EL PASSAT TÈXTIL DEL LOCAL DE L’ATENEU EL POBLET (2a. part)

  A la primera part de l’article sobre la història del local de L’Ateneu El Poblet vàrem parlar de la família Villaronga i de la seva vinculació al local de l’Ateneu des de l’any 1913 fins al 2003. A continuació, tractarem el període 2006-2016 en el que la família Talamàs va ser propietària d’aquest local. Per fer-ho vàrem tenir una conversa amb dos membres de la família, en Joan Talamàs i la seva filla la Pepi Talamàs.

 L'empresa "Vidal Aymerich", propietat de la família Talamàs, es va dedicar a la comercialització de productes de passamaneria (1), tot i que també, entre altres feines, dissenyaven, elaboraven i comercialitzaven complements, com per exemple pels guarniments dels banyadors i altres peces. Hi va treballar quasi tota la família i els records de la Pepi amb la seva mare cosint els mostraris a mà, o dels seus fills petits corrent per aquest espai mentre acabaven la feina, ens dibuixen escenes quotidianes que ens donen una idea de l'ambient que es vivia entre aquestes parets durant els deu anys que van ser-hi.

  L’any 2006 van comprar el local a la societat de la família Villaronga que eren proveïdors de "Vidal Aymerich". Com s’explicava en l’article anterior, l'empresa Villaronga es dedicava a la fabricació de productes de passamaneria i tenien nombrosos telers en funcionament, era una empresa molt important. 

20 d'abril de 2007. Inici d’una nova etapa. Fotografia cedida per la família Talamàs

  La companyia funcionava molt bé i tenia la seu al carrer de les Moles al barri Gòtic de Barcelona. Després de 30 anys, el local se’ls va quedar petit, i per això, en sortir l'oportunitat de comprar l'any 2006 el local al carrer de Nàpols 270 van decidir fer el pas i traslladar-se-n’hi fins a l’any 2016. Ens expliquen que van estar quasi un any fent obres per tal d’adaptar-lo a les necessitats del negoci. Encara ara queden algunes estructures en fustes, armaris i calaixos, herència de les èpoques passades que donen un caliu especial a l’Ateneu. En Joan Talamàs ens ha mostrat algunes fotografies de les més de 1000 que va fer durant les obres i que queden com a testimoni de la il·lusió que la família va posar en el futur així com de la inversió que es va haver de fer. En aquell moment el negoci es trobava en una situació molt bona, però un cop instal·lats al carrer de Nàpols va arribar la crisi del 2007 i no van comptar amb prou temps per consolidar novament la societat.

18 d'abril 2007. Tot ja funciona. Fotografia cedida per la família Talamàs

  L’any 2016 la situació era cada cop més difícil i la família va prendre la decisió de vendre el local del carrer de Nàpols. Trobar un comprador pels 1.400 metres quadrats no va ser una tasca fàcil. Durant mesos van passar moltes persones a veure l’espai i s’hi van interessar supermercats, gimnasos... però, per una qüestió o una altra, no es posaven d’acord. Van ser mesos molt intensos i també difícils per a la família fins que va contactar amb ells el Sr. Joan Itxaso (2) que era una persona molt arrelada al barri, com a membre de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, i ànima del grup motor de la lluita per un Ateneu.

  El procés per aconseguir un Ateneu pel barri, tal com s’ha explicat en articles publicats anteriorment en aquest mateix bloc (3), van començar l’any 2014 amb la idea inicial que fos ubicat a l’espai del desaparegut cinema Niza. Un cop perduda aquesta oportunitat, va ser el nou consistori que va trobar una alternativa en el local de Vidal Aymerich, que es va formalitzar l’any 2017 gràcies a la mediació del Sr. Itxaso

  En Joan Talamàs es mostra molt agraït pel bon fer del Sr. Itxaso que va saber conduir les negociacions i posar d’acord totes les parts i sobretot elogia el seu tarannà conciliador. Al cap i a la fi, aquesta etapa de negociacions públiques-privades van facilitar que, avui en dia, puguem disposar d’un espai obert al públic on acollir a totes les entitats del barri i gaudir d’un lloc immillorable pel lleure i la cultura. 

  Hem de dir que la xerrada amb la família Talamàs va ser molt agradable i interessant. En Joan Talamàs és un bon conversador i un gran coneixedor de l'entrellat industrial del nostre país. Ens va explicar que va començar a treballar a l'empresa de la família a Terrassa de ben jove i més endavant va fundar la seva pròpia empresa “Vidal Aymerich” que va dirigir fins a la seva jubilació. El tipus de negoci de la societat va propiciar que ell i la seva filla fessin nombrosos viatges per Espanya i Europa. Surten a la conversa anècdotes que van viure primer en Joan Talamàs sol obrint mercat pel país i més endavant amb la família quan anaven a les Fires per Europa, històries humanes dins de contextos diversos.

  Des de la Comissió de la Memòria Històrica El Poblet - Sagrada Família, hem cregut imprescindible parlar amb unes persones que són una anella fonamental en la cadena de la història del local que acull l’Ateneu, del barri i en definitiva, de la història del nostre país.

  Els agraïm molt el temps que ens han dedicat i estem satisfets de col·laborar al fet que perduri el seu pas per aquest emplaçament i poder conservar la memòria de qui va donar vida durant uns anys a aquestes parets.

Carmen Dobaño Pané

Marysol Mampel

Gener 2025


(1) La passamaneria és el conjunt d’objectes confeccionats a base de cordons, borles o galons. És tota tela com ara cordes, cordons, elàstics, galons, llistons, serrells, cintes, etc. Es poden utilitzar una gamma àmplia de materials per a la seva fabricació.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Passamaneria 

(2) https://www.avvsagradafamilia.net/ha-mort-joan-itxaso-un-dels-activistes-mes-destacats-de-lassociacio-de-veins-de-la-sagrada-familia/

(3) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/06/ateneu-el-poblet-cronica-duna-victoria.html

https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/07/ateneu-el-poblet-cronica-duna-victoria_23.html



EL PASSAT TÈXTIL DEL LOCAL DE L’ATENEU EL POBLET (1a part)

  El local que actualment ocupa l’Ateneu el Poblet és propietat des del 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, i amb aquest primer article -més un segon que seguirà- volem explicar l’activitat prèvia que s’hi va desenvolupar des del 1913 fins al 2017.

  La primera etapa, que va del 1913 al 2003, va ser protagonitzada per la família Villaronga (1) i s’inicia l’any 1911 quan la Sra. Rosa Cabezas (1872-1943), vídua de Villaronga, compra el solar del núm. 270 del c/ de Nàpols, en l’illa definida pels carrers Sicília-Nàpols-Provença-Rosselló, per a construir-hi un edifici de planta baixa i primer pis (2).


Font: Arxiu municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)

  En aquell moment la dita illa estava molt poc construïda malgrat que al carrer de Provença 389 ja estava en funcionament des del 1909 el Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet (3).

  L’any 1911 la Sra. Cabezas tenia 39 anys, i en feia 14 que havia enviudat del seu marit, en Marcos Villaronga Arola (1860-1897), que l’any 1886 havia fundat al c/ de Vigatans núm. 8 de Barcelona -al barri de la Ribera- un taller de passamaneria, que en el llibre de matrícules de contribucions industrials de l’any 1893 ja constava que hi tenia 10 telers en funcionament (4).

  El Sr. Marcos va morir amb 36 anys, i és aleshores quan la seva jove vídua, de 25 anys i amb quatre fills (Emilio, Joaquín, Jaime i María Pilar), decideix continuar el negoci familiar, amb la qual cosa demostra un gran coratge en una societat del moment que tenia a la dona en molt segon pla. 


1904 foto de la plantilla del taller amb la Sra. Rosa i el seu fill Emilio. Font Arxiu personal família Villaronga.

  L’empresa, que va passar a denominar-se “Rosa Cabezas, Víuda de Villaronga”, anava creixent i la necessitat d’un local més gran fa que a partir del 1913 s’instal·li a l’acabat de construir del c/ Nàpols 270, dins d’una zona de naixent expansió industrial com era el sector del Poblet de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals on, entre altres fàbriques tèxtils, ja hi havia La Sedeta (1900). 

  Al voltant del 1915 l'empresa ja comptava amb una plantilla d’unes 40 persones, majoritàriament dones, tal com ho testimonieja la foto que segueix.  

1915 foto de la plantilla amb la Sra. Rosa i el seu fill Emilio.
Font Arxiu personal família Villaronga.

  L’any 1921 la Sra. Rosa, domiciliada al primer pis de l’edifici citat, va sol·licitar permís (4) per construir un nou immoble de 6 plantes en el solar de la seva propietat del c/ Nàpols 268. Un cop acabat aquest últim, l’any 1923, no tardaria ni un any en sol·licitar un altre permís (6), aquesta vegada per reformar l’edifici del núm. 270 i aixecar-hi quatre plantes més, amb la qual cosa el local inicial s’engrandiria fins a uns 1.400 m², tot connectant les plantes baixes dels dos edificis contigus, que és tal com ho coneixem actualment. 

1933 full llibre Balanç general. Font: Arxiu personal família Villaronga 

  L’any 1936, l’activitat com a fàbrica d’articles de passamaneria d’alta qualitat dirigida per la Sra. Rosa Cabezas continuava progressant, però havent arribat als 64 anys decideix cedir la gerència al seu fill primogènit, el Sr. Emilio Villaronga Cabezas (1891-1986). 

Foto: Arxiu personal família Villaronga.

  El canvi generacional fa que la fàbrica, coneguda com la de “La Viuda”, passi a denominar-se “Emili Villaronga”, però, poc temps després, amb l’esclat de la insurrecció franquista del 1936, s’obre un període convuls que fa que l’any 1938 sigui col·lectivitzada.

            Font: Arxiu Nacional de Catalunya; referència ANC-1-T-9424

  A principis de 1940, el nou règim restitueix les fàbriques col·lectivitzades als seus propietaris, i el Sr. Emilio Villaronga recupera la propietat i la direcció. L’any 1943 s’hi incorpora també el seu fill Leandro Villaronga Garriga (1919-2015), que n’agafaria la direcció a partir del 1965.

  A partir d’aquesta data l'empresa continua la seva modernització amb l’ampliació (1968) de 9 a 72 màquines, cosa que va millorar la producció, el termini de lliurament de producte acabat i l’augment de la plantilla fins a 99 persones entre interns i externs.

Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona 

  El 31 de desembre de 1970 es constitueix la societat “Villaronga Pasamanerias, S.A.” sota la direcció del Sr. Leandro, que en tot moment va saber compaginar la feina de dirigir l’empresa familiar, amb la seva gran afició per la investigació numismàtica, fundant el 1979 la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (SCEN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (7), i essent l’únic numismàtic de l’estat espanyol que ostenta la distinció de tenir les tres medalles més importants que s’atorguen a escala mundial al treball de recerca numismàtica (8).

  Arribats a l’any 1988, i a l’edat de 24 anys, s’incorpora a l’empresa la 4a generació de la família, representada pel Sr. Gabriel Villaronga Sánchez, a qui tocarà afrontar el 2003 el trasllat de la fàbrica a un polígon industrial de Cabrera de Mar, atès que les noves normatives de l’Ajuntament de Barcelona en matèria mediambiental feien molt complicada l’adaptació per seguir al barri després de 87 anys de presència. El Maresme, amb mà d’obra tèxtil preparada i amb clients i proveïdors de proximitat és el lloc triat més adient.

  Amb molt d’encert, a les noves instal·lacions s’hi va ubicar l’antic mobiliari de la sala de Juntes de la fàbrica del c/ Nàpols, recordant així els forjadors i la trajectòria d’una empresa centenària.

Font: pàgina web Villaronga Pasamanerias S.A. Adequació de la sala NSV Arquitectura & Interiorisme

  El local del C/ Nàpols va romandre tancat fins al 2006, que és quan el va comprar l’empresa "Vidal Aymerich, S.A.", dirigida per la Família Talamàs, i que va cloure l’última etapa tèxtil (2006-2017) d’aquest local, que serà objecte de la 2a part d’aquest article.

  Josep M Sans i Aldomà 

  Carmen Dobaño i Pané

  Gener 2025

Notes

(1) Aquest relat s’ha pogut construir gràcies a les converses mantingudes amb el Sr. Gabriel Villaronga Sánchez a qui agraïm la seva col·laboració.

(2) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) expedient 13096 /1911

(3) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/09/

(4) Arxiu Corona d’Aragó / ACA, hacienda, Inv. 1 128828 

(5) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), expedient 2312 / 1921

(6) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), expedient 27928 / 1924

(7) https://scen.iec.cat/presentacio/ 

(8) https://ca.wikipedia.org/wiki/Leandre_Villaronga_i_Garriga