El passat dijous dia 19 vam poder escoltar una xerrada sota el títol de “A la recerca de l’Hospital perdut. Hospital del Pueblo al barri del Poblet 1936-1939” a càrrec del doctor Carles Hervás i Puyal. El ponent és doctor en Medicina i especialista en Anestesiologia, així com doctor en Història. Les seves línies de recerca com a historiador s'han orientat cap a la Història de la Medicina i l'estudi de la sanitat a Catalunya durant la República, la Guerra Civil i la postguerra.
Fotografia Josep Maria Padullés
Fotografia Josep
Maria Sans
L’inici de la seva recerca -duta a terme amb moltes dificultats degut a la poca documentació existent- va ser la troballa de la següent foto, en la que es veuen llits d’hospital dins d’una capella, amb les sigles CNT a la paret del fons.
Fotografia
extreta del llibre “La xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil”
de Carles Hervás
La fotografia en qüestió li va cridar l'atenció mirant un llibre sobre hospitals de guerra a Catalunya i es va preguntar sobre la localització de l’edifici. Les seves investigacions el van dur a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de la CNT i allà va aconseguir un número de la revista “Umbral” on hi havia un reportatge sobre “Un hospital del Pueblo” amb la fotografia, però tampoc allà es deia el lloc exacte on es trobava.
Continuant amb la recerca, a través del diari “Solidaritat Obrera” va descobrir que hi havia un hospital al carrer de Provença 388, a la cantonada amb Roger de Flor, en ple barri del Poblet. Però El Doctor Hervás volia esbrinar què s’hi ubicava en aquell indret abans de la guerra i va trobar que estava l’Orfenat de Sant Josep gestionat per un orde religiós i que el 1909, durant la Setmana Tràgica, va ser cremat i després restaurat per en Enric Sagnier.
FotosdeBARCELONA.com
Kati Horna,
Barcelona. Hospital del pueblo. Marzo de 1937. Fundación Rafael Botí
Gràcies a la conferència ens hem pogut fer una idea del funcionament dels hospitals durant la guerra. Pel que sembla, els primers dies es van omplir els hospitals existents, i per això se'n van habilitar altres espais, molts d’ells dependents d’un partit polític o un sindicat. La CNT gestionava molts d'aquests recintes. Un cop passats els primers dies de la guerra, molts d’aquests hospitals recents, van passar a funcionar com a dispensaris i policlíniques amb metges de diferents especialitats, on s’atenia a la població civil, en especial a l’afiliada als sindicats. També ens ha parlat dels costos d’explotació d'algun d’aquests centres, del personal amb què comptaven -molts metges i infermers vivien al barri- i els serveis que s'oferien.
Pel que fa als metges, durant aquella època, se’ls exigia d’estar sindicats i la majoria ho estaven a la CNT. Un cop finalitzada la guerra, molts van haver d’exiliar-se i alguns dels que es van quedar van patir represàlies per part del nou règim.
També el conferenciant ha pogut constatar l'existència d’altres hospitals de sang a la nostra ciutat:
1- Hospital de Gràcia. Al que era el Col·legi de Sant Josep de les Carmelites al carrer Gran de Gràcia 236, que va passar d'Hospital de sang a dispensari.
2- Hospital de Sang al Poblenou, a la Rambla del Poblenou 76, després hospital del Barri.
3- Hospital Central de la CNT, al carrer de Consell de Cent 393, al Col·legi de les Germanes de la Inmaculada Concepció.
Per concloure l'exposició, el doctor Hervás ens ha explicat que en acabar la guerra civil l’edifici de l'Hospital del Pueblo va passar novament a mans de la Congregació de les germanes de la Sagrada Família, fins al 1961 quan Antonio Valt, fundador de l'Editorial Herder, el va comprar i li va encarregar a l’arquitecte Josep Ribas González la seva transformació tot respectant els murs però, modernitzant la façana. El 1973 es van afegir quatre plantes i al 2014, el Goethe-Institut va llogar tres plantes.
Foto Google Maps
Fotografia Carmen
Dobaño
Va ser una xerrada molt interessant i amena que ens ha apropat a una realitat desconeguda d’un aspecte de la nostra història. Ara caminant pel nostre barri i per la nostra ciutat de segur que pararem més atenció als edificis que potser amaguen una altra història que espera ser rescatada.
Agraïm molt sincerament la tasca d’investigació del doctor Carles Hervás que contribueix a completar un puzzle amb moltes peces perdudes.
Carmen Dobaño
Novembre 2025
