Avui conversem amb tres representants de l’Esbart Gaudí: En Pere Ferrer, com a president; la Rosa Soriano, com a tresorera i la Maite Font, com assessora, tots tres membres actius de l’Esbart Gaudí des de fa molts anys. Volem destacar que el proper novembre farà 75 anys de la fundació de la institució i des de l’Ateneu el Poblet i, concretament, des de la Comissió de Memòria Històrica, creiem que és un bon moment per parar-nos i parlar sobre l’Esbart com a reconeixement de la feina que els seus socis han fet durant tots aquests anys.
1er període: 1949-1975
Quan i a on es va fundar l’Esbart Gaudí?
Es va
fundar al maig de 1949 a la Parròquia de la Sagrada Família. Els
fundadors eren membres de la Parròquia i del Casal Parroquial.
Qui formava part del grup inicial?
Un
grup de gent jove aficionada a la dansa catalana i preocupats per difondre el folklore
català.
I durant aquests primers anys, en plena dictadura, va ser
molt difícil legalitzar l’Esbart Gaudí com a una Entitat?
No
ens consta que hi hagués problemes. Potser també tenia a veure el fet de
que ja existien altres esbarts; hi ha algun amb més de 100 anys. De totes
maneres, les autoritats estaven al cas de les activitats de l’Esbart i quan hi
havia les assemblees sempre hi anava la policia, com a mínim una estona i
sempre recordaven que es parlés en castellà.
Programa de l’any 1958
I pel que fa al tema econòmic, tenien alguna subvenció?
En
aquell moment no, tot eren quotes de socis. Posteriorment, ja en democràcia,
l’Ajuntament sí va començar a donar alguna subvenció.
L'Entitat ha passat per diferents locals, oi?
És un llarg camí
i per això posarem les diferents seus per ordre cronològic:
1 - Es va
començar a la Parròquia de la Sagrada Família.
2 - Després al bar de Can Pau que
estava regentat per un senyor que es deia Pepe, per això se’l coneixia
com el Bar del Tío Pepe al carrer de Sicília, 284. Allà hi havia un teatret.
1952-1953
c/de Sicília, 284
3 - Al local del cinema Niza anàvem sobretot per assajar.
4 - A la Cooperativa Obrera del
Poblet, al carrer de València, 383. L’edifici de la Cooperativa era de
tres plantes. A peu de carrer hi havia una botiga de queviures; a la primera
planta estava la sala de jocs, la biblioteca i el café destinat als socis i
veïns i a la segona planta s’ubicava la sala d’actes amb pati de butaques,
escenari i els camerinos. Es feia teatre, sarsueles, dansa i altres
activitats. Es va haver de marxar perquè van tirar a terra l’edifici. Va ser
una pena, perquè s’hi estava molt bé.
5 - D’allà es va haver de
marxar a uns locals industrials al carrer de Sicília, 251. Sempre eren locals
de lloguer i quan havia problemes doncs s’havia de canviar de lloc.
6 - El Passatge
Maiol, 3 va ser la seu de més llarga
durada de l’Esbart. Vàrem estar des de
1973 fins 2017, 44 anys!
Seu de l’Esbart al Passatge Maiol, 3
7 - Al Passatge
Carsi, 3 on vam tenir la seu fins l’any 2019.
8 - Ara estem aquí, a l’Ateneu del Poblet que recorda una mica
l’ambient de la Cooperativa, ja que és un lloc
per acollir les entitats del barri.
Pel que fa al repertori, quins tipus de dansa es ballaven?
Durant
aquest període del 1949-1975 eren totes de tipus tradicional.
I de les actuacions, en teniu memòria d’alguna important d’aquella època?
Al
Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament, al Palau de la Música, al Palauet Albéniz pels llavors
Prínceps d’Espanya, a Montserrat, a Pont de Suert per el Caudillo…
L’Esbart al Saló de Cent
I a l’estranger?
A
l’any 1952 l’Esbart va anar a Perpinyà. De fet, tots els esbarts s’hi
movien també pel sud de França.
2on període 1976-1999
En
aquests anys les tres persones amb les que estem conversant en
aquest període ja eren membres actius de l’Esbart.
Durant aquesta època, es va implementar l’interès per
l’Esbart?
Doncs
sí, hi havia una bona quantitat de socis i dansaires, potser es va arribar a
uns 700 socis.
La
Maite Font comenta que en aquella època ella era mestra dels infantils i eren
quasi 40 nens i després hi havia també els juvenils. Els nens havien de fer-se
socis, tant ells com els pares, ja que es demanava que hi hagués un tutor.
I el veïnat com responia?
Nosaltres
creiem que la gent del barri ens apreciava i ens donava suport. Cal dir que
tots els nens eren del barri.
I pel que fa a la vostra implicació al barri, com era la
relació amb l’Associació de Veïns, per exemple?
La
comunicació i col·laboració mútua era bona, però més com a companys que no en
grans trobades.
Vàreu col·laborar d’alguna manera als Jocs Olímpics del
1992?
Sí,
sí, als Olímpics i als Paralímpics. A la presentació, la coreografia inicial
formava aquell “Hola” i la gent de l’Esbart hi va participar juntament amb gent
d’altres Esbarts. Es demanava gent que tingués una certa disciplina i
preparació dansaire.
Potser no s’ha explicat prou aquesta col·laboració de tots
els Esbarts?
Clar,
és que quan es parla dels Jocs Olímpics sempre es parla de
voluntariat i la nostra Entitat entrava dins d’aquest grup.
I pel que fa a la incorporació de noves generacions, en aquest període es va fer canvis en el repertori?
Cap l’any 1992 es va començar a fer canvis, fins i tot vam introduir danses gallegues; es va canviar el vestuari i la manera de ballar, al igual que la dansa en general i l’Esbart es va adaptar als canvis que es feien arreu. No ens va costar perquè ens agradava molt ballar i en gaudirem molt. Pel que fa al vestuari, es va passar de confeccionar-ho les mares a que hi hagués un dissenyador i un sastre, i es va tenir molta més cura d’on eren els balls perquè era molt important que els vestits corresponguessin realment al lloc d’origen del ball. Tenim molt vestuari, perquè per cada ball es requereix un vestuari especial.
L’esbart a l’Hospital de
Sant Pau
Durant aquest segon
període es va celebrar el 50è aniversari.
Sí,
sí, i es van dur a terme molts actes. Entre ells una conferència que va donar
l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte que va fer el pregó a la seu del Districte de l’Eixample.
3er.període del 2000-2024
Sabem que l’Esbart es una de les Entitats Fundadores
de la Coordinadora d'Entitats de
la Sagrada Família i va ser de la mà d’en
Ramón Espín que s’hi va arribar. Potser ens podeu explicar qui va ser en Ramón
Espín i per què va ser tan important per l’Esbart.
En
Ramón Espín va ser dansaire, mestre de dansa, president i qui va impulsar el Recital
de Danses catalanes davant de la façana del naixement de la Sagrada Família.
Cada any al juliol es fa aquest festival. En Ramon i el director de l’Esbart
Sant Martí tenien molta amistat i entre els dos van organitzar aquest
esdeveniment.
L’Esbart Sagrada Família organitza per primera vegada el
Memorial Ramón Espín al 2007, oi?
Sí,
sí, però ell, com hem dit, ho va organitzar abans i per això vam voler, a
partir de l’any de la seva mort, al 2007, seguir amb la organització en forma
de Memorial com a reconeixement de la seva tasca.
Ell
era una persona molt vital que es bellugava molt. Era una persona que valia per tot, no li
feia mandra res. Cadascú viu l’Esbart a la
seva manera, però ell vivia per l’Esbart. Era molt actiu i tenia molts
contactes, a més també tenia molt bona relació amb tots els esbarts.
I en aquest darrer període heu fet sortides a l’estranger?
Fins
el 1999 el cos de dansa havia fet alguna sortida.
El
dia 30 de juny d’enguany anirem a Perpinyà perquè també tenim molta amistat i
mantenim molta relació amb el Esbart d’allà. Ells van venir aquí i ara els hi
tornem la visita. El més bonic d’aquestes trobades és que no es tracta d’una competència;
per exemple amb l'Esbart Sant Martí tenim un vincle molt fort, ells són un Esbart molt gran, però sempre que els demanem de
col·laborar amb nosaltres ho fan encantats.
Parlem de les fidelitats dansaires? Les persones que han
estat a l’Esbart continua sempre vinculada?
Hi ha
de tot… cada vegada menys. Els nens mentre són petits s’apunten a l’Esbart però quan
comencen l’adolescència ho deixen estar. A més a més ara les famílies tenen
activitats de cap de setmana o marxen fora i llavors s’acaba l’Esbart…
En el nostre barri hi ha molts nouvinguts, s’han acostat a
l’Esbart?
Al
nostre, no. Sabem que en algun altre Esbart hi ha un parell o tres persones
nouvingudes.
En el món casteller,
potser sí que hi van?
Però
els castellers tenen molta gent i també es coneix més a l’estranger i també hi
ha molta difusió, al contrari que per la dansa catalana que no hi ha
pràcticament difusió. De fet, la dansa en sí mateixa, és
l’art més perjudicat… Es té poca cultura dansaire al nostre país.
Està clar que l’Esbart Gaudí ha fet molt per la dansa i la
cultura i això queda evidenciat pels 75 anys de vida sense interrupcions.
L’esbart, tot i les dificultats, està viu encara, i si s’arriba a no poder ballar sempre es podria transformar en una entitat d’organització de jornades.
Hi ha dificultats per a tots els Esbarts, sobretot a les ciutats, potser hi ha activitats culturals d’aquest
tipus que s’han recuperat als pobles, oi?
Tot té èpoques i
l’Esbart no és una excepció.
Quants cops assajeu?
S’han
de fer normalment 2 assajos a la setmana, com a mínim un. Això és un tema que
lliga molt i no és fàcil dedicar-hi el temps necessari.
Com ho veieu en el futur i com us sentiu aquí a l’Ateneu?
Ens
pensàvem que podríem conviure més amb altres entitats però veiem que encara
falta una mica més d’activitat aquí a l’Ateneu. El dia que el bar funcioni serà
un lloc de relació entre les persones de les diferents entitats i potser això
contribuirà a la relació i a incrementar l’interès per aquestes.
Ara
pel 75è aniversari s’ha fet una crida als ex dansaires per ballar tots junts al
festival del novembre.
Quan
vàrem celebrar el 50è aniversari va venir gent de Mèxic, de Madrid, d’altres
pobles... i ens vam trobar més de 100
dansaires. Va ser una trobada molt emotiva.
Per acabar, els desitjo sort i els agraeixo en nom de la Comissió de la Memòria Històrica del Poblet el temps que ens han dedicat per explicar la història de la Entitat.
Carmen Dobaño Pané
Maig de 2024