El local que actualment ocupa l’Ateneu el Poblet és propietat des del 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, i amb aquest primer article -més un segon que seguirà- volem explicar l’activitat prèvia que s’hi va desenvolupar des del 1913 fins al 2017.
La primera etapa, que va del 1913 al 2003, va ser protagonitzada per la família Villaronga (1) i s’inicia l’any 1911 quan la Sra. Rosa Cabezas (1872-1943), vídua de Villaronga, compra el solar del núm. 270 del c/ de Nàpols, en l’illa definida pels carrers Sicília-Nàpols-Provença-Rosselló, per a construir-hi un edifici de planta baixa i primer pis (2).
Font: Arxiu municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)
En aquell moment la dita illa estava molt poc construïda malgrat que al carrer de Provença 389 ja estava en funcionament des del 1909 el Patronat Social Escolar d’Obreres del Poblet (3).
L’any 1911 la Sra. Cabezas tenia 39 anys, i en feia 14 que havia enviudat del seu marit, en Marcos Villaronga Arola (1860-1897), que l’any 1886 havia fundat al c/ de Vigatans núm. 8 de Barcelona -al barri de la Ribera- un taller de passamaneria, que en el llibre de matrícules de contribucions industrials de l’any 1893 ja constava que hi tenia 10 telers en funcionament (4).
El Sr. Marcos va morir amb 36 anys, i és aleshores quan la seva jove vídua, de 25 anys i amb quatre fills (Emilio, Joaquín, Jaime i María Pilar), decideix continuar el negoci familiar, amb la qual cosa demostra un gran coratge en una societat del moment que tenia a la dona en molt segon pla.
1904 foto de la plantilla del taller amb la Sra. Rosa i el seu fill Emilio. Font Arxiu personal família Villaronga.
L’empresa, que va passar a denominar-se “Rosa Cabezas, Víuda de Villaronga”, anava creixent i la necessitat d’un local més gran fa que a partir del 1913 s’instal·li a l’acabat de construir del c/ Nàpols 270, dins d’una zona de naixent expansió industrial com era el sector del Poblet de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals on, entre altres fàbriques tèxtils, ja hi havia La Sedeta (1900).
Al voltant del 1915 l'empresa ja comptava amb una plantilla d’unes 40 persones, majoritàriament dones, tal com ho testimonieja la foto que segueix.
1915 foto de la plantilla amb la Sra. Rosa i el seu fill Emilio.Font Arxiu personal família Villaronga.
L’any 1921 la Sra. Rosa, domiciliada al primer pis de l’edifici citat, va sol·licitar permís (4) per construir un nou immoble de 6 plantes en el solar de la seva propietat del c/ Nàpols 268. Un cop acabat aquest últim, l’any 1923, no tardaria ni un any en sol·licitar un altre permís (6), aquesta vegada per reformar l’edifici del núm. 270 i aixecar-hi quatre plantes més, amb la qual cosa el local inicial s’engrandiria fins a uns 1.400 m², tot connectant les plantes baixes dels dos edificis contigus, que és tal com ho coneixem actualment.
1933 full llibre Balanç general. Font: Arxiu personal família Villaronga L’any 1936, l’activitat com a fàbrica d’articles de passamaneria d’alta qualitat dirigida per la Sra. Rosa Cabezas continuava progressant, però havent arribat als 64 anys decideix cedir la gerència al seu fill primogènit, el Sr. Emilio Villaronga Cabezas (1891-1986).
Foto: Arxiu personal família Villaronga.El canvi generacional fa que la fàbrica, coneguda com la de “La Viuda”, passi a denominar-se “Emili Villaronga”, però, poc temps després, amb l’esclat de la insurrecció franquista del 1936, s’obre un període convuls que fa que l’any 1938 sigui col·lectivitzada.
A principis de 1940, el nou règim restitueix les fàbriques col·lectivitzades als seus propietaris, i el Sr. Emilio Villaronga recupera la propietat i la direcció. L’any 1943 s’hi incorpora també el seu fill Leandro Villaronga Garriga (1919-2015), que n’agafaria la direcció a partir del 1965.
A partir d’aquesta data l'empresa continua la seva modernització amb l’ampliació (1968) de 9 a 72 màquines, cosa que va millorar la producció, el termini de lliurament de producte acabat i l’augment de la plantilla fins a 99 persones entre interns i externs.
Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona El 31 de desembre de 1970 es constitueix la societat “Villaronga Pasamanerias, S.A.” sota la direcció del Sr. Leandro, que en tot moment va saber compaginar la feina de dirigir l’empresa familiar, amb la seva gran afició per la investigació numismàtica, fundant el 1979 la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (SCEN), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (7), i essent l’únic numismàtic de l’estat espanyol que ostenta la distinció de tenir les tres medalles més importants que s’atorguen a escala mundial al treball de recerca numismàtica (8).
Arribats a l’any 1988, i a l’edat de 24 anys, s’incorpora a l’empresa la 4a generació de la família, representada pel Sr. Gabriel Villaronga Sánchez, a qui tocarà afrontar el 2003 el trasllat de la fàbrica a un polígon industrial de Cabrera de Mar, atès que les noves normatives de l’Ajuntament de Barcelona en matèria mediambiental feien molt complicada l’adaptació per seguir al barri després de 87 anys de presència. El Maresme, amb mà d’obra tèxtil preparada i amb clients i proveïdors de proximitat és el lloc triat més adient.
Amb molt d’encert, a les noves instal·lacions s’hi va ubicar l’antic mobiliari de la sala de Juntes de la fàbrica del c/ Nàpols, recordant així els forjadors i la trajectòria d’una empresa centenària.
Font: pàgina web Villaronga Pasamanerias S.A. Adequació de la sala NSV Arquitectura & InteriorismeEl local del C/ Nàpols va romandre tancat fins al 2006, que és quan el va comprar l’empresa "Vidal Aymerich, S.A.", dirigida per la Família Talamàs, i que va cloure l’última etapa tèxtil (2006-2017) d’aquest local, que serà objecte de la 2a part d’aquest article.
Josep M Sans i Aldomà
Carmen Dobaño i Pané
Gener 2025
Notes
(1) Aquest relat s’ha pogut construir gràcies a les converses mantingudes amb el Sr. Gabriel Villaronga Sánchez a qui agraïm la seva col·laboració.
(2) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) expedient 13096 /1911
(3) https://el-poblet-historia.blogspot.com/2023/09/
(4) Arxiu Corona d’Aragó / ACA, hacienda, Inv. 1 128828
(5) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), expedient 2312 / 1921
(6) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), expedient 27928 / 1924
(7) https://scen.iec.cat/presentacio/
(8) https://ca.wikipedia.org/wiki/Leandre_Villaronga_i_Garriga