UN POBLET DINS D´UNA ILLA DE EL POBLET (2ª Part)

   Aquesta segona part d'aquest article, s'inicia cap al 1947, quan l'Ajuntament es plantejava la possibilitat d'eliminar aquests dos passatges, tal com es pot veure en aquests dos comunicats interns:          

 El primer, emès en data 7 de gener del 1947 per l'Arquitecto adjunto de Servicios i dirigit als Servicios Técnicos Urbanísticos y Valoraciones, en el qual s'al·ludien diverses raons per la seva eliminació, entre les quals estaven les següents:

• La poca longitud dels passatges.

• La poca amplada d'aquests, molt inferior a la de la resta de vials

• No disposar el passatge de Pau Hernández de sortida pròpia sinó a través del passatge de Faustino León.

• L'escassa importància de les construccions.

 Per totes aquestes raons, proposava el seu desmantellament i l'eliminació d'aquests passatges.

  El segon document, de data 31 de gener del mateix any, emès pel Teniente de Alcalde de Urbanismo y Reconstrucción, i dirigit a la Comisión Municipal Permanente, proposava que durant trenta dies s'exposés a informació pública al Butlletí Oficial de la Província el desmantellament d'aquests dos passatges.

  Però les companyies d'Aigües i d'Electricitat van fer saber a l'Ajuntament que tenien una sèrie d'inversions realitzades als passatges, i que la seva eliminació suposarien despeses, tant d'infraestructures, com de treballs de desmantellament, a més de les indemnitzacions corresponents als usuaris, i que totes aquestes despeses les hauria d'abonar l'Ajuntament.

 L'escrit de la companyia elèctrica Compañía Barcelonesa de Electricidad va ser del 18 de març del 1947, i li feia saber a l'Ajuntament que tenien instal·lades unes línies aèries de Baixa Tensió i que el seu desmantellament pujava a 548 ptes., que l'Ajuntament els havia d'abonar. Recordem que eren ptes. d'aquella època i que podrien equivaldre avui dia a uns 250 €.(1)


   L'escrit de la companyia d’aigües, Sociedad General de Aguas de Barcelona S.A., va ser del 25 d'agost del mateix any, on li feia saber a l'Ajuntament que es veia en la necessitat d'interposar un recurs de reposició, però que si era d'interès per a la ciutat ho acceptarien, això sí sota la premissa que l'Ajuntament hauria d'abonar a la companyia 22.500 Ptes. Aquesta quantitat avui dia podria suposar aproximadament uns 9.600 euros.

  Pot semblar molt exagerada la diferència de despeses d'una companyia a l'altra, però hem de tenir en compte que mentre una simplement tenia un traçat de cables elèctrics a l'aire lliure, l'altra tenia tot un traçat de conduccions subterrànies d'aigua neta i també d’aigües residuals que anaven cap a les clavegueres; es tractava de feines molt diferents. En qualsevol cas, aquestes dades ens mostren que els costos de fer coses han variat molt, no només en preus, sinó en conceptes de seguretat, materials, impostos, cotitzacions socials, etc., que no hi havia en aquella època.  La situació espanyola en aquella època era força complicada, amb un país empobrit, un model autàrquic i amb el règim cada vegada estava més aïllat i més endeutat, amb la qual cosa les institucions públiques mancaven de recursos econòmics per fer front a despeses. Fos com fos la veritat és que l'eliminació dels dos passatges no es va dur a terme i la prova és que afortunadament encara continuen existint.   Entre els anys 2017 i 2018 l'Ajuntament de Barcelona va remodelar cinc passatges d'aquesta zona, entre ells aquests dos que ens ocupen. El passatge Faustino León té una amplada de 3,60 m mentre que el passatge Pau Hernández té uns 2,80 m. Van treure les voreres, van posar terra i enllumenat nou i els van adornar com podem veure en l'actualitat:  


Passatge de Faustino León, juliol de 2025. Foto de l'autor 

 Al llarg de totes aquestes explicacions de les dues parts d'aquest article, hem parlat de dos personatges que a més porten el nom dels dos passatges. Qui eren aquests personatges? Poc en sabem i les dades que tenim són confuses, vegem-les:

   Faustino León Arroyo:

  Natural del poble navarrès de Cintruénigo, va néixer el 1879 i va morir al seu poble el 1963, a l'edat de 84 anys. Com hem vist l'any 1923/24 constava com a mandatari de la propietària la Sra. Maria de la Riva, però en escrits publicats per alguns articulistes ho descriuen com a propietari dels terrenys (2). Per una altra banda, segons el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona, va comprar l'esmentada finca l'any 1929, però no existeix, o no hem trobat, cap document que així ho corrobori, però sí que sabem que l'any 1930, un any després de la seva suposada compra, va retornar al seu poble per ficar-se en política del seu municipi, i que entre 1933 i 1936 va arribar a ser alcalde com candidat independent.

   

   Pau Hernández:

  En aquest punt tenim força confusió donat que alguns dels articulistes citats ens parlen de Pau Hernández Gimeno, un jesuïta, escriptor, historiador i pedagog especialitzat en missions sud-americanes de la seva ordre, que havia nascut en 1852 en la població de Rubielos de la Cérida (Teruel) i que va morir a Roma el 1921, a l'edat de 60 anys. Alguns ho descriuen com un amic personal del Sr. Faustino León, mentre que altres diuen que no tenien res a veure entre ells.

·   Aquí se'ns plantejava un dubte: si el Sr. Pau Hernández Gimeno va morir l'any 1921, no va poder enviar un escrit a l'Ajuntament l'any 1924 per sol·licitar la construcció de cases barates per als obrers, és a dir, aquest últim Sr. Pau Hernández devia ser una altra persona.

   La resposta la tenim a l'escrit en que aquest Pau Hernández s'identifica com Pau Hernández i Hernández, que va adreçar a l'Ajuntament on exposava la necessitat de construir cases barates a l'interior de les illes de l'Eixample. Ho podem veure a la capçalera del document:  

  El problema és que amb aquest nom no hem pogut localitzar cap persona que pugui correspondre. Sí que hem trobat als arxius contemporanis, altres sol·licituds d'aquest Sr. Pau Hernández Hernández, per a la construcció de cases barates als actuals passatges de Núria i de Valls, l'entrada de les quals està al c/ de la Indústria.

  Per finalitzar, mostrem una sol·licitud realitzada a l'Ajuntament de Barcelona, l'any 1924, per un propietari d'un dels habitatges d'aquests passatges, amb l'ànim de mostrar com eren aquestes sol·licituds, com anomenaven els vials a l'època, així com els plànols d'aquesta, tant de planta com als alçats de façanes i la seva posició dins dels passatges. 


  La petició la feia el Sr. Francisco Marín Riera domiciliat a la Travessera entre Marina i Lepant, que habitava en una barraca, per construir en un solar de la seva propietat al passatge particular amb l'entrada pel c/ Igualtat.

Pau Martínez Dalmau.

Desembre 2025

 

Notes:

(1) Hallar el equivalente actual de un valor monetario antiguo: https://ine.es/calcula/calcula.do 

Tenint en compte que aquest sistema de càlcul no va més enllà de l'any 1954, i que el nostre estudi seria del 1947, podria fins i tot ser superior a les quantitats que hem ofert a l'article.

(2) Pasaje de León  y de Pau Hernández; Autor: Ramón Sales Encinas. Publicat el 21 de maig de 2016  a “Redescubriendo Barcelona y más allá”.

  Faustino León i Pau Hernández. Autor Pere Cowley. Publicat el 15 de març de 2014 a “Pla de Barcelona”.

  Un pueblo dentro de una isla de Ensanche.; Autor: Xavi Casinos. Publicat el 20 de juliol de 2019 a “La Vanguardia”.

UN POBLET DINS D'UNA ILLA DE EL POBLET (1ª PART)

  Explicarem l'origen, d'acord amb documents localitzats en els arxius contemporanis de l'Ajuntament de Barcelona, dels passatges de Faustino León i de Pau Hernándezdins de l'illa formada pels actuals carrers: Castillejos, Rosselló, Cartagena i Provença.

Per començar a parlar d'aquests passatges ens hem de remuntar a l'any 1923, quan l'espai estava comprès entre els traçats de l'Eixample dels carrers Castillejos, Rosselló, Igualtat i l'antic camí d'Horta. Aquest espai estava format per una sèrie de finques al voltant d'una antiga riera coneguda com el “Torrent de Milans” (1)

 El següent plànol ens mostra la disposició en aquella època de l'espai que ocupava aquesta illa: 

 


A l'anvers es mostra aquesta petició, mentre que en el revers es poden veure les signatures de la resta de propietaris, així com la seva aprovació i un escrit a mà alçada en el qual l'Ajuntament assigna la seva aprovació i ho passa a un altre departament perquè es procedeixi a la seva realització. El dia 17 de març del 1924, l'Ajuntament de Barcelona comunica als interessats l'aprovació d'aquesta delimitació, així com la data en què es realitzaria aquesta delimitació, el dijous dia 27 de març del 1924 a les 7:30 del matí amb la presència dels regidors de torn. Ho podem veure en el següent document:

 

Per fi la delimitació de les finques es va dur a terme el dia previst i aquí mostrem la còpia de l'acta d'aquesta operació on al revers consten les signatures de tots els interessats:         

Però per estar en condicions de poder construir, calia legalitzar que els espais que havien estat vies públiques, com el camí d'Horta, ja no ho eren i podien passar a ser privatitzats; d'una banda, s'havia de garantir que tots aquests espais estaven lliures de passos d'aigües.

Per això l'any 1930 la Comissió de l'Eixample va declarar que tota l'illa era “sobrant de via pública i vacant de pas d'aigua”, no sense l'oposició de la Companyia General d'Aigües de Barcelona que al·legava que hi posseïa una sèrie de servituds (2) a favor seu. Fos com fos va ser declarada i legalitzada l’opinió de la Comissió de l'Eixample.

Aquí mostrem l’acta d'aquesta resolució de la Comissió de l'Eixample:

  Aquest document, emès en data 23 de maig de  1930, deia que el dia 27 de febrer del mateix any es va publicar al Butlletí Oficial de la Província un comunicat en què es declarava aquesta illa sobrant de via pública (3) i vacant de pas d'aigua (4)També explicava el contenciós amb la companyia d'aigües, però que al final s'havia imposat la decisió municipal.
  Un cop feta la delimitació de les finques, un altre personatge va entrar en acció, el Sr. Pau Hernándezque en vista de les poques possibilitats d'habitatge que tenia la incipient població obrera de la zona, va enviar el dia 29 de juliol del 1924 a l'Ajuntament de Barcelona un projecte per a la construcció d'habitatges barats a diverses zones del barri, entre elles a l'interior d'aquesta illa. Mostrem aquí la memòria d’aquest projecte que consta de 3 fulls i va ser aprovada per la Comissió Municipal en data 30 de setembre del mateix any:      

En aquest al·legat el Sr. Hernándeza més d'indicar la manca d'habitatges, feia al·lusió que es necessitaven grans quantitats de diners i recursos que havien de ser assumides pels poders públics. Interiors d'illes de l'Eixample podrien ser destinats a la construcció d'habitatges econòmics per a aquesta massa obrera, i proposava l'interior d'aquesta illa.

Un cop en poder de l'Ajuntament aquest escrit, el cap de la Secció 1a, va dirigir a la Comissió Municipal, un comunicat amb data 6 d'agost del 1924 amb recomanacions sobre la posada en marxa d’aquest projecte. Això fa pensar que no va ser rebutjat d'entrada sinó més aviat que s'iniciava un procés d'estudi sobre la viabilitat d'aquest. Entre altres coses, es proposaven portes d'accés al recinte que serien tancades a la nit, amples de via dels vials d'accés a les cases, etc.:

 També mostrem l'informe de la Comissió de l'Eixample adreçat a l'Alcaldia, en data 14 de setembre del mateix any, en el que autoritza aquest projecte:  
      

Després de l'enviament del projecte a l'Ajuntament, el Sr. Pau Hernández amb domicili al C/ Diputació núm. 26-28 – 2n pis, fa una petició a la mateixa institució, per a l'obertura i construcció dels dos passatges, en data 31 de juliol del 1924. És molt interessant veure que sol·licita aquesta petició com Pau Hernández i Hernándezcosa de vital importància per a l’última part d'aquest treball.

Com podem veure, aquest document esmentat porta un segell a la capçalera amb la paraula INUTILIZADO. No sabem exactament què significa aquest segell, però la veritat és que no afectava l'aprovació del projecte:

  Per fi, en data 21 d'agost del 1924 un comunicat de l’alcalde en funcions Sr. J. Ponsà dirigit al governador civil de Barcelona, donava permís perquè es publiqués al Butlletí Oficial de la Província aquest projecte. Aquí mostrem aquest comunicat així com la publicació del mateix emmarcada en cercle vermell.                 

Encara que a la fotografia no s'aprecia, sota l'emmarcat en vermell, hi ha un altre anunci al Butlletí Oficial de la Província, on també es concedeix l'obertura i construcció d'altres passatges emblemàtics del barri situats al c/ Indústria, el passatge Núria i el passatge Valls, també promoguts pel Sr. Pau Hernández.

L'any 1931 els passatges León i Hernández, ja estaven oberts i l’estructura d'aquesta zona era la que es mostra en aquests plànols. 

 

I més concretament l’estructura en detall de l'illa i els passatges és com es veu:

Dibuix realitzat per l'autor a l'octubre 2025

Tots els passatges de Barcelona, ​​i més concretament els del nostre barri, segueixen un traçat paral·lel a un carrer i per descomptat perpendicular a un altre, però el passatge de Pau Hernández no segueix aquesta pauta. La raó la tenim al plànol anterior en què veiem que a l'època que es va construir sí que era paral·lel a un carrer, al Camí d'Horta que actualment és inexistent.

Seguirem el tema amb un altre article

Pau Martínez Dalmau.

Desembre 2025

 

Nota: Els documents mostrats s'han obtingut en l'Arxiu Contemporani de l'Ajuntament de Barcelona.


(1)

En alguns documents de l'època podem veure que també a aquest torrent se'l denominava com el torrent del pecat, encara que creiem que o bé pot ser un error que es va cometre a l'època o bé també se'l coneixia per aquest nom. Per nosaltres el torrent del pecat era un altre que es trobava a la zona de Gràcia.

(2)

La servitud és un dret real basat en la facultat del seu titular, que sol ser el propietari d'un terreny o finca, per servir-se o beneficiar-se d'un altre terreny. En el cas de la Companyia d'Aigües significava que per poder accedir als seus recursos o instal·lacions podia passar o utilitzar les finques adjacents sense problemes.

(3)

El terme sobrant de via pública significa que els terrenys municipals que existien podrien ser objecte de compravenda, és a dir, passar a mans privades.

(4)

El terme vacant de pas d'aigua significa que no hi ha cap pas d'aigua en una finca, ni en superfície ni en subsol, i que, per tant, ja no hi ha cap mena de servitud en aquest aspecte.