda el refugi antiaeri localitzat l’any 2003 i que forma part de la memòria del barri:

Interior d’illa de les Treballadores de la Numax

Aquest espai enjardinat rep aquest nom des del 8 de març de 2023 i és fruit d’una lluita veïnal prèvia (2014-2019) per convertir l’antic cinema Niza en un Ateneu de barri. Finalment, el cinema es va enderrocar i es va crear aquest interior d’illa com a compensació, mentre que l’Ateneu es va ubicar al carrer Nàpols.

La societat anònima Numax, situada entre els carrers Marina i Rosselló, fabricava petits electrodomèstics. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada, i en època de dictadura els treballadors van protagonitzar una llarga lluita per millorar les seves condicions laborals mitjançant processos d’autogestió.

La passejada va completar l’aforament disponible, en un 90% residents al barri, la qual cosa confirma un cop més l’interès del veïnat per conèixer i recuperar la memòria històrica local.

CMH

Maig 2026

 

Annex amb cites per ampliar informació

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=el+passatge+de+gaiolà+i+la+seva+gent

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=maiol

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=paula+font

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/03/el-tercer-passatge-mes-antic-del-poblet.html

https://beteve.cat/politica/treballadores-numax-nomenclator-barcelona/

HISTÒRIC DE PASSEJADES PEL POBLET

 CRÒNICA DE LA TERCERA PASSEJADA PEL POBLET (25-04-2026)

En el marc de la Festa Major del barri, hem realitzat un nou recorregut guiat pel Poblet per descobrir tres passatges que recentment han recuperat el nom i la memòria de dones silenciades durant més de cent anys: Paula Font, Matilde de Gaiolà i Francesca Simon. L’itinerari s’ha complementat amb la visita a altres punts d’interès, d’acord amb el mapa següent.

Passatge de Matilde de Gaiolà

És el més antic del barri, obert l’any 1871 en terrenys propietat de la senyora Matilde de Gaiolà (†1918), baronessa de Vilagaià.
 Actualment, encara s’hi pot observar un dels pocs edificis antics que es conserven, situat al número 24, amb l’any de construcció (1874) gravat a la finestra de ferro forjat de la porta d’accés.
  A partir de 1947 va tenir una vida veïnal molt intensa, amb una Festa Major pròpia que es va mantenir fins a l’any 2001.

Passatge de Maiol

Abans d’entrar-hi des del carrer Mallorca, es va passar per davant de l’edifici del número 23 de la plaça de la Sagrada Família, que mostra l’any de construcció (1869) forjat en ferro a la finestra de la porta d’accés.

El passatge es va obrir l’any 1875 en terrenys del senyor Pere Maiol i Pujolà (†1888) i, igual que l’anterior passatge, va tenir un important teixit veïnal, comercial i cultural.

Hi destaquen diversos equipaments històrics: la Cooperativa La Colmena (1914-1970) i posteriorment l’Esbart Gaudí (1973-2017) al núm. 3; l’Ateneu Regionalista del Poblet al núm. 4; la seu clandestina del PSUC durant la dictadura al núm. 6, i l’Acadèmia Bertrán-Montaner / Plus Ultra (1925-1970) al núm. 25.

Passatge de Paula Font

Així consta a la nova placa d’entrada, que fa referència a Paula Font i Cuyàs (1789-1870). Tot i això, va ser la seva neboda, Paula Font i Casas, qui va obrir el passatge l’any 1890 com a propietària dels terrenys.

El passatge uneix els carrers Mallorca i València seguint el traçat de l’antic torrent d’en Delemús (o d’en Pipino), interromput el 1882 per les obres del temple.

Tot i que es conserven pocs edificis antics, destaca el del número 3, construït el 1903 i de cinc plantes d’alçada.

La seva activitat veïnal i comercial ha estat sempre més limitada, i actualment una part important dels habitatges es destina a lloguer turístic. El seu futur està vinculat al projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria.

Passatge de Francesca Simon

Es va obrir el 22 de març de 1879, tres anys després de la mort de l'esmentada Francesca Simon.que havia heredat el terreny del seu marit Agustí Comellas. L’obertura i la denominació del passatge va ser gestionada pel seu nebot Miquel Ferrer i Vilaret, terratinent important de Sant Martí de Provençals, relacionat també amb l’obertura l’any 1876 del Passatge Vilaret

Va ser un passatge amb una notable activitat industrial, avui desapareguda, i amb edificis antics que es van enderrocar per donar lloc a la plaça d’Enriqueta Sèculi (1897-1976), pedagoga i activista social.

Al número 20 hi va haver, entre 1954 i 1972, una casa de banys i dutxes coneguda com “La Bahia”, regentada per la família Abán Carrasco, que va donar servei a la població més humil en una època en què els serveis bàsics no estaven garantits.

En el nún 1 hi ha una placa que recorda el refugi antiaeri localitzat l’any 2003 i que forma part de la memòria del barri:

Interior d’illa de les Treballadores de la Numax

Aquest espai enjardinat rep aquest nom des del 8 de març de 2023 i és fruit d’una lluita veïnal prèvia (2014-2019) per convertir l’antic cinema Niza en un Ateneu de barri. Finalment, el cinema es va enderrocar i es va crear aquest interior d’illa com a compensació, mentre que l’Ateneu es va ubicar al carrer Nàpols.

La societat anònima Numax, situada entre els carrers Marina i Rosselló, fabricava petits electrodomèstics. Durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzada, i en època de dictadura els treballadors van protagonitzar una llarga lluita per millorar les seves condicions laborals mitjançant processos d’autogestió.

La passejada va completar l’aforament disponible, en un 90% residents al barri, la qual cosa confirma un cop més l’interès del veïnat per conèixer i recuperar la memòria històrica local.

CMH

Maig 2026

 

Annex amb cites per ampliar informació

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=el+passatge+de+gaiolà+i+la+seva+gent

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/05/75e-aniversari-de-lesbart-gaudi.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=maiol

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=paula+font

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2026/03/el-tercer-passatge-mes-antic-del-poblet.html

https://beteve.cat/politica/treballadores-numax-nomenclator-barcelona/


CRÒNICA SEGONA PASSEJADA PEL POBLET (18-10-2025)

Fa uns dies, amb motiu de la Festa de Tardor del barri, vam dur a terme una segona passejada al llarg de límit nord del Poblet que fa frontera amb l’actual barri del Camp de l’Arpa del Clot, tot descobrint passatges, edificis i altres curiositats que encara es conserven.

Dos companys de la comissió varen fer de guies tot explicant els detalls dels indrets previstos en el mapa de l’itinerari que segueix:

Els llocs objecte d’explicació van ser:

1. Plaça d’Henry Dunant. Lloc de sortida que destaca per haver-se construït en terrenys de la família Xifré i ser el punt de confluència de 4 dels 22 passatges inventariats del barri.


Jardins Plaça Henry Dunant

 

2 i 3. Passatges de León i de Pau Hernández, que conserven encara les seves casetes de planta baixa que conformen una trama triangular que es va encaixar perfectament entre el desaparegut Torrent de Milans i el camí d'Horta.


Interior dels passatges León i Hernández

4. Passatge de Vilaret. És l’únic passatge que travessa en diagonal dues illes del nostre eixample, i que en el seu tram comprès entre els carrers de Provença i Mallorca, deixa a un costat una escola pública i un esportiu municipal, abans ocupats per l’antiga SAFA (1907-1973); i al costat de c/ Mallorca i c/ Castillejos una residència geriàtrica, abans ocupada per les instal·lacions del desaparegut cinema-discoteca Versalles / Barsalles (1927-1997).

5. Passatge de Bofill. Obert al voltant del 1886 en terrenys propietat de la Sra. Josefa Serra, esposa del Sr. Bofill. Inicialment, el travessava el camí d’Horta, però a partir dels anys 50 es va allargar fins al c/ Lepant. Conserva molt pocs vestigis antics, però sí que es pot veure encara en una paret d’un dels edificis l’anella que servia per lligar els cavalls.

6. Bar Neutral.  Nom de l’antic bar “La Martinensa” fundat a finals del segle XIX i que va canviar de nom per tal d’allunyar-se de la brega política que hi havia al barri a principis del segle XX i protagonitzada principalment per la proximitat del Centro Obrero Republicano Radical del Poblet, seguidors d’Alejandro Lerroux.

7. Balcons de Barcelona. Un mural testimoni de la campanya “Barcelona posa't guapa” inaugurat el febrer del 1992, i que simula una façana amb balcons on apareixen personatges vinculats amb la història de Catalunya.


Balcons de Barcelona


 Els assistents, que van omplir l’aforament disponible, van respondre una enquesta, on un 65% va dir de viure al barri, i un 25% d’haver-hi nascut, la qual cosa ens fa pensar que donar a conèixer la història local del Poblet té recorregut, i la intenció és de continuar-ho fent.


El grup a la plaça Pablo Neruda

CMH

Octubre 2025

 


ANNEX 

amb algunes cites relacionades amb els indrets de la passejada:

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/04/el-passatge-de-vilaret-una-aproximacio.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=vilaret

https://catalunyaplural.cat/ca/la-resistencia-invisible/

https://www.pladebarcelona.cat/2014/03/15/faustino-leon-i-pau-hernandez/

https://beteve.cat/economia/bar-neutral-classic-sagrada-familia/

https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/mural-famosos-sagrada-familia-barcelona-gaudi-macia-629003/


PRIMERA PASSEJADA PEL POBLET (12-4-2025) 

  Fa uns dies vam dur a terme una nova activitat de la CMH orientada a difondre el coneixement del nostre barri del Poblet-Sagrada Família. Es tracta de la primera passejada guiada, amb motiu de la Festa Major del barri del Poblet-Sagrada Família, i amb l’objectiu de mostrar detalls de la història i el present de la barriada que potser són desconeguts, o ens poden passar desapercebuts.

  En Pau Martínez, l’Angel Porras i en Josep Mª Sans van ser els encarregats d’explicar detalls, històries i dades sobre cada un dels indrets objecte d’interès, inclosos en el següent itinerari:

  Els llocs objecte d’explicació van ser:

1 – Ateneu El Poblet. Els baixos que són en l’actualitat seu del nostre Ateneu, van ser abans un taller de passamaneria i de confecció tèxtil.

2 – Casa Pascual Amorós, on destaquen els dos últims pisos decorats amb fragments irregulars de ceràmica esmaltada, utilitzant la tècnica del trencadís

3 - Fàbrica Myrurgia. Edifici considerat un emblema de l’arquitectura industrial racionalista de Barcelona de finals dels anys trenta del segle passat.

4 – Passatge de Gaiolà. És el més antic del POBLET i el va fer obrir l’any 1871 la Sra. Matilde de Gaiolà, nom amb el que passarà a ser denominat de forma oficial pròximament.

5 – Placeta del Poblet. Era el rovell de l’ou del Poblet quan aquest nucli es va consolidar. Al centre de la plaça hi havia una font pública, traslladada ara a la vorera.

6 – Casa Planells. Dissenyada per l'arquitecte Josep Mª Jujol i Gibert l'any 1922, i construïda entre els anys 1923 i 1924, és considerada com l'últim projecte en estil modernista de Barcelona.

7 – Club Esportiu Europa. Fundat el 5 de juny de 1907 en un dels locals ubicats a la planta baixa de l’edifici del carrer Sicília núm. 290, on hi ha una placa a la façana de l’edifici que així ho indica.

8 – Patronat Social Escolar Obreres del Poblet. L’escola – fundada el 1904- tenia l’objectiu d’impartir educació i propostes de lleure a les nenes obreres del barri, amb un marcat propòsit social i de promoció de la dona.      

Dos moments de la passejada

Van assistir-hi de l’ordre d'unes 30 persones, omplint doncs totes les places previstes. La majoria eren no nascudes al barri - encara que sí residents -, el que interpretem com un senyal de l’interès existent per a conèixer la història d’on es viu.

L’interès dels assistents, les preguntes que sorgien i el grau de coneixement dels ponents va fer que la durada final de la passejada fos més llarga del previst.

Hi ha previst fer una nova passejada a la tardor, seguint un nou itinerari. Concretarem data i ruta unes setmanes abans.

CMH

Annex amb les publicacions existents en el blog sobre els indrets de la passejada.

1-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/01/el-passat-textil-del-local-de-lateneu.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/01/el-passat-textil-del-local-de-lateneu_27.html

3-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/video-xerrada-myrurgia.html

4-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/03/el-passatge-gaiola-i-la-seva-gent-1905.html

7-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=Europa

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/11/penya-el-poblet-290.html

8-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/09/les-obreres-del-poblet-conversa-amb-sor.html

75è ANIVERSARI DE L’ESBART GAUDÍ

Avui conversem amb tres representants de l’Esbart Gaudí: En Pere Ferrer, com a president; la Rosa Soriano, com a tresorera i la Maite Font, com assessora, tots tres membres actius de l’Esbart Gaudí des de fa molts anys. Volem destacar que el proper novembre farà 75 anys de la fundació de la institució i des de l’Ateneu el Poblet i, concretament, des de la Comissió de Memòria Històrica, creiem que és un bon moment per parar-nos i parlar sobre l’Esbart com a reconeixement de la feina que els seus socis han fet durant tots aquests anys.

1er període: 1949-1975

Quan i a on es va fundar l’Esbart Gaudí?

Es va fundar al maig de 1949 a la Parròquia  de la Sagrada Família. Els fundadors eren membres de la Parròquia i del Casal Parroquial.

Qui formava part del grup inicial?

Un grup de gent jove aficionada a la dansa catalana i preocupats per difondre el folklore català.

I durant aquests primers anys, en plena dictadura, va ser molt difícil legalitzar l’Esbart Gaudí com a una Entitat?

No ens consta que hi hagués problemes. Potser també tenia a veure el fet de que ja existien altres esbarts; hi ha algun amb més de 100 anys. De totes maneres, les autoritats estaven al cas de les activitats de l’Esbart i quan hi havia les assemblees sempre hi anava la policia, com a mínim una estona i sempre recordaven que es parlés en castellà.


Programa de l’any 1958

I pel que fa al tema econòmic, tenien alguna subvenció?

En aquell moment no, tot eren quotes de socis. Posteriorment, ja en democràcia, l’Ajuntament sí va començar a donar alguna subvenció.

L'Entitat ha passat per diferents locals, oi?

És un llarg camí i per això posarem les diferents seus per ordre cronològic:

1 - Es va començar a la Parròquia de la Sagrada Família.

2 - Després al bar de Can Pau que estava regentat per un senyor que es deia Pepe, per això se’l coneixia com el Bar del Tío Pepe al carrer de Sicília, 284. Allà hi havia un teatret.


  1952-1953 c/de Sicília, 284

3 - Al local del cinema Niza anàvem sobretot per assajar.

4 - A la Cooperativa Obrera del Poblet, al carrer de València, 383. L’edifici de la Cooperativa era de tres plantes. A peu de carrer hi havia una botiga de queviures; a la primera planta estava la sala de jocs, la biblioteca i el café destinat als socis i veïns i a la segona planta s’ubicava la sala d’actes amb pati de butaques, escenari i els camerinos. Es feia teatre, sarsueles, dansa i altres activitats. Es va haver de marxar perquè van tirar a terra l’edifici. Va ser una pena, perquè s’hi estava molt bé.

5 - D’allà es va haver de marxar a uns locals industrials al carrer de Sicília, 251. Sempre eren locals de lloguer i quan havia problemes doncs s’havia de canviar de lloc.

6 - El Passatge Maiol, 3 va ser la seu de més llarga durada de l’Esbart. Vàrem estar des de 1973 fins 2017, 44 anys!


    Seu de l’Esbart al Passatge Maiol, 3

7 - Al Passatge Carsi, 3 on vam tenir la seu fins l’any 2019.

8 - Ara estem aquí, a l’Ateneu del Poblet que recorda una mica l’ambient de la Cooperativa, ja que és un lloc per acollir les entitats del barri.

Pel que fa al repertori, quins tipus de dansa es ballaven?

Durant aquest període del 1949-1975 eren totes de tipus tradicional.

I de les actuacions, en teniu memòria d’alguna important d’aquella època?

Al Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament, al Palau de la Música,  al Palauet Albéniz pels llavors Prínceps d’Espanya, a Montserrat, a Pont de Suert per el Caudillo…


L’Esbart al Saló de Cent

I a l’estranger?

A l’any 1952 l’Esbart va anar a Perpinyà. De fet, tots els esbarts s’hi movien també pel sud de França.

2on període 1976-1999

En aquests anys les tres persones amb les que estem conversant en aquest període ja eren membres actius de l’Esbart.

Durant aquesta època, es va implementar l’interès per l’Esbart?

Doncs sí, hi havia una bona quantitat de socis i dansaires, potser es va arribar a uns 700 socis.

La Maite Font comenta que en aquella època ella era mestra dels infantils i eren quasi 40 nens i després hi havia també els juvenils. Els nens havien de fer-se socis, tant ells com els pares, ja que es demanava que hi hagués un tutor.

I el veïnat com responia?

Nosaltres creiem que la gent del barri ens apreciava i ens donava suport. Cal dir que tots els nens eren del barri.

I pel que fa a la vostra implicació al barri, com era la relació amb l’Associació de Veïns, per exemple?

La comunicació i col·laboració mútua era bona, però més com a companys que no en grans trobades.

Vàreu col·laborar d’alguna manera als Jocs Olímpics del 1992?

Sí, sí, als Olímpics i als Paralímpics. A la presentació, la coreografia inicial formava aquell “Hola” i la gent de l’Esbart hi va participar juntament amb gent d’altres Esbarts. Es demanava gent que tingués una certa disciplina i preparació dansaire.

Potser no s’ha explicat prou aquesta col·laboració de tots els Esbarts?

Clar, és que quan es parla dels Jocs Olímpics sempre es parla de voluntariat i la nostra Entitat entrava dins d’aquest grup.

I pel que fa a la incorporació de noves generacions, en aquest període es va fer canvis en el repertori?

Cap l’any 1992 es va començar a fer canvis, fins i tot vam introduir danses gallegues; es va canviar el vestuari i la manera de ballar, al igual que la dansa en general i l’Esbart es va adaptar als canvis que es feien arreu. No ens va costar perquè ens agradava molt ballar i en gaudirem molt. Pel que fa al vestuari, es va passar de confeccionar-ho les mares a que hi hagués un dissenyador i un sastre, i es va tenir molta més cura  d’on eren els balls perquè era molt important que els vestits corresponguessin realment al lloc d’origen del ball. Tenim molt vestuari, perquè per cada ball es requereix un vestuari especial.                        

                        L’esbart a l’Hospital de Sant Pau

Durant aquest segon  període es va celebrar el 50è aniversari.

Sí, sí, i es van dur a terme molts actes. Entre ells una conferència que va donar l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte que va fer el pregó a la seu del Districte de l’Eixample.

3er.període del 2000-2024

Sabem que l’Esbart es una de les Entitats Fundadores  de la Coordinadora d'Entitats de la Sagrada Família i va ser de la mà d’en Ramón Espín que s’hi va arribar. Potser ens podeu explicar qui va ser en Ramón Espín i per què va ser tan important per l’Esbart. 

En Ramón Espín va ser dansaire, mestre de dansa, president i qui va impulsar el Recital de Danses catalanes davant de la façana del naixement de la Sagrada Família. Cada any al juliol es fa aquest festival. En Ramon i el director de l’Esbart Sant Martí tenien molta amistat i entre els dos van organitzar aquest esdeveniment.

L’Esbart Sagrada Família organitza per primera vegada el Memorial Ramón Espín al 2007, oi?

Sí, sí, però ell, com hem dit, ho va organitzar abans i per això vam voler, a partir de l’any de la seva mort, al 2007, seguir amb la organització en forma de Memorial com a reconeixement de la seva tasca.

Ell era una persona molt vital que es bellugava molt. Era una persona que valia per tot, no li feia mandra res. Cadascú viu l’Esbart a la seva manera, però ell vivia per l’Esbart. Era molt actiu i tenia molts contactes, a més també tenia molt bona relació amb tots els esbarts.

I en aquest darrer període heu fet sortides a l’estranger?

Fins el 1999 el cos de dansa havia fet alguna sortida.

El dia 30 de juny d’enguany anirem a Perpinyà perquè també tenim molta amistat i mantenim molta relació amb el Esbart d’allà. Ells van venir aquí i ara els hi tornem la visita. El més bonic d’aquestes trobades és que no es tracta d’una competència; per exemple amb l'Esbart Sant Martí tenim un vincle molt fort, ells són un Esbart molt gran, però sempre que els demanem de col·laborar amb nosaltres ho fan encantats.

Parlem de les fidelitats dansaires? Les persones que han estat a l’Esbart continua sempre vinculada?

Hi ha de tot… cada vegada menys. Els nens mentre són petits s’apunten a l’Esbart però quan comencen l’adolescència ho deixen estar. A més a més ara les famílies tenen activitats de cap de setmana o marxen fora i llavors s’acaba l’Esbart…

En el nostre barri hi ha molts nouvinguts, s’han acostat a l’Esbart?

Al nostre, no. Sabem que en algun altre Esbart hi ha un parell o tres persones nouvingudes.

En el món casteller, potser que hi van?

Però els castellers tenen molta gent i també es coneix més a l’estranger i també hi ha molta difusió, al contrari que per la dansa catalana que no hi ha pràcticament difusió. De fet, la dansa en sí mateixa, és l’art més perjudicat… Es té poca cultura dansaire al nostre país. 

Està clar que l’Esbart Gaudí ha fet molt per la dansa i la cultura i això queda evidenciat pels 75 anys de vida sense interrupcions.

L’esbart, tot i les dificultats, està viu encara, i si s’arriba a no poder ballar sempre es podria transformar en una entitat d’organització de jornades.

Hi ha dificultats per a tots els Esbarts, sobretot a les ciutats, potser hi ha activitats culturals d’aquest tipus que s’han recuperat als pobles, oi?

Tot èpoques i l’Esbart no és una excepció.

Quants cops assajeu?

S’han de fer normalment 2 assajos a la setmana, com a mínim un. Això és un tema que lliga molt i no és fàcil dedicar-hi el temps necessari.

Com ho veieu en el futur i com us sentiu aquí a l’Ateneu?

Ens pensàvem que podríem conviure més amb altres entitats però veiem que encara falta una mica més d’activitat aquí a l’Ateneu. El dia que el bar funcioni serà un lloc de relació entre les persones de les diferents entitats i potser això contribuirà a la relació i a incrementar l’interès per aquestes.

Ara pel 75è aniversari s’ha fet una crida als ex dansaires per ballar tots junts al festival del novembre.

Quan vàrem celebrar el 50è aniversari va venir gent de Mèxic, de Madrid, d’altres pobles... i ens vam trobar més de 100 dansaires. Va ser una trobada molt emotiva.

Per acabar, els desitjo sort i els agraeixo en nom de la Comissió de la Memòria Històrica del Poblet el temps que ens han dedicat per explicar la història de la Entitat.

Carmen Dobaño Pané

Maig de 2024

 *Totes les fotografies han estat cedides per l’Esbart Gaudí