El passat 29 de maig va ser la convocatòria de la xerrada del Boig de
Can Fanga. Era gran l’expectació perquè tothom coneix el seu sobrenom, però
pocs són els que en sabíem res d’ell ni de la seva persona. En Joaquim Campa
Solé, com es diu el boig, es va presentar amb una aparença informal, pròpia
dels que es dediquen, m’atreviria a dir, al món de les tecnologies digitals.
Semblava que es trobés com a casa: al seu barri, el del Poblet-Sagrada
Família, amb una bona part de la seva gent i d’altres d’admiradors de les seves
pàgines a les xarxes.
Aquest aire informal no deixava a l’audiència impassible; la seva samarreta, d’un color neutre, amb el dibuix “un panot de flor” va ser motiu d’elogi en part del públic allà present. Una samarreta inspirada en els panots dissenyats per Domènech i Montaner per decorar la casa Amatller i, posteriorment, els carrers de gran part de la ciutat; una imatge que esdevé un símbol per a ell i per a tots: l’amor pel seu barri i per Barcelona.
Aquest aire informal no deixava a l’audiència impassible; la seva samarreta, d’un color neutre, amb el dibuix “un panot de flor” va ser motiu d’elogi en part del públic allà present. Una samarreta inspirada en els panots dissenyats per Domènech i Montaner per decorar la casa Amatller i, posteriorment, els carrers de gran part de la ciutat; una imatge que esdevé un símbol per a ell i per a tots: l’amor pel seu barri i per Barcelona.
El nostre ponent, tal i com ens va explicar, porta anys d'experiència en la
gestió, formació i selecció dels talents de diferents empreses. Actualment es
troba en una empresa dedicada a la creació de materials digitals.
En Joaquim, fruit de la seva passió pel barri i per la fotografia històrica, a l’època de la pandèmia va desenvolupar aquesta afició, fins arribar al 2024 amb un bon nombre de seguidors -64.000- a la seva pàgina de Twitter. Les seves publicacions són gratuïtes i en català. Aquesta passió l’ha portat a viatjar digitalment arreu del món -per Rússia, Argentina, Colòmbia, Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units...- buscant imatges en arxius locals, tant públics com privats, sobre la ciutat de Barcelona.
En Joaquim s'enorgulleix de ser la tercera generació, i amb els seus fills la quarta, que ha viscut al barri, més concretament en l’entorn proper a l'illa de cases entre Padilla, Pare Claret, Còrsega i Lepant (edifici CLIP). Un indret on l’ha permès estudiar, tenir amics, jugar a basquet, seguir el futbol al camp de l’Europa i d’altres costums molt arrelades en aquesta zona.
En Campa ens parlà amb un llenguatge àgil i planer, una mica provocador en alguns dels moments de la seva exposició. Ha dissenyat una exposició en forma de reflexió en veu alta de la seva persona, en una barreja d’habitant del barri immers a l’entorn digital de les xarxes.
Quant a aquesta exposició a les xarxes socials, es pregunta, quina provocació origina? Ell posa a disposició dels lectors de Twitter de manera gratuïta materials gràfics molt valuosos per la memòria històrica de la ciutat. S’enorgulleix de fer públic elements que quedarien amagats si no fos per aquesta dedicació a la xarxa social, sota una identificació tan coneguda com “El Boig de Can Fanga”.
Durant la seva exposició, aquest amant del barri i de la ciutat qüestiona i es pregunta sobre les denominacions del barri com a “Sagrada Família” i com a “El Poblet”? Considera que aquest últim és un concepte prou desconegut i que el present i el futur el posa en valor en tant forma part d’un espai de reivindicació. Afirma, traient el seu esperit una mica provocador per incitar a la discussió i el debat, que: “El Poblet és el barri de la Sagrada Família, sense la Sagrada Família”.
En tot moment va manifestar el seu coneixement dels carrers, els indrets, i els estaments socials i cívics del barri: el club Esportiu Europa, La Sedeta, l’escola de la Sagrada Família, etc. També es va mostrar honest en la disjuntiva d’un sentiment d’amor-odi: d’una banda, considera que viu en un barri que esdevé símbol mundial de la ciutat, però alhora esdevé un dels negocis més grans del món, dins del punt de vista més crític. Així, quins serien els reptes del barri?: poder mantenir les arrels i la identitat; l’esport, el lleure, la cultura... és molt important.
Ressaltar una frase que defineix el que vol dir posar en valor el passat del nostre barri o la nostra localitat, afirmant que: “No faig nostàlgia, faig memòria”
En acabar l’exposició, ja en el torn de paraules, es va debatre sobre el concepte de “El Poblet”, fent referència als documents de 1902, on apareix Sant Martí dividit en deu barris i un d’ells és “El Poblet”. Des de 1939 fins el 2010 hi ha poques referències i és a partir del 2010 que es torna impulsar aquest indret. També es va fer palès que, així com es troben diferents mapes del Poblet, amb les seves divisions i parcel·les i una certa informació dels passatges i els seus habitants, no hi ha gaires fotografies, motiu pel qual en Joaquim s’imposà un nou repte: “Trobar la primera imatge del Poblet”.
En Joaquim, fruit de la seva passió pel barri i per la fotografia històrica, a l’època de la pandèmia va desenvolupar aquesta afició, fins arribar al 2024 amb un bon nombre de seguidors -64.000- a la seva pàgina de Twitter. Les seves publicacions són gratuïtes i en català. Aquesta passió l’ha portat a viatjar digitalment arreu del món -per Rússia, Argentina, Colòmbia, Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units...- buscant imatges en arxius locals, tant públics com privats, sobre la ciutat de Barcelona.
En Joaquim s'enorgulleix de ser la tercera generació, i amb els seus fills la quarta, que ha viscut al barri, més concretament en l’entorn proper a l'illa de cases entre Padilla, Pare Claret, Còrsega i Lepant (edifici CLIP). Un indret on l’ha permès estudiar, tenir amics, jugar a basquet, seguir el futbol al camp de l’Europa i d’altres costums molt arrelades en aquesta zona.
En Campa ens parlà amb un llenguatge àgil i planer, una mica provocador en alguns dels moments de la seva exposició. Ha dissenyat una exposició en forma de reflexió en veu alta de la seva persona, en una barreja d’habitant del barri immers a l’entorn digital de les xarxes.
Quant a aquesta exposició a les xarxes socials, es pregunta, quina provocació origina? Ell posa a disposició dels lectors de Twitter de manera gratuïta materials gràfics molt valuosos per la memòria històrica de la ciutat. S’enorgulleix de fer públic elements que quedarien amagats si no fos per aquesta dedicació a la xarxa social, sota una identificació tan coneguda com “El Boig de Can Fanga”.
Durant la seva exposició, aquest amant del barri i de la ciutat qüestiona i es pregunta sobre les denominacions del barri com a “Sagrada Família” i com a “El Poblet”? Considera que aquest últim és un concepte prou desconegut i que el present i el futur el posa en valor en tant forma part d’un espai de reivindicació. Afirma, traient el seu esperit una mica provocador per incitar a la discussió i el debat, que: “El Poblet és el barri de la Sagrada Família, sense la Sagrada Família”.
En tot moment va manifestar el seu coneixement dels carrers, els indrets, i els estaments socials i cívics del barri: el club Esportiu Europa, La Sedeta, l’escola de la Sagrada Família, etc. També es va mostrar honest en la disjuntiva d’un sentiment d’amor-odi: d’una banda, considera que viu en un barri que esdevé símbol mundial de la ciutat, però alhora esdevé un dels negocis més grans del món, dins del punt de vista més crític. Així, quins serien els reptes del barri?: poder mantenir les arrels i la identitat; l’esport, el lleure, la cultura... és molt important.
Ressaltar una frase que defineix el que vol dir posar en valor el passat del nostre barri o la nostra localitat, afirmant que: “No faig nostàlgia, faig memòria”
En acabar l’exposició, ja en el torn de paraules, es va debatre sobre el concepte de “El Poblet”, fent referència als documents de 1902, on apareix Sant Martí dividit en deu barris i un d’ells és “El Poblet”. Des de 1939 fins el 2010 hi ha poques referències i és a partir del 2010 que es torna impulsar aquest indret. També es va fer palès que, així com es troben diferents mapes del Poblet, amb les seves divisions i parcel·les i una certa informació dels passatges i els seus habitants, no hi ha gaires fotografies, motiu pel qual en Joaquim s’imposà un nou repte: “Trobar la primera imatge del Poblet”.
No podem tancar aquesta petita crònica sense fer esment a la fotografia amb
la qual iniciava la seva exposició: el 1926, davant de l’edifici del Port de
Barcelona, el seu besavi portava a la seva àvia en bicicleta dins d’un cistell
de vímet, des de la Masia de “Cal Negre” a Sarrià. Una magnífica
fotografia!
Teresa Piñero Prat
Juny 2024
Nota: La revista Línia Eixample ha fet la següent crònica de la xerrada:
https://liniaxarxa.cat/liniaeixample/a-fons/que-poblet-ho-torni-ser/
(Fotos fetes per l’autora durant la xerrada)