J.M.AINAUD DE LASARTE, UN VEÍ COMPROMÈS. CRÒNICA DE LA XERRADA

 


El 27 de novembre passat es va dur a terme la xerrada amb el títol que encapçala aquesta crònica, i la primera valoració que se’n pot fer és la satisfacció dels assistents per la manera com els ponents van saber transmetre la generositat, l’empatia, el compromís i el pòsit cultural del nostre il·lustre veí.


                              Angelina Cabré, Marina Comellas, Jordi Ainaud i Josep Lluís Martín

En Jordi Ainaud va intervenir en primer lloc, i es va centrar en l'àmbit més íntim i familiar del seu oncle, tot recordant el to jovial, animat i carregat d’energia positiva, amb el que en cada vesprada trucava a son germà Joan (1919-1995) per fer-la petar amb una conversa llarga que a voltes relluïa discrepàncies polítiques.

Era molt familiar, i per la diada de Reis i la de Sant Jordi era habitual anar a casa seva, al seu modest pis de lloguer del C/ Provença 500, que compartia amb la seva esposa Carme Agustí Badia, filla de Conxita Badia la gran soprano d’abans de la “guerra incivil” com li agradava dir.

En Josep Maria i la Carme es van conèixer l’any 1947 en l’acte d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, de la mà d’un amic comú: en Jordi Bonet i Armengol, arquitecte del Temple de la Sagrada Família, que va substituir a son pare Lluís Bonet, deixeble d’Antoni Gaudí, en la continuïtat de les obres de la basílica.  

Tenia una gran passió pels llibres, que omplien qualsevol racó del pis, i també per les imatges de Sant Jordi. I la seva il·lusió -no acomplerta -era publicar un llibre titulat “Els meus amics els llibres”.

La família Ainaud era com un arbre tentacular amb molts contactes amb gent que feia antifranquisme cultural. Superada la dictadura va continuar recuperant espais prohibits, i l’any 1988, va ser l’assessor de “Dragui”, la primera sèrie d’animació sobre la història de Catalunya produïda i emesa per TV3.

També hi hagué un record per l’avi Manuel Ainaud i Sánchez (1885-1932), gran pedagog que va dedicar molts esforços a favor d’una escola pública, gratuïta i de qualitat, i que va estar casat amb Carme de Lasarte Karr, filla de Carme Karr (1865-1943), que fou periodista, escriptora, feminista i pacifista.

                                                                     Foto: Carmen Dobaño 

En Josep Lluís Martín va agafar el fil conductor del seu llibre publicat l’any 2015, tot confessant que quan tenia uns deu anys va veure com entrevistaven per TV3 a un senyor que ho sabia tot, i que això el va deixar molt colpit, i que poc es pensava que l’acabaria coneixent personalment.

Tot seguit va anar desgranant un munt de fets i anècdotes com la col·laboració del Sr. Ainaud al voltant de 1945 amb els serveis d’intel·ligència anglesos per ajudar a repatriar soldats i aviadors francesos refugiats a Catalunya.

Ens recordà també que va ser l'any 1945 quan en J.M. Ainaud va ingressar a la Universitat de Barcelona per cursar Dret, amb companys de classe com Joan Raventós, Josep Espart Ticó, Antoni Tàpies, Alberto Oliart, Josep M Castellet. És a dir amb persones que anys després ocuparien llocs importants en la societat catalana.

Per aquella època era també el secretari de la Delegació Universitària de la Comissió Abat Oliva, que reunia gent catalanista i fidels al règim franquista, però que compartien, entre d’altres, un espai de reconciliació. Va formar part també del Grup Torras i Bages que funcionava clandestinament a Barcelona des de l’any 1942, i que es reunia en cases particulars per organitzar conferències amb personalitats del moment.

En acabar la carrera l'any 1952, el seu cercle d’amistats ja era extens i divers, i és quan començà a pensar que calia complementar la seva militància cultural amb una mínima subsistència econòmica.

Va col·laborar amb la revista “Historia y Vida”, editada pel grup Godó, on hi escrivia articles amb diferents pseudònims, tot conspirant sempre tot el que podia. També va col·laborar en l’edició de l’Enciclopèdia Catalana i amb la Fundació Carulla com a autor de moltes Nadales. Va ser soci de moltes entitats i fundacions, tothora en defensa de la llengua i del país.

Durant el període 1980-1984 va ser diputat per Convergència Democràtica en les primeres eleccions celebrades després de la fi de la dictadura franquista. Se li va proposar de ser conseller de Cultura, però hi renuncià en favor del seu amic Max Cahner.

L’any 1987 va ser elegit regidor president del Districte de l’Eixample, i va compartir legislatura amb la seva gran amiga Maria Aurèlia Campmany que militava al PSC. No va esgotar el mandat polític municipal, i es va dedicar de nou a la difusió cultural participant en molts programes de ràdio o televisió. 

Va morir l’any 2012 havent rebut molts reconeixements públics.


La Marina Comellas recordà que va ser soci de l’Associació de Veïns del 1976 al 2012, i que en tot moment va fer costat a les reivindicacions veïnals. En destacà que l’any 1988 va donar suport a una iniciativa de la Junta de l’AVV per tenir uns gegants representatius del barri, tot posant en marxa a escala de Districte una campanya d’un any de durada a la recollida de vidre, destinant tot l’import recaptat a la construcció dels gegants: Pere “L’Home dels Coloms” i la Pepa “La Peixetera del Mercat”.



La seva ajuda va permetre també implementar la tradició -que encara perdura- de fer arribar al nostre barri la Flama del Canigó per encendre les fogueres de Sant Joan.

Va ser un veí molt planer i accesible, amb una bonhomia reconeguda per tothom que el va conèixer, i l’any 1995 se’l va nomenar “Geganter d’Honor” amb agraïment al seu ajut d’anys enrere, i pel seu sempre tarannà amatent per escoltar la gent.


 Foto: Carmen Dobaño 

Finalment, l’Angelina Cabré, directora de la biblioteca del barri, fundada l’any 2007, va recordar com l’Associació de Veïns i altres col·lectius van engegar accions l’any 2012 per posar el nom d’en Josep Maria Ainaud a la Biblioteca, la qual cosa no es va aconseguir fins a l’any 2015 després de superar diferents entrebancs.

La biblioteca, a part de dur el seu nom conserva un important llegat de llibres de la biblioteca personal del Sr. Ainaud, i molt especialment un bon recull de llibres sobre Sant Jordi.

Va acabar la seva intervenció recordant que el “Fons Ainaud” dipositat a la Biblioteca és de lliure accés.


Foto: Carmen Dobaño 

Acabada la intervenció dels 4 ponents es va obrir un interessant torn de paraules entre els assistents, tot ratificant la profunda generositat i hospitalitat d’en Josep Maria Ainaud, que mai defugia cap tema de conversa.

El 23 de juny del 2025 s’acomplirà el centenari del seu naixement i seria avinent recordar un cop més la gran persona que fou.

Josep M Sans i Aldomà

Desembre 2024


BREU HISTÒRIA DEL PASSATGE DE MAIOL

Encapçala aquest article la foto de la placa centenària que fins al juliol d’enguany anunciava el nom del passatge al vianant que entrava des del carrer de València, i que lluïa enganxada a la paret de l’edifici del núm. 2, construït l’any 1887 (1), i enderrocat recentment. 

El Sr. Pere Mayol Pujolà (1819-1888) sol·licità a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals l’obertura del passatge l’1 de gener de 1875 (2)  en terrenys de la seva propietat heretats de son pare Pere Mayol Babot (1775-1845). El resultat foren 25 parcel·les de 120 a 200 m² que  varen ser adquirides per diferents propietaris per a construir-hi cases  d’una a quatre plantes d’alçada destinades a habitatges i locals de lloguer, algunes de les quals -per sort- encara romanen dempeus, tal com es pot veure en les fotos que segueixen. 

     Vista des de c/ València                                      Vista des de c/ Mallorca 
                                                                  Fotos J.M.Sans                                            
La urbanització definitiva del passatge potser no es va completar definitivament fins al 1925, i a partir del 1945 el teixit veïnal, comercial, i artesanal seguia possiblement el mateix patró que el d’abans de la insurrecció franquista del 1936. Els locals de les plantes baixes oferien tota mena d’activitats: pintor (Domingo), rellotger, fuster (Marimón), marbrista (El Renzu), impressor, tintorer, sabater (Sr. Càndido), torrador de cafè, pellaires, taller mecànic, lleteria (Sra. M.Teresa), “colmado de la Pepita”, taller de modelista/maquetista, verdulaire, la botiga de l’Isidre que llogava rentadores de roba i les portava a domicili. 

Ens centrarem, però, en els  números  20 i  25  del passatge, on hi varen néixer i viure les famílies Collelldemont i Cañameras respectivament (3) qui són les que ens han donat  la informació del paràgraf anterior i la que seguirà a continuació. 

L'any 1925 el Sr. Joan Cañameras (natural de Terrassa) va inaugurar al local de la Plaça Sagrada Família núm. 20, que formava part de l’edifici del Ptge. Maiol núm. 25, la botiga Confecciones “El Barato de Tarrasa”. L’any 1929 se’n va fer càrrec el seu germà Àngel, i posteriorment les seves filles Montserrat i Maite, que van mantenir l’activitat fins al 2006. 

Arxiu personal família Cañameras

A partir del 1950 la botiga es va renovar i va passar a denominar-se “Almacenes La Sagrada Familia”, sense alterar el bon servei a la clientela habitual. 

Arxiu personal família Cañameras, on s’hi veu d’esquerra a dreta, la Montserrat Cañameras, la Pilarín del Ptge. Maiol 20, i la M. Teresa Gleisman de la lleteria del Ptge. Maiol 23.

Per aquesta botiga hi va passar més d’una vegada el futbolista del Barça Cisco Betancourt  (1913-1998) (4), durant la seva etapa en que combinava la feina d’entrenador d’alguns equips de futbol locals amb la de representant d’una empresa tèxtil, alhora que era també veí del passatge.

A la planta principal del núm. 25 s’hi va instal·lar a partir del 1925  l’Acadèmia "Bertràn-Montaner", que acollia -en classes separades -nens i nenes del Poblet, i que va tenir molt bona acollida entre el veïnat que s’ho podia pagar.  

Arxiu personal família Collelldemont, on hi apareix en Joaquim (nascut 1918)

L’Acadèmia participava activament en la vida social del barri, com en la Festa Major del Passatge, o en la processó que per Sant Pere organitzava la Parròquia Sagrada Família. 

Foto arxiu personal família Cañameras (1950), on hi apareix la Maite assenyalada en vermell.

El Sr. Jaume Bertràn va morir l’any 1949, i després d’un període de transició, l’Acadèmia va passar a denominar-se PLUS ULTRA -nom molt del gust del règim-, tot continuant la seva activitat pedagògica fins al tancament definitiu l’any 1970. 

Arxiu personal família Cañameras (1954) on hi apareix la Maite en el pati de l’Acadèmia Plus Ultra.

La família Collelldemont vivia a l’edifici núm. 20 del passatge on -igual que la família Cañameras del núm. 25- tenien una visió molt privilegiada de la plaça Sagrada Família i del Temple a tocar. 

         Arxiu personal família Collelldemont, on hi apareix el grup familiar al balcó de la 2a planta 

En les fotos que segueixen es pot observar el canvi que va experimentar la plaça Sagrada Família del 1928 (camp de futbol) a l’enjardinament del 1932.

La dita plaça fins al 1931 es va anomenar “plaza del General Barrera” en honor del General Barrera que en aquell moment era el “Capitán General de Cataluña”;  i abans del seu enjardinament, al voltant del 1901, va ser un camp de futbol, on hi va jugar primer el RCD Español, i al voltant del 1910, els seus primers partits el CE Europa, fundat no gaire lluny, al carrer Sicília 290 (6).

                            1928. Font Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) 

1932. Font Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)

Per acabar, volem esmentar la presència (1973-2016) de l’Esbart Gaudí al núm. 3 del Passatge, que enguany compleix 75 anys d’existència; de cinc Agrupacions locals del PSUC al nùm 6 (1977-1995);  també L’Ateneu Popular del Poblet fundat l’any 1915 i desaparegut possiblement a finals del 1939 (6), i de la Cooperativa El Rusc, de la qual a hores d’ara no hem aconseguit més dades.

Aquesta breu història pretén retre homenatge als descendents de les primeres famílies que van donar vida a aquest passatge, i que actualment també estan patint el canvi d’usos i de veïnatge -com d’altres indrets del nostre barri de la ciutat.

Tanquem aquest article tot desitjant la restitució de la placa centenària del nom del passatge que és un testimoni d’un passat de la nostra història local que hem de preservar i difondre.

 Josep M Sans i Aldomà

Desembre 2024


Notes

(1) 1877 Sol.licitud d’Ignacio Perelló I Miguel Mariné per edificar l’edifici del núm 2 del passatge.

Expedient 1223_00-1877. Arxiu Municipal de Sant Martí (AMDSM)

(2) 1875 Sol.licitud d’obertura del passatge.  Expedient / dossier 0858_02_1875. Arxiu Municipal de Sant Martí (AMDSM)

(3) El nostre agraïment a la Maite Cañameras; als germans Lluís, Maite i Quimet  Collelldemont, i a la Felicitat Villanueva. 

(4) https://www.lavanguardia.com/encatala/20230414/8894196/ballador-i-malabarista.html

(5) https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_la_Sagrada_Familia

(6) Ramon Arnabat I Xavier Ferré, Ateneus Cultura I llibertat, 2015,  Annex pàg.45. Anglès. Federació d’Ateneus de Catalunya.