EL NOSTRE BARRI A LA REVISTA CATALUNYA GRÀFICA (1922-1923)

   La revista Catalunya Gràfica –“revista catalana d'informació nacional i estrangera”- es va publicar entre gener de 1922 i l’abril de 1923. D’orientació clarament catalanista, manifestava en el seu primer exemplar: “Ajudarem a refer la nostra personalitat desdibuixada per unes centúries d'ensopiment. — Recordarem lo que fou, lo que és, i lo que té dret a ésser la nostra Pàtria. — Reproduirem els nostres antics monuments que ens demostren la història d'un art que ens fou glòria. Farem conèixer les obres dels artistes actuals, en les quals hi sentirem bategar l'emoció de la vida, la fretura que senten de que les llurs espiritualitats arribin a plena maduresa, Demostrarem le molt que han fet i fan les entitats cabdals de la nostra Pàtria catalana”.

Fidel al seu nom, tenia una orientació a publicar fotografies i imatges. Una revisió dels seus números ens ha permès extreure imatges que ens mostren alguns indrets del nostre barri, principalment de la Sagrada Família.

Ja en el primer número inclou diverses planes sobre el temple, amb motiu de les festes de l’any jubilar, on destaquen quatre fotografies del mestre Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català, dirigint amb entusiasme els cantaires.

 

Nº 1, Gener 1922, Pàg. 12 i 13

 

Nº1, 10-1-1922 Pàg. 26

En el mateix primer exemplar de la revista s’inclou una imatge d’un banquet celebrat en la Quinta de Salut l’Aliança.

 

Nº 1, Gener 1922, Pàg. 23

A tota plana es mostra un dibuix amb el projecte de construcció de la Sagrada Família -recordem que Antoni Gaudí encara era viu- on a més de les característiques del projecte es destaca la necessitat d’almoines per poder acabar el temple: “Estem segurs que no mancaran ànimes generoses que amb llurs donatius, siguin de la quantia que siguin, car tothom hi pot contribuir en la mida de les seves forces, faran possible la continuació i termini feliç d'aquesta obra genial i portentosa, glòria de la Religió, de l'Art i de la Pàtria”! Veient el dibuix destaca l’absència de la torre de Maria, almenys amb l’alçada amb què ha estat construïda.

Nº1, 10-1-1922 Pàg. 26

En el número 3 s’inclou un esbós de projecte de remodelació de la plaça de les Glòries Catalanes. Recordem que és una publicació de 1922 i que més de cent anys després la urbanització de la plaça encara no està acabada en la seva totalitat.

Nº 3 Any 1 30-1-9122 Pàg. 26

El citat exemplar inclou també unes fotos d'un partit de futbol del CE Europa amb el Betis, que permet veure que l’Europa jugava en el camp del carrer Sardenya, a tocar de la Sagrada Família.

Nº 7 1ª desena de març 1922 Pàg. 16

Al març de 1922 un article explicava les dificultats per acabar el monument a Mossèn Cinto: “Faltan 45 mil pessetes per arribar a les 125 mil, cost total a que ascendeix el pressupost aprovat del monument, que sembla condemnat a no ésser terminat. Mes nosaltres creiem amb tota la nostra fe de català fervent i devot del immortal poeta, que‘ls nostres companys, millor dit, els nostres representants en la Mancomunitat i en el Municipi realitzaran el petit esforç que cal per a fer que s'acabin les dites obres i així cumplir el deure de barceloní que tenim contret amb el genial poeta”.

Nº 8 2ª i 3ª desena de març 1922 Pàg. 21

El número 8 informava de la visita d’uns regidors de Toulouse als tres centres de referència del nostre barri en aquella època: L’Aliança, l’Hospital de Sant Pau i el temple de la Sagrada Família.

                        Nº 8 2ª i 3ª desena de març 1922 Pàg. 22 i 25

A la primavera de 1922 es donava compte de la celebració de la benedicció de rams  en l’entorn de la Sagrada Família, acte que va tenir una gran etapa d’esplendor en els anys de la dictadura i que, amb molta menys afluència, es segueix celebrant a l’exterior del temple.

Nº 10 2ª i 3ª abril 1922 Pàg, 8

L’agost de 1922 s’informa d’una visita -com no a la Sagrada Família- del Pare Abad de Montserrat i el Cardenal anglès Francis Gasquet. En el text que acompanya a la foto es diu que era el moment que escoltaven les explicacions d’Antoni Gaudí.

Nº 18 Agost 1922 Pàg. 8

En el primer número es feia esment de la celebració de l’any jubilar; en el número 19 podem veure unes medalles commemoratives que especifiquen que el citat any jubilar era “Josephino”, és a dir en honor de Sant Josep. L'última celebració d’aquest caire va ser el 2021, per indicació del papa Francesc.  

Nº 19 15-9-1922 Pàg. 9

El mateix exemplar dona compte d’un article publicat en la revista americana  The Western Architect sobre el temple d’en Gaudí: “La millor obra d'arquitectura creativa durant els últims 25 anys. És l’esperit simbolitzat amb pedra ... El temple de la Sagrada Família és extraordinari, promet ésser per a les generacions futures una gran obra afegida a l'arquitectura espanyola, apta per a propagar tal vegada amb altra llengua les grans tradicions de Sevilla, Burgos, Toledo i Salamanca”.

El mes de novembre torna a sortir una foto d’un acte celebrat a l’Hospital de Sant Pau per posar la primera pedra del que seria conegut com a Pavelló de Sant Rafael. [i]

Nº 20 Novembre 1922 Pàg. 9

El següent mes la imatge ens mostra un acte a la Sagrada Família de “les noves banderes i les senyeres dels orfeons i les escoles”.

Nº 21 Desembre 1922 Pàg. 19

Ja dins de l’any 1923, el mes de febrer, podem veure “autoritats i socis protectors assistents a l’àpat” de celebració del novè aniversari la Quinta de Salut l’Aliança.

Nº 23 febrer 1923 Pàg. 10

L’últim exemplar publicat de la revista -març de 1923- torna a donar rellevància al temple, doncs li dedica la portada, on mostra el conjunt del projecte gaudinià fent servir la mateixa imatge que havia ja publicat en el primer número de la seva curta història.

Nº 24 març 1923 Portada

Es pot veure una foto amb la vista general de l’estat de la construcció del temple expiatori el 1923. El text que l’acompanya explica que “El conjunt interior de la Basílica és de 110 metres de llarg per 60 d'ample i 45 d'alçària. L'exterior arriba fins a 160 metres. A l'esquerra es veu un grup d'edificis format per les Oficines i la casa del Capellà Custodi; a la dreta hi ha en primer terme les escoles i els tallers de fusteria i de picapedrers”.

 

Nº 24 març 1923 Pàg. 14

La última fotografia és un detall de la part baixa de la façana del naixement:

Nº 24 març 1923 Pàg. 15

Podem treure una conclusió en base al contingut analitzat: pels redactors de Catalunya Gràfica, els punts d’interès principals del nostre barri en els anys vint del segle passat eren el temple de la Sagrada Família, l’Hospital de Sant Pau i la Quinta de Salut l’Aliança. Els dos primers ho continuen sent en l’actualitat de forma molt destacada.

Josep Lluís Campa Planas

Nota: els exemplars de Catalunya Gràfica estan disponibles a:

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=194 

---

[i] https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20230117/8685640/pabellon-camaleonico-hospital-sant-pau.html

 

IL·LUMINACIÓ ROBERT LA ROSA: 75 ANYS DONANT SERVEI AL POBLET

Hem tingut l’oportunitat d'entrevistar al Sr. Robert La Rosa García, propietari i gerent del comerç d'il·luminació Robert La-Rosa, situat al c/ Sicília núm. 211-213 de Barcelona. 

Fotografia del Sr. La Rosa, proporcionada per ell mateix

Encara que el fundador d'aquesta empresa va ser el pare del Sr. La Rosa, podríem dir que hi van participar tres generacions, ja que l'avi del Sr. La Rosa va participar juntament amb el seu pare en la creació d'aquest negoci. Per veure'l amb més claredat exposem un petit arbre genealògic de la família.

Tot va començar quan el Sr. La Rosa Sampedro, que era l'expert comptable d'una empresa del mateix ram, va veure l'oportunitat de poder dedicar-se a les estones lliures, preferentment les tardes, a la venda d'aquest tipus de materials elèctrics, incorporant el seu pare Manuel al negoci. Corria l'any 1950. La seva base logística era el seu domicili particular situat al carrer Aragó 367 de Barcelona. Adjuntem una targeta de visita del Sr. La Rosa d'aquella època, i també una fotografia, que té més de 70 anys, on podem veure'l treballant al seu domicili abans de l'obertura de la botiga del carrer Sicília núm. 270.  

 

Fotografia i targeta de visita proporcionades pel Sr. La Rosa

L'any 1957, amb l'ajut econòmic de l'industrial de Caldes de Montbui, el Sr. José Miró Badia (sogre del Sr. La Rosa Sampedro), obren el seu primer punt de venda al públic al carrer Sicília 290, que serà ampliat l'any 1964 amb un magatzem a l'edifici del costat, el número 288 del mateix carrer. Anys més tard, el 1971, adquireixen un nou local al Passatge Maiol núm. 5 dedicat a la distribució de bombetes.

  

Antic rètol del negoci quan aquest estava ubicat als baixos de Sicília 290. Rètol situat al despatx del Sr. La Rosa, i fotografia realitzada per l'autor Pau Martínez

L'any 1974 el Sr. La Rosa Sampedro va morir, i la seva dona i el seu fill Robert La Rosa Garcia es van fer càrrec del negoci. Cinc anys més tard van remodelar el magatzem i van incorporar la secció d'il·luminació i després van informatitzar el negoci. L'any 1989 van inaugurar a la vorera del davant, concretament a Sicília núm. 215, un nou espai dedicat a la il·luminació de disseny.

L'any 1993 es va construir un nou edifici a Sicília 213, i el Sr. La Rosa va decidir unificar totes les botigues i reunir-les als baixos d'aquest edifici, encara que el 1997 també van adquirir el número 211 del mateix carrer. En aquests moments disposen de gairebé 400 m², amb àmplies exposicions d'il·luminació i material elèctric, així com amb professionals assessors especialitzats.

Al següent mapa podem ubicar els diversos llocs on aquesta empresa ha tingut i té locals dins del carrer Sicília. 

Seguidament exposem alguns documents proporcionats pel Sr. La Rosa, que corresponen a un full d’anunci del negoci, així com una factura emesa a un client de l'any 1959, on podem observar els preus en pessetes de diferents productes elèctrics i també els importants descomptes que s’aplicaven.

Aquí tenim la façana principal de l'actual comerç de Robert La Rosa, situat com ja hem dit al C/ Sicília núm. 211-213 de Barcelona. Com podem veure, el comerç no tan sols són els baixos i dalts de la finca núm. 213, sinó també part dels baixos del núm. 211.

Fotografia de Pau Martínez

L'elaboració d'aquest petit article ha estat possible gràcies a les indicacions del Sr. La Rosa. Si és del vostre interès es pot visitar la seva pàgina web: https://robertlarosa.com/content/6-historia 

Pau Martínez Dalmau / Agustí Serra

Juny 2025

PRÒXIMA XERRADA: BRUGUERA. ELS TEBEOS DE LA NOSTRA INFANTESA

Dijous, 26 de juny de 19 a 20:30h, xerrada

BRUGUERA. ELS TEBEOS DE LA NOSTRA INFANTESA

A càrrec de Xavier Franch i Josep Callejón 

  Cap a l’any 1910, Joan Bruguera i Teixidó fundà a Barcelona l’editorial El Gato Negro que inicialment es va dedicar a la publicació de novel·les populars i fulletons. Anys més tard, i ja com a Bruguera, es va convertir en una de les més importants editorials d'Espanya, especialment a partir de la dècada del 1940, quan es va iniciar una etapa d'expansió que la va portar a publicar còmics i revistes de gran èxit com la popular PULGARCITO, entre d'altres. Al llarg de la seva història, l'Editorial Bruguera va ser un reflex de la societat espanyola, en una època en què es van succeir diferents esdeveniments polítics, econòmics i socials. Un dels aspectes més interessants d'aquesta editorial és l’expressió d’una subtil mirada irònica i satírica d’aquesta societat, en la mesura del que era possible en aquells anys, que es pot llegir entre línies a les seves revistes. Coneixerem una vessant més oculta de la seva obra i de les seves publicacions i personatges més populars.

   En Xavier Franch és educador social i va rebre l’any 2023 la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona entre d’altres per la seva tasca en favor de la memòria del Barri del Coll. Actualment és membre de la Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família.

 En Josep Callejón és extreballador de l’editorial Bruguera i President del Grup d’Estudis El Coll-Vallcarca.

Activitat gratuïta i sense reserva prèvia, vine 15 minuts abans! Aforament limitat.

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família

https://el-poblet-historia.blogspot.com/

  

PRIMERA PASSEJADA PEL POBLET

  Fa uns dies vam dur a terme una nova activitat de la CMH orientada a difondre el coneixement del nostre barri del Poblet-Sagrada Família. Es tracta de la primera passejada guiada, amb motiu de la Festa Major del barri del Poblet-Sagrada Família, i amb l’objectiu de mostrar detalls de la història i el present de la barriada que potser són desconeguts, o ens poden passar desapercebuts.

  En Pau Martínez, l’Angel Porras i en Josep Mª Sans van ser els encarregats d’explicar detalls, històries i dades sobre cada un dels indrets objecte d’interès, inclosos en el següent itinerari:

  Els llocs objecte d’explicació van ser:

1 – Ateneu El Poblet. Els baixos que són en l’actualitat seu del nostre Ateneu, van ser abans un taller de passamaneria i de confecció tèxtil.

2 – Casa Pascual Amorós, on destaquen els dos últims pisos decorats amb fragments irregulars de ceràmica esmaltada, utilitzant la tècnica del trencadís

3 - Fàbrica Myrurgia. Edifici considerat un emblema de l’arquitectura industrial racionalista de Barcelona de finals dels anys trenta del segle passat.

4 – Passatge de Gaiolà. És el més antic del POBLET i el va fer obrir l’any 1871 la Sra. Matilde de Gaiolà, nom amb el que passarà a ser denominat de forma oficial pròximament.

5 – Placeta del Poblet. Era el rovell de l’ou del Poblet quan aquest nucli es va consolidar. Al centre de la plaça hi havia una font pública, traslladada ara a la vorera.

6 – Casa Planells. Dissenyada per l'arquitecte Josep Mª Jujol i Gibert l'any 1922, i construïda entre els anys 1923 i 1924, és considerada com l'últim projecte en estil modernista de Barcelona.

7 – Club Esportiu Europa. Fundat el 5 de juny de 1907 en un dels locals ubicats a la planta baixa de l’edifici del carrer Sicília núm. 290, on hi ha una placa a la façana de l’edifici que així ho indica.

8 – Patronat Social Escolar Obreres del Poblet. L’escola – fundada el 1904- tenia l’objectiu d’impartir educació i propostes de lleure a les nenes obreres del barri, amb un marcat propòsit social i de promoció de la dona.      

Dos moments de la passejada

Van assistir-hi de l’ordre d'unes 30 persones, omplint doncs totes les places previstes. La majoria eren no nascudes al barri - encara que sí residents -, el que interpretem com un senyal de l’interès existent per a conèixer la història d’on es viu.

L’interès dels assistents, les preguntes que sorgien i el grau de coneixement dels ponents va fer que la durada final de la passejada fos més llarga del previst.

Hi ha previst fer una nova passejada a la tardor, seguint un nou itinerari. Concretarem data i ruta unes setmanes abans.

CMH

Annex amb les publicacions existents en el blog sobre els indrets de la passejada.

1-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/01/el-passat-textil-del-local-de-lateneu.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2025/01/el-passat-textil-del-local-de-lateneu_27.html

3-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/05/video-xerrada-myrurgia.html

4-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/02/el-passatge-de-gaiola-1871-linici.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/03/el-passatge-gaiola-i-la-seva-gent-1905.html

7-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/search?q=Europa

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/11/penya-el-poblet-290.html

8-   https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/09/les-obreres-del-poblet-conversa-amb-sor.html

EL PASSATGE VILARET I LA SEVA EVOLUCIÓ.

L’inici del passatge Vilaret està situat al carrer València gairebé fent cantonada amb el carrer Cartagena quedant partit al carrer Mallorca i continuant i finalitzant al carrer Provença gairebé fent cantonada amb el carrer de Castillejos. 

El passatge Vilaret és l’únic en diagonal en el barri del Poblet, va de mar a muntanya. És anterior al pla Cerdà i a l’annexió del poble de Sant Martí de Provençals a la ciutat de Barcelona.  

https://barcelona.callejero.net/passatge-de-vilaret.html#google_vignette

Les primeres mostres referenciades del passatge Vilaret són de l’any 1882 en un plànol comercial de l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals propietat de J. Calvet. Posteriorment, es troben plànols de J.M. Serra, 1890 de Barcelona i entorn, Pere Falqués el 1887… 

Imatge: plànol comercial Ajuntament de Sant Martí de Provençals. 1882 J. Calvet

Actualment, aquest passatge forma part del Districte de l’Eixample de la ciutat de Barcelona, però fins al 1897 va formar part del municipi independent de Sant Martí de Provençals, fent frontera amb el barri del Poblet, que aleshores era el barri 3r del Districte 2n de Sant Martí.

En aquest segon capítol del passatge Vilaret parlarem amb dues persones rellevants al barri perquè han viscut part de la seva vida al passatge Vilaret o bé als seus voltants.

Ens trobem amb l’Antoni Viñas (expresident de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família) nascut el 1940 al carrer Castillejos i que ha viscut 60 anys al passatge Vilaret, i també ens acompanya en Jordi Tallardà nascut l’any 1959, veí del passatge al llarg de 50 anys. Ens expliquen els records i les seves vivències que tenen del Passatge Vilaret.

Inicis del passatge Vilaret

 Als anys 60 el carrer no estava asfaltat i les voreres eren molt estretes. En Jordi Tallardà explica que el tram de dalt del passatge -on ell vivia- la vida dels infants es feia al carrer, tothom es coneixia i el joc era mitja vida. Era un passatge molt tranquil i agradable.

Als anys 70 i 80 el passatge Vilaret el recorden com un carrer amb circulació de cotxes, que circulaven en dos sentits diferents a cada tram. El tram que anava de València a Mallorca el sentit circulatori dels cotxes pujava i el tram de Provença a Mallorca el sentit circulatori baixava, per tant, els dos trams anaven a parar al carrer Mallorca i no hi havia continuïtat de circulació entre ells. L’aparcament era alternat quinzenalment a cada costat. No era un carrer pels vianants com és actualment sinó que era un carrer pels veïns que hi vivien, els que hi treballaven i per buscar aparcament els veïns que no tenien pàrquing a les seves finques. Això passava els darrers anys, abans que el passatge es pacifiqués per convertir-se en exclusiu per a vianants. Amb la pacificació, el passatge ha mantingut un únic sentit de circulació. 

En Jordi ens comenta que al carrer Mallorca 463, xamfrà amb carrer de Castillejos, hi havia el cinema Versalles on es feien també espectacles de “varietés” i els vestidors de les artistes donaven al passatge Vilaret provocant algun moment inoblidable als adolescents que de casa estant tafanejaven com es guarnien.  

   

Anunci de la revista ”Ole con ole” de Juanita Reina en el cine Versalles. 1963. (Hemeroteca /la vanguardia)

L’any 1990 es va convertir en una macrodiscoteca amb un aforament per 1.500 persones, anomenada Barçalles, on els nois i noies feien servir el passatge com a lloc d’amagatall per consumir begudes i altres afers propis de l’edat. També s’hi feien combats de boxa. L’Antoni explica que la discoteca va portar molts problemes i posteriors lluites veïnals perquè es tanqués. Finalment, ens explica l’Antoni que es va negociar que es fes una llar per gent gran que va ser inaugurada l’any 1997.

Remodelacions urbanístiques

Amb la pacificació i la nova urbanització del passatge, tota l’illa de cases (Castillejos, Provença, Mallorca i Cartagena) passa a ser una illa de serveis per la gent del barri on podem trobar: aparcament municipal soterrat on hi ha l’Esportiu Claror Cartagena (sortida al carrer Mallorca i al carrer Cartagena), escola Tabor (carrer Cartagena), residència per la gent gran Sanitas (carrer Provença), residència per la gent gran “Las Acacias” del grup Bastón de Oro (carrer Castillejos) i residència per a la gent gran també de Sanitas (carrer Mallorca/Castillejos). A la part superior del passatge Vilaret es troba el Centre de Salut Mental de l’Eixample.  

Centre de Salut Mental. (foto L.P.A).

  Actualment, és un passatge tranquil i pacificat amb arbres i testos amb flors. Fa que sigui agradable de passar-hi, es respira pau perquè no hi ha circulació d’automòbils. Al llarg de la primavera amb la floració dels arbres Cercis silquastrum (arbre de l’amor), també anomenat “arbre de judes”, és molt bonic de passejar-hi. Aquest arbre fa unes flors de color rosat que sembla que estiguis en un carrer del Japó. 

Vista del passatge entre València i Mallorca.. (foto L.P.A).

En general, al llarg del passatge les cases són baixes, de dues o tres plantes, tot i que als extrems dels tres carrers (València, Mallorca i Provença) s’hi van construir edificis alts. Un d’ells que es va construir l’any 1960, i que fa cantonada amb el carrer Mallorca (Collserola/Besós) té una façana molt curiosa i col·loquialment se l’anomena la “casa dels nínxols”. L’Antoni i en Jordi ens expliquen que la veïna del primer pis, la Manuela, persona molt vital i alegre, posava flors en aquest espai de la façana fent-lo encara més singular per ser anomenat l’edifici d’aquesta manera. Actualment, al llarg de tot el passatge Vilaret hi ha 40 immobles.     

Casa dels nínxols. (foto L.P.A).

Problemes que han sorgit al llarg dels anys

El veïnat, en el lloc on la gent passeja els gossos i deixen les seves deposicions tant sòlides com líquides, ha aconseguit que cada dia al vespre amb aigua de la capa freàtica es regui i es sanegi el carrer. 

Aquesta informació es troba reflectida al diari ARA amb el títol “Un passatge a la Sagrada Família, el punt negre de les caques de gos” (1).

 Curiositats 

L’Antoni Viñas ens explica que durant la vaga dels tramvies del 1951 -perquè volien augmentar 70 cèntims el bitllet respecte a Madrid que era 40 cèntims- els veïns del barri es van congregar al carrer Mallorca ple de gom a gom des del carrer Padilla a Cartagena. La gent estava molt indignada i quan va passar el tramvia, molts dels que hi eren fent força el van tombar i el tramvia es va quedar allà durant hores. Quan va arribar la guàrdia civil amb les sirenes tothom es va dispersar i no van poder agafar a ningú. L’Antoni recorda com s’ho mirava darrere les cortines de casa seva. 

 

Full volant que convidava a no pujar als tramvies l'1 de març de 1951/AHCB 

Parada final de trajecte al final del carrer Rogent.(foto autor desconegut).www.autobusesbcn.es

Records del comerç dins del passatge

El passatge Vilaret, com ja hem explicat anteriorment, té dos trams i al llarg d’aquests dos trams l’Antoni i en Jordi ens recorden els negocis que ara ja no hi són.

Els negocis del primer tram de València a Mallorca que recorden són: un drapaire, un manyà, un taller de cotxes, un petit celler, una serralleria, la vaqueria de la senyora Pepi a l’altura del carrer Mallorca. La gent que hi ha viscut recorda perfectament les vaques; la granja-lleteria va durar fins a finals dels anys 90 i va tancar definitivament cap a l’any 2000.

L’Antoni ens diu que al llarg de tot el passatge hi havia una part de la fàbrica Negra (materials fotogràfics) amb una entrada al mig del passatge entre el carrer València i el carrer Mallorca. L’Antoni ho explica amb una emoció molt especial perquè hi va entrar a treballar quan tenia 18 anys fins que es va jubilar. Aquesta fàbrica ocupava part de dues illes de cases i va ser una empresa de capital català.

Del segon tram de Mallorca a Provença recorden una carboneria, un drapaire, un fuster, una escola de “corte y confección”, un magatzem de químics i la distribuïdora de mapes Testar. A dalt de tot, gairebé tocant al carrer Provença hi havia la Pizzeria Vilaret.

El que ens expliquen l’Antoni i en Jordi és que la vida social es trobava al voltant dels carrers de les dues illes de cases perquè el passatge era un lloc de pas. L’Antoni recorda la Festa Major del carrer Castillejos entre Mallorca i València, una festa de “categoria” on es tancava el carrer i la gent tenia “palcos” on seia i descansava mentre l’orquestra continuava tocant pels més balladors. Eren altres temps. 

En l’actualitat al llarg del passatge hi trobarem diferents negocis que donen vida i moviment al carrer. Avui en dia és un lloc de pas i de negocis. En l’última dècada s’han incorporat alguns artesans de la fusta i serralleria, escola de ball, un centre de salut mental, un despatx d’advocats, una perruqueria, una barberia, uns centres d’entrenament personal, uns apartaments turístics, un restaurant de menjar oriental, un equip d’arquitectes interioristes, un magatzem de material cinematogràfic i pels volts de Sant Joan obre un local expenedor de material pirotècnic de la botiga del carrer València que es diu Welcome… 

 

Fusteria actual Wood Morning. (foto Domènec Anguera Vidal).

   Bar Chut. (foto Lletraferit).             Bar Chut (foto estaurantguru.com)

A la cantonada del passatge Vilaret-Mallorca es trobava el bar Chut, que ha estat per a la gent del barri un lloc entranyable i considerat; tant és així que durant la pandèmia la gent anava i encarregava menjar, afavorint que no es tanqués el negoci.

En el seu inici només tenien un sol espai perquè a la botiga del costat (carrer Mallorca) hi havia una casa de mobles. Amb la jubilació dels amos de la casa de mobles els propietaris del bar van comprar la botiga i el van ampliar. 

Quan es deixaven veure els partits de futbol als bars (tot en gran format) i el Barça jugava era una festa, no calia escoltar els partits perquè ja sabies el que havia passat. Els darrers anys van posar uns llums a l’exterior que a la nit s’encenien i estava escrit la paraula CHUT. Ja fa uns quants anys que ja no es feien les trobades des del moment que per veure els partits s’havia de fer pagament.

Aquest bar/restaurant en el darrer temps i per la jubilació dels amos darrerament està tancat.

Moltes gràcies a l’Antoni i en Jordi per ajudar-nos a descobrir aquest passatge amb nom de dona i que va ser un dels primers del barri del Poblet.

Josep Maria Sans i Laura Ponce Alsedà

Notes:

1- Diari ARA 3-11-2017 Un passatge a la Sagrada Família, el punt negre de les caques de gos. 

https://www.ara.cat/societat/passatge-sagrada-familia-negre-caques_1_1278982.html