Merceria Elena (any 2024) Fotografia Laura
Ponce Alsedà
Ha
estat des de l’any 1944 un negoci familiar i amb el llegat de tres generacions
que han sabut anar canviant aspectes del negoci segons el que la societat
necessitava. Aquest negoci familiar que fa 80 anys que funciona, sempre ha
necessitat fer pinya amb la gent del barri i ha estat una relació de
retroalimentació que ha fet que encara avui en dia segueixi i que sigui un lloc
referent del nostre barri.
En
Jordi i la Cristina, tercera generació de la botiga ens expliquen:
Sóc
en Jordi Gimeno Benabarre net de la senyora Elena Peñarroya Borraz i del
senyor Reinaldo Gimeno Montolio i la meva parella es diu Cristina Morales
Álvarez; ara som nosaltres dos els que portem el negoci familiar. Us explicarem
la nostra història i l’experiència que hem tingut al llarg de tots aquests anys
a la merceria Elena.
Fotografia cedida per la família Gimeno Morales
Fotografia Laura Ponce Alsedà
La
senyora Elena era la meva àvia i va néixer a Alcañiz un poble de la província
de Terol; l’avi el senyor Reinaldo va néixer a Campos de Arenoso, poble de
l’Alt Millars, al País Valencià que va desaparèixer durant els anys 70
per a la construcció de l'embassament d’Arenoso.
Són
ells els qui obren la primera botiga al carrer Padilla 260 l’any 1944, on
anteriorment hi havia una botiga de fotografia anomenada Biarnés.
Més endavant compren al mateix carrer Padilla 262
una botiga que serà la que ara porta el nom de merceria Elena, que havia estat
una bodega.
Per
què van venir al barri?
En
principi no hi havia cap objectiu inicial per venir al barri però sí un interès
comercial ja que sabien que allà s’hi construiria en breu el mercat municipal,
tot i que només estava previst i no estava encara construït.
Quins
són els inicis d’aquesta botiga?
A
l’obrir la primera botiga hi ve a treballar la meva àvia la senyora Elena, i el
meu avi, el senyor Reinaldo va continuar treballant de sastre al poble fent de
la roba militar dels soldats de la guerra civil, pantalons, camises i vestits.
Amb els diners que van recollint compren la botiga que acabarà sent l’actual.
L’àvia
explicava que la primera merceria que van tenir estava plena de caixes buides,
així la gent pensava que hi havia més gènere del que hi havia realment. Sempre
hi va haver estratègia comercial. Però van anar fent camí treballant de valent
per fer anar el negoci endavant.
Els
avis van ser gent molt treballadora, “van picar molta pedra” i vivien a la
rebotiga. Explicaven que encara que la botiga estigués tancada la gent trucava
a la finestra i els demanaven qualsevol cosa. Ells
amatents, sortien i els hi venien allò que
calgués. Mai van tenir un no.
A la botiga s’hi venien vetes i fils, perfumeria, vestits de comunió, joguines i roba interior totalment clàssica i molt pràctica. Algunes d’aquestes coses encara les tenim avui en dia a la botiga perquè la gent encara ens ho demana.
Aparador de la botiga amb una nina anunciant vestits de comunió (anys 40-50). Fotografia cedida per la família Gimeno Morales
Els
avis també van acollir els seus nebots Ramón i Vicenç Gimeno Moliner quan els
seus pares van morir. També mentre eren jovenets van treballar a la merceria i
quan els avis van poder els hi van muntar una botiga a l’Hospitalet del
Llobregat al costat també del mercat de Collblanc.
Qui
són la segona generació?
Són
els meus pares, en Josep Gimeno Peñarroya i la Mª Àngels Benabarre Gelabert. Quan
els avis es jubilen marxen a viure en un pis al carrer Aragó-Lepant. Els
meus pares, la meva germana i jo ens quedem a viure a la rebotiga per tant, jo
també he viscut aquí com ho havien fet els meus avis.
Els
pares amb els anys comencen a fer una renovació important d’ampliació de la
botiga que és la imatge de l’actual l’espai que ocupa la merceria Elena. Amb
aquest canvi, els pares i els dos germans marxem a viure fora de la botiga.
Els
nostres pares van viure els millors anys del negoci perquè en aquesta generació
la gent es comença “a treure el ventre de pena” i comprava molt més. El negoci
anava molt bé i ells eren molt coneguts per la gent del barri. De fet van
continuar el negoci amb el mateix gènere que els avis, però van començar a
modernitzar la botiga canviant aparadors, ampliant la zona d’atenció als
clients i adaptant-se als nous temps pel que fa la venda.
Com
arriba la tercera generació?
A
la nostra família es considerava imprescindible que es continués el negoci de la merceria i jo començo a treballar-hi als 16 anys. La
Cristina la meva parella, tot i que estudia a la universitat i fa la carrera de
psicologia, per les tardes ve a treballar a la botiga per aprendre com funciona
el negoci i ajudar a continuar la tasca que havien fet les dues generacions
anteriors.
Quins
canvis heu fet vosaltres?
A
nosaltres també ens ha tocat tornar-nos a adaptar als nous temps i hem començat
ja fa uns anys a ampliar amb marques més conegudes, més modernes i de la
qualitat actual. També hem ampliat el negoci de puntes i blondes. Tampoc hem
oblidat el gènere més clàssic per la gent gran (calçotets blancs pels homes i
les calces blanques, calades i altes per les dones). Hem de dir que nosaltres
hem vist morir molts articles. Actualment encara en queden uns quants però ens
costa trobar-los, però si els trobem els tenim a la botiga, perquè això no
deixa de ser un referent per les persones que ens coneixen de sempre i
continuen venint a la botiga, tant si és per ells o pels pares que s’han fet
grans.
Ens
hem especialitzat en el canvi de cremalleres de roba i objectes molt específics
(tendes de campanya, motxilles, fundes d’instruments musicals...), la qual cosa
ha fet que se’ns conegui per tota Espanya. La veritat és que rebem molts
encàrrecs de fora del barri. La informació ha arribat tan lluny gràcies a les
noves tecnologies. Aquest fet ha estat un gran canvi. L’aprenentatge i
l’especialització en el món de la cremallera ens ha consolidat i que
sapiguem, només ho fem dues persones a tot l’Estat. Això ens dona molta feina,
cada dia ho faig ben d’hora abans d’obrir la botiga o bé quan tanquem.
Rètol de reparació de cremalleres (any 2024). Fotografia Laura Ponce Alsedà
Com
és la clientela actual?
Continua
sent la gent de tota la vida, en un principi i inicialment es veu poca gent
jove, però observem canvis sobretot quan les famílies tenen fills petits.
Aquests tornen a comprar al barri. La veritat és que tot canvia molt ràpid i no
hem fet un estudi del mercat.
Segur que heu conegut moltes botigues i botiguers del barri.
Sí, recordem
la botiga de camiseria i confecció masculina de tota la vida al carrer Padilla
264 que portava la senyora Carme i la segona
generació ja a càrrec del seu fill Carles, que va obrir el negoci amb el nom
del Nou-Nou, una botiga de roba de disseny per a dones.
Quan
desapareixen aquestes botigues sempre ens ha fet molta basarda. De fet la
imatge de les botigues del carrer ha canviat molt i segur que canviaran encara
més.
Algú
més de la família té botiga al barri?
Sí,
la família de la senyora Elena i el senyor Reinaldo han anat seguint el seu
camí; en conjunt hi ha tres botigues de la família que donen servei al barri.
La
meva germana quan va acabar la carrera de veterinària els pares van ajudar-la i
va muntar la botiga Amazoonia al carrer Padilla 262 al mateix
costat de la nostra. Avui en dia compartim les bosses de compra que donem als
clients on s’hi pot veure la informació de les dues botigues.
També
el germà del meu pare, en Reinaldo Gimeno Montolio, té la botiga de la Pastisseria
Bomboneria Lepant del carrer Mallorca 436 bis. També és un referent al
barri doncs diuen que se’n fan dels millors polvorons artesans de Barcelona.
Esteu
satisfets d’haver seguit aquest negoci familiar?
La
veritat és que sí; ens ha permès treballar junts i encara establir entre
nosaltres més complicitat. És una fórmula que ens ha funcionat i ha fet que
hàgim pogut crear una família amb dos fills, ara ja adolescents. De fet les
tres generacions hem fet el mateix. Nosaltres però, tot i que vivim al barri,
no hem viscut com família a la rebotiga.
Com
veieu la continuïtat del negoci?
D’entrada
no ho sabem, els nostres fills estan estudiant, un d’ells informàtica i l’altre
ADE. El que sí sabem és que no volem pressionar-los perquè estem convençuts que
han de fer el seu camí. Ara bé, com han fet les generacions anteriors, quan
arriben les vacances sobretot les de Nadal venen a ajudar i fer les vendes amb
nosaltres.
El tema de la continuïtat ja es veurà.
Clients a l’entrada de la botiga (anys 60-70). Fotografia cedida per la família Gimeno Morales
Bé,
Jordi i Cristina, moltes gràcies per la vostra informació i per compartir la
bonica història de la vostra família. També gràcies per continuar omplint
l’espai de comerç de la vostra botiga, amb l’esforç i compromís que heu
demostrat al llarg de les tres generacions.
Marisol Mampel Lamiel i Laura Ponce
Alsedà
Març, 2024