En la conferència
d’en Pere Cowley (1) del novembre passat es va
posar fil a l’agulla sobre la riquesa patrimonial que suposa tenir 22 passatges
en els límits actuals del barri i uns altres més, com els de
Conradí (2) i de Mariné (3), ara ubicats al barri del Camp d’en Grassot i
Gràcia Nova, però que havien format part de Sant Martí de Provençals.
En aquest article ens centrarem en el que es considera el passatge més antic del barri, situat en el centre neuràlgic del sector històric conegut popularment com El Poblet. Ens referim al Passatge de Gaiolà, paral·lel al carrer de Mallorca i que comunica el carrer de Sicília amb el de Nàpols, tal com es pot veure en el mapa parcel·lari de 1871 d'en Pedro Moreno i Ramírez, on s'hi veuen en negre les poques construccions existents.
Font AHPN. Mapa parcel·lari de
Pedro RamírezEl 24 de gener de 1871 “los nobles consortes Don Mariano de Delás y Doña Matilde de Gayolá”, sol·liciten a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals permís per obrir el passatge en uns terrenys de la seva propietat d'acord amb el plànol de parcel·lació que s'inclou en la pàgina tres de la dita sol·licitud.
En data 30 de gener de 1871, l'arquitecte municipal Antonio Rovira y Trias en la pàgina 2 de la mateixa sol·licitud, en signa la seva aprovació, i l'Ajuntament de Sant Martí en la seva reunió ordinària de l’1 de febrer ho ratifica (4).
El projecte d'obertura del passatge, d'acord amb el plànol presentat i aprovat, contemplava vint-i-dos parcel·les a dreta i a esquerra del nou vial, per a construir-hi un nombre igual de cases, de les quals malauradament a data d’avui només en queda prop de la meitat i la resta ja són noves construccions.
A partir de la citada aprovació s’inicien
les sol·licituds de permís de construcció de les primeres cases, i és a la Sra.
Cristina Santacana de Gabarró a qui se li concedeix el primer
permís documentat el 2 de març de 1871. Seguirien Antonio Grau,
Ramon Cartañá, Antonio Calvó, Pedro Morera, i uns quants més, fins que a partir
de 1890 els permisos sol·licitats i concedits ja són només per ampliar l'alçaria
d’alguna de les cases ja construïdes, o bé per alguna modificació de
millora.
Els habitatges eren majoritàriament de lloguer i utilitzats per persones nouvingudes provinents majoritàriament de la Catalunya interior, que van contribuir a poblar un territori que a partir de 1859, d'acord amb la trama d'illes dibuixada en el pla Cerdà, ja podia passar de ser agrícola a urbanitzable, però que l’any 1890 encara tenia un aspecte molt poc construït, tal com ho mostra el mapa que segueix.
1890. Mapa de J.M Serra. Font ICGCEl nom del passatge, per ser exactes, l’hauríem d'anomenar Passatge Matilde de Gayolà (5) ja que l’any 1862 és qui era la propietària dels terrenys que l’envoltaven per herència rebuda del seu pare Antonio de Gayolà i de Desprat.
Els Gayolà han estat una família benestant originària de Figueres, i ens consta que el sisè avi de la Matilde, en Francisco de Gayolà, va aconseguir el 1712 el títol de Noble del Principat, concedit per un Felip V agraït pels seus serveis durant la guerra de Successió, i que després el nomenà primer alcalde major de la ciutat de Girona del 1717 al 1724 (6).
Les diferents generacions que seguiren a Francisco de Gayolà van alternar càrrecs a l’exèrcit borbònic, Diputats a Cortes i/o Regidors d’Ajuntament (Girona o Barcelona).
El pare de la Sra. Matilde, l’Antonio
de Gayolà (1811-1856), va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de
Ciències i Arts de Barcelona (7) des del 1848 a 1852. Es va casar amb la Sra. Maria
Dolores Casanovas i Bonell de la Seu d’Urgell, i varen tenir 4 filles
(Inés, Loreto, Matilde i Conxa) que van maridar amb aristòcrates o nobles
castellans o catalans.
La mateixa Matilde es va casar amb
en Marià de Delàs i de Foxà (1837-1912) (8), noble gironí, quart Baró de Vilagaià, carlista actiu i
convençut, i un dels fundadors de El Correo Catalán (1876-1985) (9), amb qui va tenir 4 fills (Francesc de Sales, Manuel,
José Maria i Conxa). La transmissió del títol de la baronia de Vilagaià sempre
va seguir la línia masculina dels Delàs, i d'ençà l’any 2000
l’actual setè baró és el Sr. Eduardo de Delàs i Ugarte (10), que continua mantenint la propietat de la masia
medieval de Can Clota (11) (Esplugues de Llobregat) que des de 1734 sempre
ha estat en mans dels Barons de Vilagaià.
D’altra banda, una neboda de la Sra. Matilde,
la Blanca Catalán de Ocón y Gayolà (12), filla de la seva germana Loreto,
és considerada la primera botànica espanyola.
La Sra. Matilde va morir a Barcelona el 26 d’octubre de 1918 i se suposa que va ser enterrada al cementiri antic, tal com diu l’esquela publicada a la Vanguardia, però segons detallen en el seu llibre (13) en José Maria i José de Jaime, està enterrada al panteó familiar de Figueres, on diuen que hi ha gravat un llarg epitafi del qual en manllevem la part que diu:
“Recordémosla tal como era: de grácil
senectud, tímida la voz, el carácter de firmeza incontrastable, siempre fácil a
las vulneraciones de la caridad, justiciera como una noble abadesa, maternal y
pía, en virtud del largo y frecuente ejercicio de su estado cuya gracia fue en
ella visible y refulgente”.
Font: La Vanguardia de 28 octubre 1918
En un pròxim article parlarem de l’etapa de vitalitat del passatge protagonitzada per un veïnat molt arrelat, de les botigues de queviures, dels magatzems, dels corrals de cabres, dels safaretjos públics, dels tallers d’artesans, del refugi antiaeri, de la seva Festa major, i d'altres peculiaritats que ens han explicat o hem trobat documentades.
Josep M Sans i Aldomà
Febrer 2024
Bibliografia
(1) Anna Utiel
https://liniaxarxa.cat/liniaeixample/noticies/el-poblet-un-barri-de-passatges/
(2) Rosa Capell
https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/el-passatge-de-coradino-conradi.html
(3) Rosa Capell https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/12/el-passatge-de-marine-l-activitat_20.html
(4) Llibre d’actes del l’Ajuntament de Sant Martí de provençals, pàg. 472. Font AMDSM
(5) Jesús Portavella, 1996, pàg.207, Diccionari Nomenclàtor de les Vies Públiques de Barcelona, estableix com a denominació oficial el cognom amb “i” llatina, tot i que al nostre entendre s’hauria de respectar el propi del llinatge que és “Gayolà”.
(6) Cerro Nargánez, Rafael. «Lletrats al servei dels Borbons: els alcaldes majors i tinents de corregidor de Girona durant el segle XVIII». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2007, Vol. 48, p. 287-309
(7) https://www.racab.cat/academics/historics/numeraris-h/g/gayola
(8) Xavier Carmaniu
https://www.diaridegirona.cat/dominical/2022/01/09/maria-delas-foxa-61384841.html
(9) https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Correo_Catalán
(10) https://ca.wikipedia.org/wiki/Baronia_de_Vilagaià
(11) https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=189
(12) https://ca.wikipedia.org/wiki/Blanca_Catalán_de_Ocón_Gayolá
(13) http://xiloca.org/data/Bases%20datos/Biblio%20electro/Catalogo_personalidades.pdf Pàgines de 82 a 85