Avui conversem amb la Montserrat Bru i Manobens, nascuda l’any 1954 en un punt molt proper a la desapareguda creu de la Celada (1), ubicada al turonet del carrer de la Marina amb Diagonal, que durant molt de temps era la fita que delimitava dos dels territoris de l’antic municipi independent de Sant Martí de Provençals.
Montserrat què en saps d’aquesta fita ?
Res en absolut, tot i que jo vaig néixer al carrer d’Aragó 423, entre Sardenya i
Marina; a la meva època l’única
delimitació que tinc present venia marcada per la rasa a cel obert per on
circulava el tren que provinent de l’estació de
França s’enfilava per l’Avinguda Diagonal per a seguir carrer d’Aragó
enllà.
Recordo ja tapada la dita rasa davant de casa meva, així com la seva continuació a cel obert més enllà del Pg. de Gràcia. Van caldre uns quants anys d’obres per a veure completat el 1962 el cobriment total fins al c/ Urgell (2), mentre que el tram Glòries-Marina va continuar a cel obert fins al 1990.
Aquesta delimitació
us condicionava d’alguna manera ?
Doncs sí. Jo vivia al costat muntanya de la rasa, i el
nostre dia a dia es desplegava, pel que fa a botigues i lleure, cap amunt, cap
al Poblet.
Davant de casa meva hi havia una petita illa triangular
(actualment zona enjardinada de la
Plaça Pablo Neruda), on hi havia un carboner, un edifici i un solar buit on hi
fèiem la foguera de Sant Joan.
A l’altre costat de la rasa ja hi havia l’Escola Ramon
Llull, on hi vaig anar a cursar el parvulari dels 3 als 4 anys i l'ensenyança
bàsica dels 5 als 9 anys.
A
l’esquerra Escola Ramón Llull. Font Finestres de Memòria (2)
A la mateixa illa de cases que incloïa l’edifici on jo
vivia, s’hi podien trobar el celler La Vid,
colmados, una botiga d'olis i sabons, la farmàcia Taberner
(encara existent), el dipòsit del Transportes Conejo, una Granja catalana,
una bugaderia, el bar Neutral (encara en funcionament) (3) i el bar Negre, ja desaparegut, propietat dels senyors Negre-Oliva. La seva filla
María Rosa era molt bona amiga de la meva germana. També hi havía una bodega al
carrer Aragó on hi anàvem a comprar sifons.
La nostra vaqueria de confiança estava al Passatge
Bofill, on sempre que hi anava em deixaven
estar una estona amb les vaques.
Cada dia a les 12 del migdia, l’escombriaire, amb el seu
carro i a toc de trompeta, passava a recollir les escombraries que el veïnat
guardava en una galleda de ferro folrada interiorment amb paper de diari. També
recordo l'home que ens pujava la barra de gel per la nevera a l'espatlla damunt
d'un sac d'arpillera.
Foto arxiu personal M. Bru (1956). Davant casa seva
Explica’ns el teu pas per l’Esbart Gaudí ?
L’oferta de lleure calia buscar-la al Poblet, i és per
això que em vaig apuntar a l’Esbart dels 9 als 13 anys (1963-1967). Tinc molt
bon record de les colles de dansaires, dels assajos al local de la Cooperativa La Economia Obrera (c/
València 383), i de les ballades que fèiem dins i fora del barri. Vàrem ballar
la dansa de Gala de Campdevànol al Palau de la Música. Va ser una experiència
meravellosa.
Fotos arxiu personal M. Bru (1964) amb l’Esbart Gaudí
La Cooperativa era un veritable centre social que ocupava
un local de 3 plantes. A la planta baixa hi havia la botiga de queviures; a la
planta primera la sala de jocs, la
biblioteca, i el cafè; i a la segona s’hi ubicava la sala d’actes, escenari i
camerinos. S’hi feia teatre, assajos de dansa amb pianista i altres activitats.
També hi havia un espai per una societat columbòfila del
barri, que hi guardava els seus coloms .
I de la plaça Sagrada Família què ens pots explicar?
Era l’únic parc -un espai amb arbrat- del barri i el lloc
de trobada veïnal. La pista de patinatge aplegava sempre la canalla per
passar-hi un bona estona i per Rams, quan es beneïa la palma, no hi cabia ni
una agulla. A la plaça si podien comprar palmes, palmons i guarniments de sucre
i rams de llorer. Pels volts de Nadal, s'hi posaven unes quantes paradetes amb
avets i figuretes pel pessebre.
Fotos arxiu personal M. Bru (Pl. Sagrada Família 1958)
Parlem una mica dels teus ascendents?
Els meus besavis, en
Blas Ucheda -tinc entès que era pellaire- i la Josefa-Rosa Sebastià, eren
nascuts al País Valencià, i quan van venir al Poblet van anar a viure a una
casa (avui desapareguda) del Passatge Gaiolà (4) que feia xamfrà
amb el carrer Sicília. Allí, l’any 1883 hi va néixer la meva àvia Rosa
Ucheda Sebastià i també els seus sis germans.
La meva àvia Rosa, es
va casar l’any 1906 amb en Josep Manobens, i va morir l’any 1977 amb 94 anys.
Què et sembla si ens expliques
la relació de la teva àvia amb la façana del Naixement?
Quan la meva àvia va néixer, tot just feia una any que
havien començat les obres del Temple, i no va ser fins l’any 1885 que es
celebrà la primera missa a la cripta.
La Parròquia anava guanyant fidels i es posà en marxa l’Escola Parroquial on s’escolaritzava
els fills dels obrers del temple i dels fidels dels voltants. La meva àvia de
joveneta va ser una alumna d’aquesta escola, que li va permetre a Gaudí trobar
els models on inspirar-se per esculpir les imatges de la façana del naixement
del temple.
Concretament, la meva àvia va posar com a model de
l'àngel que toca la trompeta i per l'escultura de la verge Maria a la Fugida a
Egipte. Em va explicar
que durant el procés va estar muntada damunt d’un tauló de fusta i que a l’hora
de treballar amb el ruquet-model tot va ser una mica més complicat (5).
Font Blog Sagrada Família 2018 (6)
Parlem de la teva mare
Ma mare tenia uns 16 anys quan va esclatar la guerra, i
com en tantes famílies, la guerra i postguerra, vàren ser records silenciats.
Va treballar de joveneta a la Myrurgia (6), etiquetant ampolles de
perfum, fins que es va casar i va anar a viure al pis del c/ Aragó, on jo hi vaig néixer i viure fins el
1972.
Moltes gràcies, Montserrat,
per compartir amb nosaltres aquests records teus, que sens dubte ens ajuden a
trenar una mica més la història local del nostre barri.
Josep M Sans i Aldomà
Setembre 2024
Notes
(1) Josep Freixa i Giralt. Recull de dades per a una Història de Sant Martí
de Provençals. Editorial: Foment Martinenc. Barcelona 1982. Pàg 70
(2) https://finestresdelamemoria.org/colleccio/el-soterrament-de-les-vies-del-carrer-arag
(3) https://beteve.cat/economia/bar-neutral-classic-sagrada-familia/
(4) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html
(5) Els models emprats per en Gaudi s’expliquen en el següent enllaç: https://blog.sagradafamilia.org/divulgacio/models-reals-de-la-facana-del-naixement/
(6) Setmanari Línia Eixample núm 234, pàg 16, febrer 2023.