UNA ALTRA PEDAGOGIA: LICEO MALLORCA 1954-57.

   Dins del nostre barri, al carrer Mallorca 460-462, en un primer pis, va haver-hi en la dècada dels anys 50 del segle passat una escola privada amb el nom de Liceo Mallorca.  


Imatge actual edifici antic Liceo Mallorca. Foto JL Campa


  Mostrarem a continuació part del contingut de dues llibretes de “Deberes” corresponents als anys 1954 i 1956 (1), que ens mostren els tipus d’ensenyament que s’hi donava als nois de l’època i el nivell d’aprenentatge que se’ls exigia. 

  Veiem primer imatges de la llibreta corresponent al curs 1954-55, d’un alumne de cinc anys, que es correspon actualment al nivell infantil (I-5). 

  La primera és d’un exercici d’aritmètica, altrament dit “Cuentas”, amb multiplicacions de 10 xifres per 2, i sumes i restes amb més de 10 dígits: 

 


  Un altre exercici era comptar; podia ser d’un en un, o com es veu en la imatge, de dos en dos: 


    Per aprendre “letras” et feien fer bàsicament còpies de text, la qual cosa s’aprofitava per a fer exaltacions pàtries i del règim:


  No només es feien còpies, també es demanava als alumnes -recordem que tenien cinc anys- escriure conceptes que havien de pensar, escollir i escriure: 


  La segona llibreta -només amb exercicis d’aritmètica- correspon al curs 1956-57, el curs en que els alumnes feien set anys, que en el sistema actual correspon a segon de Primària.

  Es poden veure divisions entre números de 8 xifres i divisors de 5, seguides de multiplicacions per comprovar la correcció de l'exercici:   


En un altre full podem veure un exercici de conversió d’unitats de longitud que implicava la utilització de decimals en els resultats. També es fa evident l’increment de dificultat en l’exercici de comptar respecte a dos cursos anteriors, ja que ara es fa un compte enrere de 5 en 5.

  


  Ja es treballaven els “quebrados”, les potències i conceptes geomètrics.


  Per últim, mostrem un full on es treballen els conceptes de números homogenis i heterogenis i la utilització de decimals en sumes, restes i multiplicacions.


  No he trobat informació disponible sobre la història del Liceo Mallorca (2). Només podem constatar que es va produir un canvi de nom del col·legi entre setembre i octubre de 1953 com podem veure en els rebuts dels dos mesos citats: el nom anterior era Colegio Academia Puig. En els citats rebuts podem veure que el cost de l’ensenyament era de 50 Ptes. i que es carregava mensualment un epígraf de 5 Ptes. addicionals per les vacances d’agost.  

 


  El Liceo Mallorca era una escola unitària on, en una sola aula, alumnes de diferents edats i nivells compartien espai, professor i explicacions. Òbviament, tot i que tenien alumnes dels dos sexes, seguint els criteris del règim nacionalcatòlic franquista, hi havia una estricta separació entre els nens i les nenes. De fet, el Liceo ocupava dos principals amb accés per escales diferents i tenien els patis contigus, però que no es comunicaven. L'única activitat conjunta que es permetien era la foto escolar: 

                        Foto curs 1957-58. 

  Tot l’anterior ens permet copsar la diferència -abismal- entre l’ensenyament en els anys cinquanta del segle passat i l’actualitat. Però és que han passat setanta anys i han canviat -per sort- l’ensenyament, el règim polític, el nivell de vida, la influència de l’església; és a dir, ha canviat la societat.

JL Campa  

Març 2024


(1) Les llibretes i la fotografia pertanyen al fons familiar

(2) En el BOE de 12 de febrer de 1981 encara consta un canvi de titularitat del Liceo Mallorca



ELS FANALS DE GAUDI NO SÓN D’EN GAUDÍ

  Continuant amb la sèrie d'Edificacions Singulars, avui presentem el segon lliurament d'aquesta sèrie i parlarem dels sis fanals existents actualment a l'Avinguda Gaudí. L’Avinguda Gaudí està situada en el barri del Poblet-Sagrada Família on el grup de memòria històrica de l’Ateneu del Poblet va fent aquest recull.

  Aquests fanals inicialment no van ser dissenyats per a ser col·locats a l’Avinguda Gaudí sinó per decorar i il·luminar una plaça que al llarg de la seva història ha rebut diversos noms i que avui en dia la coneixem com la plaça Cinc d'Oros, raó per la qual farem una breu exposició d'aquesta plaça on va ser abans de la seva ubicació actual. 

EDIFICACIONS SINGULARS – 2 – FANALS DE L'AV. GAUDI

DENOMINACIÓ: Fanals de l'Avinguda Gaudí.

UBICACIÓ: Sis punts de l'Avinguda Gaudí.

CATEGORIA: Monuments.

SOBRESURT: El conjunt en general.

EXPLICACIÓ:

  Aquests fanals, abans d'estar ubicats a l'Av. Gaudí, procedien d'una plaça emblemàtica de la ciutat de Barcelona, l'anomenada plaça Cinc d'Oros, per la qual cosa creiem que és interessant parlar primer d'aquesta plaça.

  La plaça Cinc d'Oros està ubicada a la cruïlla entre l'Av. Diagonal i el Passeig de Gràcia, i al llarg de la seva vida ha tingut diversos noms encara que des d'un principi va ser anomenada popularment amb el nom de Cinc d'Oros des del moment de la seva construcció, a causa de la forma que se li va donar a aquest espai, consistent en quatre illes rodones col·locades als extrems d'aquesta, més una major situada al mig de la plaça.  Tot plegat feia pensar en la carta de la baralla espanyola del cinc d'oros, com així va començar a ser anomenada pel poble barceloní.

  Al principi no va estar dissenyada com una plaça sinó com una simple cruïlla entre dos carrers, encara que fossin més amples que la resta, raó per la qual el lloc mancava de nom concret, però en col·locar els illots en la forma en què es van col·locar, van donar peu perquè els barcelonins de l'època li donessin aquest singular nom. 

Dibuix realitzat per l'autor Pau Martínez Dalmau el gener del 2025

  L'any 1909 aquesta zona va ser remodelada per l'arquitecte municipal Pere Falqués, que va situar al voltant de la mateixa 6 fanals disposats al voltant d'una rotonda central, cosa que malgrat el nom oficial que la plaça pogués tenir, el poble la continuava coneixent com la plaça Cinc d'Oros. 

  Ja l'any 1957 aquests fanals es van eliminar perquè molestaven el pas dels vehicles per la plaça i aquests van restar als magatzems municipals esperant millors temps per a ells.  

Fotografia de la plaça a principis del segle XX, després de la remodelació del Sr. Falqués. Arxiu Municipal del districte de Gràcia

  El dia 23 de setembre del 2016, el govern municipal, presidit per l'alcaldessa Ada Colau, va canviar definitivament el nom d'aquesta plaça pel primitiu que el poble li havia donat, és a dir Plaça del Cinc d'Oros.

  L'Avinguda Gaudí va ser una via oberta a l'eixample barcelonina l'any 1927, per tal d'unir dues grans joies del modernisme de la ciutat com eren la Sagrada Família i l'entrada principal de l'Hospital de Sant Pau. Va ser traçada en diagonal amb el conjunt de carrers del Pla Cerdà.

  Va tenir diversos noms, però com en el cas de la plaça citada anteriorment, el poble la coneixia com a Avinguda Gaudí, fins que l'any 1962 se li va donar de forma oficial el nom que té avui dia. L'any 1980 l'Ajuntament de Barcelona es va plantejar una remodelació de la mateixa que eliminava la circulació de vehicles i li donava un caràcter de passeig amb seients, arbres i terrasses de bars i restaurants (3). Va ser en aquest context de remodelació de l'avinguda quan el consistori va decidir col·locar-hi els 6 fanals que havien romàs a la plaça Cinc d'Oros i que estaven emmagatzemats als dipòsits municipals, i els va distribuir per 6 punts d'aquesta avinguda.

  Parlem ara dels fanals. Com hem explicat a l'inici, van ser dissenyats per l'arquitecte municipal barceloní Pere Falqués Urpí l'any 1905, i consten de dues parts ben diferenciades, per una banda, una pilastra de pedra realitzada per l'escultor modernista Alfons Jujol i Bach, i de l'altra el forjat que sosté les lluminàries realitzades pel forjador aragonès Manuel Ballarín i Lancuentra. L'arquitecte Pere Falqués es caracteritzava perquè no signava els seus projectes i aquests són coneguts pel lloc que ocupa dins del consistori barceloní. (4)

Detalls del fanal sencer i dels forjats

  Els sis fanals són iguals excepte un d'ells, el situat al C/ Provença, que a la seva pilastra presenta alguns elements que els altres no tenen. A la part frontal té un medalló amb el bust d'Antoni Gaudí i una inscripció amb el seu nom i les seves dates de naixement i mort, indicant que aquesta Avinguda està dedicada a aquest insigne arquitecte català. A banda i banda d'aquesta pilastra es troben dues fonts amb aigua corrent i la seva corresponent aixeta.


                                                Detalls d'aquests tres elements esmentats

  La remodelació de l'Avinguda Gaudí es va dur a terme l'any 1985 per l'arquitecte Màrius Quintana, i ell va ser qui va decidir posar aquest medalló d'Antoni Gaudí, així com les dues fontetes. Aquest arquitecte també va dissenyar la font que tanca l'Avinguda davant de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

PLÀNOL DE SITUACIÓ:    


Pau Martínez Dalmau

Gener del 2025

Nota: Totes les fotografies dels fanals han estat realitzades per l'autor d'aquest article, Pau Martínez Dalmau, el gener del 2025.


(1) Revista Paseo de Gracia, apartat història, del 4 de novembre de 2014 l'autor del qual és Edu Garcia. www.paseodegracia.com 

(2) Memòria Democràtica del 22 d'abril del 2017 sota el nom de Plaça Cinc d'Ors, publicació de l'Ajuntament de Barcelona.

(3) ¿Por qué se creó la avenida rompiendo las cuadrículas del Eixample barcelonés? Autor: Jesús Fraiz Ordóñez. Publicat el 26 d´abril de 2022 al diari La Vanguardia.

(4) Un arquitecto que no firmaba sus proyectos, Pere Falqués y sus firmones. Autor: Joan Molet  i Petit. Universitat de Barcelona UB. Publicat en Matèria Revista internacional d´Art nº 8 (2014), del 5 de març de 2015.t





UNA HISTÔRIA DE LLUITA PER L'ESCOLA PÚBLICA: EL CEPEPC

  El proper dimecres dia 12 a les 18:30 hores es farà a l'Ateneu del Poblet la presentació del llibre El CEPEPC des de dins, que recull una història poc coneguda i poc documentada d’unes escoles privades nascudes per iniciativa de mestres i famílies audaces a finals dels cinquanta i en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat.

  Una història de resistència activa al franquisme, de renovació pedagògica en ple nacionalcatolicisme i una història d'èxit col.lectiu perquè va aconseguir el seu objectiu: formar part de l’Escola Pública de Catalunya, aportant el seu bagatge que bevia de la tradició pedagògica del país del primer terç del segle xx.

  Hi participaran tant autors del llibre com mestres, families i alumnes de les escoles del colectiu ubicades al nostre barri

  Hi esteu tots convidats 

 
Març 2025