L’inici del passatge Vilaret està situat al carrer València gairebé fent cantonada amb el carrer Cartagena quedant partit al carrer Mallorca i continuant i finalitzant al carrer Provença gairebé fent cantonada amb el carrer de Castillejos.
El passatge Vilaret és l’únic en diagonal en el barri del Poblet, va de mar a muntanya. És anterior al pla Cerdà i a l’annexió del poble de Sant Martí de Provençals a la ciutat de Barcelona.
https://barcelona.callejero.net/passatge-de-vilaret.html#google_vignette
Les primeres mostres referenciades del passatge Vilaret són de l’any 1882 en un plànol comercial de l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals propietat de J. Calvet. Posteriorment, es troben plànols de J.M. Serra, 1890 de Barcelona i entorn, Pere Falqués el 1887…
Imatge: plànol comercial Ajuntament de Sant Martí de Provençals. 1882 J. Calvet
Actualment, aquest passatge forma part del Districte de l’Eixample de la ciutat de Barcelona, però fins al 1897 va formar part del municipi independent de Sant Martí de Provençals, fent frontera amb el barri del Poblet, que aleshores era el barri 3r del Districte 2n de Sant Martí.
En aquest segon capítol del passatge Vilaret parlarem amb dues persones rellevants al barri perquè han viscut part de la seva vida al passatge Vilaret o bé als seus voltants.
Ens trobem amb l’Antoni Viñas (expresident de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família) nascut el 1940 al carrer Castillejos i que ha viscut 60 anys al passatge Vilaret, i també ens acompanya en Jordi Tallardà nascut l’any 1959, veí del passatge al llarg de 50 anys. Ens expliquen els records i les seves vivències que tenen del Passatge Vilaret.
Inicis del passatge Vilaret
Als anys 60 el carrer no estava asfaltat i les voreres eren molt estretes. En Jordi Tallardà explica que el tram de dalt del passatge -on ell vivia- la vida dels infants es feia al carrer, tothom es coneixia i el joc era mitja vida. Era un passatge molt tranquil i agradable.
Als anys 70 i 80 el passatge Vilaret el recorden com un carrer amb circulació de cotxes, que circulaven en dos sentits diferents a cada tram. El tram que anava de València a Mallorca el sentit circulatori dels cotxes pujava i el tram de Provença a Mallorca el sentit circulatori baixava, per tant, els dos trams anaven a parar al carrer Mallorca i no hi havia continuïtat de circulació entre ells. L’aparcament era alternat quinzenalment a cada costat. No era un carrer pels vianants com és actualment sinó que era un carrer pels veïns que hi vivien, els que hi treballaven i per buscar aparcament els veïns que no tenien pàrquing a les seves finques. Això passava els darrers anys, abans que el passatge es pacifiqués per convertir-se en exclusiu per a vianants. Amb la pacificació, el passatge ha mantingut un únic sentit de circulació.
En Jordi ens comenta que al carrer Mallorca 463, xamfrà amb carrer de Castillejos, hi havia el cinema Versalles on es feien també espectacles de “varietés” i els vestidors de les artistes donaven al passatge Vilaret provocant algun moment inoblidable als adolescents que de casa estant tafanejaven com es guarnien.
Anunci de la revista ”Ole con ole” de Juanita Reina en el cine Versalles. 1963. (Hemeroteca /la vanguardia)
L’any 1990 es va convertir en una macrodiscoteca amb un aforament per 1.500 persones, anomenada Barçalles, on els nois i noies feien servir el passatge com a lloc d’amagatall per consumir begudes i altres afers propis de l’edat. També s’hi feien combats de boxa. L’Antoni explica que la discoteca va portar molts problemes i posteriors lluites veïnals perquè es tanqués. Finalment, ens explica l’Antoni que es va negociar que es fes una llar per gent gran que va ser inaugurada l’any 1997.
Remodelacions urbanístiques
Amb la pacificació i la nova urbanització del passatge, tota l’illa de cases (Castillejos, Provença, Mallorca i Cartagena) passa a ser una illa de serveis per la gent del barri on podem trobar: aparcament municipal soterrat on hi ha l’Esportiu Claror Cartagena (sortida al carrer Mallorca i al carrer Cartagena), escola Tabor (carrer Cartagena), residència per la gent gran Sanitas (carrer Provença), residència per la gent gran “Las Acacias” del grup Bastón de Oro (carrer Castillejos) i residència per a la gent gran també de Sanitas (carrer Mallorca/Castillejos). A la part superior del passatge Vilaret es troba el Centre de Salut Mental de l’Eixample.
Centre de Salut Mental. (foto L.P.A).
Actualment, és un passatge tranquil i pacificat amb arbres i testos amb flors. Fa que sigui agradable de passar-hi, es respira pau perquè no hi ha circulació d’automòbils. Al llarg de la primavera amb la floració dels arbres Cercis silquastrum (arbre de l’amor), també anomenat “arbre de judes”, és molt bonic de passejar-hi. Aquest arbre fa unes flors de color rosat que sembla que estiguis en un carrer del Japó.
Vista del passatge entre València i Mallorca.. (foto L.P.A).
En general, al llarg del passatge les cases són baixes, de dues o tres plantes, tot i que als extrems dels tres carrers (València, Mallorca i Provença) s’hi van construir edificis alts. Un d’ells que es va construir l’any 1960, i que fa cantonada amb el carrer Mallorca (Collserola/Besós) té una façana molt curiosa i col·loquialment se l’anomena la “casa dels nínxols”. L’Antoni i en Jordi ens expliquen que la veïna del primer pis, la Manuela, persona molt vital i alegre, posava flors en aquest espai de la façana fent-lo encara més singular per ser anomenat l’edifici d’aquesta manera. Actualment, al llarg de tot el passatge Vilaret hi ha 40 immobles.
Casa dels nínxols. (foto L.P.A).
Problemes que han sorgit al llarg dels anys
El veïnat, en el lloc on la gent passeja els gossos i deixen les seves deposicions tant sòlides com líquides, ha aconseguit que cada dia al vespre amb aigua de la capa freàtica es regui i es sanegi el carrer.
Aquesta informació es troba reflectida al diari ARA amb el títol “Un passatge a la Sagrada Família, el punt negre de les caques de gos” (1).
Curiositats
L’Antoni Viñas ens explica que durant la vaga dels tramvies del 1951 -perquè volien augmentar 70 cèntims el bitllet respecte a Madrid que era 40 cèntims- els veïns del barri es van congregar al carrer Mallorca ple de gom a gom des del carrer Padilla a Cartagena. La gent estava molt indignada i quan va passar el tramvia, molts dels que hi eren fent força el van tombar i el tramvia es va quedar allà durant hores. Quan va arribar la guàrdia civil amb les sirenes tothom es va dispersar i no van poder agafar a ningú. L’Antoni recorda com s’ho mirava darrere les cortines de casa seva.
Full volant que convidava a no pujar als tramvies l'1 de març de 1951/AHCB
Parada final de trajecte al final del carrer Rogent.(foto autor desconegut).www.autobusesbcn.es
Records del comerç dins del passatge
El passatge Vilaret, com ja hem explicat anteriorment, té dos trams i al llarg d’aquests dos trams l’Antoni i en Jordi ens recorden els negocis que ara ja no hi són.
Els negocis del primer tram de València a Mallorca que recorden són: un drapaire, un manyà, un taller de cotxes, un petit celler, una serralleria, la vaqueria de la senyora Pepi a l’altura del carrer Mallorca. La gent que hi ha viscut recorda perfectament les vaques; la granja-lleteria va durar fins a finals dels anys 90 i va tancar definitivament cap a l’any 2000.
L’Antoni ens diu que al llarg de tot el passatge hi havia una part de la fàbrica Negra (materials fotogràfics) amb una entrada al mig del passatge entre el carrer València i el carrer Mallorca. L’Antoni ho explica amb una emoció molt especial perquè hi va entrar a treballar quan tenia 18 anys fins que es va jubilar. Aquesta fàbrica ocupava part de dues illes de cases i va ser una empresa de capital català.
Del segon tram de Mallorca a Provença recorden una carboneria, un drapaire, un fuster, una escola de “corte y confección”, un magatzem de químics i la distribuïdora de mapes Testar. A dalt de tot, gairebé tocant al carrer Provença hi havia la Pizzeria Vilaret.
El que ens expliquen l’Antoni i en Jordi és que la vida social es trobava al voltant dels carrers de les dues illes de cases perquè el passatge era un lloc de pas. L’Antoni recorda la Festa Major del carrer Castillejos entre Mallorca i València, una festa de “categoria” on es tancava el carrer i la gent tenia “palcos” on seia i descansava mentre l’orquestra continuava tocant pels més balladors. Eren altres temps.
En l’actualitat al llarg del passatge hi trobarem diferents negocis que donen vida i moviment al carrer. Avui en dia és un lloc de pas i de negocis. En l’última dècada s’han incorporat alguns artesans de la fusta i serralleria, escola de ball, un centre de salut mental, un despatx d’advocats, una perruqueria, una barberia, uns centres d’entrenament personal, uns apartaments turístics, un restaurant de menjar oriental, un equip d’arquitectes interioristes, un magatzem de material cinematogràfic i pels volts de Sant Joan obre un local expenedor de material pirotècnic de la botiga del carrer València que es diu Welcome…
Fusteria actual Wood Morning. (foto Domènec Anguera Vidal).
Bar Chut. (foto Lletraferit). Bar Chut (foto estaurantguru.com)
A la cantonada del passatge Vilaret-Mallorca es trobava el bar Chut, que ha estat per a la gent del barri un lloc entranyable i considerat; tant és així que durant la pandèmia la gent anava i encarregava menjar, afavorint que no es tanqués el negoci.
En el seu inici només tenien un sol espai perquè a la botiga del costat (carrer Mallorca) hi havia una casa de mobles. Amb la jubilació dels amos de la casa de mobles els propietaris del bar van comprar la botiga i el van ampliar.
Quan es deixaven veure els partits de futbol als bars (tot en gran format) i el Barça jugava era una festa, no calia escoltar els partits perquè ja sabies el que havia passat. Els darrers anys van posar uns llums a l’exterior que a la nit s’encenien i estava escrit la paraula CHUT. Ja fa uns quants anys que ja no es feien les trobades des del moment que per veure els partits s’havia de fer pagament.
Aquest bar/restaurant en el darrer temps i per la jubilació dels amos darrerament està tancat.
Moltes gràcies a l’Antoni i en Jordi per ajudar-nos a descobrir aquest passatge amb nom de dona i que va ser un dels primers del barri del Poblet.
Josep Maria Sans i Laura Ponce Alsedà
Notes:
1- Diari ARA 3-11-2017 Un passatge a la Sagrada Família, el punt negre de les caques de gos.
https://www.ara.cat/societat/passatge-sagrada-familia-negre-caques_1_1278982.html
