XERRADES PROMOGUDES PER LA CMH

Dimecres 20 de maig 2026, de 19h a 20:30h, xerrada

 “ELS ORÍGENS DE L'EUROPA AL POBLET"

Llegendes, realitats i referents dels primers anys de vida del club escapulat

A càrrec de Xavier Vidal i Àngel Garreta, membres del Grup d'Història Ramon Vergés

   El Club Esportiu Europa es va fundar el 5 de juny de l'any 1907 al bar La Roca, el carrer Sicília 290, al bell mig d'El Poblet. N'estem completament segurs? Per quin motiu l'Europa no competeix oficialment els dos primers anys de vida? Hi ha hagut més presidents de l'entitat dels que es diu que n'ha tingut? Quin perfil personal i laboral tenen els mecenes que van ajudar a ser dels clubs més grans de Catalunya ara fa un segle? Era Gaudí el primer espectador privilegiat dels partits de l'Europa?

  Aquestes i altres preguntes quedaran resoltes (o potser no) per part del Grup d'Història Ramon Vergés, que ha treballat en els darrers anys per rescatar, contextualitzar i posar en ordre informació i documents de les primeres dècades d'existència d'un dels clubs esportius més populars de casa nostra.

  En parlaran dos membres del citat Grup d'Història:

  Xavier Vidal (Barcelona, 1974) és soci i historiador del CE Europa. És l'autor dels llibres "Bàsquet: 100 anys" (2023) i "Estimar l'Europa a través de les seves històries" (2025). 

  Àngel Garreta (A Coruña, 1980) va ser durant 23 anys el responsable de comunicació i xarxes del CE Europa. Autor i director de tres documentals sobre diverses etapes del club: "L'ascens d'una generació: 1993/1994" (2019), "Pioners del Bàsquet" (2022) i "1923: Forjant la història" (2023). 


Dimecres 18 de febrer 2026, de 19 a 20:30h, xerrada

El POBLET, el TEMPLE i el mestre GAUDÍ
A càrrec d’
Alfred Bosch



A finals del segle XIX, la zona del municipi independent de Sant Martí de Provençals que feia frontera amb la Vila de Gràcia i amb la ciutat de Barcelona va acollir el mestre Gaudí abans de l’agregació de 1897, per dirigir l’obra del futur Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Quan Gaudí va arribar al barri del Poblet, s’hi va trobar amb un entramat de cases baixes de recent construcció, habitades per famílies humils i treballadores. Aquestes famílies van participar o conviure amb la construcció del temple, mentre els seus fills jugaven pels descampats, mostrant rivalitats infantils que més endavant es reproduirien en la vida adulta, en un període polític i social convuls que sacsejaria tot el país i que el conferenciant ens farà reviure.

L’Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és novel·lista, professor universitari i polític. Entre les seves obres literàries destaquen L'Atles Furtiu (Premi Sant Jordi 1997), la trilogia 1714 i Les Set Aromes del Món (Premi Ramon Llull 2004). També ha publicat nombrosos articles i llibres sobre la realitat africana, el present europeu i la qüestió catalana. Entre 2011 i 2020 va desenvolupar activitat política: al Congrés dels Diputats, a l’Ajuntament de Barcelona i com a conseller d’Exteriors del govern català. Des de llavors s’ha dedicat de nou a la literatura, amb novel·les com El Temple dels Pobres i Escolta, Sefarad: la història d'un llibre únic, l'aventura de tot un poble.


Dimecres 19 de novembre 2025 de 19h a 20:30h, Xerrada

A LA RECERCA DE L’HOSPITAL PERDUT: UN “HOSPITAL DEL PUEBLO” AL BARRI DEL POBLET. 1936-1939.

A càrrec de Carles Hervás 


  Les primeres setmanes després de l’esclat de la guerra civil a Barcelona, els grans hospitals (Clínic i Santa Creu i Sant Pau) es van veure sorpresos per una allau de ferits, al principi com a conseqüència de les lluites als carrers i després procedents dels enfrontaments al front establert en terres d’Aragó. Aviat partits i sindicats van obrir establiments, sovint temporals, per acollir els seus afiliats. Un d’aquests centres es va instal·lar prop del Poblet-Sagrada Família, i va estar en funcionament durant gran part del conflicte. En aquesta xerrada farem un recorregut per la història d’aquest hospital oblidat.

  En Carles Hervás és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Expresident de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

  Les seves línies de recerca s'han orientat cap a la Història de la Medicina, principalment de la seva especialitat, i l'estudi de la sanitat a Catalunya durant els anys trenta del segle passat, a l'època de la Segona República i la Guerra Civil.

  Ha publicat llibres i prop d'un centenar d'articles sobre aquestes temàtiques. Recentment, ha col·laborat en l'obra Hospitals de guerra (1936-1939). L'hospital de guerra de Banyoles i el doctor Jimeno (Banyoles, 2022).


Dijous, 26 de juny de 2025, de 19 a 20:30h, xerrada

BRUGUERA. ELS TEBEOS DE LA NOSTRA INFANTESA

A càrrec de Xavier Franch i Josep Callejón 

Cap a l’any 1910, Joan Bruguera i Teixidó fundà a Barcelona l’editorial El Gato Negro que inicialment es va dedicar a la publicació de novel·les populars i fulletons. Anys més tard, i ja com a Bruguera, es va convertir en una de les més importants editorials d'Espanya, especialment a partir de la dècada del 1940, quan es va iniciar una etapa d'expansió que la va portar a publicar còmics i revistes de gran èxit com la popular PULGARCITO, entre d'altres. Al llarg de la seva història, l'Editorial Bruguera va ser un reflex de la societat espanyola, en una època en què es van succeir diferents esdeveniments polítics, econòmics i socials. Un dels aspectes més interessants d'aquesta editorial és l’expressió d’una subtil mirada irònica i satírica d’aquesta societat, en la mesura del que era possible en aquells anys, que es pot llegir entre línies a les seves revistes. Coneixerem una vessant més oculta de la seva obra i de les seves publicacions i personatges més populars.

   En Xavier Franch és educador social i va rebre l’any 2023 la medalla d’honor de l’Ajuntament de Barcelona entre d’altres per la seva tasca en favor de la memòria del Barri del Coll. Actualment és membre de la Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família.

 En Josep Callejón és extreballador de l’editorial Bruguera i President del Grup d’Estudis El Coll-Vallcarca.


Dimecres 19 de febrer 2025, de 19:00 a 20:30h

REFUGIS ANTIAERIS La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)

A  càrrec de Josep Maria Contel

  
  Aquesta xerrada és una aproximació a com es va aplegar la societat civil de la ciutat a través del seu veïnatge per protegir-se dels bombardejos indiscriminats de l'aviació franquista, durant la Guerra Civil Espanyola, construint més de 1.400 refugis antiaeris sota els carrers i places de Barcelona. 
  L'octubre passat al blog de la Comissió es va publicar al nostre blog l’article (https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/10/), on s’analitzava l’impacte dels bombardejos al nostre barri i amb la xerrada prevista n’aprofundirem una mica més.
  En Josep Maria Contel, historiador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia, és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva i per la seva implicació en el món de la cultura tradicional i festiva del districte de Gràcia.


Dimecres 27 de novembre 2024, de 19 a 20:30h

J.M. AINAUD DE LASARTE, un veí compromès

En Josep M Ainaud de Lasarte (1925-2012) va viure molts anys al barri del Poblet-Sagrada Família, i la seva trajectòria vital, sempre intensa i compromesa, ha deixat empremta en molts dels àmbits en que s’hi implicà.

Per saber-ne una mica més de la seva personalitat comptarem amb 3 persones que el van conèixer de prop i recordarem també que a partir del 2015, la Biblioteca del barri porta el seu nom.

Els 4 ponents que ens acompanyaran per explicar alguns dels àmbits que es tractaran, són;

En Jordi Ainaud Escudero, nebot d’en Josep Maria, i docent a la UPF i a la UOC, que es centrarà en l’àmbit familiar.

En Josep Lluís Martín, doctor en Història per la UAB, i autor del llibre “J.M.Ainaud. Un humanista al servei de Catalunya “ (editat 2015), que es centrarà en l’àmbit polític-cultural.

Na Marina Comellas, secretària de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrada Família, que es centrarà en l’àmbit veïnal.

N’ Angelina Cabré, directora de la Biblioteca Sagrada Família-Josep M.Ainaud de Lasarte, que ens recordarà com l’any 2015 el nom i el llegat d’en Josep Maria s’incorporà definitivament a la Biblioteca.


Dimecres 29 de maig de 2024 

"MEMÒRIA DIGITAL A LES XARXES. EL BOIG DE CAN FANGA I EL POBLET"

 A càrrec d’en Joaquim Campa

  En Joaquim és un veí del POBLET, nascut i crescut al nostre barri, que a través de la xarxa social X (twitter) fa divulgació i memòria digital de la història de la ciutat en general i del barri en particular.

 Conegut com El Boig de Can Fanga, amb un particular estil i amb més de 60.000 seguidors, ha aconseguit una audiència i comunitat molt activa i fidel, tot constituint un fenomen digne d’anàlisi.



 Dimecres 28 de febrer 2024. 

“Més d’un segle de cinemes al nostre barri. Del TRIANÓN al PHENOMENA” 
a càrrec de ROBERTO LAHUERTA

  

  Al llarg de la seva història, la geografia barcelonesa s’ha vist esquitxada por més de 250 sales de cinema, repartides pels diferents barris de la ciutat. La seva etapa més gloriosa fou a l’inici de la dècada dels anys seixanta en que arribaren a conviure conjuntament una mica més de 160 cinemes. Sense oblidar la important funció social dels nombrosos col·legis i sales parroquials que els caps de setmana oferiren, a un bon preu, sessions cinematogràfiques per als seus alumnes i familiars.


  De tots aquests locals barcelonins, uns es van anar tancant i altres han arribat fins els nostres dies, tot i què solament es mantenen en funcionament 4 locals amb pantalla única, un dels quals està situat al nostre barri, i uns altres 11 que funcionen com a grans complexos cinematogràfics, entre las dues i les tretze pantalles. 
  Anar  al cinema, per a diverses generacions de ciutadans, es convertí en una experiència que permetia oblidar-nos dels problemes, i submergir-nos en la història que s’estava projectant a la gran pantalla, i que, en molts dels casos, aconseguia emocionar-nos. 
   Les sales de cinema es convertiren en un refugi, un lloc de diversió, una finestra oberta al món, i una de las poques diversions a les que es podia accedir. En moltes ocasions, s’anava al cinema sense consultar la cartellera, ja que s’estava convençut  que el que es veuria a la gran pantalla seria del gust dels assistents.

  A través d’imatges i documents, tornarem a recordar els cinemes del nostre barri: Trianón (Triana), Versalles, Máximo, Venus, Núria, Niza, Nápoles, Nàpols y Phenomena. També s’esmentarà algun cinema proper, pel seu interès històric. Serà un nou exercici de memòria popular que ens portarà un agradable record. 
  En Roberto Lahuerta va néixer  a Saragossa l’any 1956, i arribà al que avui es coneix com a Nou Barris l’any 1964. Membre de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, col·labora habitualment a la revista “Arxiu”. És investigador de la història dels cinemes de Barcelona,  i autor d’un bon nombre de llibres, entre els quals destaquem: “Sucedió en Pamplona” (2020),  “Del Goya al Scala” (2021), “Relaciones clandestinas” (2021) i “Anécdotas de los cines de Barcelona” (2022). 
  Ha participat en nombroses activitats divulgatives sobre la història i activitat dels cinemes de Barcelona i els seus barris. 


22 de novembre 2023: 

"RURALS, OBRERS, VEÏNALS. ELS PASSATGES D'EL POBLET" 

a càrrec de PERE COWLEY

  El barri del Poblet forma part de la trama quadriculada de l’Eixample que Ildefons Cerdà va traçar a la dècada de 1850. A més, el barri està travessat per avingudes com la de Gaudí o la Diagonal.

  Tot i això, a dins de moltes de les illes de cases hi trobem passatges. Sovint amb cases baixes, d’una sola planta. A vegades els passatges són atzucacs o tenen traçats estranys que trenquen amb la quadrícula de Cerdà. Fins i tot n’hi ha que estan tancats pels blocs de pisos del voltant, tot formant un nucli aïllat.

  Quin és l’origen d’aquests passatges i per què n’hi ha tants en aquest tros de l’Eixample barceloní? Resseguint aquests passatges podrem descobrir una part de la història d’aquest barri, lluny de les avingudes amples i els grans monuments. Des del passatge Conradí al de León, del passatge Gaiolà al de Vilaret, del passatge Font al de Torres: és en els passatges a on s’hi amaguen molts dels vestigis del passat de la ciutat i que sovint han passat desapercebuts. Una història en petit format que ens parla del Poblet del passat però també del futur.  

  Pere Cowley és llicenciat en Humanitats. Fa anys que es dedica a divulgar la història de Barcelona, com a blogaire i col·laborant amb associacions per a la defensa del patrimoni de la ciutat. El que va començar com un afició ha acabat sent una feina, sobretot com a guia en museus i organitzant cicles culturals i rutes per a centres cívics i entitats veïnals.


14 de Juny 2023: 

"ELS BARRIS DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS I EL POBLET" 

a càrrec de ENRIC H. MARCH.

  Amb més de 1.300 hectàrees, l’antic municipi de SANT MARTÍ DE PROVENÇALS va ser fins a l’annexió a Barcelona l’any 1897, el més extens del Pla de Barcelona, amb límits que anaven de Barcelona al Besòs i del mar al Turó de la Rovira. Aquesta considerable extensió va ser precisament la raó que va dificultar l’homogeneïtat del territori. El cens de Madoz de 1845 registra 2.444 habitants i 900 llars repartides en quatre partides: la Sagrera, el Taulat (més tard, Poblenou), el Clot i la Muntanya (que inclou el Camp de l’Arpa i el Guinardó). Descobrirem, però, molts altres nuclis de població més petits repartits al llarg de les terres martinenques, entre ells el barri del POBLET.

   ENRIC H. MARCH (Barcelona, 1959), llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, exerceix de professor, crític literari, documentalista i fotògraf, i com a lexicògraf ha redactat i publicat diccionaris de la llengua. Fa recerca i divulgació de la història urbana de Barcelona i de l’oci popular a la ciutat des del segle XVIII fins a principis del XX. Ha dictat conferències en universitats i societats d’Història, Història de la Ciència i Arqueologia de Catalunya, Espanya i Colòmbia, i ha participat en diversos congressos i simposis.

   A més d’autor de diversos articles i col·laboracions en revistes especialitzades i monogràfics, ha publicat els llibres L'Abans: Recull gràfic de Barcelona. El Clot-Camp de l'Arpa (1885-1979) (2015), El Rec Comtal. 1.000 anys d'història (2016), Barcelona, una ciutat de vestigis(2016), Somorrostro. Mirades literàries (2018), Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (2018), Guia del Rec Comtal (2019) i Barcelona Freak Show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939 (2021).



12 d'abril 2023: 

"Història Local: Reptes de Memòria". 

A càrrec de El POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i de la Muntanya Pelada.

  Aquest grup d’estudis ens explicarà la seva llarga i exitosa trajectòria en el treball de recerca de la història local dels barris del Districte d’Horta-Guinardó, també els seus projectes més immediats, i la relació entre el barri del Baix Guinardó i El Poblet. L’interès per la història local va en augment, i la ciutat de Barcelona és una suma de petites històries locals que s’han conformat en els antics municipis independents, i que mereixen ser conegudes i divulgades.


     

22 Febrer 2023: 

“Myrurgia. De la Maja a Maderas de Oriente” Un viatge a través del perfum i l'Art-Déco.

A càrrec de RAFA BURGOS


La fàbrica Myrurgia ha estat el laboratori d’on han sortit perfums mítics com La Maja o Maderas de Oriente. Sota la direcció de l’escultor Esteve Monegal, qui es va fer càrrec del negoci familiar Drogues SAM l’any 1917, l’empresa va esdevenir una de les més exitoses i elegants de l’època. La sensibilitat per l’art i la publicitat de Monegal, amb el suport del seu col·laborador Eduard Jener, va fer de Myrurgia un referent de l’estil Art-Déco a Catalunya. Repassarem la seva història, i les fites més importants dins el sector de la perfumeria o la publicitat, des dels orígens i fins l’adquisició per part del Grup Puig l’any 2000.

 

   

24 Octubre 2022: 

"Orwell salvat a l’Hospital de Sant Pau!”. 

Doctora CARMEN PÉREZ AGUADO.

El 20 de maig de 1937 una bala va ferir George Orwell al coll, mentre lluitava amb el bàndol republicà a Alcubierre, al Front d’Aragó. La ferida tenia molt mal pronòstic. Després de transitar per diversos hospitals del front, finalment va arribar a l’Hospital General de Catalunya, l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on va rebre un tractament que li salvà la vida.

   

8 Juny 2022: 

“Lluita per la Sedeta (1977-1979). Moviment veïnal per una democràcia plena”. 

XAVIER OLLER.


L’any 1977 es funda l’AAVV Camp d’en Grassot, també l’Assemblea de la Sedeta. Es recuperen la Festa Major i les festes populars, es lluita pels semàfors del carrer Indústria, s’ocupa La Sedeta, els obrers de Numax ocupen la fàbrica i la posen en funcionament de manera autogestionaria, els  minusvàlids ocupen el SEREM al c/Grassot per reivindicar els seus drets... Mentrestant, a Barcelona, hi ha una explosió de lluites i reivindicacions i amplis sectors de població es situaran més enllà dels pactes de l'anomenada Transició.

   


16 Febrer 2022: 

“El Col·legi Claret (1939-1975). Una escola del barri en el franquisme”. 

JOSEP LLUÍS CAMPA PLANAS.

El col·legi Claret és una escola que ha donat servei al barri del Poblet -entre d’altres- des de fa 150 anys. La xerrada ens aproxima a conèixer quina va ser l’actuació del col·legi Claret durant la dictadura franquista, observar com era i com va evolucionar la composició social del seu alumnat i les seves famílies, així com mostra certs elements del canvi que va experimentar el barri proper a l’escola. També els criteris, valors i missatges que es volien transmetre durant la vigència del nacional-catolicisme.


 
CMH

EDIFICACIONS SINGULARS - BALCONS DE BARCELONA

Iniciem avui una nova sèrie d’articles dedicats a construccions singulars del barri, sigui per raons constructives, artístiques o de qualsevol altra índole, a la qual anomenarem precisament EDIFICACIONS SINGULARS.

Aquests articles podran estar dedicats tant a construccions de tipus públic, com a edificis d'habitatges, o bé a monuments artístics, fanals, fonts, etc., que són al carrer a la vista de tots.

El disseny d'aquests articles serà el següent:

• Capçalera: Títol genèric de la sèrie, número de publicació i nom de la construcció.

• Denominació: Nom de la construcció.

• Ubicació. Direcció d'aquesta.

• Categoria. Raó per la que s’inclou en aquests articles.

• Sobresurt: Conjunt en general, façana, o qualsevol altre element.

• Explicació; Comentaris i fotografies

• Plànol de Situació:

Totes aquestes dades i el seu ordre, les podem veure en el primer article que s'adjunta.

EDIFICACIONS SINGULARS – 1 - BALCONS DE BARCELONA

Denominació: Balcons de Barcelona.

Ubicació: Carrer dels Enamorats núm. 5.

Categoria: Edifici d’interès artístic.

Sobresurt: Façana lateral.

Explicació:

La campanya “Barcelona, posa't guapa” (1) que va impulsar l'Ajuntament de Barcelona entre els anys 1985 i 2001 per fomentar la rehabilitació d'edificis i millora del paisatge urbà, va donar com a resultat la millora de moltes façanes i parets mitgeres d'una gran part de construccions barcelonines.

Una d'elles és la que ens ocupa, concretament la façana lateral d'aquest edifici que dóna a la plaça de Pablo Neruda, anomenada Balcons de Barcelona. (2) El mural va ser creat el 1992 pel grup francès Cité de la Création (3) format per una cooperativa d'artistes de la ciutat de Lyon i especialitzat en grans murals que van ser guanyadors del premi Decenni Cultural de la UNESCO. 

Pintura original de la façana del 1992. Fotografia de Gaudí Shopping, publicada el 2024

Va ser inaugurat el 29 de febrer de 1992 per l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el de la ciutat de Lyon, Michel Noir, a més d'Antonia Macià (vídua de Josep Tarradellas) i la filla de Joan Miró.

El mural simula una façana amb balcons, on es poden veure personatges rellevants de la ciutat comtal de diverses èpoques, o bé mirant al carrer o bé xerrant entre ells, i ens observen des de les altures com si ens volguessin saludar. Aquests personatges són:

Planta Baixa: Raquel Meller i Mercè Rodoreda.

1r Pis: Jacint Verdaguer, Joan Miró, Carmen Amaya, Pablo Picasso, Josep Anselm Clavé, Pau Casals i Antonio Machín. 

2n Pis: Antoni Gaudí, Bartomeu Robert, Ildefons Cerdà, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas i Francès de Paula Rius i Taulet.

3r Pis: Joan Maragall, Pompeu Fabra, Francesc Ferrer i Guàrdia, Ignacio Barraquer i Narcís Monturiol. 

4t Pis: Àngel Guimerà i Margarita Xirgu

5è Pis: Santiago Rusiñol.

Terrassa: Joaquín Blume i Cristóbal Colón.

L'edifici va ser reformat l'any 1989, moment en què va apareix un espai lliure on havien de ser els números 1 i 3 del carrer dels Enamorats, quedant una petita plaça que va ser batejada com plaça Pablo Neruda, al costat de la plaça de la Hispanitat, entre Aragó i Diagonal.

També va quedar a la vista la paret mitgera d'aquest edifici, d'uns 400 m², força lletja i buida, que va ser objecte d'aquestes pintures.

Al començament d'estiu del 2024, aquest mural patia dos problemes:

El sol començava a menjar-se els colors de les pintures.

Un acte vandàlic va destrossar la zona esquerra de la planta baixa, tal com podem veure a les fotografies adjuntes. Segons la farmacèutica dels baixos de l'edifici aquesta destrossa es va perpetrar la primavera d'aquest mateix any, i un pintor de l'Ajuntament es va oferir a reparar-ho, però la comunitat de veïns de moment ho va deixar estar. 

Pintada que es va produir a la primavera del 2024. Fotografia de Pau Martínez 

Al començament de la tardor d'aquest mateix any es podien veure les pintures restaurades. No sabem si aquesta reparació al final es va dur a terme fent cas dels serveis municipals, o bé per altres mitjans, però el cert és que la reparació es va fer. 

Mural restaurat. Fotografia de Pau Martínez de novembre de 2024 

PLÀNOL DE SITUACIÓ:   (4)

 

Pau Martínez Dalmau  

Febrer 2025


1. Barcelona posa't guapa. Autor Carles Arbolí 7/12/2010. Publicat per el Diari ARA.

2. La Barcelona de la Democracia. Mejora del paisaje urbano, Balcones de Barcelona 1992. Autores: Jaume Fabre, Josep Mª Huertas i Elena Massons

3. Cité Creation. www.citecreation.fr

4. Sede electrónica del catastro. www.sedecatastro.gob.es/cycbieninmueble/ovcbusqueda.aspx 



PRÒXIMA XERRADA "REFUGIS ANTIAERIS"

Dimecres 19 de febrer de 19:00 a 20:30h, xerrada

REFUGIS ANTIAERIS La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)

A  càrrec de Josep Maria Contel


Aquesta xerrada és una aproximació a com es va aplegar la societat civil de la ciutat a través del seu veïnatge per protegir-se dels bombardejos indiscriminats de l'aviació franquista, durant la Guerra Civil Espanyola, construint més de 1.400 refugis antiaeris sota els carrers i places de Barcelona. 

L'octubre passat al blog de la Comissió es va publicar al nostre blog l’article (https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/10/), on s’analitzava l’impacte dels bombardejos al nostre barri i amb la xerrada prevista n’aprofundirem una mica més.

En Josep Maria Contel, historiador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia, és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva i per la seva implicació en el món de la cultura tradicional i festiva del districte de Gràcia.

Activitat gratuïta i sense reserva prèvia, vine 15 minuts abans! Aforament limitat. 

Organitza: Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família          

  (https://el-poblet-historia.blogspot.com/)

Col·labora: Taller d’Història de Gràcia. CENTRE D’ESTUDIS. 

    (https://www.tallerhistoriadegracia.cat/#)

EL PASSAT TÈXTIL DEL LOCAL DE L’ATENEU EL POBLET (2a. part)

  A la primera part de l’article sobre la història del local de L’Ateneu El Poblet vàrem parlar de la família Villaronga i de la seva vinculació al local de l’Ateneu des de l’any 1913 fins al 2003. A continuació, tractarem el període 2006-2016 en el que la família Talamàs va ser propietària d’aquest local. Per fer-ho vàrem tenir una conversa amb dos membres de la família, en Joan Talamàs i la seva filla la Pepi Talamàs.

 L'empresa "Vidal Aymerich", propietat de la família Talamàs, es va dedicar a la comercialització de productes de passamaneria (1), tot i que també, entre altres feines, dissenyaven, elaboraven i comercialitzaven complements, com per exemple pels guarniments dels banyadors i altres peces. Hi va treballar quasi tota la família i els records de la Pepi amb la seva mare cosint els mostraris a mà, o dels seus fills petits corrent per aquest espai mentre acabaven la feina, ens dibuixen escenes quotidianes que ens donen una idea de l'ambient que es vivia entre aquestes parets durant els deu anys que van ser-hi.

  L’any 2006 van comprar el local a la societat de la família Villaronga que eren proveïdors de "Vidal Aymerich". Com s’explicava en l’article anterior, l'empresa Villaronga es dedicava a la fabricació de productes de passamaneria i tenien nombrosos telers en funcionament, era una empresa molt important. 

20 d'abril de 2007. Inici d’una nova etapa. Fotografia cedida per la família Talamàs

  La companyia funcionava molt bé i tenia la seu al carrer de les Moles al barri Gòtic de Barcelona. Després de 30 anys, el local se’ls va quedar petit, i per això, en sortir l'oportunitat de comprar l'any 2006 el local al carrer de Nàpols 270 van decidir fer el pas i traslladar-se-n’hi fins a l’any 2016. Ens expliquen que van estar quasi un any fent obres per tal d’adaptar-lo a les necessitats del negoci. Encara ara queden algunes estructures en fustes, armaris i calaixos, herència de les èpoques passades que donen un caliu especial a l’Ateneu. En Joan Talamàs ens ha mostrat algunes fotografies de les més de 1000 que va fer durant les obres i que queden com a testimoni de la il·lusió que la família va posar en el futur així com de la inversió que es va haver de fer. En aquell moment el negoci es trobava en una situació molt bona, però un cop instal·lats al carrer de Nàpols va arribar la crisi del 2007 i no van comptar amb prou temps per consolidar novament la societat.

18 d'abril 2007. Tot ja funciona. Fotografia cedida per la família Talamàs

  L’any 2016 la situació era cada cop més difícil i la família va prendre la decisió de vendre el local del carrer de Nàpols. Trobar un comprador pels 1.400 metres quadrats no va ser una tasca fàcil. Durant mesos van passar moltes persones a veure l’espai i s’hi van interessar supermercats, gimnasos... però, per una qüestió o una altra, no es posaven d’acord. Van ser mesos molt intensos i també difícils per a la família fins que va contactar amb ells el Sr. Joan Itxaso (2) que era una persona molt arrelada al barri, com a membre de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, i ànima del grup motor de la lluita per un Ateneu.

  El procés per aconseguir un Ateneu pel barri, tal com s’ha explicat en articles publicats anteriorment en aquest mateix bloc (3), van començar l’any 2014 amb la idea inicial que fos ubicat a l’espai del desaparegut cinema Niza. Un cop perduda aquesta oportunitat, va ser el nou consistori que va trobar una alternativa en el local de Vidal Aymerich, que es va formalitzar l’any 2017 gràcies a la mediació del Sr. Itxaso

  En Joan Talamàs es mostra molt agraït pel bon fer del Sr. Itxaso que va saber conduir les negociacions i posar d’acord totes les parts i sobretot elogia el seu tarannà conciliador. Al cap i a la fi, aquesta etapa de negociacions públiques-privades van facilitar que, avui en dia, puguem disposar d’un espai obert al públic on acollir a totes les entitats del barri i gaudir d’un lloc immillorable pel lleure i la cultura. 

  Hem de dir que la xerrada amb la família Talamàs va ser molt agradable i interessant. En Joan Talamàs és un bon conversador i un gran coneixedor de l'entrellat industrial del nostre país. Ens va explicar que va començar a treballar a l'empresa de la família a Terrassa de ben jove i més endavant va fundar la seva pròpia empresa “Vidal Aymerich” que va dirigir fins a la seva jubilació. El tipus de negoci de la societat va propiciar que ell i la seva filla fessin nombrosos viatges per Espanya i Europa. Surten a la conversa anècdotes que van viure primer en Joan Talamàs sol obrint mercat pel país i més endavant amb la família quan anaven a les Fires per Europa, històries humanes dins de contextos diversos.

  Des de la Comissió de la Memòria Històrica El Poblet - Sagrada Família, hem cregut imprescindible parlar amb unes persones que són una anella fonamental en la cadena de la història del local que acull l’Ateneu, del barri i en definitiva, de la història del nostre país.

  Els agraïm molt el temps que ens han dedicat i estem satisfets de col·laborar al fet que perduri el seu pas per aquest emplaçament i poder conservar la memòria de qui va donar vida durant uns anys a aquestes parets.

Carmen Dobaño Pané

Marysol Mampel

Gener 2025


(1) La passamaneria és el conjunt d’objectes confeccionats a base de cordons, borles o galons. És tota tela com ara cordes, cordons, elàstics, galons, llistons, serrells, cintes, etc. Es poden utilitzar una gamma àmplia de materials per a la seva fabricació.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Passamaneria 

(2) https://www.avvsagradafamilia.net/ha-mort-joan-itxaso-un-dels-activistes-mes-destacats-de-lassociacio-de-veins-de-la-sagrada-familia/

(3) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/06/ateneu-el-poblet-cronica-duna-victoria.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/07/ateneu-el-poblet-cronica-duna-victoria_23.html



EL PASSAT TÈXTIL DEL LOCAL DE L’ATENEU EL POBLET (1a part)

  El local que actualment ocupa l’Ateneu el Poblet és propietat des del 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, i amb aquest primer article -més un segon que seguirà- volem explicar l’activitat prèvia que s’hi va desenvolupar des del 1913 fins al 2017.

  La primera etapa, que va del 1913 al 2003, va ser protagonitzada per la família Villaronga (1) i s’inicia l’any 1911 quan la Sra. Rosa Cabezas (1872-1943), vídua de Villaronga, compra el solar del núm. 270 del c/ de Nàpols, en l’illa definida pels carrers Sicília-Nàpols-Provença-Rosselló, per a construir-hi un edifici de planta baixa i primer pis (2).


Font: Arxiu municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)

  En aquell moment la dita illa estava molt poc construïda malgrat que al carrer de Provença 389 ja estava en funcionament des del 1909 el Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet (3).

  L’any 1911 la Sra. Cabezas tenia 39 anys, i en feia 14 que havia enviudat del seu marit, en Marcos Villaronga Arola (1860-1897), que l’any 1886 havia fundat al c/ de Vigatans núm. 8 de Barcelona -al barri de la Ribera- un taller de passamaneria, que en el llibre de matrícules de contribucions industrials de l’any 1893 ja constava que hi tenia 10 telers en funcionament (4).

  El Sr. Marcos va morir amb 36 anys, i és aleshores quan la seva jove vídua, de 25 anys i amb quatre fills (Emilio, Joaquín, Jaime i María Pilar), decideix continuar el negoci familiar, amb la qual cosa demostra un gran coratge en una societat del moment que tenia a la dona en molt segon pla. 


1904 foto de la plantilla del taller amb la Sra. Rosa i el seu fill Emilio. Font Arxiu personal família Villaronga.

  L’empresa, que va passar a denominar-se “Rosa Cabezas, Víuda de Villaronga”, anava creixent i la necessitat d’un local més gran fa que a partir del 1913 s’instal·li a l’acabat de construir del c/ Nàpols 270, dins d’una zona de naixent expansió industrial com era el sector del Poblet de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals on, entre altres fàbriques tèxtils, ja hi havia La Sedeta (1900). 

  Al voltant del 1915 l'empresa ja comptava amb una plantilla d’unes 40 persones, majoritàriament dones, tal com ho testimonieja la foto que segueix.  

1915 foto de la plantilla amb la Sra. Rosa i el seu fill Emilio.
Font Arxiu personal família Villaronga.

  L’any 1921 la Sra. Rosa, domiciliada al primer pis de l’edifici citat, va sol·licitar permís (4) per construir un nou immoble de 6 plantes en el solar de la seva propietat del c/ Nàpols 268. Un cop acabat aquest últim, l’any 1923, no tardaria ni un any en sol·licitar un altre permís (6), aquesta vegada per reformar l’edifici del núm. 270 i aixecar-hi quatre plantes més, amb la qual cosa el local inicial s’engrandiria fins a uns 1.400 m², tot connectant les plantes baixes dels dos edificis contigus, que és tal com ho coneixem actualment. 

1933 full llibre Balanç general. Font: Arxiu personal família Villaronga 

  L’any 1936, l’activitat com a fàbrica d’articles de passamaneria d’alta qualitat dirigida per la Sra. Rosa Cabezas continuava progressant, però havent arribat als 64 anys decideix cedir la gerència al seu fill primogènit, el Sr. Emilio Villaronga Cabezas (1891-1986). 

Foto: Arxiu personal família Villaronga.

  El canvi generacional fa que la fàbrica, coneguda com la de “La Viuda”, passi a denominar-se “Emili Villaronga”, però, poc temps després, amb l’esclat de la insurrecció franquista del 1936, s’obre un període convuls que fa que l’any 1938 sigui col·lectivitzada.

            Font: Arxiu Nacional de Catalunya; referència ANC-1-T-9424

  A principis de 1940, el nou règim restitueix les fàbriques col·lectivitzades als seus propietaris, i el Sr. Emilio Villaronga recupera la propietat i la direcció. L’any 1943 s’hi incorpora també el seu fill Leandro Villaronga Garriga (1919-2015), que n’agafaria la direcció a partir del 1965.

  A partir d’aquesta data l'empresa continua la seva modernització amb l’ampliació (1968) de 9 a 72 màquines, cosa que va millorar la producció, el termini de lliurament de producte acabat i l’augment de la plantilla fins a 99 persones entre interns i externs.

Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona 

  El 31 de desembre de 1970 es constitueix la societat “Villaronga Pasamanerias, S.A.” sota la direcció del Sr. Leandro, que en tot moment va saber compaginar la feina de dirigir l’empresa familiar, amb la seva gran afició per la investigació numismàtica, fundant el 1979 la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (SCEN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (7), i essent l’únic numismàtic de l’estat espanyol que ostenta la distinció de tenir les tres medalles més importants que s’atorguen a escala mundial al treball de recerca numismàtica (8).

  Arribats a l’any 1988, i a l’edat de 24 anys, s’incorpora a l’empresa la 4a generació de la família, representada pel Sr. Gabriel Villaronga Sánchez, a qui tocarà afrontar el 2003 el trasllat de la fàbrica a un polígon industrial de Cabrera de Mar, atès que les noves normatives de l’Ajuntament de Barcelona en matèria mediambiental feien molt complicada l’adaptació per seguir al barri després de 87 anys de presència. El Maresme, amb mà d’obra tèxtil preparada i amb clients i proveïdors de proximitat és el lloc triat més adient.

  Amb molt d’encert, a les noves instal·lacions s’hi va ubicar l’antic mobiliari de la sala de Juntes de la fàbrica del c/ Nàpols, recordant així els forjadors i la trajectòria d’una empresa centenària.

Font: pàgina web Villaronga Pasamanerias S.A. Adequació de la sala NSV Arquitectura & Interiorisme

  El local del C/ Nàpols va romandre tancat fins al 2006, que és quan el va comprar l’empresa "Vidal Aymerich, S.A.", dirigida per la Família Talamàs, i que va cloure l’última etapa tèxtil (2006-2017) d’aquest local, que serà objecte de la 2a part d’aquest article.

  Josep M Sans i Aldomà 

  Carmen Dobaño i Pané

  Gener 2025

Notes

(1) Aquest relat s’ha pogut construir gràcies a les converses mantingudes amb el Sr. Gabriel Villaronga Sánchez a qui agraïm la seva col·laboració.

(2) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) expedient 13096 /1911

(3) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/09/

(4) Arxiu Corona d’Aragó / ACA, hacienda, Inv. 1 128828 

(5) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), expedient 2312 / 1921

(6) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), expedient 27928 / 1924

(7) https://scen.iec.cat/presentacio/ 

(8) https://ca.wikipedia.org/wiki/Leandre_Villaronga_i_Garriga