A la primera part de l’article sobre la història del local de L’Ateneu El Poblet vàrem parlar de la família Villaronga i de la seva vinculació al local de l’Ateneu des de l’any 1913 fins al 2003. A continuació, tractarem el període 2006-2016 en el que la família Talamàs va ser propietària d’aquest local. Per fer-ho vàrem tenir una conversa amb dos membres de la família, en Joan Talamàs i la seva filla la Pepi Talamàs.
L'empresa "Vidal Aymerich", propietat de la família Talamàs, es va dedicar a la comercialització de productes de passamaneria (1), tot i que també, entre altres feines, dissenyaven, elaboraven i comercialitzaven complements, com per exemple pels guarniments dels banyadors i altres peces. Hi va treballar quasi tota la família i els records de la Pepi amb la seva mare cosint els mostraris a mà, o dels seus fills petits corrent per aquest espai mentre acabaven la feina, ens dibuixen escenes quotidianes que ens donen una idea de l'ambient que es vivia entre aquestes parets durant els deu anys que van ser-hi.
L’any 2006 van comprar el local a la societat de la família Villaronga que eren proveïdors de "Vidal Aymerich". Com s’explicava en l’article anterior, l'empresa Villaronga es dedicava a la fabricació de productes de passamaneria i tenien nombrosos telers en funcionament, era una empresa molt important.
20 d'abril de 2007. Inici d’una nova etapa. Fotografia cedida per la família Talamàs
La companyia funcionava molt bé i tenia la seu al carrer de les Moles al barri Gòtic de Barcelona. Després de 30 anys, el local se’ls va quedar petit, i per això, en sortir l'oportunitat de comprar l'any 2006 el local al carrer de Nàpols 270 van decidir fer el pas i traslladar-se-n’hi fins a l’any 2016. Ens expliquen que van estar quasi un any fent obres per tal d’adaptar-lo a les necessitats del negoci. Encara ara queden algunes estructures en fustes, armaris i calaixos, herència de les èpoques passades que donen un caliu especial a l’Ateneu. En Joan Talamàs ens ha mostrat algunes fotografies de les més de 1000 que va fer durant les obres i que queden com a testimoni de la il·lusió que la família va posar en el futur així com de la inversió que es va haver de fer. En aquell moment el negoci es trobava en una situació molt bona, però un cop instal·lats al carrer de Nàpols va arribar la crisi del 2007 i no van comptar amb prou temps per consolidar novament la societat.
18 d'abril 2007. Tot ja funciona. Fotografia cedida per la família Talamàs
L’any 2016 la situació era cada cop més difícil i la família va prendre la decisió de vendre el local del carrer de Nàpols. Trobar un comprador pels 1.400 metres quadrats no va ser una tasca fàcil. Durant mesos van passar moltes persones a veure l’espai i s’hi van interessar supermercats, gimnasos... però, per una qüestió o una altra, no es posaven d’acord. Van ser mesos molt intensos i també difícils per a la família fins que va contactar amb ells el Sr. Joan Itxaso (2) que era una persona molt arrelada al barri, com a membre de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família, i ànima del grup motor de la lluita per un Ateneu.
El procés per aconseguir un Ateneu pel barri, tal com s’ha explicat en articles publicats anteriorment en aquest mateix bloc (3), van començar l’any 2014 amb la idea inicial que fos ubicat a l’espai del desaparegut cinema Niza. Un cop perduda aquesta oportunitat, va ser el nou consistori que va trobar una alternativa en el local de Vidal Aymerich, que es va formalitzar l’any 2017 gràcies a la mediació del Sr. Itxaso
En Joan Talamàs es mostra molt agraït pel bon fer del Sr. Itxaso que va saber conduir les negociacions i posar d’acord totes les parts i sobretot elogia el seu tarannà conciliador. Al cap i a la fi, aquesta etapa de negociacions públiques-privades van facilitar que, avui en dia, puguem disposar d’un espai obert al públic on acollir a totes les entitats del barri i gaudir d’un lloc immillorable pel lleure i la cultura.
Hem de dir que la xerrada amb la família Talamàs va ser molt agradable i interessant. En Joan Talamàs és un bon conversador i un gran coneixedor de l'entrellat industrial del nostre país. Ens va explicar que va començar a treballar a l'empresa de la família a Terrassa de ben jove i més endavant va fundar la seva pròpia empresa “Vidal Aymerich” que va dirigir fins a la seva jubilació. El tipus de negoci de la societat va propiciar que ell i la seva filla fessin nombrosos viatges per Espanya i Europa. Surten a la conversa anècdotes que van viure primer en Joan Talamàs sol obrint mercat pel país i més endavant amb la família quan anaven a les Fires per Europa, històries humanes dins de contextos diversos.
Des de la Comissió de la Memòria Històrica El Poblet - Sagrada Família, hem cregut imprescindible parlar amb unes persones que són una anella fonamental en la cadena de la història del local que acull l’Ateneu, del barri i en definitiva, de la història del nostre país.
Els agraïm molt el temps que ens han dedicat i estem satisfets de col·laborar al fet que perduri el seu pas per aquest emplaçament i poder conservar la memòria de qui va donar vida durant uns anys a aquestes parets.
Carmen Dobaño Pané
Marysol Mampel
Gener 2025
(1) La passamaneria és el conjunt d’objectes confeccionats a base de cordons, borles o galons. És tota tela com ara cordes, cordons, elàstics, galons, llistons, serrells, cintes, etc. Es poden utilitzar una gamma àmplia de materials per a la seva fabricació.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Passamaneria
(3) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/06/ateneu-el-poblet-cronica-duna-victoria.html
https://el-poblet-historia.blogspot.com/2024/07/ateneu-el-poblet-cronica-duna-victoria_23.html
