Per l'article anterior sabem
qui era Coradino i sabem que Víctor Balaguer va ser decisiu a l'hora de posar
aquest nom al Carrer. Ara volem mostrar el reconeixement que el nom i el
personatge de Coradino tenia en aquell moment. El primer referent imprès del
nom de Coradino el trobem a la Historia General de España,
del Padre Mariana, el 1601, on el nostre personatge és esmentat indistintament
com a Corradino, Conradino o Coradino[1].
La segona referència és al llibre de Francesc de Montcada, publicat a Barcelona
el 1623, Espedición de los catalanes y aragoneses contra turcos
y griegos, on narra l'expedició de Roger de Flor i la Companyia
Catalana a Constantinoble, basada en la Crònica de Ramon Muntaner.
L'obra de Mariana es va reeditant i ampliant fins al s. XIX, i la de Montcada arriba
a tenir més de deu edicions fins al 1860 i, encara avui, es reedita i ha donat
peu a nombroses novel·les més o menys històriques.[2]
Al segle XIX n’apareix
un referent musical, l’òpera de Giacomo Rossini Matilde di Shabran,
Bellezza e Cuor di Ferro, representada a Madrid el 1825 i a Sevilla
i Barcelona el 1827. [3]
Estrenada el
La seva popularitat la va
fer un referent de la moda en relació a les patilles i al vestir. En el llibre
publicat a Sevilla el 1828, El Paquete ó sea la ciencia
paquetaria, un tractat d'estètica aplicada, llegim consells de vida
i de moda : "...mas no por eso se apodere la tristeza de
vuestros corazones, porque en tal caso deberéis acudir velociter al piano, la
guitarra ó cualquier otro instrumento, tocareis y cantareis el Coradino … ó cualquier otra pieza que
os adapte."
[5]. També l'òpera posa de moda una manera de portar les patilles: "Patillas
de Coradino: se advierte que hay otras llamadas Cervantinas....". A l'apartat "Modas femeninas" esmenta els "Zapatos
de Coradino, punta cuadrada". En un article escrit a París el 1837
llegim "sobre
las barbas a lo Coradino que se dejan ahora los elegantes transpirinaicos .." [6] Les patilles que veiem en
el bust i en el retrat següents podrien ser d’estil Coradino.[7]
La llegenda del guant de Coradino pren forma en l'imaginari popular i és present en moltes manifestacions artístiques. El 1843 s'estrena a Madrid l'obra de teatre El Guante de Coradino, de Carlos Garcia Doncel y Luis Valladares y Garriga, on llegim: "El guante que Coradino arrojó desde el cadalso fué entregado a D.Pedro de Aragón a quien lo dejaba como esposo de Constanza, hija de Manfredo, último vástago y heredero legítimo de la casa de Suavia. ... Alzólo en verdad el pueblo, y las Vísperas Sicilianas fueron el lento pero terrible castigo del suplicio de Coradino de la degollación de Augusta y de la sangre con que los franceses inundaron ..." [8] A Barcelona aquesta obra es va representar el 1845.[9]
El 1850 Pau Milà i
Fontanals presenta a Madrid el quadre Los sicilianos ofrecen el guante
de Coradino al rey Pedro III de Aragón, del que veiem un dibuix
preparatori.[10]
Després d'una breu estada a l'Escola Llotja, Pau Milà i Fontanals havia
aconseguit la cobejada beca d’estudis per a l'Escola de Roma, on va residir entre
1834 i 1841, i va formar part del grup d’artistes anomenats Natzarens o
puristes. Una nota de la Gaceta de Madrid, del
mes de juny de 1850, informa del seu viatge a Madrid: "A estas
horas debe haber llegado á Madrid nuestro aventajado pintor D. Pablo Milá y
Fontanals, autor de los dos bellísimos cuadros que se hallan de manifiesto en
la exposición de San Juan, y que representan los sicilianos presentando a D.
Pedro de Aragón el guante de Coradino, y la educación de D. Jaime el
Conquistador a cargo de los caballeros templarios......" [11].
El 1863 s'estrena a Madrid el drama Venganza Catalana, d'Antonio García Gutierrez, inspirada en l'obra de F.de Montcada[18], que es representa a Barcelona el 1864.[19] El 1864, Rafael del Castillo, a Roger de Flor o Venganza de Catalanes alterna el nom de Coradino amb el de Conradino[20]. La cançó Despedida de dos amantes correspondidos, Coradino y Silvia: Canción Nueva, de vint-i-cinc estrofes, es publica el 1867, en quatre fulls, fet que demostra el seu èxit, ja que les cançons més conegudes són cantades per músics de carrer que venen els fulls amb el text. La il·lustració, una xilografia, és signada per Noguera. Veiem com el nom de Coradino no és ja un diminutiu, sinó que esdevé un nom propi.[21]
1867, il·lustració de Noguera, Despedida de dos amantes correspondidos, Coradino y Silvia
El
Al llarg del segle XIX són
nombrosos els textos d'història, articles i llibres de viatges, obres de
teatre, novel·les i poemes on apareix el nom de Coradino, que en línies
generals podríem dir que és més freqüent que el de Conradino. Hi ha autors que
alternen els dos noms, en la mateixa obra o en obres diferents i també n’hi ha
que són fidels sempre al mateix, ja sigui Coradino o Conradino. Ara bé, hi ha
una constant al llarg del segle XIX i és que es manté la tradició del nom de
Coradino en les reedicions del llibre de Francesc de Montcada Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos.
De la mateixa manera, podem afirmar que la vinculació musical amb l'òpera de
Rossini Il Corradino, i les modes sorgides de la
seva popularització, donen una gran popularitat al nom de Coradino durant la
primera meitat del s. XIX. Amb la cançó de Coradino y Silvia (1867) un nou Coradino adquireix
veu pròpia. Fins aquí hem fet èmfasi en el seguiment del nom en els anys
centrals del segle XIX. L’obra de teatre El guante de Coradino
(1843), la pintura de Pau Milà i Fontanals (1850) i els tres escrits esmentats de
Víctor Balaguer (1853-1866) entre d'altres. Tot això fa pensar que el passatge
va rebre el nom de Coradino entre 1866, ja publicat el llibre de V.Balaguer Las calles de Barcelona (1865-66), i abans de la primera
data que coneixem en què s'esmenta la Calle de Coradino [24]
(1883?). Cent anys després, el Pasaje de Coradino passà a dir-se Passatge de
Conradí, el nom amb què ara el coneixem.
En el tercer i últim
article, coneixerem quan i com neix el nom de Conradí, en català.
Rosa Capell
Octubre 2023
Notes:
[1] Padre Juan de
Mariana, jesuita, Historia General de España, por Pedro Rodríguez, Toledo, 1601
[2] Francisco de Moncada y Moncada Espedición
de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, Imp. de Lorenzo Deu
de Barcelona, 1623
[3] Amb el mateix
argument s'havia estrenat el
[4] Per a informació i audicions:
https://infernemland.blog/2012/08/13/pesaro-2012-matilde-di-shabran-florez-peretyatko-orfila-goryachovamariotti/ També:
https://www.abc.es/play/television/programas/rossini-matilde-di-shabran-pesaro-1985.
[5] El Paquete ó sea la ciencia
paquetaria, autor: D.A.G.D.L.R.
Imprenta de D. Mariano Caro, Sevilla 1828.
[6] Clemente
Díaz, El Siglo XIX, publicació quinzenal entre 1837 i
1838, Volum I, pàg.108-111.
[7] Totes dues obres formen part de la col·lecció del Museu
del Prado, el bust de Gioacchino Rossini, (1820-1827), de l'escultor
José Álvarez Cubero, i el retrat a l'oli de Santigo Miranda (entre 1832 i 1836) per Antonio Maria
Esquivel.
[8] Carlos Garcia Doncel y Luis Valladares y Garriga El Guante de Coradino, Ed. La Imprenta Nacional, Madrid 1844.
[9] Al Periódico Universal, literario y
pintoresco El Fénix del Diumenge 19 d'octubre de 1845, nº 3, Tomo 1, Imp. de Benito Monfort, Valencia 1846, llegim
la crítica de J.uan Antonio Almela a la secció "Revista Teatral",
p.36
[10] Esbós que es conserva en la Reial Academia Catalana de Sant Jordi,
Barcelona.
[11] Gaceta de Madrid, nº 5801, Martes 18 de Junio de 1850. En la Imprenta Nacional.
[12] Víctor Balaguer Bellezas de la Historia de Cataluña Imp.
Narciso Ramirez, Barcelona 1853
[13] Garci Sánchez del Pinar, La
campana del terror o Las Visperas Sicilianas, editat per Manini Hermanos,
Madrid, 1857
[14] Gertrudis Gómez de Avellaneda Espatolino,
Imprenta de Luis García, Editor, Madrid,1858.
[15] Guido Artal El Adalid Almogavar Imprenta del Guía
del Comercio, Cádiz 1859
[16] Víctor Balaguer, Historia
de Cataluña y de la Corona de Aragón, obra en cinc
volums, a Barcelona per Salvador Manero
entre 1860 i 1863
[17] La
documentació sobre la vida de la família Urrabieta la podem trobar a:
https//juanmalcala.es. Vicente Urrabieta
Ortiz, vecino de Getafe.
[18] Antonio Garcia Gutierrez. José Rodríguez Venganza Catalana Drama en cuatro actos.
Imprenta de José Rodríguez Calvario, 1863
[19] El Metrónomo,
año II, nº 67, Barcelona 27 de abril 1864. Inprenta de la Viuda de H.de Gaspar
[20] D.Rafael del
Castillo, Roger de Flor o Venganza de
Catalanes, Sociedad Editorial La
Maravilla, a Barcelona per Luis Tasso,
1864
[21] Despedida de dos amantes
correspondidos, Coradino y Silvia: Canción Nueva. Imprenta de F. Vallés,
Calle del Pino, Barcelona.
[22] Antonio de Bofarull y de Brocà, Historia Crítica de Cataluña Ed. Juan
Aleu i Fugarull, Barcelona, nou volums
entre 1876 i 1878.
[23]
Víctor
Balaguer y Emilio Castelar
Discursos leídos ante la Real
Academia Española en la recepción pública del Excmo. Sr. D. Víctor Balaguer el
domingo 25 de febrero de 1883, (Madrid : Imp. y
Fundición de Manuel Tello). pàg.103 i pàg.116.
[24] Vegis
l'article El passatge de Coradino -Conradí publicat a aquest blog el Maig de
2023 : el-poblet-historia-blogspot.com
