El 27 de novembre passat es va dur
a terme la xerrada amb el títol que encapçala aquesta crònica, i la primera
valoració que se’n pot fer és la satisfacció dels assistents per la manera com
els ponents van saber transmetre la generositat, l’empatia, el compromís i el
pòsit cultural del nostre il·lustre veí.
Angelina Cabré, Marina Comellas, Jordi
Ainaud i Josep Lluís MartínEn Jordi Ainaud va intervenir en primer lloc, i es va centrar en l'àmbit més íntim i familiar del seu oncle, tot recordant el to jovial, animat i carregat d’energia positiva, amb el que en cada vesprada trucava a son germà Joan (1919-1995) per fer-la petar amb una conversa llarga que a voltes relluïa discrepàncies polítiques.
Era molt familiar, i per la diada de Reis i la de Sant Jordi era habitual anar a casa seva, al seu modest pis de lloguer del C/ Provença 500, que compartia amb la seva esposa Carme Agustí Badia, filla de Conxita Badia la gran soprano d’abans de la “guerra incivil” com li agradava dir.
En Josep Maria i la Carme es van conèixer l’any 1947 en l’acte d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, de la mà d’un amic comú: en Jordi Bonet i Armengol, arquitecte del Temple de la Sagrada Família, que va substituir a son pare Lluís Bonet, deixeble d’Antoni Gaudí, en la continuïtat de les obres de la basílica.
Tenia una gran passió pels llibres, que omplien qualsevol racó del pis, i també per les imatges de Sant Jordi. I la seva il·lusió -no acomplerta -era publicar un llibre titulat “Els meus amics els llibres”.
La família Ainaud era com un arbre tentacular amb molts contactes amb gent que feia antifranquisme cultural. Superada la dictadura va continuar recuperant espais prohibits, i l’any 1988, va ser l’assessor de “Dragui”, la primera sèrie d’animació sobre la història de Catalunya produïda i emesa per TV3.
També hi hagué un record per l’avi Manuel Ainaud i Sánchez (1885-1932), gran pedagog que va dedicar molts esforços a favor d’una escola pública, gratuïta i de qualitat, i que va estar casat amb Carme de Lasarte Karr, filla de Carme Karr (1865-1943), que fou periodista, escriptora, feminista i pacifista.
En Josep Lluís Martín va agafar el fil conductor del seu llibre publicat l’any 2015, tot confessant que quan tenia uns deu anys va veure com entrevistaven per TV3 a un senyor que ho sabia tot, i que això el va deixar molt colpit, i que poc es pensava que l’acabaria coneixent personalment.
Tot seguit va anar desgranant un munt de fets i anècdotes com la col·laboració del Sr. Ainaud al voltant de 1945 amb els serveis d’intel·ligència anglesos per ajudar a repatriar soldats i aviadors francesos refugiats a Catalunya.
Ens recordà també que va ser l'any 1945 quan en J.M. Ainaud va ingressar a la Universitat de Barcelona per cursar Dret, amb companys de classe com Joan Raventós, Josep Espart Ticó, Antoni Tàpies, Alberto Oliart, Josep M Castellet. És a dir amb persones que anys després ocuparien llocs importants en la societat catalana.
Per aquella època era també el secretari de la Delegació Universitària de la Comissió Abat Oliva, que reunia gent catalanista i fidels al règim franquista, però que compartien, entre d’altres, un espai de reconciliació. Va formar part també del Grup Torras i Bages que funcionava clandestinament a Barcelona des de l’any 1942, i que es reunia en cases particulars per organitzar conferències amb personalitats del moment.
En acabar la carrera l'any 1952, el seu cercle d’amistats ja era extens i divers, i és quan començà a pensar que calia complementar la seva militància cultural amb una mínima subsistència econòmica.
Va col·laborar amb la revista “Historia y Vida”, editada pel grup Godó, on hi escrivia articles amb diferents pseudònims, tot conspirant sempre tot el que podia. També va col·laborar en l’edició de l’Enciclopèdia Catalana i amb la Fundació Carulla com a autor de moltes Nadales. Va ser soci de moltes entitats i fundacions, tothora en defensa de la llengua i del país.
Durant el període 1980-1984 va ser diputat per Convergència Democràtica en les primeres eleccions celebrades després de la fi de la dictadura franquista. Se li va proposar de ser conseller de Cultura, però hi renuncià en favor del seu amic Max Cahner.
L’any 1987 va ser elegit regidor president del Districte de l’Eixample, i va compartir legislatura amb la seva gran amiga Maria Aurèlia Campmany que militava al PSC. No va esgotar el mandat polític municipal, i es va dedicar de nou a la difusió cultural participant en molts programes de ràdio o televisió.
Va morir l’any 2012 havent rebut molts reconeixements públics.
La Marina Comellas recordà que va ser soci de l’Associació de Veïns del 1976 al 2012, i que en tot moment va fer costat a les reivindicacions veïnals. En destacà que l’any 1988 va donar suport a una iniciativa de la Junta de l’AVV per tenir uns gegants representatius del barri, tot posant en marxa a escala de Districte una campanya d’un any de durada a la recollida de vidre, destinant tot l’import recaptat a la construcció dels gegants: Pere “L’Home dels Coloms” i la Pepa “La Peixetera del Mercat”.
La seva ajuda va permetre també implementar la tradició -que encara
perdura- de fer arribar al nostre barri la Flama del Canigó per encendre les
fogueres de Sant Joan.
Va ser un veí molt planer i accesible, amb una bonhomia reconeguda per tothom que el va
conèixer, i l’any 1995 se’l va nomenar “Geganter d’Honor” amb agraïment
al seu ajut d’anys enrere, i pel seu sempre tarannà amatent per escoltar la
gent.
Finalment, l’Angelina Cabré, directora de la biblioteca del barri, fundada l’any 2007, va recordar com l’Associació de Veïns i altres col·lectius van engegar accions l’any 2012 per posar el nom d’en Josep Maria Ainaud a la Biblioteca, la qual cosa no es va aconseguir fins a l’any 2015 després de superar diferents entrebancs.
La biblioteca, a part de dur el seu nom conserva un important llegat de llibres de la biblioteca personal del Sr. Ainaud, i molt especialment un bon recull de llibres sobre Sant Jordi.
Va acabar la seva intervenció recordant que el “Fons Ainaud” dipositat a la Biblioteca és de lliure accés.
Acabada la intervenció dels 4 ponents es va obrir un interessant torn de paraules entre els assistents, tot ratificant la profunda generositat i hospitalitat d’en Josep Maria Ainaud, que mai defugia cap tema de conversa.
El 23 de juny del 2025 s’acomplirà el centenari del seu naixement i seria avinent recordar un cop més la gran persona que fou.
Josep M Sans i Aldomà
Desembre 2024