Aquesta segona part d'aquest article, s'inicia cap al 1947, quan l'Ajuntament es plantejava la possibilitat d'eliminar aquests dos passatges, tal com es pot veure en aquests dos comunicats interns:
El primer, emès en data 7 de gener del 1947 per l'Arquitecto adjunto de Servicios i dirigit als Servicios Técnicos Urbanísticos y Valoraciones, en el qual s'al·ludien diverses raons per la seva eliminació, entre les quals estaven les següents:
• La poca longitud dels passatges.
• La poca amplada d'aquests, molt inferior a la de la resta de vials
• No disposar el passatge de Pau Hernández de sortida pròpia sinó a través del passatge de Faustino León.
• L'escassa importància de les construccions.
Per totes aquestes raons, proposava el seu desmantellament i l'eliminació d'aquests passatges.
El segon document, de data 31 de gener del mateix any, emès pel Teniente de Alcalde de Urbanismo y Reconstrucción, i dirigit a la Comisión Municipal Permanente, proposava que durant trenta dies s'exposés a informació pública al Butlletí Oficial de la Província el desmantellament d'aquests dos passatges.
Però les companyies d'Aigües i d'Electricitat van fer saber a l'Ajuntament que tenien una sèrie d'inversions realitzades als passatges, i que la seva eliminació suposarien despeses, tant d'infraestructures, com de treballs de desmantellament, a més de les indemnitzacions corresponents als usuaris, i que totes aquestes despeses les hauria d'abonar l'Ajuntament.
L'escrit de la companyia elèctrica Compañía Barcelonesa de Electricidad va ser del 18 de març del 1947, i li feia saber a l'Ajuntament que tenien instal·lades unes línies aèries de Baixa Tensió i que el seu desmantellament pujava a 548 ptes., que l'Ajuntament els havia d'abonar. Recordem que eren ptes. d'aquella època i que podrien equivaldre avui dia a uns 250 €.(1)
Faustino León Arroyo:
Natural del poble navarrès de Cintruénigo, va néixer el 1879 i va morir al seu poble el 1963, a l'edat de 84 anys. Com hem vist l'any 1923/24 constava com a mandatari de la propietària la Sra. Maria de la Riva, però en escrits publicats per alguns articulistes ho descriuen com a propietari dels terrenys (2). Per una altra banda, segons el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, va comprar l'esmentada finca l'any 1929, però no existeix, o no hem trobat, cap document que així ho corrobori, però sí que sabem que l'any 1930, un any després de la seva suposada compra, va retornar al seu poble per ficar-se en política del seu municipi, i que entre 1933 i 1936 va arribar a ser alcalde com candidat independent.
Pau Hernández:
En aquest punt tenim força confusió donat que alguns dels articulistes citats ens parlen de Pau Hernández Gimeno, un jesuïta, escriptor, historiador i pedagog especialitzat en missions sud-americanes de la seva ordre, que havia nascut en 1852 en la població de Rubielos de la Cérida (Teruel) i que va morir a Roma el 1921, a l'edat de 60 anys. Alguns ho descriuen com un amic personal del Sr. Faustino León, mentre que altres diuen que no tenien res a veure entre ells.
· Aquí se'ns plantejava un dubte: si el Sr. Pau Hernández Gimeno va morir l'any 1921, no va poder enviar un escrit a l'Ajuntament l'any 1924 per sol·licitar la construcció de cases barates per als obrers, és a dir, aquest últim Sr. Pau Hernández devia ser una altra persona.
La resposta la tenim a l'escrit en que aquest Pau Hernández s'identifica com Pau Hernández i Hernández, que va adreçar a l'Ajuntament on exposava la necessitat de construir cases barates a l'interior de les illes de l'Eixample. Ho podem veure a la capçalera del document:
El problema és que amb aquest nom no hem pogut localitzar cap persona que pugui correspondre. Sí que hem trobat als arxius contemporanis, altres sol·licituds d'aquest Sr. Pau Hernández Hernández, per a la construcció de cases barates als actuals passatges de Núria i de Valls, l'entrada de les quals està al c/ de la Indústria.
Per finalitzar, mostrem una sol·licitud realitzada a l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1924, per un propietari d'un dels habitatges d'aquests passatges, amb l'ànim de mostrar com eren aquestes sol·licituds, com anomenaven els vials a l'època, així com els plànols d'aquesta, tant de planta com als alçats de façanes i la seva posició dins dels passatges.
Pau Martínez Dalmau.
Desembre 2025
Notes:
(1) Hallar el equivalente actual de un valor monetario antiguo: https://ine.es/calcula/calcula.do
Tenint en compte que aquest sistema de càlcul no va més enllà de l'any 1954, i que el nostre estudi seria del 1947, podria fins i tot ser superior a les quantitats que hem ofert a l'article.
(2) Pasaje de León y de Pau Hernández; Autor: Ramón Sales Encinas. Publicat el 21 de maig de 2016 a “Redescubriendo Barcelona y más allá”.
Faustino León i Pau Hernández. Autor Pere Cowley. Publicat el 15 de març de 2014 a “Pla de Barcelona”.
Un pueblo dentro de una isla de Ensanche.; Autor: Xavi Casinos. Publicat el 20 de juliol de 2019 a “La Vanguardia”.