ORIENTACIÓ DELS CARRERS DE L’EIXAMPLE

L’objecte d’aquest article és explicar com és l'orientació dels carrers de l’eixample de Barcelona, i per tant els del nostre barri. 

  La ciutat de Barcelona, que segons el sistema de coordenades mundial WGS 84 (1) està situada a les coordenades 41º22’33’’N i 2º09’32’’E, disposa d'un parell de carrers molt significatius situats a una posició geogràfica perfecta. Aquests dos carrers tenen a més el nom més adequat per a aquest fi, i són els dos següents: 

Paral·lel: Pren el nom per tenir la mateixa direcció que els paral·lels terrestres, el que significa que va exactament d'est a oest si seguim el sentit de la numeració del carrer.

Meridiana: Pren el nom per tenir la mateixa direcció que els meridians terrestres, el que significa que va exactament de sud a nord si seguim el sentit de la numeració del carrer.

  Aquestes dues vies, encara que no ho fan avui dia, s’havien d’unir en un punt concret ubicat a la famosa Torre del Rellotge del moll de pescadors del port de Barcelona (2).

  Si totes aquestes dades les prenem com a referència, amb elles podem elaborar un plànol amb uns eixos de coordenades on el punt zero seria la famosa torre del rellotge, el seu eix d’abscisses seria el Paral·lel i la seva prolongació, i l'eix de coordenades seria la Meridiana i la seva prolongació, tal com mostrem al següent gràfic:

 

Elaboració pròpia

  Un cop identificats aquests dos carrers com a base, podem saber les orientacions dels carrers de l'eixample, ja que tots són paral·lels i perpendiculars entre si. Els que van en direcció Besòs-Llobregat tenen una desviació en relació amb la que hem pres com a eix d'abscisses, és a dir al paral·lel terrestre, d’uns 45° en direcció sud-oest, i amb els que van en direcció mar-muntanya d'uns 45 graus en direcció nord-oest.

  Això és tan fàcil d'esbrinar com agafar un transportador d'angles i simplement sobre un plànol de la ciutat veure aquesta desviació en graus, tal com indiquem al següent gràfic:

Elaboració pròpia

  Aquesta orientació ja va estar prevista així al Pla d'Ildefons Cerdà, ja que uns carrers anaven paral·lels a la línia de la costa i les altres en perpendiculars als anteriors, de manera que els vèrtexs dels quadrats que representaven les illes de cases coincidissin amb els punts cardinals (3) – veure gràfic següent- perquè així totes les seves façanes tinguessin llum solar directa en algun moment del dia.

Elaboració pròpia

   Una altra dada que ens indica aquesta direcció dels carrers de l'Eixample, són els edificis dels pavellons dins del Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, que per expressa decisió del seu arquitecte Lluís Domènech i Montaner va voler que estiguessin orientats en direcció est-oest, de forma contrària a com Ildefons Cerdà havia projectat l'Eixample de Barcelona (4). No cal dir que Domènech i Montaner era contrari al pla d'Ildefons Cerdà. En la següent imatge podem apreciar l'orientació diferent dels pavellons del Recinte de Sant Pau en relació amb els carrers de l'Eixample:

Font: Google Maps

    

Al nostre barri, l'Avinguda Gaudí també va en direcció Sud-Nord, ja que el seu traçat uniria els punts sud i els punts nord de les illes que travessen. 

  Pel que fa a l'Avinguda Diagonal, la desviació amb relació a l'hipotètic eix d’abscisses, és a dir al paral·lel terrestre, seria d'uns 20º en sentit S.O., en el mateix sentit que la numeració del carrer, encara que és difícil assegurar aquesta dada, ja que no consta a cap document, però una mesura aproximada duta a terme amb un transportador d'angles ens dona aquest valor.

   Els sentits dels carrers de l'eixample els podem resumir en el següent quadre:

Carrers	Sentits (a)	Graus en relació a l'eix d’abscisses
Av. Meridiana i Av. Gaudí.	sud-nord	90º
Av. Paral·lel.	oest-est	0º
Carrers de mar a muntanya	S.E.-N.O.	45º
Carrers de Llobregat a Besòs	S.O.-N.E.	-       45º
Av. Diagonal	N.E.-S.O.	-       20º

 (a)  Sempre en sentit de la numeració dels carrers.

Pau Martínez Dalmau

Juliol 2025

 

 Notes:

1)   https://ca.wikipedia.org/wiki/WGS84

2)   La razón (geográfica) que da nombre al Paralelo y a la Meridiana  de BCN. Autor: David León Himelfarb. Publicat en BARCELONA SECRETA el 22 de Març de 2023.

3)   El Plan Cerdà escrit en castellà, a l´apartat El Plan Cerdà, i més concretament al punt “Geometría del Ensanche”. Ampli article editat a la Wikipedia

https://es.wikipedia.org/wiki/Plan_Cerd%C3%A1

4)   L'higienisme al projecte de Domènech i Montaner. Miquel Terreu. 17 d´abril de 2020. Blog d’història del Hospital de Sant Pau.

https://desantacreuasantpau.blogspot.com/search/label/Pavellons%20de%20malalts

ANTONI GAUDÍ VEÍ DEL POBLET (1883-1926)

 L’any vinent es compliran 100 anys de la mort del mestre Antoni Gaudí i Cornet, que va aterrar al Poblet l’any 1883, quan tenia 31 anys, per fer-se càrrec de la direcció de la construcció del temple arran de la dimissió del seu primer arquitecte, en Francesc de Paula del Villar.

I amb quina realitat es va trobar?

La primera és que el temple s’estava construint en un terreny que no pertanyia a la ciutat de Barcelona, sinó al municipi independent de Sant Martí de Provençals, i concretament al seu “Districte 2n barri 3r”, que era una zona despoblada i en plena febre de creixement urbanístic, arran de l’aprovació del “proyecto de reforma y ensanche” del 1861 de l’enginyer Ildefons Cerdà.

En aquells moments els carrers més propers al temple com Sardenya, Marina, Castillejos, Coradino, Lepant, Mallorca, Nàpols, Sicília, València, i els passatges de Gaiolà, Font, Maiol, eren majoritàriament una trama de casetes baixes, on vivia tot aquella força anònima de pedraires, fusters, manobres, picapedrers, serrallers, artesans, que foren els primers pobladors de la barriada del Poblet i també en bona part, protagonistes dels primers anys de l’obra de construcció del temple sota la direcció del mestre.

En el padró (1) de finques urbanes del 1895 del Districte 2n Barri 3r de Sant Martí es detalla que als passatges hi havia una seixantena de cases, i en el cens electoral del 1896, el predomini dels electors que hi vivien eren jornalers amb un baix nivell cultural, tal com consta en document que segueix a continuació. 

Font: Arxiu Municipal Districte de Sant Martí . Expedient 004_1896

El 1891 va començar la construcció de la façana del Naixement, l’única que va dirigir personalment Antoni Gaudí, que va saber envoltar-se de bons col·laboradors com l’escultor Llorenç Matamala i Pinyol que va viure al c/ Mallorca 382, i que esdevingué el cap de l’equip de modelistes. A la seva mort (1927) el succeí el seu fill Joan Matamala i Flotats (1893-1977) (2) que continuà els treballs escultòrics de la façana del Naixement.

A la dita façana, hi va immortalitzar la gent que tenia més a prop: manobres de l’obra, feligresos del temple o infants de l’escola parroquial (3), tot fent unes escultures amb la tècnica de l’emmotllament que consistia en cobrir amb guix els objectes o persones (4). 

Font: web parròquia Sant Pere de Rubí

Les turbulències socials i polítiques de finals del segle XIX i principis del XX també es varen viure al Poblet que concentrava una bona massa obrera vinculada amb les obres en curs al Temple, a l’Hospital de Sant Pau, o bé en la construcció d’edificis o fàbriques.

El 1909, quan la Setmana Tràgica (5) tot i ser el Poblet un barri eminentment obrer, no es va produir cap dany a l’obra ja construïda del temple, i per en Gaudí, profundament catòlic, això va ser com un miracle (6).

No obstant això, també era conscient que les grans diferències socials de l’època havien contribuït a la revolta, i és aleshores quan decideix, pagant-ho de la seva butxaca, construir unes escoles en el mateix terreny del temple per als fills dels treballadors i dels feligresos de la barriada. Ens referim a les Escoles Parroquials que varen acollir a molta mainada del barri fins a finals del 1980. 

Fons Personal del Sr. Antoni Pladevila nascut al Poblet el 1937

  En Gaudí compaginava l’obra del temple amb altres encàrrecs, i del 1905 al 1925 va viure en una caseta ubicada al parc Güell que compartia amb el seu pare Francesc (1813-1906) i amb la seva neboda Rosa Egea (1876-1912). La mort d’aquests dos familiars, i la posterior de diferents bons amics, va agreujar una mica més el seu caràcter esquerp i poc acollidor, i va començar a passar moltes estones al seu taller del temple (7).

Al barri hi havia un personatge conegut com “el panxut” que tenia un corral de cabres prop del Temple (8), i a qui se li atribueix la venda de llet que va ocasionar l’any 1911 a Gaudí un episodi de febre de malta del qual se’n va recuperar després d’una convalescència de quatre mesos a Puigcerdà, on molt a prop de la mort va redactar el seu testament i va concebre la façana de la Passió (9) que es començaria a construir a partir del 1956. 

                              1911 foto del Panxut i cabres davant la futura façana de la Passió.  (3)

Tot sovint anava a esmorzar a la granja de la Sra. Josefa ubicada al c/ Nàpols 256, segons ens ho ha explicat el seu net en Lluís. Aquesta granja no era massa lluny del taller de forja dels Germans Badia Miarnau (10), ubicat al carrer de Nàpols 278, als qui tot sovint visitava per supervisar els encàrrecs en curs.

Tant de bo que aquestes petites històries que acabem d’explicar, acabin esperonant a algun lector d’aquest article per fer-nos avinent algun episodi nou que ens permeti ampliar una mica més l’estada d’en Gaudí entre la gent del Poblet que tant el va plorar en morir l’any 1926.

Font: bellesguardgaudí.com

  I per acabar, i de cara a l’estiu, us convidem a llegir l'anteriorment citada novel·la EL TEMPLE DELS POBRES de l’Alfred Bosch (vegeu nota 6) que relata unes vides lligades a un dels monuments més importants de Catalunya, tot retratant la figura de Gaudí, i fent un repàs profund i colpidor de la història del nostre país i de les seves conseqüències en les vides de les persones.

Josep M Sans i Aldomà

Juliol 2025

NOTES

(1) Arxiu Municipal Districte de Sant Martí (AMDSM), Expedient  412/1895 

(2) https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/llorenc-matamala-i-pinyol  

(3) Ratificat per la  Montserrat Bru, néta de la Sra. Rosa Ucheda, que va fer de model de l’escultura de la Verge Maria, segons es publica en l’entrevista publicada en aquest mateix blog el setembre 2024

       https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/09/la-meva-avia-i-la-facana-del-naixement.html

(4) https://blog.sagradafamilia.org/qui-son-els-models-reals-de-la-facana-del-naixement/ 

(5) https://www.youtube.com/watch?v=sJclhcDcOPo  

(6) El Temple dels Pobres, pàg 34 , Alfred Bosch, Columna Edicions, març de 20  

(7) https://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/e_vida5.html  

(8) Foto projectada i explicada a la conferència “Els barris de Sant Martí de Provençals i el Poblet” a càrrec d’ Enric H. March celebrada a l’Ateneu El Poblet el  14.06.2023.

 (9) https://www.granitsbarbany.com/ca/la-facana-de-la-passio-historia-i-simbolisme-de-la-facana-mes-terrorifica-de-la-sagrada-familia/  

(10)      Històries de Barcelona.  19. Abril.2023

https://historiesdebcn.com/taller-germans-badia-una-obra-oblidada-de-gaudi/

BRUGUERA: ELS TEBEOS DE LA NOSTRA INFANTESA. CRÒNICA DE LA XERRADA DE XAVIER FRANCH I JOSEP CALLEJÓN

    El dijous dia 26 de juny vam tenir la sort de gaudir d’una xerrada sobre l'editorial Bruguera a càrrec d’en Xavier Franch i Josep Callejón.

 Cal destacar l’entusiasme d’en Xavier recordant la seva infantesa i com les publicacions de Bruguera van influir en la seva afició per a la lectura i també el testimoni d’en Josep Callejón, ex treballador de l’editorial i activista en la lluita pel manteniment de la memòria de Bruguera i la recuperació i conservació del seu patrimoni documental.

  A l’inici de la sessió es va visionar un vídeo que resum molt bé la història de l'Editorial Bruguera i que és molt recomanable per a tots aquells que estiguin interessats:

https://www.youtube.com/watch?v=cLDacuX0Qjc

   Es pot resumir l’entranyable relat dels ponents dient que els fundadors de l'editorial eren uns visionaris i treballadors incansables, a més de contribuir en la revitalització del barri del Coll i Vallcarca, ja que molts veïns eren treballadors de Bruguera i molts comerços i locals depenien de l’empresa. D’altra banda, l’editorial va defensar la cultura popular entrant a les cases de les famílies treballadores amb les seves historietes, cromos, novel·les per entregues, tires còmiques… Les seves publicacions es van estendre més enllà del barri i de la ciutat, arribant a tot el país. És reconegut el paper destacat de l’editorial en la història del còmic al nostre país.

  Tal com ens han explicat, l'empresa va ser fundada el 1910 per Joan Bruguera amb el nom de “El Gato Negro” i la publicació que li va donar fama va ser “Pulgarcito”, després vindrien “DDT”, “Tio Vivo”, “El capitán Trueno”, “Mortadelo i Filemón” “Zipi y Zape” “La familia Cebolleta”, novel·les de l’oest i un llarg etcètera.

 El 1933 va morir Joan Bruguera i els seus fills Pantaleón i Francisco el succeeixen. El 1936 un comitè obrer va intervenir l'empresa sense parar la seva producció i mantenint a un dels germans al cap de l’empresa. En acabar la guerra el 1939 en Pantaleón i Francisco van tornar a posar-se al capdavant de l'editorial i li canvien el nom pel de Bruguera.

  Durant la postguerra, els seus propietaris, sospitosos de no ser propers al règim, van haver de superar nombroses dificultats, ja fossin pels entrebancs a l’hora de trobar paper per a les seves publicacions com els obstacles que contínuament van patir per part de la censura. A partir del 1947 van publicar nombrosos títols i va arribar a ser una de les editorials més importants del país. Amb l'èxit, Bruguera va deixar de ser una empresa familiar per convertir-se en una multinacional i expandint-se fora de les nostres fronteres.

  Dissortadament, als anys vuitanta l'editorial es va declarar inviable i després de diversos intents per reflotar el negoci, l’empresa va acabar la seva trajectòria. De la lluita dels seus treballadors ha quedat com a testimoni la creació de la COOP57, que promou l'economia social i solidària.

  La xerrada a la qual hem assistit ha provocat, tant en els ponents com en els assistents, un retorn als moments feliços de la infantesa, espurnes que encara arriben fins al dia d’avui per fer-nos dibuixar un somriure no sempre exempt de nostàlgia.

  Moltes gràcies als ponents per recuperar i fer viva la memòria compartida.

  Carmen Dobaño

  Juliol 2025

 

   Fotos de l’acte: Comissió Memòria Històrica