El dimecres dia 4 de novembre es va dur a terme la conferència de la Sra. Judith Subirachs, doctora en Història de l’Art i especialista en escultura catalana dels segles XIX i XX. La conferenciant és conservadora de l’obra de Josep M. Subirachs des del 2004 a més de dirigir l’Espai Subirachs de Barcelona.
Aspecte de la sala. Foto de Carmen Dobaño PanéDes de la Comissió de la Memòria Històrica del Poblet ens emociona poder dedicar una xerrada a un destacat artista que durant disset anys va ser veí del Poblet i que possiblement en més d’una ocasió es devia creuar amb la gent del nostre barri.
Tot i que parlar de Subirachs (1927-2014) seria motiu d’un curs sencer, la conferenciant ens va fer un magnífic resum de la seva evolució artística il·lustrant-nos amb obres dels diferents estils emprats durant la seva vida. Al mateix temps també ens ha recordat algunes de les creacions repartides per la geografia, deixant evidencia de la universalitat d’en Subirachs com a escultor, dibuixant, pintor i gravador de prestigi internacional.
Per les paraules de la Sra. Subirachs es desprèn que ens trobem davant d’un treballador infatigable, disciplinat i compromès amb el seu art i amb la societat que el va portar a deixar la seva empremta a l'espai públic.
La Sra. Subirachs ha plantejat la seva exposició en dos grans apartats:
1 - Com va afrontar el repte de fer la façana de la Passió
2 - El procés de treball
L’any 1986 la Junta Constructora de la Sagrada Família encarrega a l’artista, que en aquell moment tenia seixanta anys, els grups escultòrics per a la façana de la Passió. Ell es troba en un moment de plena maduresa creativa i entoma el repte amb compromís i amb respecte vers l’obra de Gaudí, però posant dues condicions indispensables: Instal·lar-se a peu d’obra i treballar amb total llibertat creativa.
Unes paraules de l’artista resumeixen la seva idea del que es plantejava fer: “Haurà de ser una obra més efectista, més escenogràfica, és una obra molt complexa”. Era conscient que ha de fer la narració dels dos últims dies de Crist, de la Passió.
Gaudí havia dit que la façana hauria de comunicar el dolor i el sacrifici; per tant, caldria que fos austera, tràgica i esquemàtica. I aquesta idea de Gaudí, en Subirachs la respecta intentant transmetre el que és la Passió i posant davant els nostres ulls un retaule ple de simbolisme i expressivitat. Un retaule que divideix en tres nivells, guiant-nos pels fets que expliquen la Passió de Crist.
La conferenciant va fer una exposició pausada i clara i amb una exquisida precisió va anar assenyalant i descobrint-nos detalls amagats per anar a poc a poc desenvolupant els secrets de l’obra. Alhora, la sala romania en un silenci expectant com si l’obra de Subirachs de cop quedés al descobert i finalment es pogués comprendre en tota la seva magnitud.
Agraïm sincerament el fet que la Sra. Subirachs volgués compartir amb tots els assistents el seu profund coneixement de l’obra de Subirachs i que ho fes amb una intensa classe magistral que va deixar a les persones allà presents completament emocionades.
Ben segur que gràcies a la Sra. Subirachs tots els que es trobaven a la sala miraran, des d’ara, la façana de la Passió amb uns altres ulls.
Carmen Dobaño
Barcelona, novembre 2026