Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Familia: Temple

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temple. Mostrar tots els missatges

INSTITUCIÓ ESCOLAR GAUDÍ

Aquest any 2026 se celebra l’Any Gaudí, un gran esdeveniment per la ciutat de Barcelona, que em permet poder mirar enrere per a recordar la meva adolescència.

Era la tardor de l’any 1964, quan realitzava els meus estudis de Batxillerat Superior al Liceu Ramon Llull en horari de tarda i alhora vaig començar a treballar a la Institució Escolar Gaudí (antigues Escoles Parroquials de la Sagrada Família), una llar d’infants situada dins del recinte de la basílica. Aleshores, el seu accés principal era pel carrer Mallorca núm. 401, cantonada amb el carrer Sardenya.

Aquest petit edifici modernista va ser construït l’any 1909 per l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Era una escola per a educar els fills i les filles dels treballadors del temple, així com pels infants que vivien a prop del nucli veïnal anomenat el Poblet.

Uns dies abans de començar el curs escolar, vaig assabentar-me gràcies a uns veïns dels meus avis materns, que es necessitava una mainadera per a una de les aules del parvulari. La meva mare m’acompanyà per a conèixer l’escola. La directora del centre, la Srta. Manolita, ens va rebre al seu despatx. Em va explicar quins eren els aprenentatges i les rutines dels petits de la classe de tres anys. Vaig acceptar aquella feina amb molta il·lusió. La directora també era la mestra dels alumnes grans, ens va ensenyar totes les aules: la dels més petits de tres anys, on estaria amb la Srta. María Ángeles, la dels mitjans a càrrec de la Srta. Antònia i la seva classe, que era la dels grans. Després els alumnes continuaven els seus aprenentatges en les Escoles de Primària del barri.

Curs 1964-1965 alumnes amb les Srtes. M. Ángeles i Isabel

Fons fotogràfic personal I. Busquets

El sistema pedagògic emprat a l’escola, gairebé des dels inicis, era l’innovador mètode de la pedagoga Maria Montessori (1).

Em vaig sentir molt impressionada per aquell petit edifici tant singular, assolellat i acollidor. L’exterior envoltat d’arbres amb gran varietat de plantes. Amb sorrals i pèrgoles de ferro (zones d’ombra) en els que cada grup disposava del seu espai de joc a l’aire lliure. Al mirar cap al cel es podien contemplar les impressionants torres de la façana del Naixement ja enllestida, com a l’horitzó més proper. De tant en tant, se sentia el soroll dels picapedrers que treballaven en el taller.

1933 set anys després de la mort d’en Gaudí.

Font Quadern informatiu 2 Basílica Sagrada Família

La meva curiositat em va conduir a preguntar-li a la directora com es van construir la teulada i les aules d’aquesta escola amb finestres altes i parets corbes. I ella ens va respondre somrient amb una veu pausada com si ens expliqués un conte: “Antoni Gaudí per a dissenyar la teulada d’aquest edifici, es va inspirar en les formes ondulades de la natura i en les fulles d’alguns arbres com ara la magnòlia. També en les gallines cloques, que amb les seves grans i càlides ales obertes protegeixen als seus pollets que representarien les mestres i els seus alumnes”.

L’espai interior de l’edifici escolar estava dividit en tres aules, cadascuna amb una porta d’entrada pròpia. Des de la porta ferrada de l’entrada es veia l’escola i el jardí. Sovint, grups de turistes trucaven al timbre, tot pensant que aquella era l’entrada principal de la basílica. A la porta hi havia un petit cartell, escrit en castellà, avisant que l’escola no es podia visitar.

Plànol de les 3 aules de l’escola ubicada al c/ Mallorca, 401

Font arxiu personal Isabel Busquets

Recordo que a cada aula hi havia una pissarra, que ocupava una de les parets, perquè la mestra escrivís o dibuixés i els alumnes també, segons les activitats. Els nostres infants disposaven d’unes taules quadrades, d’angles arrodonits, amb les seves cadiretes. Calia ajupir-se quan havies d’ajudar-los a resseguir amb els seus ditets la forma de les lletres i dels números en el paper. Al costat de la pissarra, hi havia el material montessorià perfectament ordenat en uns contenidors de fusta amb rodetes. També teníem una petita biblioteca amb molts contes il·lustrats i en un racó de l’aula els penjadors a l’altura dels pàrvuls. A cada classe hi havia també una porta per accedir al jardí, on jugava la canalla i on els seus pares s’esperaven quan els venien a recollir.

L’escola no disposava de servei de menjador i els nens anaven a dinar a casa seva. L’horari de la jornada escolar era de 9 a 12 h i de 15 a 17 h. En acabar la classe, jo continuava els meus estudis de Preuniversitari nocturn a l’Institut Maragall, aleshores situat temporalment al carrer Sant Quintí entre Indústria i Pare Claret, on actualment hi ha l’Institut de Secundària Moisès Broggi (2).

A l’estiu arribaven per fi les anhelades vacances del quinze de juliol al quinze de setembre. Aquella entranyable experiència a la Institució Escolar Gaudí em va permetre fer els primers passos en el món de l’ensenyament. L’hivern de 1965, el dia 18 de febrer va nevar a Barcelona. Un pare ens va retratar a la plaça. Jo encara recordava la gran nevada del 1962 que ens va deixar aïllats a casa per Nadal.

1965 Les senyoretes Ángeles i Isabel amb alumnes a la Pl. S. Família

Fons fotogràfic personal I. Busquets

La tardor de l’any 1967 vaig deixar aquella feina que tant m’agradava per poder matricular-me a la Universitat Central de Barcelona.

Tot revisant els àlbums de fotos dels meus avis paterns, vaig adonar-me uns anys més tard, que hi havia unes imatges del meu pare i del seu germà petit que havien estat alumnes de la Institució Escolar Gaudí el curs 1931-32, quan el director de les escoles parroquials era el Sr. Esteve Margarit Colomines. Després van ser alumnes de l’Escola Sagrada Família del carrer Sardenya 343 on van estudiar fins als catorze anys.

1931 El Sr. Esteve amb el col·lectiu d’alumnes de les diferents classes

Fons fotogràfic personal I. Busquets

La Institució Escolar Gaudí va tancar definitivament a finals dels anys vuitanta. A partir del 2002 es va proposar desmuntar-la i reconstruir-la pedra a pedra al carrer Sardenya núm. 314 cantonada Mallorca, dins del recinte de la Sagrada Família, convertint-se finalment en un petit museu. (3)

2004 Isabel Busquets en front de les escoles ja ubicades al c/ Sardenya

Tot i que les escoles van canviar de situació per a facilitar l’acabament de la façana principal de la Glòria, i aquells meravellosos espais enjardinats han desaparegut, l’escola actualment és un edifici històric que es pot visitar. Malgrat els canvis efectuats, encara puc recordar que allí vaig ser molt feliç treballant amb aquelles magnífiques mestres i els nostres infants en un entorn privilegiat i probablement únic al món.

Isabel Busquets i Corbera

Juny 2026

Notes bibliogràfiques

(1) https://ca.wikipedia.org/wiki/Mètode_Montessori

(2) https://agora.xtec.cat/iesmaragall/linstitut/historia/)

(3) https://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/escoles2.asp

ELS GEGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA

El diumenge 25 de juny de 1905, coincidint amb el 53è aniversari d’Antoni Gaudí, mossèn Gil Parés celebrava missa a la cripta de la Sagrada Família. L’any 1906 va ser nomenat capellà-custodi de l’Oratori de Sant Josep i quan, el 1907 la cripta va ser elevada a la categoria de tinença, mossèn Gil Parés en va ser capellà-tinent. [1] L’any 1930 es constituí la parròquia de la Sagrada Família, independent de la de Sant Martí del Clot, [2] i el dia 29 de juny s’hi va celebrar la festa de Corpus amb una processó pel barri, en la qual la Custòdia sota tàlem va sortir precedida de la gran bandera catalana dissenyada per Gaudí amb aquest fi. [3] L’arribada del bisbe Irurita el mateix any, va desposseir mossèn Gil Parés del seu càrrec i el nou rector de la parròquia va ser mossèn Marià Bertran.

De la devoció de Gaudí i de la seva participació en la processó del Corpus, en dona fe la fotografia de Josep Brangulí que el mostra portant un ciri a la mà com a membre del Cercle Artístic Sant Lluch, davant la catedral de Barcelona, el dijous 19 de juny de 1924. [4] Després de la mort de Gaudí el 1926, la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 va impulsar l’acabament de les torres de la façana del Naixement entre 1929 i 1930. Gaudí només va veure acabada la torre de Sant Bernabé. [5]

1924 Gaudí davant la Catedral 1926 Les torres de la Sagrada Família Arxiu Mas

Tot i que la celebració de la festa de Corpus durant els anys de la Segona República va ser motiu de tensions entre Església i Estat, ja que la Constitució promulgada el 9 de desembre de 1931, establia que “Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno.”[6], algunes fotografies dels anys 30 ens mostren aquesta celebració a la Sagrada Família, i també ens informen de la presència dels gegants de la Ciutat als actes. A la primera fotografia tenim un mur com a fons i l’estructura de suport dels vitralls que avui formen part de la nau central de l’església.[7] En primer terme un grup de nens, possiblement del barri, i la colla de geganters, entre ells el reconegut músic Pau Orpí, amb el flabiol i el tamborí per fer ballar els gegants. Darrere tenim la parella de gegants de la Ciutat que va ser estrenada el 1922 per la festivitat del Corpus.[8]

Els gegants a la Sagrada Família anys 30 Vitralls actuals de la Sagrada Família

A la fotografia de la processó del Corpus de l’any 1932, de Josep Maria Sagarra i Plana[9], es veu, entre els fidels agenollats, un tàlem gaudinià, amb els pals coronats per formes florals[10], precedit pels escolanets. De 1933, una foto de Joan Andreu Puig Ferran datada el divendres 26 de maig de 1933, mostra una processó que no és de Corpus.[11] Sí que ho són les dues que segueixen, de J. M. Sagarra i Plana, que mostren el pal·li i els fidels.[12] Finalment, la fotografia de Josep Brangulí Soler, datada el 1936, ens mostra també la processó de Corpus sortint del recinte del temple. Hi veiem al davant dos escolanets amb canelobres llargs i un altre amb la creu processional, després els fidels amb el ciri a la mà i els nens de primera comunió i al darrere un estendard.

1932 Processó de Corpus a la Sagrada Família. 26 de maig 1933

Processó de Corpus a la Sagrada Família el 15 de juny de 1933

1936 Processó de Corpus a la Sagrada Família. Arxiu Nacional de Catalunya

1890 Processó de Corpus de Lleonart Museu Diocesà de Barcelona. Pia Almoina

A finals del s. XIX les principals parròquies de Barcelona tenien els seus propis gegants, com els de Santa Maria del Mar, els del Pi, els de la Casa de Caritat... De la festa de Corpus se’n va fer una joguina de figuretes de plom “la Processó de Lleonart”, que representava tots els estaments que desfilaven a la processó de la Catedral. Hi trobem els gegants de la Ciutat amb els capgrossos al davant i el ball de bastons darrere. A la dreta veiem la Custòdia, a la Cadira del rei Martí, portada sota tàlem. El 1902 el Centre Excursionista de Catalunya proposa fer una trobada de gegants, nans i feres, que se celebra el mes de setembre coincidint amb les festes de la Mercè. Es fa una gran concentració al Parc de la Ciutadella, amb premis a les diferents categories. Entre els nous dissenys de gegants en trobem uns de Puig i Cadafalch, que representen el conseller Fivaller i una noble dama medieval.[13]

1902 Gegants de Puig i Cadafalch 1906 Llopart a l’Esquella de la Torratxa

Les parròquies de les poblacions properes a Barcelona, agregades el 1897, que no tenien gegants propis per a la processó de Corpus, els demanaven a l’Ajuntament que els cedia de manera gratuïta.[14] Un dibuix de Joan Llopart publicat a La Esquella de la Torratxa, titulat "De barri en barri", ens mostra un gegant de la Ciutat anterior a 1910, la geganta de Puig i Cadafalch de 1902 i un funcionari municipal carregat amb una caixa d’instruments musicals on hi ha escrit “Banda” i una altra on posa “Guardia Municipal Montada”. Al text inferior llegim: "Ara corra á Sant Gervasi, ara ves al Poble Nou..¡ Qué'n vol, senyors, de paciencia aixó de las professons ![15]

Els gegants de la Ciutat, coneguts com l’Hereu i la Pubilla, desfilaven el dia de Corpus representant la Catedral de Barcelona i l’Ajuntament. Era l’inici de l’Octava, vuit dies de processons, de dijous a dijous. Avui dia, d’aquelles celebracions queda l’Ou com balla i la processó del diumenge. Durant la segona meitat del s. XIX, fora de comptades excepcions, el gegant representava sempre un noble o un rei medieval barbut. La geganta, en canvi, anava vestida a la moda del moment i era considerada un referent per a fer-se el vestit nou de la temporada. A principis del segle XX va triomfar vestir-los tots dos de manera similar, com a reis o amb robes medievals. La geganta va deixar de ser un referent de la moda, cosa que hauria estat difícil de mantenir, atès que la tendència en la moda femenina als anys 20 va ser escurçar la llargada de les faldilles. El gegant, com veurem, va acabar perdent la barba.

1910 Els gegants de Lluís Labarta 1917 Els gegants d’Adrià Gual

A la foto que reprodueix La Actualidad veiem els gegants dissenyats per l’artista Lluís Labarta el 1910. A continuació, dues parelles de gegants de l’escenògraf Adrià Gual. La primera, més luxosa, de 1917 i la segona més senzilla de 1922. Aquesta última parella la veiem en una fotografia de 1923 del Fons Cuyàs desfilant pel Portal de l’Àngel acompanyats dels geganters.[16]

Els gegants d’Adrià Gual desfilant pel Portal de l’Àngel el 1923

Els gegants de l’escenògraf Josep Castells, de 1925, representaven uns luxosos reis bizantins.[17] Els del pintor Francesc Labarta, estrenats per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, representaven els Reis Catòlics i no van desfilar des del 1931, any de proclamació de la Segona República, fins al 1939, ja sota el règim franquista.[18] Aquests gegants han experimentat diverses modificacions fins al present, entre elles el canvi de nom en els anys 80, que va passar a ser el de Jaume I i el de Violant d’Hongria.[19]

1925 Gegants de Josep Castells 1929 Gegants de Francesc Labarta

Els gegants i gegantons a l’Ateneu del Poblet-Sagrada Família i els seus capgrossos

Avui dia l’Ateneu del Poblet-Sagrada Família allotgen els personatges festius del barri. Des de 1988, els gegants de la Sagrada Família, la Pepa i en Pere, ella una peixatera i ell en Pedro Sanpablo, originari de Zamora i conegut com “l’home dels coloms”. Des de 2009 els més petits, els gegantons, en Miliu , en record del personatge radiofònic dels anys 30 i des de 2016 el Sant Jordi. Els acompanyen tres capgrossos des de 2002, en Kiku i en Drylus, el primer un nen d’origen africà i el segon el Drac del Park Güell [20], també des del 2016, el Bandoler del Poblet, que veiem dibuixat per Juanolo. [21] Per acabar-ho d’arrodonir, ens acompanya la gegantona Crespinella, construïda el 2002 per la Coordinadora de Geganters de Barcelona com a homenatge a Gaudí. El cap representa un dels pinacles de les dotze torres i a les mans i al vestit incorpora referències al mosaic de trencadís.

Rosa Capell González

Març 2026

Notes

[1] La tinença és l’estructura eclesiàstica que depèn d’una parròquia principal, i que s’estableix en zones en creixement o allunyades, abans de constituir-se en parròquia.

[2] Vegis https://esglesia.barcelona/es/parroquies/sagrada-familia/. Altres fonts esmenten la parròquia de Sant Martí de Provençals.

[3] Vegis: https://www.antonigaudi.org/mosen-gil-pares-i-vilasau-barcelona-1880-1936-294.html

[4]https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallunitat/ANC1-42-N-1379

[5] Domènech Sugrañes va ser l’arquitecte que va seguir el projecte de Gaudí en acabar les torres. Vegis:

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/domenec-sugranes-gras

[6] Vegis: Congreso de los Diputados. https://www.congreso.es › docu › 1931 › 1931_cd

[7] El disseny dels vitralls actuals és obra de Joan Vila Grau i han estat realitzats pel taller J.M.Bonet. Vegis: https://vitrallsbonet.com/obras/sagrada-familia/

[8] MOLANO ROYO, Juli Els Matadors: un croquis al natural. La fotografia és propietat de Jaume Orpí Casas i està feta als anys 30. Sobre la saga dels Orpí i altres: http://www.amasquefa.com › Article_Final15

[9] Aquesta i una altra fotografia de la processó del Corpus a la Sagrada Família, celebrat el dijous 26 de maig, van ser publicades a La Vanguardia el dissabte 28 de maig de l’any 1932.

[10] Entre les obres menors de Gaudí, els objectes i mobiliari litúrgic ens deixen mostres de coneguda originalitat, com el conopeu i el tintinacle, insígnies basilicals de la catedral de Mallorca, a més a més de custodies, baldaquins, làmpades, canelobres confessionaris, bancs i altres.

[11] La fotografia “Processó de Corpus davant la Sagrada Família” es va poder veure a la sala KBr de la Fundació Mapfre, a l’exposició Joan Andreu Puig i Ferran: la dècada convulsa (1929-1939), entre el 12 de juny i el 31 d’agost de 2025, però la data del Corpus el 1933 va ser el dia 15 de juny. Sobre l’autor, vegis: https://www.fundacionmapfre.org/arte-y-cultura/exposiciones/centro-fotografia-kbr/joan-andreu-puig-farran-la-decada-convulsa/

El 1933 el divendres Sant i l’aniversari de la proclamació de la 2º República van coincidir el divendres 14 d’abril. A El Dia Gráfico del 13 d’abril l’apartat “SEMANA SANTA -Cultos religiosos y Monumentos que podran ser visitados estos dias” s’esmenten entre catedral, basíliques, esglésies i tinences, fins a 18 celebracions, algunes amb processó a l’interior del temple, altres no ho especifiquen. Respecte a la Sagrada Família és a l’apartat de visites a monuments. Potser per aquesta raó la fotografia mostra una processó de divendres Sant feta amb posterioritat.

[12] Aquestes fotografies del Corpus de 1933 també van ser publicades a La Vanguardia.

[13] CARBÓ i MARTORELL, Amadeu, El Llibre dels Gegants de la Ciutat, Ed. Ajuntament de Barcelona, 2011, pàg.54.

[14] CORDOMÍ, Xavier, GARRICH, Montserrat OCTAVES. La festa del Corpus als barris de Barcelona (1897-1965) Xavier Cordomí aporta documents que testimonien el trasllat dels gegants de la Ciutat a diferents processons de Corpus, com la de Sant Andreu del Palomar entre 1925 i 1930 1925 i 1930. Es demanaven els gegants, o en alguns casos els feien construir, els llogaven o en compraven a empreses com El Ingenio, com en dona testimoni la història de Sant Andreu, vegis:

https://opinioandreuenca.blogspot.com/2015/06/corpus-sant-andreu-de-palomar-entre-la.html

[15] Dibuix satíric de Joan Llopart i Tresserres en el nº del 16 de juny de 1906, La Esquella de la Torratxa

[16] CORDOMÍ, op.cit. mostra una fotografia dels mateixos gegants desfilant pel carrer Gran de Sant Andreu el 1928

[17] La fotografia és de Rodriguez. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Vegis CARBÓ op.cit. pàg.56-59.

[18] Segons A.CARBÓ i MARTORELL, op.cit, pàg. 118: “El nou règim polític no afavoria ni participava en actes de tipus religiós i per tant, es va trencar el costum de l’Ajuntament de Barcelona de col·laborar en l’organització del Corpus. La titularitat municipal dels gegants de la Ciutat va fer que fins al 1939 no tornessin a participar de les tradicionals processons, ja en època franquista”.

[19] Sobre els canvis experimentats pels gegants de la Ciutat de Francesc Labarta fins l’actualitat vegis de Amadeu Carbó Martorell Els noranta anys i les set vides dels Gegants de la Ciutat a :

https://www.vilaweb.cat/noticies/gegants-ciutat-barcelona-90-anys/

[20] https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/ambits-festius/imatgeria-festiva/gegantons/capgrossos-de-la-sagrada-familia

[21] CORDOMÍ, Xavier, GEGANTS I CAPGROSSOS II, Dels barris de l’antiga Barcelona i de Ciutat. Il·lustrat per JuanolO (Juan Carlos Ortega Bolívar). Ed. El Cep i la Nansa /Ajuntament de Barcelona, 2018.

CRÒNICA XERRADA "El POBLET, EL TEMPLE I EL MESTRE"

Aquest dimecres 18 de febrer s’ha celebrat la conferència de l’escriptor Alfred Bosch, centrada en la seva novel·la El Temple dels Pobres i en la relació entre la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família i els habitants del barri del Poblet.

Fotografia Josep Maria Sans

Bosch va explicar que el que més li havia interessat a l’hora d’escriure el llibre era partir d’un fet històric real, però sobretot aprofundir en la dimensió humana dels personatges i la seva història, alguns reals i d’altres ficticis. En aquest cas, posar el focus en les persones anònimes que vivien al barri del Poblet, les seves dificultats, les seves il·lusions i la manera com la construcció del temple va influir en les seves vides.

La conferència també va comptar amb la participació de convidats, que van aportar una dimensió encara més propera i emotiva a l’acte. Van compartir anècdotes viscudes dels seus familiars amb Antoni Gaudí i amb mossèn Parés, especialment durant el període convuls de la Setmana Tràgica. També hi va intervenir una mestra que havia donat classes quan tenia 16 anys a I-3 a l’escola annexa a la Sagrada Família aportant el seu testimoni sobre la tasca educativa (mètode educatiu Montessori) vinculada al temple.

Fotografíes Domènec Anguera Vidal

Per la seva banda, l’Alfred Bosch també va compartir diverses anècdotes i descobertes que havia fet durant el procés de documentació de la novel·la. Va explicar que la recerca i l’escriptura del llibre van ser un projecte de llarg recorregut, que es va allargar durant quinze anys, un període en què va anar aprofundint en els fets històrics i en les històries personals que finalment han donat forma a l’obra.

Fotografia Domènec Anguera Vidal

Va destacar que més enllà de la grandiositat arquitectònica del temple, el que realment dona sentit a la història són les experiències i els sentiments dels seus protagonistes, sobretot els nens i nenes. Amb molta insistència va recordar que el monument de la Sagrada Família no ha de ser dels turistes sinó que és -i cal que sigui- patrimoni dels habitants del barri del Poblet.

La conferència va comptar amb una gran assistència del públic, fet que va demostrar l’interès que va despertar tant la novel·la com la història del barri i del temple. Hi va haver nombrosos agraïments als participants i als assistents per la seva implicació i interès.

Fotografia Domènec Anguera Vidal

L’acte es va cloure amb una signatura de llibres per part de l’Alfred Bosch, que va poder saludar personalment els lectors i compartir les últimes paraules amb ells.

Febrer 2026

Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família

CLUB DE LECTURA: EL TEMPLE DELS POBRES

El passat dimarts 27 de gener es va celebrar la darrera trobada del cicle que el club de lectura va dedicar al llibre EL TEMPLE DELS POBRES, d’Alfred Bosch. La sessió va comptar amb una participació destacada i, com a fet especialment rellevant, amb la presència del mateix autor, que va compartir amb les persones assistents reflexions, vivències i comentaris entorn de l’obra, enriquint notablement el debat i l’experiència de lectura.

Volem expressar un agraïment sincer a totes les persones que han format part del Club de Lectura i que, amb la seva participació activa, han contribuït a fer d’aquest espai un lloc de trobada, diàleg i aprenentatge compartit.

Així mateix, cal ressaltar el treball conjunt fet amb la Comissió de Cultura; una col·laboració que ha permès començar a articular iniciatives compartides en el marc de l’any Gaudí, tot sumant esforços i mirades diverses al voltant del patrimoni cultural i històric.

Recordem que el pròxim dia 18 de febrer se celebrarà una xerrada sobre l’esmentat llibre per part de l’autor Alfred Bosch.

CMH

CLUB DE LECTURA “EL TEMPLE DELS POBRES”

Amb motiu de la celebració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, l'Ateneu de El Poblet, a través de les comissions de Memòria Històrica i de Cultura, han organitzat un club de lectura sobre l'obra de l'escriptor Alfred Bosch titulada “El temple dels pobres” [I].

La idea del llibre i de la mateixa activitat no és per exalçar ni la figura del gran mestre Gaudí ni la seva gran obra arquitectònica, sinó més aviat per destacar la gran tasca que la gent del barri del Poblet van aportar a la realització d'aquest monument. Recordem que alguns van arribar a ser els models per a la construcció de les diverses estàtues que embelleixen la façana del naixement del temple [II].

Les èpoques que es recullen en aquest llibre van des de la fatídica “Setmana Tràgica” fins a l’acabament de la “Guerra Civil”. Aquest període històric va ser especialment convuls a Barcelona, i va suposar l'arribada al nostre barri de treballadors que en bona part van treballar en la construcció del temple. Molts es van quedar com a residents al barri i els seus fills i néts encara formen part del nostre veïnat.

La situació polític social d'aquestes èpoques va ser realment agitada, ja que es barrejaven elements subversius que pertanyien a diferents organitzacions polítiques i sindicals que feien la vida quotidiana complicada. Tot això es veurà al llarg aquesta activitat, cosa que farà molt interessant un repàs a aquesta història viva de la nostra ciutat. Convidem al públic en general que en participi, la inscripció es pot veure al cartell que s'ha preparat respecte a aquesta activitat i que mostrem a continuació.

Per participar en aquesta activitat, cal apuntar-se prèviament a la següent adreça electrònica:

comissioculturapoblet@gmail.com.

Constarà de les següents sessions:

Dia 21 d'octubre a les 19 h, serà la presentació de l'activitat i el lliurament d'una guia per a poder fer la lectura del llibre. També en aquesta sessió es farà la reserva d'un exemplar del llibre que la Biblioteca de la Sagrada Família té reservada per a aquesta activitat.
Dia 25 de novembre, a les 19 h els participants en aquesta lectura comentaran les parts del llibre que hagin llegit amb els representants de les comissions de l'Ateneu que han organitzat l'esdeveniment.
Dia 27 de gener a les 19 h els participants d'aquesta lectura es tornaran a reunir per poder comentar la totalitat de l'obra. A aquesta reunió assistirà l'autor el Sr. Alfred Bosch, que respondrà les preguntes que se li facin.

Un cop acabat aquest club de lectura, la Comissió de Memòria Històrica organitzarà una xerrada amb l'autor del llibre, Sr. Alfred Bosch, d'aproximadament una hora i mitja, on ens comentarà tota la narració, la història de l’època i la seva implicació amb el temple de la Sagrada Família. Aquesta xerrada es durà a terme el dia 18 de febrer del 2026 a les 19 h.

Pau Martínez

Comissió de Memòria Històrica

[I] https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/07/antoni-gaudi-vei-del-poblet-1883-1926.html

[II] https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/09/la-meva-avia-i-la-facana-del-naixement.html