Explicarem l'origen, d'acord amb documents localitzats en els arxius contemporanis de l'Ajuntament de Barcelona, dels passatges de Faustino León i de Pau Hernández, dins de l'illa formada pels actuals carrers: Castillejos, Rosselló, Cartagena i Provença.
Per començar a parlar d'aquests passatges ens hem de remuntar a l'any 1923, quan l'espai estava comprès entre els traçats de l'Eixample dels carrers Castillejos, Rosselló, Igualtat i l'antic camí d'Horta. Aquest espai estava format per una sèrie de finques al voltant d'una antiga riera coneguda com el “Torrent de Milans” (1)
El següent plànol ens mostra la disposició en aquella època de l'espai que ocupava aquesta illa:
A l'anvers es mostra aquesta petició, mentre que en el revers es poden veure les signatures de la resta de propietaris, així com la seva aprovació i un escrit a mà alçada en el qual l'Ajuntament assigna la seva aprovació i ho passa a un altre departament perquè es procedeixi a la seva realització. El dia 17 de març del 1924, l'Ajuntament de Barcelona comunica als interessats l'aprovació d'aquesta delimitació, així com la data en què es realitzaria aquesta delimitació, el dijous dia 27 de març del 1924 a les 7:30 del matí amb la presència dels regidors de torn. Ho podem veure en el següent document:
Per fi la delimitació de les finques es va dur a terme el dia previst i aquí mostrem la còpia de l'acta d'aquesta operació on al revers consten les signatures de tots els interessats:
Però per estar en condicions de poder construir, calia legalitzar que els espais que havien estat vies públiques, com el camí d'Horta, ja no ho eren i podien passar a ser privatitzats; d'una banda, s'havia de garantir que tots aquests espais estaven lliures de passos d'aigües.
Per això l'any 1930 la Comissió de l'Eixample va declarar que tota l'illa era “sobrant de via pública i vacant de pas d'aigua”, no sense l'oposició de la Companyia General d'Aigües de Barcelona que al·legava que hi posseïa una sèrie de servituds (2) a favor seu. Fos com fos va ser declarada i legalitzada l’opinió de la Comissió de l'Eixample.
Aquí mostrem l’acta d'aquesta resolució de la Comissió de l'Eixample:
En aquest al·legat el Sr. Hernández, a més d'indicar la manca d'habitatges, feia al·lusió que es necessitaven grans quantitats de diners i recursos que havien de ser assumides pels poders públics. Interiors d'illes de l'Eixample podrien ser destinats a la construcció d'habitatges econòmics per a aquesta massa obrera, i proposava l'interior d'aquesta illa.
Un cop en poder de l'Ajuntament aquest escrit, el cap de la Secció 1a, va dirigir a la Comissió Municipal, un comunicat amb data 6 d'agost del 1924 amb recomanacions sobre la posada en marxa d’aquest projecte. Això fa pensar que no va ser rebutjat d'entrada sinó més aviat que s'iniciava un procés d'estudi sobre la viabilitat d'aquest. Entre altres coses, es proposaven portes d'accés al recinte que serien tancades a la nit, amples de via dels vials d'accés a les cases, etc.:
Després de l'enviament del projecte a l'Ajuntament, el Sr. Pau Hernández amb domicili al C/ Diputació núm. 26-28 – 2n pis, fa una petició a la mateixa institució, per a l'obertura i construcció dels dos passatges, en data 31 de juliol del 1924. És molt interessant veure que sol·licita aquesta petició com Pau Hernández i Hernández, cosa de vital importància per a l’última part d'aquest treball.
Com podem veure, aquest document esmentat porta un segell a la capçalera amb la paraula INUTILIZADO. No sabem exactament què significa aquest segell, però la veritat és que no afectava l'aprovació del projecte:
Per fi, en data 21 d'agost del 1924 un comunicat de l’alcalde en funcions Sr. J. Ponsà dirigit al governador civil de Barcelona, donava permís perquè es publiqués al Butlletí Oficial de la Província aquest projecte. Aquí mostrem aquest comunicat així com la publicació del mateix emmarcada en cercle vermell.
Encara que a la fotografia no s'aprecia, sota
l'emmarcat en vermell, hi ha un altre anunci al Butlletí Oficial de la
Província, on també es concedeix l'obertura i construcció d'altres passatges
emblemàtics del barri situats al c/ Indústria, el passatge Núria i el passatge
Valls, també promoguts pel Sr. Pau Hernández.
L'any 1931 els passatges León i Hernández, ja estaven oberts i l’estructura d'aquesta zona era la que es mostra en aquests plànols.
I més concretament l’estructura en detall de l'illa
i els passatges és com es veu:
Dibuix realitzat per
l'autor a l'octubre 2025
Tots els passatges de Barcelona, i més concretament els del nostre barri, segueixen un traçat paral·lel a un carrer i per descomptat perpendicular a un altre, però el passatge de Pau Hernández no segueix aquesta pauta. La raó la tenim al plànol anterior en què veiem que a l'època que es va construir sí que era paral·lel a un carrer, al Camí d'Horta que actualment és inexistent.
Seguirem el tema amb un altre article
Pau Martínez Dalmau.
Desembre 2025
Nota: Els documents
mostrats s'han obtingut en l'Arxiu Contemporani de l'Ajuntament de Barcelona.
|
(1) |
En
alguns documents de l'època podem veure que també a aquest torrent se'l denominava
com el torrent del pecat, encara que creiem que o bé pot ser un error que es
va cometre a l'època o bé també se'l coneixia per aquest nom. Per nosaltres
el torrent del pecat era un altre que es trobava a la zona de Gràcia. |
|
(2) |
La servitud és un dret real basat en la facultat del seu titular, que sol ser el propietari d'un terreny o finca, per servir-se o beneficiar-se d'un altre terreny. En el cas de la Companyia d'Aigües significava que per poder accedir als seus recursos o instal·lacions podia passar o utilitzar les finques adjacents sense problemes. |
|
(3) |
El terme sobrant de via pública significa que els terrenys municipals que existien podrien ser objecte de compravenda, és a dir, passar a mans privades. |
|
(4) |
El terme vacant de pas d'aigua significa que no hi ha cap pas d'aigua en una finca, ni en superfície ni en subsol, i que, per tant, ja no hi ha cap mena de servitud en aquest aspecte. |