L’any vinent es compliran 100 anys de la mort del mestre Antoni Gaudí i Cornet, que va aterrar al Poblet l’any 1883, quan tenia 31 anys, per fer-se càrrec de la direcció de la construcció del temple arran de la dimissió del seu primer arquitecte, en Francesc de Paula del Villar.
I amb quina realitat es va trobar?
La primera és que el temple s’estava construint en un terreny que no pertanyia a la ciutat de Barcelona, sinó al municipi independent de Sant Martí de Provençals, i concretament al seu “Districte 2n barri 3r”, que era una zona despoblada i en plena febre de creixement urbanístic, arran de l’aprovació del “proyecto de reforma y ensanche” del 1861 de l’enginyer Ildefons Cerdà.
En aquells moments els carrers més propers al temple com Sardenya, Marina, Castillejos, Coradino, Lepant, Mallorca, Nàpols, Sicília, València, i els passatges de Gaiolà, Font, Maiol, eren majoritàriament una trama de casetes baixes, on vivia tot aquella força anònima de pedraires, fusters, manobres, picapedrers, serrallers, artesans, que foren els primers pobladors de la barriada del Poblet i també en bona part, protagonistes dels primers anys de l’obra de construcció del temple sota la direcció del mestre.
En el padró (1) de finques urbanes del 1895 del Districte 2n Barri 3r de Sant Martí es detalla que als passatges hi havia una seixantena de cases, i en el cens electoral del 1896, el predomini dels electors que hi vivien eren jornalers amb un baix nivell cultural, tal com consta en document que segueix a continuació.
Font: Arxiu Municipal
Districte de Sant Martí . Expedient 004_1896
El 1891 va començar la construcció de la façana del Naixement, l’única que va dirigir personalment Antoni Gaudí, que va saber envoltar-se de bons col·laboradors com l’escultor Llorenç Matamala i Pinyol que va viure al c/ Mallorca 382, i que esdevingué el cap de l’equip de modelistes. A la seva mort (1927) el succeí el seu fill Joan Matamala i Flotats (1893-1977) (2) que continuà els treballs escultòrics de la façana del Naixement.
A la dita façana, hi va immortalitzar la gent que tenia més a prop: manobres de l’obra, feligresos del temple o infants de l’escola parroquial (3), tot fent unes escultures amb la tècnica de l’emmotllament que consistia en cobrir amb guix els objectes o persones (4).
Font: web parròquia Sant
Pere de Rubí
Les turbulències socials i polítiques de finals del segle XIX i principis del XX també es varen viure al Poblet que concentrava una bona massa obrera vinculada amb les obres en curs al Temple, a l’Hospital de Sant Pau, o bé en la construcció d’edificis o fàbriques.
El 1909, quan la Setmana Tràgica (5) tot i ser el Poblet un barri eminentment obrer, no es va produir cap dany a l’obra ja construïda del temple, i per en Gaudí, profundament catòlic, això va ser com un miracle (6).
No obstant això, també era conscient que les grans diferències socials de l’època havien contribuït a la revolta, i és aleshores quan decideix, pagant-ho de la seva butxaca, construir unes escoles en el mateix terreny del temple per als fills dels treballadors i dels feligresos de la barriada. Ens referim a les Escoles Parroquials que varen acollir a molta mainada del barri fins a finals del 1980.
Fons Personal del Sr. Antoni Pladevila nascut al Poblet el 1937
En Gaudí compaginava l’obra del temple amb altres encàrrecs, i del 1905 al 1925 va viure en una caseta ubicada al parc Güell que compartia amb el seu pare Francesc (1813-1906) i amb la seva neboda Rosa Egea (1876-1912). La mort d’aquests dos familiars, i la posterior de diferents bons amics, va agreujar una mica més el seu caràcter esquerp i poc acollidor, i va començar a passar moltes estones al seu taller del temple (7).
Al barri hi havia un personatge conegut com “el panxut” que tenia un corral de cabres prop del Temple (8), i a qui se li atribueix la venda de llet que va ocasionar l’any 1911 a Gaudí un episodi de febre de malta del qual se’n va recuperar després d’una convalescència de quatre mesos a Puigcerdà, on molt a prop de la mort va redactar el seu testament i va concebre la façana de la Passió (9) que es començaria a construir a partir del 1956.
1911 foto del Panxut i cabres davant la futura façana de la Passió. (3)
Tot sovint anava a esmorzar a la granja de la Sra. Josefa ubicada al c/ Nàpols 256, segons ens ho ha explicat el seu net en Lluís. Aquesta granja no era massa lluny del taller de forja dels Germans Badia Miarnau (10), ubicat al carrer de Nàpols 278, als qui tot sovint visitava per supervisar els encàrrecs en curs.
Tant de bo que aquestes petites històries que acabem d’explicar, acabin esperonant a algun lector d’aquest article per fer-nos avinent algun episodi nou que ens permeti ampliar una mica més l’estada d’en Gaudí entre la gent del Poblet que tant el va plorar en morir l’any 1926.
Font: bellesguardgaudí.com
I per acabar, i de cara a l’estiu, us convidem a llegir l'anteriorment citada novel·la EL TEMPLE DELS POBRES de l’Alfred Bosch (vegeu nota 6) que relata unes vides lligades a un dels monuments més importants de Catalunya, tot retratant la figura de Gaudí, i fent un repàs profund i colpidor de la història del nostre país i de les seves conseqüències en les vides de les persones.
Josep M Sans i Aldomà
Juliol 2025
NOTES
(1) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM), Expedient 412/1895
(2) https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/llorenc-matamala-i-pinyol
(3) Ratificat per la Montserrat Bru,
néta de la Sra. Rosa Ucheda, que va fer de model de l’escultura de la Verge
Maria, segons es publica en l’entrevista publicada en aquest mateix blog el
setembre 2024
https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/09/la-meva-avia-i-la-facana-del-naixement.html
(4) https://blog.sagradafamilia.org/qui-son-els-models-reals-de-la-facana-del-naixement/
(5) https://www.youtube.com/watch?v=sJclhcDcOPo
(6) El Temple dels Pobres, pàg 34 , Alfred Bosch, Columna Edicions, març de 20
(7) https://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/e_vida5.html
(8) Foto projectada i explicada a la conferència “Els barris de Sant Martí de
Provençals i el Poblet” a càrrec d’ Enric H. March celebrada a l’Ateneu El
Poblet el 14.06.2023.
(10)
Històries de Barcelona. 19. Abril.2023