L’inventari d’establiments centenaris del barri dissortadament cada vegada és més reduït, però avui tenim l’oportunitat de conversar amb en Lluís Guàrdia i Sanahuja, propietari de la “Bodega Nulles”, fundada amb aquest nom pels seus avis Pere Sanahuja i Dolors Vidales.
Dibuix de l’antiga botiga. Regal d’un client. Foto JM Sans
Lluís, en quin any es va fundar el celler?
Es va fundar al voltants del 1920,
quan els meus avis provinents de Nulles
(Alt Camp), van llogar aquest
local del carrer de Nàpols 239, que
ocupava la planta baixa d’aquest mateix
edifici construït el 1900.
Era la botiga i l’habitatge on
vivien amb els seus tres fills: l’Eugeni, en Melquíades i la meva mare Paquita.
Els avis amb un client a la porta de la botiga (Arxiu familiar)
Saps què s’hi diu
en el llibre de les germanes Tallardà (1) per referir-se al Celler?
“És un dels comerços
de tota la vida. Abans hi venien de tot, era com de poble, inclús unes mitges
podies comprar-hi. Continua sent la bodega”.
Cert, i també s’hi podia comprar espelmes, gel a trossos,
etc. Tot i que la base de l’activitat era la venda a la menuda de vins de l’Alt
Camp, Penedès i de la Terra Alta.
Recordo, de la meva etapa d’infantesa,
com mon pare, ajudat amb una mànega i una manxa manual, descarregava el vi de
les botes del camió fins omplir les que hi havia dins la botiga.
Els teus avis
fins quan van regentar l’activitat?
La meva àvia va morir l’any 1958, de
malaltia i de pena no superada per la pèrdua d’un dels seus fills com a
combatent al Front de l’Ebre i de l’altre, per malaltia, després d’acabada la
guerra.
Ma mare, casada l’any 1951 amb en Lluís Guàrdia i
Confaus ja portava un temps
ajudant a mon avi, i va ser a partir del 1958 quan s’hi va anar implicant més, com
a segona generació, però sense massa canvis en la forma de fer.
Cert, aquest camí va ser fins a la
seva desaparició la llera per on passava el Torrent de la Partió que era
la frontera entre Sant Martí de Provençals i Gràcia, i a la foto que segueix
del 1945, es veu encara obert i amb la fita al mig que testimoniava l’antiga divisió
dels termes municipals existents fins l’any 1897.
Arxiu personal d’Agustí Serra (amic i veí d’en Lluís Guàrdia)
En el següent mapa parcial del 1931 es pot observar a l'esquerra com el camí del coll del portell comunicava el carrer de Mallorca amb el de València, tot dibuixant la línia esbiaixada del que quedava de l’antic torrent provinent del Guinardó.
1931 mapa parcial. Font Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Què ens pots
explicar d’aquest carreró?
Jo el vaig conèixer tancat i es
coneixia com el “corraló”, i per Sant
Joan i Sant Pere la mainada hi guardàvem la fusta per cremar a la foguera.
Al costat esquerre de la fotografia
del 1945 s’hi pot observar el lateral de la façana de la finca confrontant (carrer Mallorca 360), que tenia uns
encaixos en forma d’encoixinat de sanefa de carreus verticals de pedra, que escalant-los
permetien entrar al corraló tancat.
L’any 1972 l’espai ocupat pel corraló va desaparèixer definitivament en construir-se la finca del carrer Mallorca 354-358, tal com es pot observar en la foto que segueix.
Corraló tapiat l’any 1972 per l’ edifici de Mallorca 354-358. Foto actual J.M.Sans
Quins altres
records tens de la teva infantesa?
Jo vaig cursar estudis als Maristes a
partir dels 8 anys, i tinc molt present l’ambient de poble que tenia al meu
voltant, amb tota mena de botigues: el saló de neteja botes del Sr. Avelino,
les sessions de cinema al Triana,
el safareig públic del c/ Nàpols 231, i “l’escala fonda” (núm. 243) on hi vivia
una parella de cecs de naixement molt coneguts al barri:
el Sr. Joan i la Sra. Irene.
Recordo també les processons que
organitzava la parròquia de la Sagrada Família, la benedicció de la Palma i la
capelleta que ens deixaven a la botiga durant 15 dies per recollir almoina abans
de lliurar-la a una altra botiga.
Pl. Sagrada Família 1960. En Lluís i la seva germana Eugènia. (Arxiu familiar)
Què en saps del
refugi antiaeri que hi havia al c/ Nàpols?
Sé que va existir i que tenia dues
entrades pel c/ Nàpols, front al núm.
227 i 233 i dues més pel carrer València i Av. Diagonal, i que arribava fins al
Pg. de Sant Joan, però igual com en d’altres famílies, els temes relacionats
amb la guerra del 1936 i postguerra, es comentaven molt poc.
Plànol refugi Nàpols-Gaiolà. Font Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
Quan te’n en vas
fer càrrec del celler?
Al voltant de la dècada del 1980. Vaig aprofitar per fer una
reforma per engrandir la botiga, eliminar dues habitacions que hi havia a
continuació en la planta baixa, i respectar la porta exterior d’accés que és de
ferro forjat i que potser havia estat instal·lada pel primer llogater del local
que segurament era serraller.
Una altra cosa que vaig voler
conservar és un armari, situat a la rebotiga actual, on guardem tota una
col·lecció d’objectes professionals o personals.
Durant un temps vaig tenir l’ajut
puntual de la meva germana Eugènia i de la meva esposa Cristina, fins que passat
un temps es van dedicar a les seves respectives professions.
Porta d’accés des del carrer. Foto JM Sans
Parlem una mica de l’armari?
A l’armari, entre d’altres, hi ha les 3 ampolletes de licor que mon avi tenia a punt per celebrar la tornada d’un dels seus fills, per quan s’acabés la guerra del 36, però malauradament no va poder ser.
Foto J.M Sans
Foto J.M Sans
Hi haurà 4ª generació familiar?
Ho veig difícil. El nostre fill ha
triat el seu propi camí, i no es preveu continuïtat familiar.
Sap greu sentir
això que dius, però malauradament no és el primer cas de botiguers del barri
que s’han trobat i es troben en aquest punt després d’un llarg recorregut de
dedicació continuada familiar a la mateixa activitat.
Lluís, agraïm
l’estona que has dedicat, i i et transmetem la nostra admiració per l’esforç
familiar de tres generacions amb dedicació continuada.
Josep M Sans i
Aldomà
Maig 2024
Nota: Germanes Tallardà, Memòria
Breu Passatge Gaiolà, pàg 15, 1996.
