ATENEU EL POBLET. CRÒNICA D'UNA VICTÒRIA VEÏNAL Part 1

 Part 1. La Reivindicació (2014-2016)

A l'octubre d'enguany s'acomplirà 5 anys de la inauguració  de l'Ateneu, i des de la Comissió Memòria Històrica volem recordar breument les diferents fases del procés que, al llarg del 2014 al 2019, van permetre aconseguir aquest equipament municipal tan desitjat i necessari pel barri.

Tot comença el juny del 2014 quan transcendeix el projecte de la immobiliària Cel Urbà d’enderrocar l'edifici del Cinema Niza. Això motiva que una part del veïnat, veient venir la pèrdua d’un edifici històric i l’oportunitat de guanyar un centre cultural pel barri, decideix plantar cara i crear la plataforma veïnal “Recuperem el NIZA”.

Font Plataforma Veïnal (juny 2014)

La Plataforma va convocar el 10 de juliol la primera concentració davant el NIZA (Pl. Sagrada Família, 12) (1), i va fer públic el seu primer manifest de protesta, tot exigint a l’Ajuntament de Barcelona, les  mesures urgents que transcrivim a continuació:

1.   L’aturada immediata del projecte, i la preservació de l’edifici per tal de que totes les opcions que es plantegen siguin viables. Enderrocar l’edifici ens situaria en un punt de no retorn.

2.   L’aturada de qualsevol canvi de qualificació urbanística o tramitació de projectes i requalificacions.

3.   Obrir un procés de negociació amb la Plataforma com a interlocutor, per concretar les actuacions urbanístiques per a dur a terme, així com establir compromisos perquè el Niza sigui l’espai que el barri vulgui.

                     Font arxiu personal JM Sans (juliol 2014)

Malgrat l’exigència veïnal, el govern municipal  del Sr. Trias va aprovar la modificació del Pla de millora urbana, amb la qual cosa es donava llum verda al projecte de supermercat, habitatges, garatge soterrani i s’imposava al promotor l’obligació d’urbanitzar l’interior d’illa al servei del barri.

A partir de l’octubre del 2014 es reprenen les Assemblees veïnals obertes, per acordar noves accions propagandístiques i la presentació d’un recurs contenciós administratiu contra el Pla de Millora Urbana davant les evidents irregularitats, segons el parer de la Plataforma, tant en el procediment com en el contingut del Pla. (2)

Al maig del 2015 s’engega el procés participatiu “al Niza, tu decideixes!”, per decidir col·lectivament el futur de l’antic cinema del barri com a espai comú  integrat en un projecte de futur per als veïns i veïnes.(3)

Presentació pública del Procés Participatiu. Font web bcndistricte11 (maig 2015)

El 24 de maig de 2015 la candidatura de Barcelona en Comú encapçalada per Ada Colau guanya les eleccions, i el 13 de juny es constitueix el nou Govern Municipal en minoria, però els actes reivindicatius no s’aturen.

   Font arxiu personal JM Sans (2015-juliol)

Al gener del 2016 es fan públics els resultats del procés participatiu, celebrat durant el darrer semestre de l’any anterior, amb una participació de més de 400 veïns i veïnes i d’una dotzena d’entitats del barri, que rebutgen el projecte de Mercadona i  l’enderroc de l’edifici,  tot  manifestant  la voluntat  ferma de decidir el futur de l’espai. (4)

És també al gener que la Plataforma convoca una concentració d’escarni davant la seu de la promotora Cel Urbà perquè abandoni el seu projecte (5).

  Font arxiu personal JM Sans (2016-gener)

I el 20 de febrer, en una concorreguda manifestació que recorre els carrers del barri es protesta de nou, entre d’altres, pel projecte especulatiu a l’entorn del cinema NIZA tal com es pot visualitzar en el vídeo que segueix:

https://youtu.be/DBRFNRxGIjs 

Al març es convoca una nova Assemblea oberta amb l’objectiu d’informar de l’estat de la situació, del preu desorbitat (12 milions d’euros) que la Promotora Cel Urbà ha demanat a l’Ajuntament per a vendre l’edifici, i de la necessitat de noves mobilitzacions per a continuar pressionant a les parts implicades.

  Font arxiu personal JM Sans (març 2016)

En el Consell Plenari del Districte de l’Eixample celebrat el 5 de maig de 2016 es notifica definitivament que el nou consistori no pot revertir legalment l’acord de juliol 2014 del govern municipal anterior, però sí que comparteix la necessitat d’aconseguir un nou equipament al barri de la Sagrada Família que s’adapti el millor possible als resultats del procés participatiu impulsat per la Plataforma veïnal.

Davant d’aquest posicionament municipal, la Plataforma convoca una nova Assemblea oberta per al 22 de juny de 2016, on s’acorda d’escoltar la proposta que l’Ajuntament té previst d’anunciar el pròxim 4 de juliol i ratificar-la si s’escau en una nova Assemblea prevista per al 11 de juliol.

Arribat el dia 11 de juliol, la votació es centra en els següents termes:

   a) Proposta de l’Ajuntament: La compra d’un local en planta baixa, de 1.400 m2 de superfície i la construcció de l’Ateneu per a l’any 2018, amb un programa similar al definit per la Plataforma en el procés participatiu que es va desenvolupar al segon semestre del 2015. La quarta part de la inversió total de l’Ateneu serà finançada pels promotors del PMU.

b) L’altra proposta: continuar la lluita i les mobilitzacions contra el PMU, que contempla la construcció d’un supermercat a l’interior de l’illa del Niza.

El resultat de les votacions, amb la participació de 186 persones, va ser de 147 vots per l’opció de l’Ateneu al carrer Nàpols i 39 vots per l’opció de continuar la lluita contra el PMU (6).

A la reunió de la Plataforma del 26 de juliol es valora el resultat de l’Assemblea del 11 de juliol i s’acorda de crear en la següent reunió del 7 de setembre una  comissió de treball que entomi els resultats de la votació,  per començar a definir els usos i el programa funcional de l’Ateneu.

Amb aquesta cronologia que va del 18 de juny del 2014 al 26 de juliol de 2016, es tanca, al nostre entendre, la primera fase del procés de gestació del futur equipament que va tenir uns protagonistes anònims i d’altres de coneguts, tots ells molt necessaris i als qui manifestem el nostre agraïment per ajudar a fixar la base d’allò que seguiria i que explicarem en un proper article.

Josep M. Sans i Aldomà

Comissió Memòria Històrica ELPOBLET

Juny 2024

Notes

 (1)  https://www.elpuntavui.cat/article/764580-la-plataforma-recuperem-el-niza-planta-cara-a-lajuntament-barceloni.html

(2)  https://www.ara.cat/societat/veins-sagrada-familia-soposen-niza_1_1243881.html

(3)  https://recuperemelniza.wordpress.com/2016/01/13/resultats-del-proces-participatiu-al-niza-tu-decideixes/

(4)  Butlletí Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, núm 99, pàgina 3. Desembre 2015.

(5)  https://bcndistricte11.wordpress.com/2016/01/23/escrache-de-recuperem-el-niza-a-la-immobiliaria-cel-urba-perque-no-contrueixi-un-mercadona-a-lantic-cinema/

(6)  Buttletí Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, núm 102, pàgina 3. Octubre 2016.

 

MEMÒRIA DIGITAL. EL BOIG DE CAN FANGA I EL POBLET. CRÒNICA DE LA XERRADA D’EN JOAQUIM CAMPA

   

El passat 29  de maig va ser la convocatòria de la xerrada del Boig de Can Fanga. Era gran l’expectació perquè tothom coneix el seu sobrenom, però pocs són els que en sabíem res d’ell ni de la seva persona. En Joaquim Campa Solé, com es diu el boig, es va presentar amb una aparença informal, pròpia dels que es dediquen, m’atreviria a dir, al món de les tecnologies digitals. Semblava que es trobés  com  a casa: al seu barri, el del Poblet-Sagrada Família, amb una bona part de la seva gent i d’altres d’admiradors de les seves pàgines a les xarxes.
Aquest aire informal no deixava a l’audiència impassible; la seva samarreta, d’un color neutre, amb el dibuix “un panot de flor” va ser motiu d’elogi en part del públic allà present. Una samarreta inspirada en els panots dissenyats per Domènech i Montaner per decorar la casa Amatller i, posteriorment, els carrers de gran part de la ciutat; una imatge que esdevé un símbol per a ell i per a tots: l’amor pel seu barri i per Barcelona.

El nostre ponent, tal i com ens va explicar, porta anys d'experiència en la gestió, formació i selecció dels talents de diferents empreses. Actualment es troba en una empresa dedicada a la creació de materials digitals.
En Joaquim, fruit de la seva passió pel barri i per la fotografia històrica, a l’època de la pandèmia va  desenvolupar aquesta afició, fins arribar al 2024  amb un bon nombre de seguidors -64.000- a la seva pàgina de Twitter. Les seves publicacions són gratuïtes i en català. Aquesta passió l’ha portat a viatjar digitalment arreu del món -per Rússia, Argentina, Colòmbia, Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units...- buscant imatges en arxius locals, tant públics com privats, sobre la ciutat de Barcelona.
En Joaquim s'enorgulleix de ser la tercera generació, i amb els seus fills la quarta, que ha viscut al barri, més concretament en l’entorn proper a l'illa de cases entre Padilla, Pare Claret, Còrsega i Lepant (edifici CLIP). Un indret on l’ha permès estudiar, tenir amics, jugar a basquet, seguir el futbol al camp de l’Europa i d’altres costums molt arrelades en aquesta zona.
En Campa ens parlà amb un llenguatge àgil i planer, una mica provocador en alguns dels moments de la seva exposició. Ha dissenyat una exposició en forma de  reflexió en veu alta de la seva persona, en una barreja d’habitant del barri immers a l’entorn digital de les xarxes.
Quant a aquesta exposició a les xarxes socials, es pregunta, quina provocació origina? Ell posa a disposició dels lectors de Twitter de manera gratuïta materials gràfics molt valuosos per la memòria històrica de la ciutat. S’enorgulleix de fer públic elements que quedarien amagats si no fos per aquesta dedicació a la xarxa social, sota una identificació tan coneguda com “El Boig de Can Fanga”.
Durant la seva exposició, aquest amant del barri i de la ciutat qüestiona i es pregunta sobre les denominacions del barri com a “Sagrada Família” i  com a “El Poblet”? Considera que aquest últim és un concepte prou desconegut i que el present i el futur el posa en valor en tant forma part d’un espai de reivindicació. Afirma, traient el seu esperit una mica provocador per incitar a la discussió i el debat, que: “El Poblet és el barri de la Sagrada Família, sense la Sagrada Família”.
En tot moment va manifestar el seu coneixement dels carrers, els indrets, i els estaments socials i cívics del barri: el club Esportiu Europa, La Sedeta, l’escola de la Sagrada Família, etc. També es va mostrar honest en  la disjuntiva d’un sentiment d’amor-odi: d’una banda, considera que viu en un barri que esdevé símbol mundial de la ciutat, però alhora esdevé un dels negocis més grans del món, dins del punt de vista més crític. Així, quins serien els reptes del barri?: poder mantenir les arrels i la identitat; l’esport, el lleure, la cultura... és molt important.
Ressaltar una frase que defineix el que vol dir posar en valor el passat del nostre barri o la nostra localitat, afirmant que: “No faig nostàlgia, faig memòria”
En acabar l’exposició, ja en el torn de paraules, es va debatre sobre el concepte de “El Poblet”, fent  referència als documents de 1902, on apareix Sant Martí dividit en deu barris i un d’ells és “El Poblet”. Des de 1939 fins el 2010 hi ha poques referències i és a partir del 2010 que es torna impulsar aquest indret. També es va fer palès que, així com es troben diferents mapes del Poblet, amb les seves divisions i parcel·les i una certa informació dels passatges i els seus habitants, no hi ha gaires fotografies, motiu pel qual en Joaquim s’imposà un nou repte: “Trobar la primera imatge del Poblet”.

No podem tancar aquesta petita crònica sense fer esment a la fotografia amb la qual iniciava la seva exposició: el 1926, davant de l’edifici del Port de Barcelona, el seu besavi portava a la seva àvia en bicicleta dins d’un cistell de vímet, des de la Masia de “Cal Negre” a Sarrià. Una magnífica fotografia!

Teresa Piñero Prat

Juny 2024



Nota: La revista Línia Eixample ha fet la següent crònica de la xerrada:

https://liniaxarxa.cat/liniaeixample/a-fons/que-poblet-ho-torni-ser/

(Fotos fetes per l’autora durant la xerrada)