Amb aquest article volem tenir un record i agraïment per la nostra veïna la Marta Sarrà i Canals, qui va ser qui ens va parlar per primera vegada (1) de la placeta, tot explicant-nos el que per a ella va ser el rovell de l’ou del barri del Poblet. Estava situada a la cruïlla dels carrers de Sicília i València. Tot i que avui ja no la trobem com a tal, la seva existència queda recollida en el mapa de Barcelona elaborat per V. Martorell l’any 1933:
Per al veïnat aquell espai era molt més que una simple cruïlla de carrers. Era un punt de trobada espontani on els veïns coincidien, conversaven i feien vida de barri mentre anaven a buscar aigua a la font de dos brocs que hi havia al bell mig de la cruïlla (2).
La font ja apareix documentada l’any 1894. Amb el pas dels anys, va ser traslladada i actualment es conserva instal·lada a la vorera del carrer de Sicília, davant del número 274.
El carrer de València fins a l’any 1873 era denominat inicialment com a carrer K en el mapa de carrers d’aleshores Eixample de Sant Martí de Provençals. Les primeres iniciatives constructives van ser cases modestes, generalment de planta baixa i primer pis, típiques d’aquesta barriada de Sant Martí; amb el pas del temps van anar guanyant alçada.
A partir de començaments del segle XX, el carrer es va anar transformant en una de les vies més importants del Poblet, amb una intensa activitat comercial i veïnal. S’hi van instal·lar botigues, petits tallers i diversos equipaments, entre els quals destacaven el ja desaparegut cinema Trianon/Triana (3) i la cooperativa de consum La Economia Obrera.
Alguns establiments, en canvi, han aconseguit mantenir el seu nom i la seva activitat al mateix indret, encara que avui ocupin edificis de nova construcció, com és el cas de la Xarcuteria Simón (4) o la Ferreteria Domènech.
El document que segueix correspon al permís sol·licitat l’any 1873 pel Sr. Pedro Gallemí per construir una casa «al carrer K, entre els carrers 38 (Sicília) i 39 (Sardenya)».
El carrer de València també era conegut popularment com el carrer Major del Poblet. I no és difícil entendre perquè: la seva activitat comercial i el moviment constant de persones el van convertir en un dels principals eixos de la vida quotidiana del barri.
Entre els anys 1924 i 1965, a més, hi circulava en tots dos sentits -entre altres línies- el tramvia de la línia 60, que unia la plaça de Catalunya amb el carrer de Rogent. La presència del tramvia va contribuir encara més a dinamitzar el carrer i a reforçar-ne el caràcter comercial.
A la fotografia podem observar, en primer pla, un tramvia de la citada línia 60 i, al darrere, la Ferreteria Domènech, un dels establiments que formen part de la memòria comercial del carrer de València.
Per completar aquest exercici de memòria, cal fer un esment especial a
les Germanes Tallardà,
veïnes molt actives del passatge Gaiolà, que en el seu llibret (5)
van deixar constància d’alguns dels comerços que, durant anys, van donar vida
al carrer de València.
Entre d’altres, hi trobem la caseta de xurros de l’Alcoiana, situada davant del
cinema Triana; el Forn Mas; el colmado Cal Bigotis; la botiga Confecciones El Poblet;
el Forn Blanc,
i molts altres establiments que avui només perviuen en la memòria dels veïns.
Anuncis publicats al llibre «25 anys de Festa Major del Ptge. Gaiolà»,
2001
La història de la placeta i del carrer de València no és només la història dels carrers, les cases o els comerços. És, sobretot, la història de les persones que hi van viure, treballar, comprar, conversar i fer barri.
Gràcies a la memòria oral dels veïns que ens han ajudat a recuperar aquests records, i al treball de recerca fet als arxius municipals, podem reconstruir petits fragments d’un passat que, d’altra manera, correria el risc de desaparèixer.
Perquè, una vegada més, aquest exercici de memòria ens confirma que El Poblet també té una història.
Josep M. Sans i Aldomà
Setembre de 2026
NOTES COMPLEMENTÀRIES
(1) En record de la Marta Sarrà i Canals (1937-2024)
https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/el-carrer-valencia-conversa-amb-marta.html
(2) Els barris de Barcelona, Ramon Alberch, 1999, pàgina 360
(3) ELS CINEMES DEL NOSTRE BARRI.
https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/03/els-cinemes-del-nostre-barri-cronica-de.html
(4) XARCUTERIA SIMÓN: 4 GENERACIONS I 125 ANYS D’HISTÒRIA AL POBLET https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=xarcuteria
(5) Breu Història novel·lada del Passatge Gaiolà i el seu entorn, Eli i Rosa Gallardà, 1996, pàgina 30.



