PASSEGEM PEL POBLET

   El proper 12 d'abril posem en marxa una nova activitat:

  
   Amb aquesta passejada iniciem una primera ruta guiada que ens durà fins a la Placeta del Poblet, des d’on a partir de 1865 es va començar a urbanitzar un territori agrícola i despoblat fins aleshores.

  Un recorregut a peu d’uns 90 minuts que ens durà per la casa Pascual Amorós, la fàbrica Myrurgia, el passatge Gaiolà, la placeta del Poblet, la casa Planells, el local fundacional del CE Europa, l’edifici del Patronat Social Obreres del Poblet, amb final de nou al local de l’Ateneu.

 Hi esteu convidats. Feu la inscripció prèvia a:

    comissiomemoriapoblet@gmail.com

  CMH


UNA ALTRA PEDAGOGIA: LICEO MALLORCA 1954-57.

   Dins del nostre barri, al carrer Mallorca 460-462, en un primer pis, va haver-hi en la dècada dels anys 50 del segle passat una escola privada amb el nom de Liceo Mallorca.  


Imatge actual edifici antic Liceo Mallorca. Foto JL Campa


  Mostrarem a continuació part del contingut de dues llibretes de “Deberes” corresponents als anys 1954 i 1956 (1), que ens mostren els tipus d’ensenyament que s’hi donava als nois de l’època i el nivell d’aprenentatge que se’ls exigia. 

  Veiem primer imatges de la llibreta corresponent al curs 1954-55, d’un alumne de cinc anys, que es correspon actualment al nivell infantil (I-5). 

  La primera és d’un exercici d’aritmètica, altrament dit “Cuentas”, amb multiplicacions de 10 xifres per 2, i sumes i restes amb més de 10 dígits: 

 


  Un altre exercici era comptar; podia ser d’un en un, o com es veu en la imatge, de dos en dos: 


    Per aprendre “letras” et feien fer bàsicament còpies de text, la qual cosa s’aprofitava per a fer exaltacions pàtries i del règim:


  No només es feien còpies, també es demanava als alumnes -recordem que tenien cinc anys- escriure conceptes que havien de pensar, escollir i escriure: 


  La segona llibreta -només amb exercicis d’aritmètica- correspon al curs 1956-57, el curs en que els alumnes feien set anys, que en el sistema actual correspon a segon de Primària.

  Es poden veure divisions entre números de 8 xifres i divisors de 5, seguides de multiplicacions per comprovar la correcció de l'exercici:   


En un altre full podem veure un exercici de conversió d’unitats de longitud que implicava la utilització de decimals en els resultats. També es fa evident l’increment de dificultat en l’exercici de comptar respecte a dos cursos anteriors, ja que ara es fa un compte enrere de 5 en 5.

  


  Ja es treballaven els “quebrados”, les potències i conceptes geomètrics.


  Per últim, mostrem un full on es treballen els conceptes de números homogenis i heterogenis i la utilització de decimals en sumes, restes i multiplicacions.


  No he trobat informació disponible sobre la història del Liceo Mallorca (2). Només podem constatar que es va produir un canvi de nom del col·legi entre setembre i octubre de 1953 com podem veure en els rebuts dels dos mesos citats: el nom anterior era Colegio Academia Puig. En els citats rebuts podem veure que el cost de l’ensenyament era de 50 Ptes. i que es carregava mensualment un epígraf de 5 Ptes. addicionals per les vacances d’agost.  

 


  El Liceo Mallorca era una escola unitària on, en una sola aula, alumnes de diferents edats i nivells compartien espai, professor i explicacions. Òbviament, tot i que tenien alumnes dels dos sexes, seguint els criteris del règim nacionalcatòlic franquista, hi havia una estricta separació entre els nens i les nenes. De fet, el Liceo ocupava dos principals amb accés per escales diferents i tenien els patis contigus, però que no es comunicaven. L'única activitat conjunta que es permetien era la foto escolar: 

                        Foto curs 1957-58. 

  Tot l’anterior ens permet copsar la diferència -abismal- entre l’ensenyament en els anys cinquanta del segle passat i l’actualitat. Però és que han passat setanta anys i han canviat -per sort- l’ensenyament, el règim polític, el nivell de vida, la influència de l’església; és a dir, ha canviat la societat.

JL Campa  

Març 2024


(1) Les llibretes i la fotografia pertanyen al fons familiar

(2) En el BOE de 12 de febrer de 1981 encara consta un canvi de titularitat del Liceo Mallorca



ELS FANALS DE GAUDI NO SÓN D’EN GAUDÍ

  Continuant amb la sèrie d'Edificacions Singulars, avui presentem el segon lliurament d'aquesta sèrie i parlarem dels sis fanals existents actualment a l'Avinguda Gaudí. L’Avinguda Gaudí està situada en el barri del Poblet-Sagrada Família on el grup de memòria històrica de l’Ateneu del Poblet va fent aquest recull.

  Aquests fanals inicialment no van ser dissenyats per a ser col·locats a l’Avinguda Gaudí sinó per decorar i il·luminar una plaça que al llarg de la seva història ha rebut diversos noms i que avui en dia la coneixem com la plaça Cinc d'Oros, raó per la qual farem una breu exposició d'aquesta plaça on va ser abans de la seva ubicació actual. 

EDIFICACIONS SINGULARS – 2 – FANALS DE L'AV. GAUDI

DENOMINACIÓ: Fanals de l'Avinguda Gaudí.

UBICACIÓ: Sis punts de l'Avinguda Gaudí.

CATEGORIA: Monuments.

SOBRESURT: El conjunt en general.

EXPLICACIÓ:

  Aquests fanals, abans d'estar ubicats a l'Av. Gaudí, procedien d'una plaça emblemàtica de la ciutat de Barcelona, l'anomenada plaça Cinc d'Oros, per la qual cosa creiem que és interessant parlar primer d'aquesta plaça.

  La plaça Cinc d'Oros està ubicada a la cruïlla entre l'Av. Diagonal i el Passeig de Gràcia, i al llarg de la seva vida ha tingut diversos noms encara que des d'un principi va ser anomenada popularment amb el nom de Cinc d'Oros des del moment de la seva construcció, a causa de la forma que se li va donar a aquest espai, consistent en quatre illes rodones col·locades als extrems d'aquesta, més una major situada al mig de la plaça.  Tot plegat feia pensar en la carta de la baralla espanyola del cinc d'oros, com així va començar a ser anomenada pel poble barceloní.

  Al principi no va estar dissenyada com una plaça sinó com una simple cruïlla entre dos carrers, encara que fossin més amples que la resta, raó per la qual el lloc mancava de nom concret, però en col·locar els illots en la forma en què es van col·locar, van donar peu perquè els barcelonins de l'època li donessin aquest singular nom. 

Dibuix realitzat per l'autor Pau Martínez Dalmau el gener del 2025

  L'any 1909 aquesta zona va ser remodelada per l'arquitecte municipal Pere Falqués, que va situar al voltant de la mateixa 6 fanals disposats al voltant d'una rotonda central, cosa que malgrat el nom oficial que la plaça pogués tenir, el poble la continuava coneixent com la plaça Cinc d'Oros. 

  Ja l'any 1957 aquests fanals es van eliminar perquè molestaven el pas dels vehicles per la plaça i aquests van restar als magatzems municipals esperant millors temps per a ells.  

Fotografia de la plaça a principis del segle XX, després de la remodelació del Sr. Falqués. Arxiu Municipal del districte de Gràcia

  El dia 23 de setembre del 2016, el govern municipal, presidit per l'alcaldessa Ada Colau, va canviar definitivament el nom d'aquesta plaça pel primitiu que el poble li havia donat, és a dir Plaça del Cinc d'Oros.

  L'Avinguda Gaudí va ser una via oberta a l'eixample barcelonina l'any 1927, per tal d'unir dues grans joies del modernisme de la ciutat com eren la Sagrada Família i l'entrada principal de l'Hospital de Sant Pau. Va ser traçada en diagonal amb el conjunt de carrers del Pla Cerdà.

  Va tenir diversos noms, però com en el cas de la plaça citada anteriorment, el poble la coneixia com a Avinguda Gaudí, fins que l'any 1962 se li va donar de forma oficial el nom que té avui dia. L'any 1980 l'Ajuntament de Barcelona es va plantejar una remodelació de la mateixa que eliminava la circulació de vehicles i li donava un caràcter de passeig amb seients, arbres i terrasses de bars i restaurants (3). Va ser en aquest context de remodelació de l'avinguda quan el consistori va decidir col·locar-hi els 6 fanals que havien romàs a la plaça Cinc d'Oros i que estaven emmagatzemats als dipòsits municipals, i els va distribuir per 6 punts d'aquesta avinguda.

  Parlem ara dels fanals. Com hem explicat a l'inici, van ser dissenyats per l'arquitecte municipal barceloní Pere Falqués Urpí l'any 1905, i consten de dues parts ben diferenciades, per una banda, una pilastra de pedra realitzada per l'escultor modernista Alfons Jujol i Bach, i de l'altra el forjat que sosté les lluminàries realitzades pel forjador aragonès Manuel Ballarín i Lancuentra. L'arquitecte Pere Falqués es caracteritzava perquè no signava els seus projectes i aquests són coneguts pel lloc que ocupa dins del consistori barceloní. (4)

Detalls del fanal sencer i dels forjats

  Els sis fanals són iguals excepte un d'ells, el situat al C/ Provença, que a la seva pilastra presenta alguns elements que els altres no tenen. A la part frontal té un medalló amb el bust d'Antoni Gaudí i una inscripció amb el seu nom i les seves dates de naixement i mort, indicant que aquesta Avinguda està dedicada a aquest insigne arquitecte català. A banda i banda d'aquesta pilastra es troben dues fonts amb aigua corrent i la seva corresponent aixeta.


                                                Detalls d'aquests tres elements esmentats

  La remodelació de l'Avinguda Gaudí es va dur a terme l'any 1985 per l'arquitecte Màrius Quintana, i ell va ser qui va decidir posar aquest medalló d'Antoni Gaudí, així com les dues fontetes. Aquest arquitecte també va dissenyar la font que tanca l'Avinguda davant de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

PLÀNOL DE SITUACIÓ:    


Pau Martínez Dalmau

Gener del 2025

Nota: Totes les fotografies dels fanals han estat realitzades per l'autor d'aquest article, Pau Martínez Dalmau, el gener del 2025.


(1) Revista Paseo de Gracia, apartat història, del 4 de novembre de 2014 l'autor del qual és Edu Garcia. www.paseodegracia.com 

(2) Memòria Democràtica del 22 d'abril del 2017 sota el nom de Plaça Cinc d'Ors, publicació de l'Ajuntament de Barcelona.

(3) ¿Por qué se creó la avenida rompiendo las cuadrículas del Eixample barcelonés? Autor: Jesús Fraiz Ordóñez. Publicat el 26 d´abril de 2022 al diari La Vanguardia.

(4) Un arquitecto que no firmaba sus proyectos, Pere Falqués y sus firmones. Autor: Joan Molet  i Petit. Universitat de Barcelona UB. Publicat en Matèria Revista internacional d´Art nº 8 (2014), del 5 de març de 2015.t





UNA HISTÔRIA DE LLUITA PER L'ESCOLA PÚBLICA: EL CEPEPC

  El proper dimecres dia 12 a les 18:30 hores es farà a l'Ateneu del Poblet la presentació del llibre El CEPEPC des de dins, que recull una història poc coneguda i poc documentada d’unes escoles privades nascudes per iniciativa de mestres i famílies audaces a finals dels cinquanta i en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat.

  Una història de resistència activa al franquisme, de renovació pedagògica en ple nacionalcatolicisme i una història d'èxit col.lectiu perquè va aconseguir el seu objectiu: formar part de l’Escola Pública de Catalunya, aportant el seu bagatge que bevia de la tradició pedagògica del país del primer terç del segle xx.

  Hi participaran tant autors del llibre com mestres, families i alumnes de les escoles del colectiu ubicades al nostre barri

  Hi esteu tots convidats 

 
Març 2025 


PROP D'UN SEGLE DEL COLMADO SARDA

  Avui entrevistem a la Marta Izquierdo Sardà, gerent del Colmado Sardà ubicat al c/ Marina 237, xamfrà amb c/ València, qui ens explicarà una miqueta la història d'aquest comerç del qual ella és la quarta generació de la família que va fundar aquest establiment. 


Fotografia de Marta Izquierdo

  A més de mantenir una entrevista amb ella, ens ha proporcionat una pàgina web del seu negoci, del qual hem pogut treure molta informació i les fotografies que il·lustren aquest article.
  El negoci va començar l'any 1930, per mitjà del seu fundador el Sr. Jaume Sardà Fontoba i la seva esposa Flora Güell Subirà. Al C/ Marina 240 -justament davant de l'emplaçament actual- concretament, on havien obert una lleteria i feien mantegats.  El negoci va anar bé i aviat es van passar al seu emplaçament actual molt més gran, on van muntar una bacallaneria a més de la venda de fruites, verdures, ous i queviures, fins a l'any 1958 en què es va convertir en colmado” de la mà del fill dels fundadors, Jaume Sardà Güell. Els anys de la postguerra van aconseguir una llicència per fer cafè torrefacte, que duien a terme en un local del passatge Bofill, aromatitzant el barri amb agradable olor del cafè acabat de torrar; utilitzaven cafès del Brasil i Colòmbia i aquest producte el venien sota el nom de Cafè Sardà.  


El Cafè Sardà d'elaboració pròpia.

Fotografia de finals dels anys trenta o principis dels quaranta, on es pot veure a la Sra. Flora Güell, amb el número 1, a la Sra. Antonia Sardà, amb el número 2, i al Sr. Jaume Sardà Güell, amb el número 3

  Vegem un petit gràfic on es poden apreciar les quatre generacions de la família que han portat el negoci des de la seva fundació:

  Un cop en mans de Jaume Sardà Güell, aquest va dur a terme una reforma al local per convertir-lo en el “colmado” del barri, i van deixar de vendre verdures i bacallà per centrar-se en la venda del cafè i queviures de qualitat i proximitat com galetes, torrons i fruits secs a granel. La filla de Jaume Sardà, Maria Sardà Sardà es va incorporar al negoci convertint-se en una referència per als clients coneixent-los a tots pels seus noms, gustos i preferències.

  Fa uns 10 anys la filla de la Maria, la Marta Izquierdo, es va incorporar al negoci i avui dia és la que regenta la botiga, tal com hem esmentat a l'inici. Marta, besneta del fundador del negoci, el 2016 va impulsar una nova reforma per adaptar-se als canvis del barri, incorporant nous productes de gourmet i deixant de banda aquells altres de gran consum que es poden trobar en qualsevol supermercat.

  Curiosament, encara que el negoci sempre ha estat regentat pels membres masculins de la família, en realitat sempre ha estat atès per les dones d'aquesta, fins que Marta Izquierdo Sardà s'ha fet càrrec del negoci i la titularitat del qual ha passat de mans de l'avi Jaume Sardà Güell a les de la néta Marta Izquierdo Sardà.

  Vegem algunes fotografies familiars i del comerç:

A l’esquerra Maria Sardà, i a la dreta Antonia Sardà, totes dues portant el negoci    

Imatges de l'interior de la botiga amb la Sra. Maria Sardà


Façana actual del comerç

  L'any 2023 el comerç va rebre la visita del programa de RTVE “Ahora o nunca” presentat per la famosa Judit Mascó, per tal de donar a conèixer la botiga i els productes que es venen als espectadors del canal televisiu.

                 

Fotografia de Marta Izquierdo amb Judit Mascó i una empleada de la botiga  

  Marta Izquierdo ens diu que el barri ha canviat molt en els darrers temps, recorda quan era nena les llargues cues de clients a la seva botiga per comprar oli, llet i cafè. Per a ella, el barri era molt comercial i s'ha anat degradant el comerç amb l'obertura dels supermercats. Recorda quan va tancar el comerç de bosses Llosa del barri, i després van començar a tancar-ne molts altres fins al punt que el comerç de barri ha quedat molt disminuït.

Pau Martínez Dalmau. 

Febrer 2025



REFUGIS ANTIAERIS A BARCELONA. CRÒNICA DE LA XERRADA

El passat dimecres es va dur a terme una xerrada sota el títol de “Refugis antiaeris. La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)” a càrrec d’en Josep Maria Contel. El conferenciant és historiador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia. També és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva. 

Fotografia Josep Maria Sans

Per iniciar la sessió, en Josep Maria Contel, en poques paraules, posa als assistents en situació. Explica com els bombardejos van agafar a la gent de la ciutat per sorpresa, perquè sempre es pensaven que el front era lluny, com a mínim a 300 km de Barcelona. Quan comencen els bombardejos es produeix una reacció per part de la societat civil a aquesta agressió i la gent del carrer comença a organitzar la defensa passiva i el primer que es planteja és com aixoplugar-se de les bombes, siguin aèries o terrestres.

Llavors es convoca als veïns de cada zona per tal de coordinar-se per a la construcció de refugis. S’institueix una Comissió dirigida per una Junta que establirà un Reglament amb, entre altres qüestions, determinar les obligacions dels veïns, com ara: el pagament de 2 ptes. setmanals per família o la crida a dur a terme treball voluntari per part dels homes d’entre 16 a 30 anys. De la mateixa manera també s'estipula els drets sobre la utilització dels refugis.

Aquests refugis eren veïnals i només estaven pensats per a aquelles persones que fossin sòcies. Per això es distribuïen, entre els veïns, carnets acreditats per cada Junta. Això no volia dir que no es deixés entrar un veí de la zona que no portés carnet, però quan sortia se'l feia abonar la quantitat corresponent als associats, amb excepcions per aquelles persones sense recursos. Cal remarcar que aquests eren refugis “privats”.

  A mesura que s’anava avançant es va establir un reglament per mantenir l’ordre i la higiene dins els refugis.

  A Barcelona es van construir 1.400 refugis. D'aquests alguns els va fer l’Ajuntament, classificats en dos tipus: de claveguera o col·lector i col·lectiu; i altres eren veïnals que podien ser: familiars (eren molt petits) o d’organització veïnal. A més hi havia els refugis atípics: a les fàbriques, edificis, al metro, a les entitats, consolats… 

Fotografia: Carmen Dobaño

En el transcurs de la xerrada el conferenciant ha projectat imatges de tota mena de refugis i ha anat il·lustrant les seves explicacions amb fotografies. Ha explicat la complexitat que suposa resumir com eren els refugis a causa del fet que la tipologia era molt diversa. Així, sabem que hi havia de diferents amplituds, fondària, amplada, llargada… I pel que fa als materials: maons, ciment, parets foradades… I si pensem en els bancs per seure doncs en trobem d’encastats, de fusta, de maons, d’obra… també hem pogut veure models de pous de respiració, de lavabos, de latrines, de cisternes, de zones d'infermeria, de farmaciola, etc., etc. 

Tot molt interessant, ja que ell, com a estudiós ha pogut entrar en molts dels refugis de la ciutat i documentar-los. És important constatar que, com és lògic, no hi ha pràcticament cap fotografia de l’interior dels refugis durant la guerra, així doncs les que se'ns mostra són actuals, però així i tot ens proporcionen una idea molt propera a com eren en aquella època. Sí que s’han trobat algunes fotografies familiars d'entrades a algun refugi. Per això que és cabdal regirar entre les fotos familiars antigues per a poder trobar petis detalls que serveixen per a la localització de fites històriques.

Durant la xerrada l'orador ha projectat diversos planells de refugis que han ofert una idea molt concreta de la seriositat dels projectes i de l'exactitud dels treballs efectuats.  

Fotografia Josep Maria Sans

Al mateix temps, mentre donava tota mena de detalls i explicacions, afegia algun comentari curiós com per exemple que s’agafaven elements de “desconstrucció” d’alguns edificis per construir els refugis, per tant, hi havia un total aprofitament dels materials.  

En acabar la guerra els refugis no es toquen, ja que pensen que potser s’hauran de tornar a utilitzar, però cap als anys 60 es decideix de començar a destruir-los. Al arribar als anys 70 s'inicia la construcció de pàrquings i altres elements que faran desaparèixer la majoria d’ells.

El conferenciant s’atura en el refugi del Palau de la Generalitat, ja que s’estava al corrent de l'existència del refugi dins l’edifici però no fora. Es va descobrir sota la Plaça Garriga i Bachs. Mostra fotografies de quan es va baixar a inspeccionar, malgrat l'interès, sembla que la seva rehabilitació és força difícil. 

En Josep Maria Contel ja va advertir des de bon començament que faria dues conferències, una, la relatada fins ara i una altra, centrada als refugis del barri de El Poblet-Sagrada Família. En aquesta segona part ha anat revisant una llista de refugis localitzats al barri, fent especial esment al denominat “Roger de Flor-Aragó” i que es correspon al que està situat al Passeig de Sant Joan, València, Nàpols. També ens mostrà el document gràfic del mateix: noms de les cases a dins els refugis, escales, infermeria, planells, galeries, bancs, etc., així com al refugi situat al Passatge Simó (Sardenya, entre Rosselló i Provença). 

A mesura que anomenava cada un dels refugis de El Poblet ha informat sobre l’estat en què es trobava d’acord amb les informacions que ha pogut obtenir de cadascun d’ells.

Ha estat una xerrada molt interessant i il·lustrativa i que ha obert una porta del nostre passat. Un passat que tenim sota els peus i que trepitjarem ara amb més consciència. Un passat que ens fa entendre la vida dels nostres conciutadans i també de molts familiars durant la guerra i ens ajuda a mantenir la memòria per anar un pas més enllà.

Carmen Dobaño Pané

Febrer 2025


XERRADES PROMOGUDES PER LA CMH

Dimecres 19 de febrer 2025, de 19:00 a 20:30h

REFUGIS ANTIAERIS La seva construcció a Barcelona ciutat i al Poblet-Sagrada Família (1937-1939)

A  càrrec de Josep Maria Contel

  
  Aquesta xerrada és una aproximació a com es va aplegar la societat civil de la ciutat a través del seu veïnatge per protegir-se dels bombardejos indiscriminats de l'aviació franquista, durant la Guerra Civil Espanyola, construint més de 1.400 refugis antiaeris sota els carrers i places de Barcelona. 
  L'octubre passat al blog de la Comissió es va publicar al nostre blog l’article (https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/10/), on s’analitzava l’impacte dels bombardejos al nostre barri i amb la xerrada prevista n’aprofundirem una mica més.
  En Josep Maria Contelhistoriador local, fotògraf i cofundador i president del Taller d’Història de Gràcia, és estudiós de la construcció de refugis antiaeris. Ha publicat diversos llibres i va rebre l’any 2020 la “Medalla d’Honor de Barcelona” per la seva defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva i per la seva implicació en el món de la cultura tradicional i festiva del districte de Gràcia.


Dimecres 27 de novembre 2024, de 19 a 20:30h

J.M. AINAUD DE LASARTE, un veí compromès

En Josep M Ainaud de Lasarte (1925-2012) va viure molts anys al barri del Poblet-Sagrada Família, i la seva trajectòria vital, sempre intensa i compromesa, ha deixat empremta en molts dels àmbits en que s’hi implicà.

Per saber-ne una mica més de la seva personalitat comptarem amb 3 persones que el van conèixer de prop i recordarem també que a partir del 2015, la Biblioteca del barri porta el seu nom.

Els 4 ponents que ens acompanyaran per explicar alguns dels àmbits que es tractaran, són;

En Jordi Ainaud Escudero, nebot d’en Josep Maria, i docent a la UPF i a la UOC, que es centrarà en l’àmbit familiar.

En Josep Lluís Martín, doctor en Història per la UAB, i autor del llibre “J.M.Ainaud. Un humanista al servei de Catalunya “ (editat 2015), que es centrarà en l’àmbit polític-cultural.

Na Marina Comellas, secretària de la Junta Directiva de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Sagrada Família, que es centrarà en l’àmbit veïnal.

N’ Angelina Cabré, directora de la Biblioteca Sagrada Família-Josep M.Ainaud de Lasarte, que ens recordarà com l’any 2015 el nom i el llegat d’en Josep Maria s’incorporà definitivament a la Biblioteca.


Dimecres 29 de maig de 2024 

"MEMÒRIA DIGITAL A LES XARXES. EL BOIG DE CAN FANGA I EL POBLET"

 A càrrec d’en Joaquim Campa

  En Joaquim és un veí del POBLET, nascut i crescut al nostre barri, que a través de la xarxa social X (twitter) fa divulgació i memòria digital de la història de la ciutat en general i del barri en particular.

 Conegut com El Boig de Can Fanga, amb un particular estil i amb més de 60.000 seguidors, ha aconseguit una audiència i comunitat molt activa i fidel, tot constituint un fenomen digne d’anàlisi.



 


Dimecres 28 de febrer 2024
Més d’un segle de cinemes al nostre barri. Del TRIANÓN al PHENOMENA” 
a càrrec de ROBERTO LAHUERTA

  

  Al llarg de la seva història, la geografia barcelonesa s’ha vist esquitxada por més de 250 sales de cinema, repartides pels diferents barris de la ciutat. La seva etapa més gloriosa fou a l’inici de la dècada dels anys seixanta en que arribaren a conviure conjuntament una mica més de 160 cinemes. Sense oblidar la important funció social dels nombrosos col·legis i sales parroquials que els caps de setmana oferiren, a un bon preu, sessions cinematogràfiques per als seus alumnes i familiars.


  De tots aquests locals barcelonins, uns es van anar tancant i altres han arribat fins els nostres dies, tot i què solament es mantenen en funcionament 4 locals amb pantalla única, un dels quals està situat al nostre barri, i uns altres 11 que funcionen com a grans complexos cinematogràfics, entre las dues i les tretze pantalles. 
  Anar  al cinema, per a diverses generacions de ciutadans, es convertí en una experiència que permetia oblidar-nos dels problemes, i submergir-nos en la història que s’estava projectant a la gran pantalla, i que, en molts dels casos, aconseguia emocionar-nos. 
   Les sales de cinema es convertiren en un refugi, un lloc de diversió, una finestra oberta al món, i una de las poques diversions a les que es podia accedir. En moltes ocasions, s’anava al cinema sense consultar la cartellera, ja que s’estava convençut  que el que es veuria a la gran pantalla seria del gust dels assistents.

  A través d’imatges i documents, tornarem a recordar els cinemes del nostre barri: Trianón (Triana), Versalles, Máximo, Venus, Núria, Niza, Nápoles, Nàpols y Phenomena. També s’esmentarà algun cinema proper, pel seu interès històric. Serà un nou exercici de memòria popular que ens portarà un agradable record. 
  En Roberto Lahuerta va néixer  a Saragossa l’any 1956, i arribà al que avui es coneix com a Nou Barris l’any 1964. Membre de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, col·labora habitualment a la revista “Arxiu”. És investigador de la història dels cinemes de Barcelona,  i autor d’un bon nombre de llibres, entre els quals destaquem: “Sucedió en Pamplona” (2020),  Del Goya al Scala (2021), Relaciones clandestinas (2021) i “Anécdotas de los cines de Barcelona” (2022). 
  Ha participat en nombroses activitats divulgatives sobre la història i activitat dels cinemes de Barcelona i els seus barris. 


22 de novembre 2023: 

"RURALS, OBRERS, VEÏNALS. ELS PASSATGES D'EL POBLET" 

a càrrec de PERE COWLEY

  El barri del Poblet forma part de la trama quadriculada de l’Eixample que Ildefons Cerdà va traçar a la dècada de 1850. A més, el barri està travessat per avingudes com la de Gaudí o la Diagonal.

  Tot i això, a dins de moltes de les illes de cases hi trobem passatges. Sovint amb cases baixes, d’una sola planta. A vegades els passatges són atzucacs o tenen traçats estranys que trenquen amb la quadrícula de Cerdà. Fins i tot n’hi ha que estan tancats pels blocs de pisos del voltant, tot formant un nucli aïllat.

  Quin és l’origen d’aquests passatges i per què n’hi ha tants en aquest tros de l’Eixample barceloní? Resseguint aquests passatges podrem descobrir una part de la història d’aquest barri, lluny de les avingudes amples i els grans monuments. Des del passatge Conradí al de León, del passatge Gaiolà al de Vilaret, del passatge Font al de Torres: és en els passatges a on s’hi amaguen molts dels vestigis del passat de la ciutat i que sovint han passat desapercebuts. Una història en petit format que ens parla del Poblet del passat però també del futur.  

  Pere Cowley és llicenciat en Humanitats. Fa anys que es dedica a divulgar la història de Barcelona, com a blogaire i col·laborant amb associacions per a la defensa del patrimoni de la ciutat. El que va començar com un afició ha acabat sent una feina, sobretot com a guia en museus i organitzant cicles culturals i rutes per a centres cívics i entitats veïnals.


14 de Juny 2023: 

"ELS BARRIS DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS I EL POBLET" 

a càrrec de ENRIC H. MARCH.

  Amb més de 1.300 hectàrees, l’antic municipi de SANT MARTÍ DE PROVENÇALS va ser fins a l’annexió a Barcelona l’any 1897, el més extens del Pla de Barcelona, amb límits que anaven de Barcelona al Besòs i del mar al Turó de la Rovira. Aquesta considerable extensió va ser precisament la raó que va dificultar l’homogeneïtat del territori. El cens de Madoz de 1845 registra 2.444 habitants i 900 llars repartides en quatre partides: la Sagrera, el Taulat (més tard, Poblenou), el Clot i la Muntanya (que inclou el Camp de l’Arpa i el Guinardó). Descobrirem, però, molts altres nuclis de població més petits repartits al llarg de les terres martinenques, entre ells el barri del POBLET.

   ENRIC H. MARCH (Barcelona, 1959), llicenciat en Filologia Hispànica i Semítica, exerceix de professor, crític literari, documentalista i fotògraf, i com a lexicògraf ha redactat i publicat diccionaris de la llengua. Fa recerca i divulgació de la història urbana de Barcelona i de l’oci popular a la ciutat des del segle XVIII fins a principis del XX. Ha dictat conferències en universitats i societats d’Història, Història de la Ciència i Arqueologia de Catalunya, Espanya i Colòmbia, i ha participat en diversos congressos i simposis.

   A més d’autor de diversos articles i col·laboracions en revistes especialitzades i monogràfics, ha publicat els llibres L'Abans: Recull gràfic de Barcelona. El Clot-Camp de l'Arpa (1885-1979) (2015), El Rec Comtal. 1.000 anys d'història (2016), Barcelona, una ciutat de vestigis(2016), Somorrostro. Mirades literàries (2018), Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat (2018), Guia del Rec Comtal (2019) i Barcelona Freak Show: Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939 (2021).



12 d'abril 2023: 

"Història Local: Reptes de Memòria". 

A càrrec de El POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i de la Muntanya Pelada.

  Aquest grup d’estudis ens explicarà la seva llarga i exitosa trajectòria en el treball de recerca de la història local dels barris del Districte d’Horta-Guinardó, també els seus projectes més immediats, i la relació entre el barri del Baix Guinardó i El Poblet. L’interès per la història local va en augment, i la ciutat de Barcelona és una suma de petites històries locals que s’han conformat en els antics municipis independents, i que mereixen ser conegudes i divulgades.


     

22 Febrer 2023: 

Myrurgia. De la Maja a Maderas de Oriente” Un viatge a través del perfum i l'Art-Déco.

A càrrec de RAFA BURGOS


La fàbrica Myrurgia ha estat el laboratori d’on han sortit perfums mítics com La Maja o Maderas de Oriente. Sota la direcció de l’escultor Esteve Monegal, qui es va fer càrrec del negoci familiar Drogues SAM l’any 1917, l’empresa va esdevenir una de les més exitoses i elegants de l’època. La sensibilitat per l’art i la publicitat de Monegal, amb el suport del seu col·laborador Eduard Jener, va fer de Myrurgia un referent de l’estil Art-Déco a Catalunya. Repassarem la seva història, i les fites més importants dins el sector de la perfumeria o la publicitat, des dels orígens i fins l’adquisició per part del Grup Puig l’any 2000.

 

   

24 Octubre 2022: 

"Orwell salvat a l’Hospital de Sant Pau!”. 

Doctora CARMEN PÉREZ AGUADO.

El 20 de maig de 1937 una bala va ferir George Orwell al coll, mentre lluitava amb el bàndol republicà a Alcubierre, al Front d’Aragó. La ferida tenia molt mal pronòstic. Després de transitar per diversos hospitals del front, finalment va arribar a l’Hospital General de Catalunya, l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on va rebre un tractament que li salvà la vida.

   

8 Juny 2022: 

Lluita per la Sedeta (1977-1979). Moviment veïnal per una democràcia plena”. 

XAVIER OLLER.


L’any 1977 es funda l’AAVV Camp d’en Grassot, també l’Assemblea de la Sedeta. Es recuperen la Festa Major i les festes populars, es lluita pels semàfors del carrer Indústria, s’ocupa La Sedeta, els obrers de Numax ocupen la fàbrica i la posen en funcionament de manera autogestionaria, els  minusvàlids ocupen el SEREM al c/Grassot per reivindicar els seus drets... Mentrestant, a Barcelona, hi ha una explosió de lluites i reivindicacions i amplis sectors de població es situaran més enllà dels pactes de l'anomenada Transició.

   


16 Febrer 2022: 

El Col·legi Claret (1939-1975). Una escola del barri en el franquisme”. 

JOSEP LLUÍS CAMPA PLANAS.

El col·legi Claret és una escola que ha donat servei al barri del Poblet -entre d’altres- des de fa 150 anys. La xerrada ens aproxima a conèixer quina va ser l’actuació del col·legi Claret durant la dictadura franquista, observar com era i com va evolucionar la composició social del seu alumnat i les seves famílies, així com mostra certs elements del canvi que va experimentar el barri proper a l’escola. També els criteris, valors i missatges que es volien transmetre durant la vigència del nacional-catolicisme.


 
CMH