PROP D'UN SEGLE DEL COLMADO SARDA

  Avui entrevistem a la Marta Izquierdo Sardà, gerent del Colmado Sardà ubicat al c/ Marina 237, xamfrà amb c/ València, qui ens explicarà una miqueta la història d'aquest comerç del qual ella és la quarta generació de la família que va fundar aquest establiment. 


Fotografia de Marta Izquierdo

  A més de mantenir una entrevista amb ella, ens ha proporcionat una pàgina web del seu negoci, del qual hem pogut treure molta informació i les fotografies que il·lustren aquest article.
  El negoci va començar l'any 1930, per mitjà del seu fundador el Sr. Jaume Sardà Fontoba i la seva esposa Flora Güell Subirà. Al C/ Marina 240 -justament davant de l'emplaçament actual- concretament, on havien obert una lleteria i feien mantegats.  El negoci va anar bé i aviat es van passar al seu emplaçament actual molt més gran, on van muntar una bacallaneria a més de la venda de fruites, verdures, ous i queviures, fins a l'any 1958 en què es va convertir en colmado” de la mà del fill dels fundadors, Jaume Sardà Güell. Els anys de la postguerra van aconseguir una llicència per fer cafè torrefacte, que duien a terme en un local del passatge Bofill, aromatitzant el barri amb agradable olor del cafè acabat de torrar; utilitzaven cafès del Brasil i Colòmbia i aquest producte el venien sota el nom de Cafè Sardà.  


El Cafè Sardà d'elaboració pròpia.

Fotografia de finals dels anys trenta o principis dels quaranta, on es pot veure a la Sra. Flora Güell, amb el número 1, a la Sra. Antonia Sardà, amb el número 2, i al Sr. Jaume Sardà Güell, amb el número 3

  Vegem un petit gràfic on es poden apreciar les quatre generacions de la família que han portat el negoci des de la seva fundació:

  Un cop en mans de Jaume Sardà Güell, aquest va dur a terme una reforma al local per convertir-lo en el “colmado” del barri, i van deixar de vendre verdures i bacallà per centrar-se en la venda del cafè i queviures de qualitat i proximitat com galetes, torrons i fruits secs a granel. La filla de Jaume Sardà, Maria Sardà Sardà es va incorporar al negoci convertint-se en una referència per als clients coneixent-los a tots pels seus noms, gustos i preferències.

  Fa uns 10 anys la filla de la Maria, la Marta Izquierdo, es va incorporar al negoci i avui dia és la que regenta la botiga, tal com hem esmentat a l'inici. Marta, besneta del fundador del negoci, el 2016 va impulsar una nova reforma per adaptar-se als canvis del barri, incorporant nous productes de gourmet i deixant de banda aquells altres de gran consum que es poden trobar en qualsevol supermercat.

  Curiosament, encara que el negoci sempre ha estat regentat pels membres masculins de la família, en realitat sempre ha estat atès per les dones d'aquesta, fins que Marta Izquierdo Sardà s'ha fet càrrec del negoci i la titularitat del qual ha passat de mans de l'avi Jaume Sardà Güell a les de la néta Marta Izquierdo Sardà.

  Vegem algunes fotografies familiars i del comerç:

A l’esquerra Maria Sardà, i a la dreta Antonia Sardà, totes dues portant el negoci    

Imatges de l'interior de la botiga amb la Sra. Maria Sardà


Façana actual del comerç

  L'any 2023 el comerç va rebre la visita del programa de RTVE “Ahora o nunca” presentat per la famosa Judit Mascó, per tal de donar a conèixer la botiga i els productes que es venen als espectadors del canal televisiu.

                 

Fotografia de Marta Izquierdo amb Judit Mascó i una empleada de la botiga  

  Marta Izquierdo ens diu que el barri ha canviat molt en els darrers temps, recorda quan era nena les llargues cues de clients a la seva botiga per comprar oli, llet i cafè. Per a ella, el barri era molt comercial i s'ha anat degradant el comerç amb l'obertura dels supermercats. Recorda quan va tancar el comerç de bosses Llosa del barri, i després van començar a tancar-ne molts altres fins al punt que el comerç de barri ha quedat molt disminuït.

Pau Martínez Dalmau. 

Febrer 2025



REFUGIS ANTIAERIS A BARCELONA. CRÒNICA DE LA XERRADA

El passat dimecres es va dur a terme una xerrada sota el títol de “Refugis antiaeris. La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)” a càrrec d’en Josep Maria Contel. El conferenciant és historiador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia. També és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva. 

Fotografia Josep Maria Sans

Per iniciar la sessió, en Josep Maria Contel, en poques paraules, posa als assistents en situació. Explica com els bombardejos van agafar a la gent de la ciutat per sorpresa, perquè sempre es pensaven que el front era lluny, com a mínim a 300 km de Barcelona. Quan comencen els bombardejos es produeix una reacció per part de la societat civil a aquesta agressió i la gent del carrer comença a organitzar la defensa passiva i el primer que es planteja és com aixoplugar-se de les bombes, siguin aèries o terrestres.

Llavors es convoca als veïns de cada zona per tal de coordinar-se per a la construcció de refugis. S’institueix una Comissió dirigida per una Junta que establirà un Reglament amb, entre altres qüestions, determinar les obligacions dels veïns, com ara: el pagament de 2 ptes. setmanals per família o la crida a dur a terme treball voluntari per part dels homes d’entre 16 a 30 anys. De la mateixa manera també s'estipula els drets sobre la utilització dels refugis.

Aquests refugis eren veïnals i només estaven pensats per a aquelles persones que fossin sòcies. Per això es distribuïen, entre els veïns, carnets acreditats per cada Junta. Això no volia dir que no es deixés entrar un veí de la zona que no portés carnet, però quan sortia se'l feia abonar la quantitat corresponent als associats, amb excepcions per aquelles persones sense recursos. Cal remarcar que aquests eren refugis “privats”.

  A mesura que s’anava avançant es va establir un reglament per mantenir l’ordre i la higiene dins els refugis.

  A Barcelona es van construir 1.400 refugis. D'aquests alguns els va fer l’Ajuntament, classificats en dos tipus: de claveguera o col·lector i col·lectiu; i altres eren veïnals que podien ser: familiars (eren molt petits) o d’organització veïnal. A més hi havia els refugis atípics: a les fàbriques, edificis, al metro, a les entitats, consolats… 

Fotografia: Carmen Dobaño

En el transcurs de la xerrada el conferenciant ha projectat imatges de tota mena de refugis i ha anat il·lustrant les seves explicacions amb fotografies. Ha explicat la complexitat que suposa resumir com eren els refugis a causa del fet que la tipologia era molt diversa. Així, sabem que hi havia de diferents amplituds, fondària, amplada, llargada… I pel que fa als materials: maons, ciment, parets foradades… I si pensem en els bancs per seure doncs en trobem d’encastats, de fusta, de maons, d’obra… també hem pogut veure models de pous de respiració, de lavabos, de latrines, de cisternes, de zones d'infermeria, de farmaciola, etc., etc. 

Tot molt interessant, ja que ell, com a estudiós ha pogut entrar en molts dels refugis de la ciutat i documentar-los. És important constatar que, com és lògic, no hi ha pràcticament cap fotografia de l’interior dels refugis durant la guerra, així doncs les que se'ns mostra són actuals, però així i tot ens proporcionen una idea molt propera a com eren en aquella època. Sí que s’han trobat algunes fotografies familiars d'entrades a algun refugi. Per això que és cabdal regirar entre les fotos familiars antigues per a poder trobar petis detalls que serveixen per a la localització de fites històriques.

Durant la xerrada l'orador ha projectat diversos planells de refugis que han ofert una idea molt concreta de la seriositat dels projectes i de l'exactitud dels treballs efectuats.  

Fotografia Josep Maria Sans

Al mateix temps, mentre donava tota mena de detalls i explicacions, afegia algun comentari curiós com per exemple que s’agafaven elements de “desconstrucció” d’alguns edificis per construir els refugis, per tant, hi havia un total aprofitament dels materials.  

En acabar la guerra els refugis no es toquen, ja que pensen que potser s’hauran de tornar a utilitzar, però cap als anys 60 es decideix de començar a destruir-los. Al arribar als anys 70 s'inicia la construcció de pàrquings i altres elements que faran desaparèixer la majoria d’ells.

El conferenciant s’atura en el refugi del Palau de la Generalitat, ja que s’estava al corrent de l'existència del refugi dins l’edifici però no fora. Es va descobrir sota la Plaça Garriga i Bachs. Mostra fotografies de quan es va baixar a inspeccionar, malgrat l'interès, sembla que la seva rehabilitació és força difícil. 

En Josep Maria Contel ja va advertir des de bon començament que faria dues conferències, una, la relatada fins ara i una altra, centrada als refugis del barri de El Poblet-Sagrada Família. En aquesta segona part ha anat revisant una llista de refugis localitzats al barri, fent especial esment al denominat “Roger de Flor-Aragó” i que es correspon al que està situat al Passeig de Sant Joan, València, Nàpols. També ens mostrà el document gràfic del mateix: noms de les cases a dins els refugis, escales, infermeria, planells, galeries, bancs, etc., així com al refugi situat al Passatge Simó (Sardenya, entre Rosselló i Provença). 

A mesura que anomenava cada un dels refugis de El Poblet ha informat sobre l’estat en què es trobava d’acord amb les informacions que ha pogut obtenir de cadascun d’ells.

Ha estat una xerrada molt interessant i il·lustrativa i que ha obert una porta del nostre passat. Un passat que tenim sota els peus i que trepitjarem ara amb més consciència. Un passat que ens fa entendre la vida dels nostres conciutadans i també de molts familiars durant la guerra i ens ajuda a mantenir la memòria per anar un pas més enllà.

Carmen Dobaño Pané

Febrer 2025


XERRADES PROMOGUDES PER LA CMH

Dimecres 19 de febrer 2025, de 19:00 a 20:30h

REFUGIS ANTIAERIS La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)

A  càrrec de Josep Maria Contel

  
  Aquesta xerrada és una aproximació a com es va aplegar la societat civil de la ciutat a través del seu veïnatge per protegir-se dels bombardejos indiscriminats de l'aviació franquista, durant la Guerra Civil Espanyola, construint més de 1.400 refugis antiaeris sota els carrers i places de Barcelona. 
  L'octubre passat al blog de la Comissió es va publicar al nostre blog l’article (https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/10/), on s’analitzava l’impacte dels bombardejos al nostre barri i amb la xerrada prevista n’aprofundirem una mica més.
  En Josep Maria Contelhistoriador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia, és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva i per la seva implicació en el món de la cultura tradicional i festiva del districte de Gràcia.


Dimecres 27 de novembre 2024, de 19 a 20:30h

J.M. AINAUD DE LASARTE, un veí compromès

En Josep M Ainaud de Lasarte (1925-2012) va viure molts anys al barri del Poblet-Sagrada Família, i la seva trajectòria vital, sempre intensa i compromesa, ha deixat empremta en molts dels àmbits en que s’hi implicà.

Per saber-ne una mica més de la seva personalitat comptarem amb 3 persones que el van conèixer de prop i recordarem també que a partir del 2015, la Biblioteca del barri porta el seu nom.

Els 4 ponents que ens acompanyaran per explicar alguns dels àmbits que es tractaran, són;

En Jordi Ainaud Escudero, nebot d’en Josep Maria, i docent a la UPF i a la UOC, que es centrarà en l’àmbit familiar.

En Josep Lluís Martín, doctor en Història per la UAB, i autor del llibre “J.M.Ainaud. Un humanista al servei de Catalunya “ (editat 2015), que es centrarà en l’àmbit polític-cultural.

Na Marina Comellas, secretària de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrada Família, que es centrarà en l’àmbit veïnal.

N’ Angelina Cabré, directora de la Biblioteca Sagrada Família-Josep M.Ainaud de Lasarte, que ens recordarà com l’any 2015 el nom i el llegat d’en Josep Maria s’incorporà definitivament a la Biblioteca.


Dimecres 29 de maig de 2024 

"MEMÒRIA DIGITAL A LES XARXES. EL BOIG DE CAN FANGA I EL POBLET"

 A càrrec d’en Joaquim Campa

  En Joaquim és un veí del POBLET, nascut i crescut al nostre barri, que a través de la xarxa social X (twitter) fa divulgació i memòria digital de la història de la ciutat en general i del barri en particular.

 Conegut com El Boig de Can Fanga, amb un particular estil i amb més de 60.000 seguidors, ha aconseguit una audiència i comunitat molt activa i fidel, tot constituint un fenomen digne d’anàlisi.



 


Dimecres 28 de febrer 2024
Més d’un segle de cinemes al nostre barri. Del TRIANÓN al PHENOMENA” 
a càrrec de ROBERTO LAHUERTA

  

  Al llarg de la seva història, la geografia barcelonesa s’ha vist esquitxada por més de 250 sales de cinema, repartides pels diferents barris de la ciutat. La seva etapa més gloriosa fou a l’inici de la dècada dels anys seixanta en que arribaren a conviure conjuntament una mica més de 160 cinemes. Sense oblidar la important funció social dels nombrosos col·legis i sales parroquials que els caps de setmana oferiren, a un bon preu, sessions cinematogràfiques per als seus alumnes i familiars.


  De tots aquests locals barcelonins, uns es van anar tancant i altres han arribat fins els nostres dies, tot i què solament es mantenen en funcionament 4 locals amb pantalla única, un dels quals està situat al nostre barri, i uns altres 11 que funcionen com a grans complexos cinematogràfics, entre las dues i les tretze pantalles. 
  Anar  al cinema, per a diverses generacions de ciutadans, es convertí en una experiència que permetia oblidar-nos dels problemes, i submergir-nos en la història que s’estava projectant a la gran pantalla, i que, en molts dels casos, aconseguia emocionar-nos. 
   Les sales de cinema es convertiren en un refugi, un lloc de diversió, una finestra oberta al món, i una de las poques diversions a les que es podia accedir. En moltes ocasions, s’anava al cinema sense consultar la cartellera, ja que s’estava convençut  que el que es veuria a la gran pantalla seria del gust dels assistents.

  A través d’imatges i documents, tornarem a recordar els cinemes del nostre barri: Trianón (Triana), Versalles, Máximo, Venus, Núria, Niza, Nápoles, Nàpols y Phenomena. També s’esmentarà algun cinema proper, pel seu interès històric. Serà un nou exercici de memòria popular que ens portarà un agradable record. 
  En Roberto Lahuerta va néixer  a Saragossa l’any 1956, i arribà al que avui es coneix com a Nou Barris l’any 1964. Membre de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, col·labora habitualment a la revista “Arxiu”. És investigador de la història dels cinemes de Barcelona,  i autor d’un bon nombre de llibres, entre els quals destaquem: “Sucedió en Pamplona” (2020),  Del Goya al Scala (2021), Relaciones clandestinas (2021) i “Anécdotas de los cines de Barcelona” (2022). 
  Ha participat en nombroses activitats divulgatives sobre la història i activitat dels cinemes de Barcelona i els seus barris. 


22 de novembre 2023: 

"RURALS, OBRERS, VEÏNALS. ELS PASSATGES D'EL POBLET" 

a càrrec de PERE COWLEY

  El barri del Poblet forma part de la trama quadriculada de l’Eixample que Ildefons Cerdà va traçar a la dècada de 1850. A més, el barri està travessat per avingudes com la de Gaudí o la Diagonal.

  Tot i això, a dins de moltes de les illes de cases hi trobem passatges. Sovint amb cases baixes, d’una sola planta. A vegades els passatges són atzucacs o tenen traçats estranys que trenquen amb la quadrícula de Cerdà. Fins i tot n’hi ha que estan tancats pels blocs de pisos del voltant, tot formant un nucli aïllat.

  Quin és l’origen d’aquests passatges i per què n’hi ha tants en aquest tros de l’Eixample barceloní? Resseguint aquests passatges podrem descobrir una part de la història d’aquest barri, lluny de les avingudes amples i els grans monuments. Des del passatge Conradí al de León, del passatge Gaiolà al de Vilaret, del passatge Font al de Torres: és en els passatges a on s’hi amaguen molts dels vestigis del passat de la ciutat i que sovint han passat desapercebuts. Una història en petit format que ens parla del Poblet del passat però també del futur.  

  Pere Cowley és llicenciat en Humanitats. Fa anys que es dedica a divulgar la història de Barcelona, com a blogaire i col·laborant amb associacions per a la defensa del patrimoni de la ciutat. El que va començar com un afició ha acabat sent una feina, sobretot com a guia en museus i organitzant cicles culturals i rutes per a centres cívics i entitats veïnals.


14 de Juny 2023: 

"ELS BARRIS DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS I EL POBLET" 

a càrrec de ENRIC H. MARCH.

  Amb més de 1.300 hectàrees, l’antic municipi de SANT MARTÍ DE PROVENÇALS va ser fins a l’annexió a Barcelona l’any 1897, el més extens del Pla de Barcelona, amb límits que anaven de Barcelona al Besòs i del mar al Turó de la Rovira. Aquesta considerable extensió va ser precisament la raó que va dificultar l’homogeneïtat del territori. El cens de Madoz de 1845 registra 2.444 habitants i 900 llars repartides en quatre partides: la Sagrera, el Taulat (més tard, Poblenou), el Clot i la Muntanya (que inclou el Camp de l’Arpa i el Guinardó). Descobrirem, però, molts altres nuclis de població més petits repartits al llarg de les terres martinenques, entre ells el barri del POBLET.

   ENRIC H. MARCH (Barcelona, 1959), llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, exerceix de professor, crític literari, documentalista i fotògraf, i com a lexicògraf ha redactat i publicat diccionaris de la llengua. Fa recerca i divulgació de la història urbana de Barcelona i de l’oci popular a la ciutat des del segle XVIII fins a principis del XX. Ha dictat conferències en universitats i societats d’Història, Història de la Ciència i Arqueologia de Catalunya, Espanya i Colòmbia, i ha participat en diversos congressos i simposis.

   A més d’autor de diversos articles i col·laboracions en revistes especialitzades i monogràfics, ha publicat els llibres L'Abans: Recull gràfic de Barcelona. El Clot-Camp de l'Arpa (1885-1979) (2015), El Rec Comtal. 1.000 anys d'història (2016), Barcelona, una ciutat de vestigis(2016), Somorrostro. Mirades literàries (2018), Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (2018), Guia del Rec Comtal (2019) i Barcelona Freak Show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939 (2021).



12 d'abril 2023: 

"Història Local: Reptes de Memòria". 

A càrrec de El POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i de la Muntanya Pelada.

  Aquest grup d’estudis ens explicarà la seva llarga i exitosa trajectòria en el treball de recerca de la història local dels barris del Districte d’Horta-Guinardó, també els seus projectes més immediats, i la relació entre el barri del Baix Guinardó i El Poblet. L’interès per la història local va en augment, i la ciutat de Barcelona és una suma de petites històries locals que s’han conformat en els antics municipis independents, i que mereixen ser conegudes i divulgades.


     

22 Febrer 2023: 

Myrurgia. De la Maja a Maderas de Oriente” Un viatge a través del perfum i l'Art-Déco.

A càrrec de RAFA BURGOS


La fàbrica Myrurgia ha estat el laboratori d’on han sortit perfums mítics com La Maja o Maderas de Oriente. Sota la direcció de l’escultor Esteve Monegal, qui es va fer càrrec del negoci familiar Drogues SAM l’any 1917, l’empresa va esdevenir una de les més exitoses i elegants de l’època. La sensibilitat per l’art i la publicitat de Monegal, amb el suport del seu col·laborador Eduard Jener, va fer de Myrurgia un referent de l’estil Art-Déco a Catalunya. Repassarem la seva història, i les fites més importants dins el sector de la perfumeria o la publicitat, des dels orígens i fins l’adquisició per part del Grup Puig l’any 2000.

 

   

24 Octubre 2022: 

"Orwell salvat a l’Hospital de Sant Pau!”. 

Doctora CARMEN PÉREZ AGUADO.

El 20 de maig de 1937 una bala va ferir George Orwell al coll, mentre lluitava amb el bàndol republicà a Alcubierre, al Front d’Aragó. La ferida tenia molt mal pronòstic. Després de transitar per diversos hospitals del front, finalment va arribar a l’Hospital General de Catalunya, l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on va rebre un tractament que li salvà la vida.

   

8 Juny 2022: 

Lluita per la Sedeta (1977-1979). Moviment veïnal per una democràcia plena”. 

XAVIER OLLER.


L’any 1977 es funda l’AAVV Camp d’en Grassot, també l’Assemblea de la Sedeta. Es recuperen la Festa Major i les festes populars, es lluita pels semàfors del carrer Indústria, s’ocupa La Sedeta, els obrers de Numax ocupen la fàbrica i la posen en funcionament de manera autogestionaria, els  minusvàlids ocupen el SEREM al c/Grassot per reivindicar els seus drets... Mentrestant, a Barcelona, hi ha una explosió de lluites i reivindicacions i amplis sectors de població es situaran més enllà dels pactes de l'anomenada Transició.

   


16 Febrer 2022: 

El Col·legi Claret (1939-1975). Una escola del barri en el franquisme”. 

JOSEP LLUÍS CAMPA PLANAS.

El col·legi Claret és una escola que ha donat servei al barri del Poblet -entre d’altres- des de fa 150 anys. La xerrada ens aproxima a conèixer quina va ser l’actuació del col·legi Claret durant la dictadura franquista, observar com era i com va evolucionar la composició social del seu alumnat i les seves famílies, així com mostra certs elements del canvi que va experimentar el barri proper a l’escola. També els criteris, valors i missatges que es volien transmetre durant la vigència del nacional-catolicisme.


 
CMH

EDIFICACIONS SINGULARS - BALCONS DE BARCELONA

Iniciem avui una nova sèrie d’articles dedicats a construccions singulars del barri, sigui per raons constructives, artístiques o de qualsevol altra índole, a la qual anomenarem precisament EDIFICACIONS SINGULARS.

Aquests articles podran estar dedicats tant a construccions de tipus públic, com a edificis d'habitatges, o bé a monuments artístics, fanals, fonts, etc., que són al carrer a la vista de tots.

El disseny d'aquests articles serà el següent:

• Capçalera: Títol genèric de la sèrie, número de publicació i nom de la construcció.

• Denominació: Nom de la construcció.

• Ubicació. Direcció d'aquesta.

• Categoria. Raó per la que s’inclou en aquests articles.

• Sobresurt: Conjunt en general, façana, o qualsevol altre element.

• Explicació; Comentaris i fotografies

• Plànol de Situació:

Totes aquestes dades i el seu ordre, les podem veure en el primer article que s'adjunta.

EDIFICACIONS SINGULARS – 1 - BALCONS DE BARCELONA

Denominació: Balcons de Barcelona.

Ubicació: Carrer dels Enamorats núm. 5.

Categoria: Edifici d’interès artístic.

Sobresurt: Façana lateral.

Explicació:

La campanya “Barcelona, posa't guapa” (1) que va impulsar l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1985 i 2001 per fomentar la rehabilitació d'edificis i millora del paisatge urbà, va donar com a resultat la millora de moltes façanes i parets mitgeres d'una gran part de construccions barcelonines.

Una d'elles és la que ens ocupa, concretament la façana lateral d'aquest edifici que dóna a la plaça de Pablo Neruda, anomenada Balcons de Barcelona. (2) El mural va ser creat el 1992 pel grup francès Cité de la Création (3) format per una cooperativa d'artistes de la ciutat de Lyon i especialitzat en grans murals que van ser guanyadors del premi Decenni Cultural de la UNESCO. 

Pintura original de la façana del 1992. Fotografia de Gaudí Shopping, publicada el 2024

Va ser inaugurat el 29 de febrer de 1992 per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el de la ciutat de Lyon, Michel Noir, a més d'Antonia Macià (vídua de Josep Tarradellas) i la filla de Joan Miró.

El mural simula una façana amb balcons, on es poden veure personatges rellevants de la ciutat comtal de diverses èpoques, o bé mirant al carrer o bé xerrant entre ells, i ens observen des de les altures com si ens volguessin saludar. Aquests personatges són:

Planta Baixa: Raquel Meller i Mercè Rodoreda.

1r Pis: Jacint Verdaguer, Joan Miró, Carmen Amaya, Pablo Picasso, Josep Anselm Clavé, Pau Casals i Antonio Machín. 

2n Pis: Antoni Gaudí, Bartomeu Robert, Ildefons Cerdà, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas i Francès de Paula Rius i Taulet.

3r Pis: Joan Maragall, Pompeu Fabra, Francesc Ferrer i Guàrdia, Ignacio Barraquer i Narcís Monturiol. 

4t Pis: Àngel Guimerà i Margarita Xirgu

5è Pis: Santiago Rusiñol.

Terrassa: Joaquín Blume i Cristóbal Colón.

L'edifici va ser reformat l'any 1989, moment en què va apareix un espai lliure on havien de ser els números 1 i 3 del carrer dels Enamorats, quedant una petita plaça que va ser batejada com plaça Pablo Neruda, al costat de la plaça de la Hispanitat, entre Aragó i Diagonal.

També va quedar a la vista la paret mitgera d'aquest edifici, d'uns 400 m², força lletja i buida, que va ser objecte d'aquestes pintures.

Al començament d'estiu del 2024, aquest mural patia dos problemes:

El sol començava a menjar-se els colors de les pintures.

Un acte vandàlic va destrossar la zona esquerra de la planta baixa, tal com podem veure a les fotografies adjuntes. Segons la farmacèutica dels baixos de l'edifici aquesta destrossa es va perpetrar la primavera d'aquest mateix any, i un pintor de l'Ajuntament es va oferir a reparar-ho, però la comunitat de veïns de moment ho va deixar estar. 

Pintada que es va produir a la primavera del 2024. Fotografia de Pau Martínez 

Al començament de la tardor d'aquest mateix any es podien veure les pintures restaurades. No sabem si aquesta reparació al final es va dur a terme fent cas dels serveis municipals, o bé per altres mitjans, però el cert és que la reparació es va fer. 

Mural restaurat. Fotografia de Pau Martínez de novembre de 2024 

PLÀNOL DE SITUACIÓ:   (4)

 

Pau Martínez Dalmau  

Febrer 2025


1. Barcelona posa't guapa. Autor Carles Arbolí 7/12/2010. Publicat per el Diari ARA.

2. La Barcelona de la Democracia. Mejora del paisaje urbano, Balcones de Barcelona 1992. Autores: Jaume Fabre, Josep Mª Huertas i Elena Massons

3. Cité Creation. www.citecreation.fr

4. Sede electrónica del catastro. www.sedecatastro.gob.es/cycbieninmueble/ovcbusqueda.aspx 



PRÒXIMA XERRADA "REFUGIS ANTIAERIS"

Dimecres 19 de febrer de 19:00 a 20:30h, xerrada

REFUGIS ANTIAERIS La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)

A  càrrec de Josep Maria Contel


Aquesta xerrada és una aproximació a com es va aplegar la societat civil de la ciutat a través del seu veïnatge per protegir-se dels bombardejos indiscriminats de l'aviació franquista, durant la Guerra Civil Espanyola, construint més de 1.400 refugis antiaeris sota els carrers i places de Barcelona. 

L'octubre passat al blog de la Comissió es va publicar al nostre blog l’article (https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/10/), on s’analitzava l’impacte dels bombardejos al nostre barri i amb la xerrada prevista n’aprofundirem una mica més.

En Josep Maria Contel, historiador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia, és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva i per la seva implicació en el món de la cultura tradicional i festiva del districte de Gràcia.

Activitat gratuïta i sense reserva prèvia, vine 15 minuts abans! Aforament limitat. 

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família          

  (https://el-poblet-historia.blogspot.com/)

Col·labora: Taller d’Història de Gràcia. CENTRE D’ESTUDIS. 

    (https://www.tallerhistoriadegracia.cat/#)